Saló Internacional del Còmic de Barcelona
Tipus | fira del llibre | ||
---|---|---|---|
Part de | Ficomic | ||
Vigència | 1981 - | ||
Tema | còmic novel·la gràfica còmic | ||
Localització | Barcelona | ||
Estat | Espanya | ||
Organitzador | Ficomic | ||
Cronologia | |||
2020 | No realitzat l'any Causat per pandèmia de la COVID-19 | ||
Format per | |||
Premis Ciutat de Barcelona de còmic (1984 – 1986) Gran Premi del Saló (1988 – ) Premi Miguel Gallardo a l'autora revelació (1988 – ) Millor obra d'autor espanyol (1988 – ) Millor obra estrangera (1989 – ) Millor fanzine (1989 – ) Manga Barcelona (1995 – ) Millor guió (1995 – 2011) Premis del públic (2000 – ) Millor revista de/o sobre còmic (2003 – 2011) Premi al millor dibuix (2006 – 2011) Premi a la divulgació (2007 – 2011) | |||
Lloc web | ficomic.com | ||
Comic Barcelona, històricament anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona, és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981. Constitueix una important referència per al còmic català i espanyol i des de 1988 és organitzat per Ficomic, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius la difusió i promoció del còmic i manga.
Durant els tres o quatre dies que sol durar, el Saló acull diverses exposicions de còmic, és un lloc de trobada entre el públic i els autors, hi ha sessions de signatures, taules rodones, debats, classes de còmic o activitats pedagògiques per al públic infantil, entre d'altres. El jurat del Saló del Còmic concedeix diversos premis, els més popular dels quals són el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra, el Premi a l'autor revelació, el Premi al millor fanzine i el Premi a la Millor Obra Estrangera.
Al llarg dels anys, el Saló del Còmic de Barcelona s'ha anat diversificant, tot incorporant a la seva oferta el cinema, sèries de televisió, animes, manga, joguines, jocs de rol, videojocs i marxandatge divers, esdevenint una gran manifestació de la cultura pop.
És una de les convencions culturals més multitudinàries de Catalunya, només superada pel festival de música Primavera Sound i el Saló del Manga de Barcelona, organitzat també per Ficomic. A nivell europeu, es tracta d'un dels certamens del còmic més importants i multitudinaris, superat només pel Festival del Còmic d'Angulema a França i pel Lucca Comics & Games a Itàlia. El 2018, el Saló del Còmic va arribar a congregar més de 118.00 visitants.[1]
Història
[modifica]Dècada del 1980
[modifica]El Saló Internacional del Còmic de Barcelona va néixer el 1981,[2] sumant-se al clima d'efervescència que el còmic adult havia assolit a Europa els anys 1970. A Itàlia, el Festival del Còmic de Lucca se celebrava de manera intermitent des de 1966 i a França, el Festival del Còmic d'Angulema s'havia fundat el 1974.
A nivell estatal, el final dels anys 1970 va estar marcat per l'eclosió de revistes i còmics destinats al públic adult i de gènere underground. Noves editorials com Toutain (1973), El Jueves (1977), La Cúpula (1979) o Norma (1981) veien la llum i inundaven el mercat amb publicacions com El Víbora (La Cúpula, 1979), Cimoc (San Román i Norma, 1979), Comix Internacional (Toutain, 1980), 1984 (Toutain, 1978), Cairo (Norma, 1981), Creepy (Toutain, 1979) o Rambla (Distrinovel, 1982).
Va ser en aquest context d'auge del còmic que va sorgir el Saló del Còmic, que no per casualitat va tenir seu a Barcelona. La Ciutat Comtal allotjava 400 d'un total de 600 professionals amb els quals a l'època comptava el sector del còmic i la il·lustració a nivell estatal.[3] La primera edició s'anomenava encara Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona i no va ser fins al 1988, després d'una pausa de 2 anys sense celebrar-se, que el certamen barceloní del novè art va adquirir el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", el qual ha prevalgut a llarg termini. La sisena edició, doncs, va posar fi a la inconstància en la denominació que havia presidit les 5 primeres edicions del festival. Els altres títols emprats havien sigut "Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat" (1982) i "Saló del Còmic i la Il·lustració" (1983-1985), respectivament.
El procés constitutiu del Saló, que va cloure amb la primera edició de 1981, va durar aproximadament 2 anys. No obstant, les desavinences internes del comitè organitzador van desembocar en un cisme que gairebé va tenir com a conseqüència la celebració paral·lela de dos fires del còmic: el "1r Saló Internacional del Dibuixant de Còmic i Arts Gràfiques de Sitges" i el 1r Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona, ambós planificats pel maig, amb pocs dies de diferència entre la seva celebració. La duplicitat només es va poder evitar a última instància, quedant suprimit el Saló de Sitges a favor del Saló amb seu a Fira de Barcelona. L'acord entre els dos municipis va incloure el repartiment de les activitats i, sobretot, de les exposicions, la meitat de les quals van estar ubicades a Sitges.[4][5]
El Saló es va plantejar com un esdeveniment multifacètic. Aspirava a ser una fira professional amb l'objectiu de fomentar la contractació comercial entre els editors mundials, potenciar la indústria de les arts gràfiques i afavorir l'exportació d'obres originals i impreses. També, volia ser un lloc de trobada pels professionals del sector i una plataforma de llançament i comercialització pels artistes novells. Alhora, el Saló volia ser una manifestació cultural, expressada mitjançant l'organització de conferències, taules rodones, exposicions i projeccions cinematogràfiques entorn del món del còmic.[3]
Les 5 primeres edicions, sota la direcció de Jesús Blanco, es van celebrar a Fira de Barcelona. Inicialment, com a certamen independent i ja el 1985 com a activitat oficial incorporada en el marc de la Fira i gestionat directament per Fira de Barcelona. Fou precisament aquest darrer canvi que va generar una discòrdia entre els expositors i la Fira, propiciant la fi de la seva col·laboració. El darrer dia del certamen, els expositors van publicar un comunicat de greuges contra la Fira, a la qual responsabilitzaven, entre d'altres, de manca de publicitat, d'una manca de segurerat que va permetre la desaparició d'originals, i de manca d'un acte d'inauguració i clausura oficials. El desig unànime per part dels professionals del còmic, molt decebuts amb la Fira, era de buscar una nova ubicació pel Saló i s'especulava amb locals alternatius com el mercat del Born.
No obstant, va ser per motius pressupostaris que durant els dos següents anys, entre 1986 i 1987, el Saló no es va celebrar. Les negociacions amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per tal d'assumir el finançament del Saló van permetre que la celebració del certamen barceloní del 9è art es pogués reeditar a partir de 1988, amb un pressupost de 30 milions de pts. dels 46 inicialment previstos.[6]
El nou Saló post-firal, sota les regnes de Joan Navarro, que s'estrenava com a coordinador, va aportar aire fresc al Saló, que per fi es va dotar de le senyes d'identitat que l'han caracteritzat a llarg termini. D'una banda, el certamen de la vinyeta es va desprendre del terme "il·lustració" i, a partir de la sisena edició, va adoptar el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", que ha prevalgut a llarg termini. D'altra banda, el nou Saló va perdre el seu comitè organitzador per passar a ser exclusivament organitzat per Ficomic, una institutició que venia de néixer. El Saló de Navarro va arraconar els efímers Premis Ciutat de Barcelona, que s'havien entregat des de 1984 a 1986, i va instaurar els guardons que es continuen entregant fins avui dia: el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació. Un any més tard, el 1989, s'hi afegirien també el Premi a la Millor Obra estrangera i el Premi al Millor fanzine.
