Constel·lació del Llop

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Llop
Nom en llatí	Lupus
Abreviatura	Lup
Genitiu	Lupi
Simbologia	el Llop
Ascensió recta	15
Declinació	−43
Àrea	334 graus quadrats; Posició 46a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	3
Estel més brillant	α Lupi (2,3m)
Limita amb	Norma; Scorpius; Circinus; Centaurus; Libra; Hydra (cantonada);
	Visible a latituds entre +35° i −90°.; Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.

Estrelles principals[modifica]

α Lupi[modifica]

L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.

α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.

Taula de les estrelles principals[modifica]

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Lup	2,30	-3,83	548	B1.5III
β Lup	2,68	-3,35	524	B2III
γ Lup	2,80	-3,40	567	B2IV
δ Lup	3,22	-2,75	510	B1.5IV
ε Lup	3,37	-2,58	504	B2IV-V
ζ Lup	3,41	0,65	116	G8III
η Lup	3,42	-2,48	493	B2.5IV
ι Lup	3,55	-1,61	352	B2.5IV
φ¹ Lup	3,57	-1,43	327	K5III
κ¹ Lup	3,88	0,14	182	B9V
c Lup	3,97	-0,03	206	B9.5III-IV
ρ Lup	4,05	-0,84	310	B5V
λ Lup	4,07	-1,41	407	B3V
θ Lup	4,22	-1,28	411	B2.5Vn
μ Lup	4,27	-0,48	291	B8V
ο Lup	4,32	-1,16	408	B5IV
τ² Lup	4,33	-0,59	314	A7:+L...
ω Lup	4,34	0,10	230	K4.5III
2 Lup	4,35	-0,53	308	K1II/III
σ Lup	4,44	-1,79	574	B2III
φ² Lup	4,54	-1,81	606	B4V
d Lup	4,55	-1,07	434	B3IVp
τ¹ Lup	4,56	-2,95	1036	B2IV
k Lup	4,60	-0,70	374	A0V
g Lup	4,64	3,42	57	F5IV-V
ψ¹ Lup	4,66	0,28	245	G8/K0III
π¹ Lup	4,72	-1,20	497	B5V
ψ² Lup	4,75	-0,67	396	B5V
HR 5364	4,78	1,49	149	F0IV
π² Lup	4,82	-1,10	497	B5IV
e Lup	4,83	-0,89	454	B3IV
HR 5967	4,90	-1,14	527	B6III/IV
1 Lup	4,91	-2,81	1141	F3III
HR 5943	4,99	-0,34	380	G8III
ν¹ Lup	4,99	2,32	111	F8V
HR 5607	5,13	-0,13	367	G8III
ξ¹ Lup	5,14	1,21	200	A3V
HR 5667	5,15	-2,83	1284	F:+...
b Lup	5,22	0,72	259	G6III
h Lup	5,23	0,63	271	G8/K0III
HR 5742	5,26	-1,91	886	K4III
υ Lup	5,36	0,00	385	Ap...
HR 5413	5,38	1,21	223	A1V
c Lup	5,38	1,27	216	A2III
HR 5450	5,39	-2,67	1337	K0III
HR 5784	5,44	-1,09	659	M0III
HR 5595	5,45	0,30	350	B3V
HR 5637	5,45	-3,52	2026	G2Ib/II
HR 5736	5,46	-0,08	419	B5V

N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc^[1]

Objectes celestes[modifica]

Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.

Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.

Història i mitologia[modifica]

El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).^[2]

Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.

L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).

Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.

Vegeu també[modifica]

Alfa Lupi.

Referències[modifica]

↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].
↑ «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].

[1] «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].

[2] «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].

[1]

[2]