Portal:Occitània/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles del Portal:Occitània[modifica]
El Comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França. Els comtes de Foix governaren aquest comtat independent durant l'edat mitjana, des des voltants de l'any 900 fins a la seva integració a la Corona Francesa el 1607.
Cal cercar l'origen de Foix en els comtes de Comenge. El primer comte sembla que fou Asnar però no es clar si va arribar a portar el títol. Va morir vers 935 i va tenir dos fills: el primer, Arnau I de Comenge, es va casar amb Arsenda comtessa hereva de Carcassona i Rasès unint-se ambdós llinatges breument. A la seva mort va repartir el dominis: Roger el Vell va rebre el Carcassès o Carcassonès (Comtat de Carcassona) i es de suposar que els drets feudals sobre la part sud del comtat de Comenge governada per germà de Arnau I (oncle de Bernat), es a dir una part del Comtat de Comenge; Odó I el Comtat de Rasès; Garcia el Comtat d'Aura; Ramon I part del comtat de Comenge (una part del nord) i Ameli Simplici la resta del nord del Comtat de Comenge.
{{Gener_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a Provença i a alguns territoris veïns. El niçard és una varietat provençal parlada a Niça.
Segons la gramàtica de Juli Ronjat (publicada entre 1930 i 1941) i Pèire Bèc (el 1995), el provençal es parla:
- al sud de la regió Provença-Alps-Costa Blava (al sud de la ciutat de Dinha),
- a l'est del departament del Gard, a la regió Llenguadoc-Rosselló (als voltants de Nimes, amb el seu límit occidental que coïncideix aproximadament amb el riu Vidorle i el peu de les Cevenes).
- al principat de Mònaco, on el provençal niçard coexisteix amb el lígur monegasc.
{{Febrer_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Ais de Provença (Ais de Provença [ˈajs de pʀuˈvɛⁿsɔ] en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat d'Occitània (França), situada al departament de les Boques del Roine, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Els seus habitants s'anomenen sextians en occità i Aixois en francès.
Era un antic poblat gàl·lic, fou conquerit (123 aC) pel procònsol romà Gai Sexti Calví, i l'anomenà Aquae Sextiae. Màrius hi vencé els teutons (102 aC i fou assolada pels visigots (445), pels francs, pels longobards i pels musulmans (731). Fou arquebisbat (des del segle vi).
Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, tant dels casals de Barcelona com dels d'Anjou; Jaume I hi anà el 1241 per signar-hi el contracte matrimonial entre Ramon VII de Tolosa i Sança de Provença, amb la intenció de mantenir-hi el predomini, però, malgrat tot, prevalgué el domini francès.
{{Març_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Frederic Mistral ( Malhana, França 1830 - íd. 1914 ) fou un escriptor en llengua occitana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904.
Va néixer el 8 de setembre de 1830 al poble de Malhana, situat al departament de Boques del Roine de la Provença. Fill d'una família rural acomododa va iniciar els seus estudis secundaris tard, però això no el va privar d'estudiar dret a Ais de Provença, graduant-se el 1851. Morí el 25 de març de 1914 al seu poble natal.
El 1854 es reuní a Fòntsegunha, Provença, amb els poetes Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha, Ansèume Matièu, Pau Gièra, Anfos Tavan i Joan Brunet, amb els quals va fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seva creació.
{{Abril_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
.jpg)
El Castell de Montsegur està situat al País de Foix (Occitània), actual departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona (Occitània, França), en un turó de 1207 m d'alçada. Les restes actuals són del castell de Montsegur aixecat al segle xiii per Guy de Lévis, després de la derrota dels càtars.
Montsegur és un castell ple de misteris des que es convertí en fortalesa-santuari del catarisme. Nombroses històries en el decurs dels segles el relacionen amb el tresor dels càtars, misteris espirituals, cultes solars... El que sí sembla estar comprovat és que el va construir l'Església càtara i va servir de refugi per als perseguits, i que es convertí en el darrer refugi dels càtars fins el 1244, any en què les forces armades del papa i la monarquia francesa van atacar el castell. Els seus enemics l'anomenaven la Sinagoga de Satanàs o el Vaticà de l'Heretgia.
{{Maig_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Ràdio Occitània es una ràdio local associativa, inaugurada el 1981 a Tolosa de Llenguadoc, que té com a objectiu la promoció de la llengua i la cultura occitanes. Emet programes diaris únicament en occità de tota mena de temàtiques: economia, política, esport, literatura, cinema, cultura, història, actualitat, ciència.