El renascut Saló va abandonar Fira de Barcelona per passar-se a celebrar a les Drassanes, on hi va restar 3 anys, fins al 1990. Joan Navarro, per altra banda, va coordinar el Saló al llarg de 7 edicions, fins al 1994, la primera edició a l'Estació de França.
Dècada del 1990
[modifica]Els principis dels anys 1990 van estar marcats per la inestabilitat del Saló pel que fa a la seva ubicació. La 7a edició (1990) encara tingué lloc a les Drassanes de Barcelona, per mudar-se seguidament al mercat del Born, recinte que va acollir les tres edicions següents, de 1991 a 1993.[7] No fou fins a l'arribada de la 12a edició, el 1994, que per fi el Saló es va desprendre del seu caràcter nòmada i va restar onze edicions seguides a l'Estació de França, fins al 2004.[8]
A partir de 1991 el Saló va estrenar la figura de país invitat. El primer hoste fou el còmic britànic, exhibit a l'exposició "God save the còmics".[9] Alemanya fou la invitada a la següent edició, el 1992, amb una exposició dedicada a 15 dels seus dibuixants més vanguardistes.[10] La va seguir Japó el 1993, que fou el país invitat de la 11a edició. Les exposicions "Couleur directe" i "Le París de Tardí" van exhibir els autors més destacats del còmic francès, com Enki Bilal, Varenne, Moebius o Jacques Tardi, entre d'altres.[11] No obstant, per motius pressupostaris, l'edició de 1995 va haver de posar fi a la figura de país invitat, la qual ja no es va tornar a recuperar.
Un dels grans protagonista del Saló de la dècada dels anys 1990 fou el manga, que progressivament havia anant assolint popularitat amb còmics com Akira o Gon i amb animes com Dr. Slump o Bola de Drac, emesa des de 1990 per TV3 i esdevinguda un fenomen social a Catalunya.[12] La sèrie d'Akira Toriyama va ser la gran estrella del 10è Saló, celebrat el 1992. Gràcies a l'exposició sobre Bola de Drac, dedicada a analitzar el fenomen social originat a Catalunya, l'organització comptava fins i tot amb assolir un rècord històric d'assistència i arribar als 100.000 visitants.[13] Malgrat la bona entrada, però, l'estació de França no va ser mai capaç de congregar a més de 92.000 persones[8] i per superar la barrera dels 100.000 visitants el Saló s'hauria d'esperar encara 15 anys, quan fou reubicat de nou als pavellons de Fira de Barcelona a partir de l'edició de 2007.[14]
L'imparable increment de l'interès pel manga va derivar en el naixement d'un pròpi certamen que es va independitzar del Saló del Còmic. Organitzat també per Ficomic, la primera edició del Saló del Manga de Barcelona va tenir lloc el 1995.[15]
Joan Navarro va abandonar el Saló el 1994, després d'haver-lo estat coordinant al llarg de 7 edicions.[16] El llegat de Navarro fou un Saló consolidat i convertit en un fenomen de masses, que en qüestió d'una dècada havia aconseguit passar dels 20.000 visitants de 1983 als 80.000 de l'edició de 1994.[17][18] Algunes exposicions destacades de l'era Navarro foren la dedicada a The Spirit o a Bugs Bunny. D'una banda, la 8a edició va retre homenatge a l'antiheroi de Will Eisner, creat el 1940, i que celebrava el seu 50è aniversari.[19] De l'altra, el 9è Saló no va passar per alt l'efemèride de Bugs Bunny, que el 1991 celebrava també 50 anys. L'exposició per celebrar l'aniversari s'anomenà "Bugs Bunny: 50 anys molt animats".[9]
El 1995 Carles Santamaría va assumir la direcció del Saló, encara que de manera molt breu: només es va mantenir en el càrrec al llarg de dues edicions, fins al 1996. No obstant, Santamaría retornaria a la direcció 10 anys més tard, a partir de l'edició de 2006. La breu primera etapa de Santamaría destaca per haver acollit dues de les exposicions més entranyables de la dècada, aprofitant dues grans i esperades efemèrides: la commemoració del primer centenari del cinema, a l'edició de 1995,[20] i la commemoració del naixement del còmic, a l'edició de 1996,[21] per bé que aquesta darrera fou molt renyida.[22] Pel que fa al cinema, l'exposició "Comicfilm" va mostrar la relació entre cinema i còmic, fent un repàs a populars personatges que han passat d'un medi a l'altre. Entre els protagonistes, hi figuraven Batman, Superman, Terminator, Astèrix, Lucky Luke, Tintin o Mortadel·lo i Filemó. Pel que fa fa al còmic, en plena polèmica sobre la data de naixement del 9è art,[23] personificada amb la disputa entre Rodolphe Töpffer i Richard F. Outcault, el 14è Saló va aprofitar l'ocasió per organitzar l'exposició "100 tebeos per a un centenari". La mostra, al marge del debat, va exhibir 100 portades procedens de diversos països i indispensables per entendre la història del còmic.[24]
A partir de l'edició de 1997, sota la nova coordinació encapçalada per Jordi Sánchez, el Saló va voler retornar als seus orígens, atorgant un toc més alternatiu al certamen. L'exposició "Qué Joven Te Veo, nous valors de la historieta espanyola", va estar enfocada al còmic marginal i als autors joves i autòctons, desconeguts pel gran públic.[25]
La següent edició, de 1998, va estar marcada pel dol del món del còmic, que plorava per la mort de Josep Toutain el 1997. L'editor català havia sigut un gran impulsor del Saló i hi havia estat present des del seu naixement el 1981. El 16è Saló li va retre homenatge a través d'una exposició que va mostrar les seves diverses facetes, com a il·lustrador, com a editor i com a gran impulsor i referent del còmic nacional.[26] Coincidències del destí, l'altra exposició del Saló fou dedicada a dibuixants autòctons que triumfaven al mercat nord-americà il·lustrant còmics de superherois. Fou gràcies a Josep Toutain que aquesta gesta havia assolit un apogeu els anys 1970, per la seva frenètica activitat com a promotor de dibuixants i exportador de còmics als Estats Units.[27] També en homenatge a Toutain, el Premi a l'Autor Revelació va passar a denominar-se Premi Josep Toutain.[28]
El 1998 és també recordat per la gran expectació que va causar l'arribada a Barcelona de Stan Lee, el mític creador de superherois com Spiderman, Hulk, Thor o Iron Man, que feia acte de presència al Saló per primer i últim cop.[29]
En el 17è Saló, el 1999, la periodista Pilar Gutiérrez es va estrenar com a coordinadora, en una edició que va destacar per l'homenatge a Víctor Mora, guanyador del Gran Premi de 1998; i l'exposició amb originals de Peter Bagge, guanyador del Premi a la Millor obra estrangera també en l'anterior edició.[30] Pilar Gutiérrez, va posar així fi a una dècada en la qual el Saló va veure passar a un total de 6 coordinadors diferents: Joan Navarro (1990-1994),[n. 1] Marta Sierra i Antoni Guiral (amdós el 1994), Carles Santamaría (1995-1996), Jordi Sánchez (1997-1998) i la pròpia Pilar Gutiérrez, que encara restaria al capdavant del Saló fins al 2005.
Dècada del 2000
[modifica]L'any 2000 el Saló va complir 18 anys d'existència i, aprofitant la consecució d'aquesta "majoria d'edat", diversos professionals del sector van fer balanç de la trajectòria del certamen barceloní. En general, malgrat l'èxit de públic, les crítiques es van centrar en la manca de projecció internacional del Saló, el seu dèficit en l'oferta cultural i la seva incapacitat per erigir-se com a centre internacional de contractació i negocis.[31] El Saló no havia aconseguit fer ombra a Angulema ni en l'aspecte cultural ni en l'internacional i Joan Navarro, director entre 1988 i 1994, lamentava que el Saló s'hagués allunyat dels seus objectius inicials i reclamava un major protagonisme als autors així com una oferta cultural més àmplia. També el divulgador de còmic Antoni Guiral coincidia amb aquestes crítiques i el periodista Jaume Vidal mencionava addicionalment el fracàs del Saló com a dinamitzador del sector industrial.[32] Per altra banda, el periodista Ignasi Vidal-Folch fins i tot relegava el Saló a la mera categoria d'un simple mercat local i n'exigia un canvi de rumb.[33] Pilar Gutiérrez, directora del Saló, es defensava d'aquestes crítiques declarant que «es critica molt aquest desequilibri entre comerç i cultura, però la veritat és que l'àrea comercial és la zona amb més èxit».[31]
En general, l'era de Pilar Gutiérrez, que va durar set anys (1999-2005), es va caracteritzar per un Saló amb escasses exposicions i pocs invitats internacionals. Només les edicions de 2002 i 2003 van destacar per les visites d'Art Spiegelman[34] i Will Eisner, respectivament.[35] Eisner, amb ja 86 anys, fou el darrer cop que va venir a Barcelona, abans de la seva defunció el 2005.
Sota la direcció de Gutiérrez, el certamen del 9è art fou modest i el 20è aniversari (2002) ni tan sols es va celebrar. Malgrat tot, el Saló anava guanyant espai amb cada nova edició, establint rècords de superfície any rere any. El 2005, en la darrera edició de Gutiérrez com a directora i amb l'estrena d'ubicació a Fira de Barcelona, el Saló va assolir una superfície rècord de 13.000 m², doblant el nombre de metres quadrats del Saló en el qual Gutiérrez havia assumit la direcció, el 1999.[36] Pel que fa al públic, foren uns anys en els quals la xifra de visitants va romandre estable, amb un repunt de més de 92.000 visitants el 2004.[37]
Pel que fa als premis del Saló, fou també sota la direcció de Pilar Gutiérrez que el 2000 va tenir lloc un destacat canvi en el sistema de votacions.[38] Addicionalment, es van introduir els premis del públic, les disciplines dels quals tornarien a ser modificades el 2003.
A partir de 2006 fou Carles Santamaría qui de nou va prendre les regnes del Saló, després de la seva breu experiència amb la direcció entre 1995 i 1996. Els grans canvis introduïts per Santamaría van donar un impuls definitiu al Saló, que el van portar a trencar tota barrera coneguda de superfície i assistència, les quals no pararien de créixer amb cada nova edició i semblaven no tocar límits. La recepta de Santamaría fou un Saló amb més expositors, amb una oferta més gran de conferències i taules rodones, amb moltes més exposicions i la introducció de grans eixos temàtics. Sobretot, però, l'estratègia de Santamaría es va basar en anar integrant progressivament el gran sector audiovisual al Saló, que va anar adquirint així un caràcter més comercial.
El 2006 fou una edició de canvis en tots els sentits. El Saló va introduir el primer gran eix temàtic, basat en la Guerra Civil espanyola amb motiu del seu 70è aniversari. El nombre d'expositors d'aquesta edició gairebé es va duplicar respecte a l'anterior i també van augmentar notablement el nombre de debats i taules rodones.[39] Així mateix, Santamaría va introduir la figura de la comunitat autònoma invitada, la primera de les quals fou Madrid, que va comptar amb exposició pròpia. Tampoc els premis van quedar al marge dels canvis, i Santamaría va ampliar el palmarès amb el premi al millor dibuix. Finalment, aprofitant l'estrena de la pel·lícula V for Vendetta, Santamaría va invitar al dibuixant David Lloyd i va organitzar una gran exposició sobre el còmic en el qual es basava la pel·lícula. El resultat fou un increment de públic d'un 8% respecte a l'any anterior, arribant als 95.000 visitants.[40]
El 2007 el Saló va celebrar el seu 25è aniversari i la gran atracció fou la presentació en primícia mundial del darrer àlbum d'Astèrix, Astèrix i els seus amics, que es publicaria seguidament a França. L'any següent, en canvi, el cinema, la televisió i els videojocs assumirien ja tot el protagonisme, amb el tècnic d'efectes visuals cinematogràfics Ray Harryhausen com a invitat estrella. No obstant, tampoc faltarien al Saló grans noms internacionals com Moebius, Peter Bagge o Milo Manara.[41]
L'edició de 2009 va tancar la dècada amb la gran estrena en primícia mundial del primer comic book de Batman a Barcelona: Batman: Barcelona, el cavaller i el drac. El Saló comptà amb la presència de Jim Lee i dels autors Mark Waid i Diego Olmos, així com amb una gran exposició amb el mateix títol.[42]
Dècada del 2010
[modifica]La dècada del 2010 va estar marcada per la consolidació del model de Saló implementat per Santamaría a partir de 2006, basat amb un fort protagonisme de la indústria de l'oci audiovisual, del mershandising i de les activitats lúdiques. El cinema va tenir una habitual presència al Saló, a més dels grans espais reservats als videojocs, l'anime i el cosplay.
El 2012 el Saló va celebrar el seu 30è aniversari.
L'edició de 2017 va tenir 118.000 visitants i ocupà un espai de 50.000 metres quadrats, un 10 per cent més que el 2016, assolint així un nou rècord d'espai. L'exposició més destacada fou dedicada a l'aviació i comptà amb diversos exemplars d'avions reals, pertanyents a diferents èpoques, apareguts sovint en còmics de temàtica aeronàutica. L'exposició va fer de vincle entre destacats còmics d'aventures com Tanguy et Laverdure de Charlier i Uderzo, el clàssic Hazañas Bélicas de Boixcar o les batalles aèries del còmic Le Pilote à l'Edelweiss de Yann i Romain Hugault. Una altra gran exposició fou la dedicada a la revista TBO, que el 2017 celebrà el seu centenari. La mostra va incloure un apartat especial dedicat a l'obra de Josep Maria Blanco, guanyador del Gran Premi del Saló de 2016 i autor cabdal del TBO.[43] També, altres destacades exposicions foren la dedicada a Will Eisner, amb motiu del centenari del seu naixement, i la dedicada a l'obra de Milton Caniff.
Els darrers anys de Santamaría a la direcció van comptar amb les exposicions més magnànimes i espectaculars del Saló, amb vehicles militars i diorames amb trinxeres i soldats el 2014, amb una col·lecció de cotxes el 2016 i amb una mostra d'avions el 2017.
Sorprenentment, a l'octubre Santamaría es va veure obligat a deixar la direcció del Saló per motius de salut.[44] El relleu fou pres precipitadament per Meritxell Puig, que es va estrenar com a directora el 2018, en una edició que fou d'impàs. No fou fins al 2019 que Puig va poder implementar el canvi de rumb que desitjava i ho va fer aportant grans canvis. Puig va voler recuperar al Saló a tots els implicats de la professió, fomentant la participació d'editorials petites, alternatives i independents, habilitant per això un nou espai anomenat Alter Còmic. Va introduir també un nou premi al palmarès, dedicat a la millor obra infantil o juvenil. Va crear també la zona Comic Kids, un espai lúdic i amb activitats pedagògiques per al públic més petit, i va reforçar el suport als autors novells amb la creació de Còmic Pro, un espai de trobada amb editors i amb jornades professionals. Tots aquests canvis Puig els va voler visualitzar amb un canvi de nom del Saló, que es va passar a anomenar simplement "Còmic Barcelona", amb la creació d'un nou logotip i encarregant el cartell a Ana Galvañ, tot una declaració d'intencions pel fet de ser dona en un entorn molt masculí (en 37 edicions fou la segona dona encarregada a dissenyar un cartell del Saló després d'haver-ho fet Ana Miralles el 2010), i per publicar en editorials petites com Apa Apa, habitualment amb presència a esdeveniments més alternatius com Graf i no pas a grans certàmens comercials com el Saló.[45]
Dècada del 2020
[modifica]El 2020 Ficomic es va veure obligat a anul·lar a última hora el 38 Còmic Barcelona degut a l'epidèmia per coronavirus, malgrat que ja havia tingut lloc l'acte de presentació del programa i del cartell.[46] Havia de ser una edició dedicada al 50è aniversari de Mafalda i al còmic ¡Universo! d'Albert Monteys, que havia guanyat el darrer premi a la millor obra. També incorporava seccions noves com "Còmic vision", dedicada a pel·lícules i sèries sorgides a partir de còmics, i "Còmic fantasy", un espai dedicat als jocs de rol, de tauler i de cartes. A l'equip organitzador s'hi havia incorporat Borja Crespo i Cels Piñol, a més d'habituals com Toni Guiral o Oriol Estrada. Com a alternativa al certamen, Ficomic va oferir tota una programació en línia entre abril i juny anomenada “Comic on demand”, la qual també pretenia ajudar a pal·liar el confinament decretat per Pedro Sánchez. El progama va estar format per desenes de taules rodones, classes magistrals i homenatges a autors.[47]
El cartell del Saló
[modifica]El primer cartell del Saló fou il·lustrat per Miguel Gallardo (1981) i en les edicions següents fou encarregat a autors nacionals consagrats i reconeguts, com Ricard Opisso, Max o Miguelanxo Prado. Cada any un autor diferent s'ocupa d'il·lustrar el cartell promocional del Saló i a partir de finals dels anys 1980 es va imposar la regla no escrita que la il·lustració del cartell s'encarrega a l'autor que en l'edició anterior ha obtingut el premi a la millor obra. Ha estat així en moltes ocasions. No obstant, Ficomic ha trencat en nombroses ocasions aquesta norma, encarregant el cartell a altres autors. En tot cas, però, els autors han mantingut sempre un vincle amb el Saló, havent sigut candidats o guanyadors d'algún premi en el passat, per exemple quan el 2006 el cartell fou encarregat a Javi Rodríguez, nominat a l'autor revelació (1999) i a la millor obra (2003). En ocasions especials, com la celebració del 25è Saló, el cartell es va encarregar a Miguel Gallardo, un autor estretament vinculat al Saló i a la seva organització des de la primera edició el 1981. El 2016, el cartell es va encarregar a Francisco Ibáñez, que fou homenatjat amb motiu del seu 80è aniversari.
Els autors en haver il·lustrat més cartells del Saló són Miguel Gallardo (1981, 1993 i 2007), Max (1985, 1989 i 1997), Daniel Torres (1988 i 1994), Miguelanxo Prado (1990 i 1995) i Jan (2003 i 2018).
* Saló cancel·lat degut a la pandèmia per coronavirus
Premis
[modifica]Premis votats per professionals
[modifica]Els premis del Saló s'atorguen a les obres més destacades, en les diferents categories, amb la condició que hagin estat editades a Espanya en el curs de l'any anterior al de la realització del Saló. L'única excepció és el Gran Premi del Saló, que es pot concedir a qualsevol artista destacat del món del còmic. Els premis tenen per objectiu promocionar els autors de còmic nacionals i donar suport als seus editors, així com pretenen posar de manifest la diversitat i riquesa del panorama nacional pel que fa a la producció i publicació de còmics i fanzines.
El jurat encarregat d'elegir les obres nominades i premiades a cada edició del Saló està format per un grup de professionals del novè art que inclou a autors, editors, distribuïdors, llibrers, fanzines, crítics i periodistes especialitzats. Aquest jurat elegeix les nominacions i els guanyadors de les següents categories: Gran Premi del Saló, el premi a la millor obra, millor obra estrangera, l'autor revelació i millor fanzine.
Premis vigents
[modifica]- Gran Premi del Saló (des de 1988). És un premi amb dotació econòmica que es concedeix anualment a un autor de còmics destacat i pretén ser un homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional i conjunt de la seva obra. Aquest premi, tal com estableixen les normes del jurat, només es pot guanyar un cop i l'autor cal que sigui espanyol i estigui viu.
- Premi a la millor obra (des de 1988). És un premi anual amb dotació econòmica concedit a la millor obra d'autor espanyol publicada l'any anterior a la celebració del Saló. El 2013 el premi estava dotat amb un import de 10.000 euros.
- Premi a l'autor revelació (des de 1988). És un premi anual reservat a una jove promesa del novè art. Per poder optar a aquest guardó, els autors cal que hagin vist publicada la seva primera o segona obra l'any precedent. El premi compta amb una remuneració econòmica, inferior a premis majors com el Gran Premi del Saló o el Premi a la millor obra. A partir del 1988 el premi es va passar a denominar "premi Josep Toutain a l'autor revelació", en homenatge a l'editor català Josep Toutain, que havia mort el 1987. A partir del 2012, el premi va estar diversos anys patrocinat per la fundació Divina Pastora. El 2022 el premi fou rebatejat amb el nom "premi Miguel Gallardo a l'autor revelació" en homenatge ara a l'autor Miguel Gallardo, mort uns mesos abans de la de celebrar-se la 40 edició del festival (2022).
- Premi a la millor obra estrangera (des de 1989). És un premi anual destinat recompensar la millor obra d'autor estranger publicada a Espanya l'any precedent. Aquest guardó no compta amb cap dotació econòmica.
- Premi al millor fanzine (des de 1989). És un premi anual amb dotació econòmica concedit al millor fanzine publicat a Espanya l'any anterior del festival. Els guanyadors del premi no poder tornar a competir en aquesta categoria durant un període de 5 anys.
- Premi a la millor obra infantil/juvenil (des de 2019). És un premi anual amb dotació econòmica concedit a una obra dirigida a lectors d'entre 3 i 16 anys. Amb aquest guardó es pretén reconèixer els esforços per a la producció de còmics destinats als lectors més joves i petits. El guardó fou afegit al palmarès en un marc de canvis generals introduïts per la nova directora del Saló, Meritxell Puig.
Premis desapareguts
[modifica]- Premis Ciutat de Barcelona de Còmic (1984-1986). Foren els primers premis que va concedir el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, prèviament a la fundació de Ficomic.
- Premi al millor guió (1995-2011). Fou un premi anual concedit al millor guió de còmic de publicació estatal. Va començar a concedir-se el 1995 i la darrera entrega va tenir lloc a la 29a edició del festival, l'any 2011, amb Paco Roca com a guanyador.
- Premi a la millor revista de/sobre còmics (2003-2011). Fou un premi que es va atorgar per primer cop el 2003 i només es va entregar en nou edicions del Saló abans de desaparèixer el 2012.
- Premi al millor dibuix (2006-2011). Fou un guardó anual destinat a premiar els millors gràfics i dibuixos d'un còmic de producció estatal. Es va atorgar del 2006 al 2011.
- Premi a la divulgació (2007-2011). Fou un guardó efímer que només va existir durant cinc anys abans de desaparèixer el 2011. Els guanyadors foren Toni Guiral (2007), Manuel Darias (2008), Álvaro Pons (2009), Entrecomics (2010) i Santiago García (2011).
- Premi a la llibreria especialitzada (2009-2011). Fou un premi que només es va atorgar del 2009 al 2011. Els tres privilegiats guanyadors que reberen el guardó foren la llibreria barcelonina Continuarà (2009), l'Espacio Sins Entido (2010) i Madrid Comics (2011).
- Premi a la millor pel·lícula basada en un còmic (2011). Aquest premi fou el més efímer de tots i es va concedir només una vegada, el 2011. La pel·lícula guanyadora va ser María y yo de Félix Fernández de Castro que es va imposar a les nominades Kick ass de Matthew Vaughn, El gran Vázquez d'Óscar Aibar i Scott Pilgrim contra el... d'Edgar Wright.
Premis del públic
[modifica]- Premis del Públic (des de 2000).
A partir de l'any 2000 el Saló va incorporar també un repertori de premis del públic, els quals són elegits per votació popular i tothom té dret a votar mitjançant la pàgina web de Ficomic. Les categories dels premis populars han sigut irregulars al llarg de la història del certamen i han anat canviant. Aquestes categories han inclòs un premi a la millor obra (2003-fins al present), un premi al millor guió (2003-2011), un premi al millor dibuix (2007-2011), un premi a l'autor revelació (2003-2011), un premi a la millor obra estrangera (2003-2011), un premi a la millor revista de/o sobre còmic (2003-2011), un premi al millor fanzine (2003-2011) i un premi a la divulgació del còmic (2007-2011). Després de la gran supressió dels premis populars el 2011, actualment l'únic premi que segueix vigent és el premi a la millor obra, pel qual el públic pot votar tant per una obra estatal com estrangera.
El Saló en dades
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ El 2010, Joan Navarro afirmava al seu blog personal que a l'edició de 1994 hi havia estat i alhora no hi havia estat: «[...] pel que fa al Saló, hi vaig treballar de 1987 a 1994, sent responsable dels tres salons de "Les Drassanes" (1988-1989 y 1990) i dels tres del "Born" (1991-1992-1993). El 1986 i 1987 no hi va haver salons. El 1994 es va fer un pedaç en el qual hi vaig estar i no hi vaig estar, amb Marta Sierra i Toni Guiral, a la primera edició a l'Estació de França». Font: navarrobadia.blogspot.de, 21 de febrer de 2010.
Referències
[modifica]- ↑ Abella, Anna. «Manga Barcelona, 25 años de mangamanía», 30-10-2019.
- ↑ 2,0 2,1 «Salón del Cómic en el recinto ferial. Se abrirá el día 27 y reunirá a quinientos dibujantes». La Vanguardia, 11-04-1981, pàg. 21.
- ↑ 3,0 3,1 «1 Salón del Cómic y la Ilustración en Barcelona». La Vanguardia, 05-05-1981, pàg. 44.
- ↑ Martín, Antonio «Ante el Salón del Cómic y la ilustración. Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-1981, pàg. 45.
- ↑ Ayuso, Mariano «La feria de las vanidades». Sunday Comics, nr. 9, Gener 1981, pàg. 63.
- ↑ «Generalitat y Ayuntamiento de Barcelon financiarán el próximo Salón del Cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29-05-1986, pàg. 48.
- ↑ «Satisfacció general pel nou emplaçament. "L'Estació de França ha estat el més encertat [...] quin millor lloc que una estació de ferrocarril per a substituir un mercat [en referència a l'antic mercat del Born, seu de les darreres edicions]..."».Manzano, Emilio «El Saló del Cómic abre sus puertas en la estación de Franca» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 41.
- ↑ 8,0 8,1 «El 23è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha obert avui les portes al recinte firal de Montjuic amb el repte de superar el nombre de visitants assolits el 2004 a l'Estació de França, on va congrar a 92.000 persones». «El Salón del Cómic de Barcelona abre sus puertas con el reto de superar el éxito del año pasado» (en castellà). El País [Barcelona], 05-06-2005.
- ↑ 9,0 9,1 «[...] l'exposició "God save the còmics" [...] descriu l'evolució de la historieta britànica des dels seus més venerables clàssics fins a l'impacte internacional de "Watchmen", les tires diaries de "Jeff Hawke" o "Modesty blase", els espectaculars originals de Dave McKean per la incompresa "Arkham asylum" o l'amanerat ús del color d'obres com "L'imperi Trigono" o "Dan Dare" podran ser contemplades en aquesta exposició que inaugura la modalitat de país invitat al Saló de Barcelona».C, D «Bugs Bunny, un golpe de suerte en el Salón del Cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 09-05-1991, pàg. 76-77.
- ↑ «[...] els afeccionats a la historieta tindran una sorpresa amb l'estand dedicat als dibuixants alemanys que mostrarà l'obra d'una quinzena dels seus creadors més vanguardistes i també d'alguns que són totalment desconeguts per pertànyer a l'Europa de l'Est».Cuadrado, Nuria «El Salón de Barcelona quiere acabar con "la basura y la pornografia" en el cómic» (en castellà). ABC [Barcelona], 06-05-1992, pàg. 43.
- ↑ 11,0 11,1 Vidal, Jaume «Francia, país invitado del 12º Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 24-03-1994.
- ↑ «[...] "Bola de Drac" –que edita a Espanya "Cómics Fórum" i que ha constituït tot un fenomen sociològic- fou l'estrella del darrer Saló del Còmic de Barcelona. La "febre Dragonball", en retrocès ara a Catalunya, es troba en el seu zenit a la resta d'Espanya, on el "virus" va arribar uns mesos més tard». «Las editoriales de cómics toman nuevas iniciativas para afrontar la crisis del sector» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 31-07-1992, pàg. 30.
- ↑ 13,0 13,1 Manzano, Emilio «El Saló del Cómic espera 100.000 visitantes en su décima edición, abierta hoy en el Born» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-05-1992, pàg. 34.
- ↑ «El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelon ha batut el seu rècord d'assistència amb 100.000 visitants durant els quatre dies del certamen, 5.000 més que en l'edició anterior, segons ha informat l'organització». «El Saló del Còmic bate su récord de asistencia con 100.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 2007.
- ↑ «Ja són aquí. Els japonesos han desembarcat per conquerir el nostre imaginari col·lectiu. I ho fan oferint un món de lluirta i passions que convertirà Barcelona, a partir del dia 27, en la capital del l'imperi del manga. [...] serà a l'Estació de França [...] en el primer festival del manga anime i videojoc organitzat per Ficomic».Baños, Antonio «Manga mania». Suplement Vang de La Vanguardia [Barcelona], 20-10-1995, pàg. 8-9.
- ↑ 16,0 16,1
- ↑ Vidal, Jaume «Los jóvenes ven en el 'comic' el complemento de su pasión por las series televisivas. El festival de la historieta de Barcelona fue visitado por un total de 80.000 personas» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-1994.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «"Barcelona ya tiene el salón internacional del cómic más importante del mundo". Entrevista a Joan Navarro, director del Saló del Còmic de Barcelona i de Glénat» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 9-10 abril 1993, pàg. 28. «[El Saló] ha passat de 20.000 a les 80.000 persones que esperem aquest any, i que és el màxim que admet el Born en quatre dies de Saló»»
- ↑ 19,0 19,1 Vidal, Jaume «Los héroes de la ficción se dan cita en Barcelona» (en castellà). Fin de semana (La Vanguardia) [Barcelona], 17-05-1990, pàg. 8. «Amb motiu de la seva presència [Will Eisner] a Barcelona i del cinquantenari de The Spirit, la seva creació més cèlebre, el Saló, juntament amb Norma Editorial presenta una mostra d'originals d'una de les poques llegendes vives del còmic mundial.»
- ↑ Capilla, Antoni «El Salón del Cómic rendirá homenaje al cine. La estación de França acogerá de nuevo el certamen» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 06-04-1995.
- ↑ Rimbau, Boris «El Saló del Còmic tendrá este año como tema central el centenario de la historieta» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 28-03-1996, pàg. 45.
- ↑ Manzano, Emilio «Dos franceses reivindican al suizo Töpffer como inventor del cómic en el siglo XIX» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 29-01-1994, pàg. 36. «Dos especialistes francesos, Benoit Peeters [...] i Thierry Groensteen [...] acaben de presentar un volum, "Töpffer. L'invention de la bande dessinée" que obligarà a reformular les teories sobre el naixement de l'art de la narració dibuixada.»
- ↑ Bufill, Joan «A Goethe le gustaban los tebeos» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 14-05-1996, pàg. 43. «[...] L'editor Joan Navarro –comissari d'aquesta mostra- considera [...] que l'inventor del còmic és Topffer i afegeix que el suís n'era conscient i que així ho confessava en una carta a Goethe. La veritat és que un grup d'experts ha decidit que el còmic és un art "made in USA", que va néixer a la tardor de 1896 de la mà de Richard F. Outcault, amb el personatge Yellow Kid»
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «El Saló celebra enguany el centenari [del còmic], el naixement del qual s'ha convingut a fixar el 24 d'octubre de 1896, quan va aparèixer la primera historieta del personatge Yellow Kid. [...] Destaca l'exposició "Cente tebeos per a un centenari", composta per cent portades de revistes espanyoles, franceses, nortamericanes, belgues, italianes i japoneses»
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «El Salón del Cómic apuesta por los autores jóvenes y marginales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1997, pàg. 42.
- ↑ «L'any passat va morir Josep Toutain, figura capital en el desenvolupament del còmic espanyol pel seu talent com a autor, afinat caçatalents, editor i impulsor de revistes de culte com "El Víbora". [...] El certamen de l'estació de França vol rendir-li en la seva 16a edició un rèquiem particular, montant una exposició que recorrerà no només la seva obra com a il·lustrador, sinó el seu exercici com a editor i mecenes».
- ↑ «El Saló [...] montarà una exposició especial als autors espanyols de superherois als Estats Units, centrada en els dibuixants ibèrics que triomfen al mercat nord-americà, una gesta que va tenir el seu apogeu als anys 1970, gràcies a l'activitat febril del propi Josep Toutain».
- ↑ «Els candidats al premi a l'autor revelació són María Colino, Juaco Vicente i Sergio Bleda. Aquest premi es denomina Josep Toutain a partir d'enguany, en memòria de l'editor mort fa unos mesos, al qual el Saló dedica una exposició per la seva gran contribució al desenvolupament del còmic espanyol».Vidal, Jaume «El Salón del Cómic organizará un congreso sobre el futuro de la profesión. Stan Lee, creador de Spiderman, asistirá al certamen» (en castellà). El País [Barcelona], 06-05-1998.
- ↑ Manzano, Emilio «Spiderman va a los toros. Stan Lee, creador de superhéroes y presidende de Marvel, alborota el Saló del Còmic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 09-05-1998, pàg. 44.
- ↑ «Pilar Gutiérrez debuta enguany al capdavant del Saló del Còmic. És la primera dona que es fica al paradís dels freaks i els malalts del tebeo». «Barcelona vuelve a vestirse de tebeo. El Saló del Còmic abre mañana sin sorpresas y con homenaje a Víctor Mora» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 05-05-1999.
- ↑ 31,0 31,1 Guinart, Belen «Negocio y cultura, el difícil equilibrio. Anteriores directores del certamen lamentan su excesivo perfil comercial y la falta de proyección internacional» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2000.
- ↑ Vidal, Jaume «El Salón del Cómic llega a la mayoría de edad. La anual cita barcelonesa de la historieta inaugura su 18ª edición convertida en una gran fiesta» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2000.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «Hora de cambiar el rumbo» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2000.
- ↑ Llopart, Salvador «Art Spiegelman: "En Maus los judíos son ratones porque así los veía el nazismo". El guionista y dibujante protagonizó la jornada inaugural del Saló del Còmic de Barcelona, donde presentó la edición española de su obra en formato de libro, reconocida con un Pulitzer» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 10-05-2002, pàg. 42.
- ↑ Bufill, Juan «Una buena cosecha de álbumes. Obras de Cifré, Burns y Mattotti, entre las mejores novedades editoriales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 10-05-2003, pàg. 49.
- ↑ Obiols, Isabel «Ralf König, Manu Larcenet y Gilbert Shelton, invitados al Salón del Cómic. El encuentro deja la estación de Francia para instalarse en la Fira» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2005.
- ↑ 37,0 37,1 Obiols, Isabel «Más de 92.000 personas han visitado el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 10-05-2004.
- ↑ Ayén, Xavi «El Saló del Còmic inaugura una edición más fiel que nunca a los gustos del público» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-2000, pàg. 50.
- ↑ 39,0 39,1 Serra, Catalina «El Salón del Cómic duplica el número de exposiciones y dedica dos a la Guerra Civil» (en castellà). El País [Barcelona], 06-04-2006.
- ↑ Punzano Sierra, Israel «La Guerra Civil y el Capitán Trueno centran el Salón del Cómic. Giardino, Lloyd, Mézières y Forges tienen previsto participar en la feria» (en castellà). El País [Barcelona], 08-06-2006.
- ↑ «El Saló del Còmic empieza con la presentación mundial del álbum 'Astérix y sus amigos'» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 19-04-2007. «La mostra, que aquest any ocupa el pabellò nr. 8 de la Fira de Barcelona, compta amb 132 expositors en 16.000 metres quadrats.»
- ↑ «El Saló del Còmic dedicat a Batman obre portes a la Fira de Barcelona». CCMA, 29-05-2009 [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Blanquez, Javier «'TBO' 1917-2017: El humor en hilo de seda. Antoni Guiral recopila la historia de la legendaria publicación en su centenario» (en castellà). El País [Barcelona], 07-01-2017 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «Carles Santamaria deja la dirección de los salones del Cómic y del Manga» (en castellà). El Periódico, 13-10-2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ 45,0 45,1 «Más de 112.000 visitantes avalan los cambios del renovado Cómic Barcelona» (en castellà). El Periódico, 07-04-2019. [Consulta: 7 abril 2019].
- ↑ «Mafalda serà protagonista del Saló del Còmic». El País, 13-03-2020.
- ↑ «Ficomic crea Comic Barcelona On Demand per “comiquejar des de casa”». El Punt Avui, 07-04-2020. «La primera emissió es farà el dimecres 8 d'abril a les cinc de la tarda. Serà una taula rodona [...] (amb) crítics i autors com Oriol Estrada, Borja Crespo, Koldo Azpi-tarte, Ángel Unzueta i Salvador Larroca. La moderarà el guionista i divulgador Antoni Guiral.»
- ↑ Martín, Antonio «Ante el Salón del Cómic y la ilustración. Un certamen para todos» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-1981, pàg. 45.
- ↑ Arroyo, Francesc «Los mejores dibujantes españoles y extranjeros están presentes en el Salón del 'Comic' abierto en Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 13-05-1982. «... La primera edició va registrar una assistència de 12.000 visitants»
- ↑ «Las novedades del 'comic' ocuparan 4.000 metros cuadrados de la Feria de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 03-05-1982.
- ↑ LLorens Pascual, F. «Hoy, martes, se inaugura en el recinto ferial el II Salón del Cómic y del Libro Ilustrado» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 11-05-1982, pàg. 21.
- ↑ «El Tercer Salón del Comic y la llustración ocupará 5.100 metros cuadrados» (en castellà). El País [Barcelona], 05-05-1983, pàg. Cultura.
- ↑ «Barcelona, centro mundial del cómic» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 13-05-1983, pàg. 20.
- ↑ «Cuarto Salón del Cómic y la Ilustración, del día 17 al 20» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1984, pàg. 16.
- ↑ Carrasco, Bel «El argentino Breccia, ganador del Premio Barcelona de 'comics' por su obra completa» (en castellà). El País [Barcelona], 21-05-1984, pàg. Cultura.
- ↑
- ↑ «El Saló Internacional del Còmic acoge en las Drassanes el homenaje del tebeo de Barcelona. Cincuenta expositores ofrecen las últimas novedades en 4.000 metros cuadrados» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 27-05-1988, pàg. 67.
- ↑ Santamaria, Carlos «El Salón del Comic de Barcelona se abre mañana con la presencia de más de 50 expositores» (en castellà). El País [Barcelona], 25-05-1988.
- ↑ Gasull, Bernat «El conseller de Cultura, Joan Guitart, inauguró ayer en las Drassanes el Séptimo Salón del Cómic de Barcelona al estilo de las películas de la Rank Organization: golpeando con fuerza un gong» (en castellà). El Periódico de Catalunya [Barcelona], 19-05-1989.
- ↑ «El dibujante Milo Manara prepara una historieta con un guión inédito de Federico Fellini» (en castellà). El País [Barcelona], 22-05-1989.
- ↑ Santamaria, Carles «Joan Navarro. La historia de un enamorado de los tebeos» (en castellà). El País [Barcelona], 27-05-1989.
- ↑ Vidal, Jaume «El Salón del Cómic tuvo más de 50.000 visitantes y ventas por 50 millones» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 21-05-1990, pàg. 38.
- ↑ Vidal, Jaume «El Salón del Cómic cerró sus puertas sin déficit» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 25-05-1990, pàg. 52.
- ↑ Guiral, Antoni «Más de 100 expositores participarán en el 9º Salón del Comic» (en castellà). El País [Barcelona], 15-02-1991.
- ↑ Guiral, Antoni «Más de 50.000 personas visitaron el Salón del Comic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 14-05-1991.
- ↑ «Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). ABC, 25-03-1992, pàg. 57.
- ↑ Cuadrado, Nuria «París toma la Estación de Francia. Hoy se inaugura el XII Salón del Cómic de Barcelona, dedicado a los autores capitaneados por Jacques Tardi» (en castellà). ABC [Barcelona], 05-05-1994, pàg. 80.
- ↑
- ↑ Cuadrado, Nuria «Mortadelo y Filemón celebran su cumpleaños en el Salón del Cómic» (en castellà). ABC, 06-05-1993. «„Este es el mejor Salón hasta ahora […] pero también el que haremos con menor presupuesto” comentó Navarro. Contretamente, el presupueste de esta edición es de sesenta millones de pesetas de los que veintisiete millones y medio provienen de las instituciones y el resto del alquiler de stands y por la venta de entradas.»
- ↑ Manzano, Emilio «Francia e Iva protagonizan el Saló Internacional del Cómic de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 24-04-1994, pàg. 62.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «El Saló del Còmic, que abre hoy, confirma la decadencia del álbum y el auge del tebeo barato» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 04-05-1995, pàg. 43.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «Demà s'obre el 14è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, a l'Estació de França. Entre els 85.000 visitants que els organitzadors esperen rebre des del dijous al diumenge per igualar l'afluència de l'any passat [1995]...»
- ↑ 73,0 73,1 Vidal-Folch, Ignasi «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «[...] la política d'austeritat i les retallades en diferents partides, amb manteniment del pressupost del passat exercici, que és de 65 milions de pessetes, contribueixen a sanejar l'endèmica precària economia del Saló...»
- ↑ 74,0 74,1 CUADRADO, Jesús (2000). Atlas espanyol de la cultura popular: De la historieta y su uso, 1873-2000. Madrid: Ediciones Contrasentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v. ISBN 84-89384-23-1.
- ↑ Vidal-Folch, Ignasi «El Saló de Còmic celebra el centenario de los tebeos con escasa participación internacional» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 42. «Demà s'obre el 14è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, a l'Estació de França.»
- ↑ «L'Estació de França ha ampliat el seu espai disponible, que aquest any arriva als 6.500 metres quadrats...»Massot, Dolors «La tira de años: el cómic celebra su centenario este fin de semana en Barcelona. El Salón dedica dos grandes exposiciones al tebeo y sus protagonistas» (en castellà). ABC [Barcelona], 08-05-1996, pàg. 57.
- ↑ «Ficomic, l'entitat organitzadora, espera repetir els 90.000 visitants de l'any anterior [1996] i els 150 expositors. El pressupost es mantè a 60 milions...»Badia, Carme «El Saló del Còmic apostará este año por los nuevos autores» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 19-03-1997, pàg. 45.
- ↑ «El director del saló, Jordi Sánchez, va mostrar ahir la seva confiança en superar els 85.000 visitants de l'any passat, [1997].»
- ↑ «Aquest any el Saló presenta algunes novetats. Entre elles, el director. Jordi Sánchez Navarro, barceloní de 1959, dirigeix aquesta edició del saló per primera vegada, després d'haver treballat durant uns anys com a periodista a diferents editorials de còmics i al diare El País».Vidal-Folch, Ignasi «El Salón del Cómic apuesta por los autores jóvenes y marginales» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 07-05-1997, pàg. 42.
- ↑ «El que no ha variat respectge a l'anterior edició és el pressupost assignat, 50 milions de pessetes».
- ↑ Redacció «Burns y König, estrellas del Saló del Còmic de Barcelona que abre mañana» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 05-05-1999, pàg. 48.
- ↑ 82,0 82,1 «Avui comença el XIX Saló Internacional del Còmic de Barcelona». Vilaweb [Barcelona], 03-05-2001.
- ↑ «El Saló del Còmic de Barcelona fa vint anys». Vilaweb [Barcelona], 09-05-2002.
- ↑ «El XX Saló del Còmic no farà activitats especials per celebrar aquesta edició, que homenatjarà a Spiderman». Vilaweb [Barcelona], 10-04-2002.
- ↑ Vidal, Jaume «Récord de visitantes en el Salón del Cómic de Barcelona» (en castellà). El País [Barcelona], 12-05-2003.
- ↑ «El Saló del Còmic de Barcelona vol batre el rècord de visitants. L'any passat n'hi van acudir 92.000. El català, pràcticament inexistent en aquesta indústria». Vilaweb [Barcelona], 06-05-2004.
- ↑ Vidal, Jaume «Abre la edición más optimista del Salón del Cómic» (en castellà). El País [Barcelona], 09-05-2003.
- ↑ 88,0 88,1 Vidal, Jaume «Editors internacionals visitaran el Saló del Còmic de Barcelona a la recerca de nous dibuixants». Vilaweb [Barcelona], 01-04-2004 [Consulta: 5 juny 2016]. «Aquest any [2014], el Saló augmentarà la seva superfície en mil metres quadrats, fins a arribar als 8.200.»
- ↑ Obiols, Isabel «Ralf König, Manu Larcenet y Gilbert Shelton, invitados al Salón del Cómic. El encuentro deja la estación de Francia para instalarse en la Fira» (en castellà). El País [Barcelona], 04-05-2005. «Amb el canvi d'escenari, els assistents comptaran amb un espai de 13.000 metres quadrats, 5.000 més que el 2004»
- ↑ Vendrell, Ramon «El Salón del Cómic cierra en Barcelona con 90.000 visitantes. Los expositores y el público creen adecuado el espacio elegido» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 13-06-2005.
- ↑ redacció «El Salón del Cómic recibió 95.000 visitantes, un 8% más que el año anterior» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-06-2006.
- ↑ «El Saló del Còmic empieza con la presentación mundial del álbum 'Astérix y sus amigos'» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 19-04-2007. «La mostra, que aquest any ocupa el pavelló n. 8 de la Fira de Barcelona, compta amb 132 expositors en 16.000 metres quadrats.»
- ↑ «El Saló del Còmic bate su récord de asistencia con 100.000 visitantes» (en castellà). El País [Barcelona], 22-04-2007.
- ↑ Punzano, Israel; Sierra «El Salón del Cómic se clausura con éxito y consigue atraer a 100.000 visitantes» (en castellà). El País [Barcelona], 21-04-2008.
- ↑ «[format= El Saló del Còmic cierra con una asistencia de cien mil visitantes]» (en castellà). La Vanguardia, 10-05-2010, pàg. 38.
- ↑ Serra, Catalina «Corto Maltés se suma a las exposiciones del Salón del Cómic. Tardi, Vázquez, El Príncipe Valiente y la relación con la música y el cine protagonizan el festival de la historieta de Barcelona» (en castellà). El País, 04-05-2010. «El Salón del Cómic, que en esta 28ª edición contará con 160 expositores, cuenta con un presupuesto de 700.000 euros de los que un 22% son aportaciones públicas.»
- ↑ Pérez, Mercè «Los zombis toman el Salón del Cómic. La feria de la viñeta presenta una exposición con el Festival de Sitges» (en castellà). El País [Barcelona], 19-01-2011. «El Salón, con 650.000 euros de presupuesto, apuesta por mantener al público fiel que ha cosechado a lo largo de los años.»
- ↑ Barranco, Justo «El Salón del Còmic cierra con 100.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-04-2011, pàg. 32.
- ↑ «El Salón del Cómic de BCN cierra con 106.000 visitantes» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 14-04-2013.
- ↑ «Cowboys, humor y superhéroes en el Salón del Cómic» (en castellà). El País [Barcelona], 05-04-2013.
- ↑ Pérez, Marta «El Salón del Cómic de Barcelona se clausura con 106.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-05-2014.
- ↑ «El Salón del Cómic vuelve a convocar a 106.000 visitantes» (en castellà). El País [Barcelona], 18-05-2014.
- ↑ 103,0 103,1 Abella, Anna «Salón del Cómic, a todo gas. El festival afronta su edición más "ambiciosa" en un ambiente de recuperación del sector» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ 104,0 104,1 Abella, Anna «Salón del Cómic, a todo gas. El festival afronta su edición más "ambiciosa" en un ambiente de recuperación del sector» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 04-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «El 34 Salón del Cómic de Barcelona logra un récord con 118.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-05-2016 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «El XXXV Salón del Cómic de Barcelona se consolida al lograr 118.000 visitantes» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 02-04-2017. «Los organizadores se congratulan por haber manteniendo el nivel de asistencia de la edición anterior, "una cifra récord a pesar de las fuertes lluvias del sábado"»
- ↑ Abella, Anna «Superlópez volarà al Saló del Còmic». El Periódico [Barcelona], 07-02-2018 [Consulta: 7 febrer 2018]. «El Saló del Còmic ocuparà 50.000 metres quadrats (els mateixos que el 2017), amb espais distribuïts per mantenir la fluïdesa de visitants als pavellons 2, 4 i 5 (palau de congressos inclòs) de Fira Barcelona, a més de la plaça de l'Univers.»
- ↑ Abella, Anna «El Salón del Cómic revalida los 118.000 visitantes. El éxito de nuevos espacios como el Cómic Kids y el poder de convocatoria de autores como Jan e Ibáñez han marcado la 36ª edición de la cita» (en castellà). El Periódico [Barcelona], 15-04-2018.
- ↑ «El Saló del Còmic practica un rentat d'imatge». Catalunyapress.cat, 14-02-2019. [Consulta: 14 febrer 2019].
- ↑ «Stan Lee protagonitzarà el pròxim Saló del Còmic, que passa a anomenar-se Comic Barcelona», 14-02-2019. [Consulta: 14 febrer 2019].
- ↑ Agències. «El Comic Barcelona tanca la seva 40a edició amb més de 110.000 visitants». El Punt Avui, 08-05-2022. [Consulta: 28 febrer 2023].
Vegeu també
[modifica]- Jornadas Internacionales del Cómic Villa de Avilés
- Saló Internacional del Còmic d'Astúries
- Viñetas desde el Atlántico (Saló del Còmic de La Corunya)