Mnemòsine
Aparença
Per a altres significats, vegeu «(57) Mnemosyne». |
Mnemosyne de Dante Gabriel Rossetti | |
Tipus | titànide deessa |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | femení |
Família | |
Parella | Zeus |
Mare | Gea i Climene |
Pare | Urà i Zeus |
Fills | Clio, Cal·líope, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia, Talia, Aedea, Meletea, Mnemea, Thelxinoë i Arque (mitologia) |
Altres | |
Part de | Uranids (en) |
Domini | memòria |
Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria. Filla d'Urà (el cel) i de Gaia o Gea (la Terra), i pertany al grup de les Titànides. De la seva unió amb Zeus, a Pièria, durant nou nits, van néixer les nou Muses, que van ser la font d'inspiració dels artistes. Cada musa tenia la seva funció dins dels gèneres artístics:
- Urània (astronomia)
- Polímnia (cant)
- Clio (història)
- Melpòmene (tragèdia)
- Cal·líope (èpica)
- Talia (comèdia)
- Euterpe (música)
- Terpsícore (dansa)
- Èrato (poesia lírica)
A Lebadea, a Beòcia, hi havia una "font de la memòria" (Mnemòsine), al costat de la "font de l'oblit" (Lete) de les aigües de les quals havien de beure els qui anaven a consultar l'oracle de la ciutat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i llatina. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 371. ISBN 9788496061972.