A Migdia-Pirineus, moltes ràdios associatives emeten programació en occità, a Arieja, Tarn, Tarn i Garona, Òlt i Avairon. Però són poques que emeten preferentment en occità, i només hi emeten el 60% de la seva graella: Ràdio País a l'oest, entre Atlàntic i Garona, i Ràdio Occitània dins el territori de Tolosa de Llenguadoc, a Comenge i al Lauragués. Els programes en occità hi tenen una concurrència de 10 a 15 hores cada dia.
{{Juny_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat [tuluːzɔ]; en francès Toulouse), també coneguda simplement com a Tolosa, és una ciutat del sud-oest de França, capital del departament de l'Alta Garona i de la regió del Migdia-Pirineus. El 2004 tenia una població de 431.700 habitants (els anomenats tolosans) en una superfície municipal de 118,3 km2, i de més d'un milió d'habitants a l'aglomeració urbana; per la seva població, és el quart municipi de França, després de París, Marsella i Lió, i la 41a. aglomeració urbana de la Unió Europea.
{{Juliol_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Guillem IX de Poitiers (? 1071 - Poitiers 1127) fou un famós trobador i noble occità. Duc d'Aquitània i de Gascunya (1086-1127) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086-1127), fou fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya.
Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s'apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l'evacuà el 1100. L'any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs; en tornà el 1103. El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123. Col·laborà amb Alfons I d'Aragó en les lluites contra els sarraïns.
Es casà el 1089 amb Ermengarda d'Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa el 1094, de qui se separà el 1116. Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon, muller del vescomte de Châtellerault (Comtat de Poitiers), amb una dama tolosana, de qui tingué Ademar de Poitiers, que fou comte de Valentinès.
{{Agost_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Aigües Mortes (en occità Aigas Mòrtas, en francès Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament de Gard i a la regió de Llenguadoc-Rosselló. L'any 2005 tenia 6.798 habitants. Els seus habitants s'anomenen aiguemortais.
La ciutat està fortificada i envoltada d'estanys, canals i de l'enlluernadora claredat de les salines. Les muralles amb torres i portes, edificades a partir de 1272 per l'empresari genovès Guillaume Boccanegra, ens han arribat gairebé intactes.
A la torre de Constança s'hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l'Edicte de Nantes (1683) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais. Entre ells figuren el "camisard" Abraham Mazel (que es va evadir el 1703) i moltes dones, entre qui destaca com a símbol Marie Durand, tancada 38 anys en aquest lloc. A ella és a qui s'atribueix la paraula "REGISTER" (resisitir) gravada en el brocal del pou central.
{{Setembre_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
La Batalla de Muret (Murèth en occità) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre de 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort.
Al començament del segle XIII l'heretgia càtara o albigesa s'havia estès per Occitània i això feia perillar les doctrines de l'església catòlica. El Papa Innocenci III després de llançar una Croada contra els càtars va intentar reconciliar-se amb Ramon VI de Tolosa, però Arnau d'Amaurí, llegat papal i Simó de Montfort sempre feien trencar les negociacions al exigir a Ramon VI unes dures condicions.
{{Octubre_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat. Va ser reconegut d’utilitat pública el 1949 i acceptada pel Ministeri de Joventut i Educació Popular l'any 1986. Té la seu central a Tolosa de Llenguadoc.
El president de l'IEO a nivell nacional és David Grosclaude. L'IEO Nacional té sota la seva jurisdicció els IEO regionals d'Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc, Provença, Llemosí i Alvèrnia i ha impulsat una revista totalment en occità que s’anomena La Setmana. S’administra amb les subvencions de les diferents institucions, des de ajuntaments, entitats o organitzacions, però també amb el material vengut i amb les quotes dels socis.
{{Novembre_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
La Camarga (en francès: Camargue, en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani. S'estén a l'est fins a la plana de la Crau, a l'oest fins a Aigües Mortes i al nord fins a Bellcaire. Se situa doncs sobre els departaments de Boques del Roine i de Gard. És el delta de riu més gran de l'Europa occidental.
La Camarga és la casa de més de 400 espècies d'ocells, i les basses d'aigüa salada proporcionen un dels pocs hàbitats europeus pel flamenc. Els pantans són també un hàbitat important per a moltes espècies d'insectes. També és famosa pels seus braus i cavalls.
La flora s'adapta de manera especial per afrontar les condicions de salinitat. L'espígol de mar i el Salicorn floreixen junt amb tamaris i canyes.
{{Desembre_article_d'Occitània}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs