Vaga general espanyola de 2010

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cartell de Comissions Obreres a Granollers per la convocatòria de vaga general.
Manifestació sindical al Passeig de la Castellana de Madrid.

La vaga general espanyola del 2010 (també coneguda com del 29-S) estigué convocada pel dimecres dia 29 de setembre[1][2] pels principals sindicats (CCOO, UGT), menys els del País Basc i Navarra.[3] Aquesta vaga, de 24 hores de durada, anà en contra de la Reforma laboral de 2010,[4] promoguda pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i aprovada en el Congrés de Diputats el 9 de setembre de 2010 entrant en vigor el 19 de setembre del 2010;[5] i contra la Reforma del sistema públic de pensions anunciada pel Govern espanyol.[6] A la convocatòria també s'hi van unir altres sindicats, com la CGT o l'USO; i diverses organitzacions i associacions nacionals i internacionals.[7][8]

Context polític i social[modifica | modifica el codi]

L'any 2009, el nombre d'aturats a Espanya va arribar al llindar del 20% superant els 4 milions d'aturats, cosa que va provocar malestar social vers el govern.[9]

La pretensió d'una reforma laboral va iniciar el seu camí el 2008, durant la crisi econòmica mundial, quan va començar a reflectir-se a l'Estat espanyol amb un fort augment del nombre d'aturats, ben diferent de com es manifestava a altres països amb el mateix context, on el creixement de l'atur fou molt més moderat. L'executiu va manifestar llavors la predisposició a una reforma del mercat de treball per a flexibilitzar-lo, condicionat al fet que els agents socials (patronal i sindicats) arribessin a un acord a la taula de diàleg social.[10][11]

Després de dos anys sense acords, i després que el govern espanyol s'hagués vist obligat a prendre mesures de control de la despesa pressupostària i d'equilibri del dèficit públic davant la pressió dels mercats internacionals després de la forta apreciació de l'euro respecte al dòlar dels Estats Units i la crisi de Grècia, d'una banda, i el fort descens dels ingressos públics, de l'altra, el govern d'Espanya, mitjançant decret-llei, va modificar substancialment el mercat laboral sobre la base de tres eixos: extensió parcial de la indemnització de 33 dies per any treballat per acomiadament improcedent en les contractacions fixes, en perjudici de la figura establerta en l'Estatut dels Treballadors de l'any 1980 de 45 dies d'indemnització per any treballat; reconeixement de les situacions de crisi de les empreses, o empreses amb pèrdues, com a causa objectiva d'acomiadament procedent; i la possibilitat que empresaris i treballadors pactin una no vinculació al conveni laboral vigent en determinats supòsits crítics per a l'empresa, amb l'objectiu de reduir costos.[11][10]

Les explicacions del perquè Espanya concentra més aturats que la majoria dels estats de la Unió Europea són vàries. La primera és que el mercat laboral espanyol és un dels més rígids del món. Segons l'Ease of Doing Business Index creat pel Banc Mundial, índex que mesura la facilitat per fer negocis en un total de 183 països, Espanya va ocupar el lloc 49 del rànquing mundial en aquest àmbit durant l'any 2011 per sota d'altres països considerats com del Tercer Món.[12][13] Un altre perquè és el sobredimensionament de certs sectors, els més afectats per les bombolles de preus experimentades en la fase expansiva (principalment i en especial la construcció d'habitatges) cosa que va provocar la pèrdua ràpida del lloc de treball per part dels treballadors més marginals.[14][15]

Justificació sindical[modifica | modifica el codi]

Sindicalistes a Madrid a inicis de setembre defensant la convocatòria de vaga.

La vaga general va ser convocada contra la Reforma laboral a Espanya del 2010 i l'anunciada modificació del règim de pensions.[5] Segons el preàmbul de la Llei 35/2010, la Reforma tenia com a objectiu essencial contribuir a la reducció de l'atur i incrementar la productivitat de l'economia espanyola. Es dirigia a corregir la dualitat del mercat de treball promovent l'estabilitat en l'ocupació i a incrementar la flexibilitat interna de les empreses.[16]

La Reforma laboral de 2010 (que va ser aprovada amb 168 vots a favor, 8 en contra i 173 abstencions)[6] té com a principals objectius:

  1. Reduir la dualitat del mercat laboral espanyol, impulsant la creació d'ocupació estable i de qualitat, en línia amb els requeriments d'un creixement més equilibrat i sostenible.
  2. Segon, reforçar els instruments de flexibilitat interna en el desenvolupament de les relacions laborals i, en particular, les mesures de reducció temporal de jornada, com a mecanisme que permeti el manteniment de l'ocupació durant les situacions de crisi econòmica, reduint el recurs a les extincions de contractes i oferint mecanismes alternatius més sans que la contractació temporal per afavorir l'adaptabilitat de les empreses.
  3. Elevar les oportunitats de les persones desocupades, amb particular atenció als joves, reordenant per a això la política de bonificacions a la contractació indefinida per fer-la més eficient, fent més atractius per a empreses i treballadors els contractes formatius i millorant els mecanismes d'intermediació laboral.

Per als sindicats convocants, els governants espanyols, els europeus, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional van promoure ajusts brutals com teràpies de xoc per sortir de la crisi de finals de la dècada del 2000 provocada per les polítiques neoliberals i la desregulació dels mercats financers, els costos dels quals es van fer recaure, segons els sindicats, sobre les esquenes dels treballadors i dels pensionistes i no sobre els responsables de la crisi.[17] Les reformes i la reducció de la inversió pública, segons els sindicats convocants, va frenar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, i va tenir com a principals víctimes als aturats.[17]

Segons van dir els sindicats, la Reforma laboral només augmentaria la desregulació del mercat de treball (sota l'eufemisme de "flexibilitat laboral") i no serviria per crear ocupació, no reduiria la dualitat del mercat laboral i augmenta la temporalitat i abaratiria l'acomiadament, perquè s'ampliarien les causes per fer-ho més fàcil i es reduirien els drets indemnitzatoris dels treballadors. A més a més, reforçaria el poder empresarial per modificar unilateralment les condicions de treball, debilitaria la negociació col·lectiva (facilitant així a les empreses l'adopció de mesures de desvinculació salarial i inaplicació de compromisos adquirits prèviament en els convenis col·lectius), privatitzaria la gestió de la desocupació i ampliaria el camp d'actuació de les empreses de treball temporal (ETT) als sectors de risc i a l'ocupació pública.[17][18]

Reaccions prèvies[modifica | modifica el codi]

Els diaris van ser escassos i alguns es van posicionar a favor o en contra a les seves portades.[19]

A favor[modifica | modifica el codi]

Els mitjans de comunicació com Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, Agència Catalana de Notícies, l'Agència EFE,[20] La Vanguardia, El País, El Punt i l'Avui van fer vaga i els rotatius La Vanguardia, El Periódico i l'Sport no van imprimir cap exemplar. La Vanguardia, excepcionalment, va oferir de manera lliure l'exemplar del 29 de setembre per Internet.[21] La CCMA, RTVE, IB3 Televisió i Ràdio i RTVV van deixar d'emetre programes en directe a partir de mitjanit.[22][23]

Entitats i empreses com Intermón Oxfam-Catalunya,[24] SEAT, Nestlé,[25] o Grup Zeta també secundaren la vaga.[26] En molts casos, es van concentrar piquets a les portes d'aquestes empreses.[26] Facua, una organització no governamental espanyola dedicada a la defensa dels drets dels consumidors, es va unir a la vaga i va convocar el "Dia sense Compres" sota el lema "Contra una Europa dominada pel mercat".[27] El Sindicat d'Estudiants va cridar als seus afiliats i seguidors a assistir a les manifestacions per anar, principalment, en contra del capitalisme.[28] Van secundar també la vaga general sindicats i associacions policials,[29] la Unión de Actores, Ecologistes en Acció[30] o la Hermandad Obrera de Acción Católica, entre d'altres.[31]

Els partits polítics Partit Comunista d'Espanya, Izquierda Unida,[32] CUP, Esquerra Independentista, ERC i Solidaritat Catalana[33] van mostrar explícitament el seu suport a la vaga general.[26][31] Aquests partits van participar en les manifestacions que es feien a les principals ciutats.

En contra[modifica | modifica el codi]

Per al Partit Popular, el principal partit de l'oposició, i en paraules de Mariano Rajoy, la vaga general era "lamentable". El seu partit es va oposar a la vaga argumentant que "els empresaris ja tenen bastants problemes" i també a la Reforma laboral de l'executiu per considerar-la la "Reforma de l'acomiadament".[34] José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que els sindicats hi "tenen tot el dret, com el tenen els que volen i tenen la sort de poder fer ús del seu dret a treballar".[35] Celestino Corbacho, Ministeri de Treball d'Espanya, va dir que, després de la vaga, espera poder-se reunir amb els sindicats per debatre sobre les reformes pendents.[36]

Els representants de les associacions empresarials també estaven en contra de la vaga, ja que consideraven que només empitjoraria la situació econòmica. Per al sector empresarial la vaga era "política", ja que "anava en contra de decisions preses en el Parlament".[37]

El Cercle Català de Negocis va mostrar-se en contra de la vaga perquè els convocants "obeïen" a Madrid i van assegurar que "no donarien suport a cap vaga que no pretengués l'assoliment de l'Estat propi".[38] Segons algunes fonts, Abacus Cooperativa va amenaçar alguns treballadors en cas que fessin vaga i el comitè d'empresa de COM Ràdio va denunciar coaccions per mantenir la programació habitual malgrat els serveis mínims.[26]

Transcurs de la jornada[modifica | modifica el codi]

Manifestació sindical a Sevilla.

El dia va transcórrer amb total normalitat amb afectacions puntuals a l'inici de la vaga amb els piquets i els aldarulls a les principals capitals i punts de venda.[39] Moltes publicacions i webs locals van destacar la tranquil·litat que es vivia durant la vaga general al seu municipi o àmbit territorial.[40][41][42][43][44] A la tarda es van produir manifestacions a totes les grans poblacions d'Espanya.[22][45]

Segons els sindicats, a Catalunya la vaga la van seguir el 80% dels treballadors, al País Valencià el 78% i a les Illes el 72%; i al total d'Espanya el 70%.[22] Als comerços, segons els sindicats, el seguiment va ser del 85%; i segons la Pimec, la participació a les petites i mitjanes empreses no arribà al 10%.[46] Segons l'organització patronal Cecot, la incidència de la vaga general en les seves empreses associades va ser del 26,4%. El Govern espanyol es va negar a donar cap xifra sobre el seguiment, ja que deia que el seguiment va ser "desigual" segons els sectors i els territoris i d'"efecte moderat".[47][36] El seguiment va ser alt a les zones industrials, a les siderúrgiques, a les drassanes, als polígons industrials i a les fàbriques. Als sectors de la sanitat, l'educació i al petit comerç el seguiment fou escàs.

Pels mitjans de comunicació, els diaris El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya van qualificar el resultat de discret èxit per als sindicats, assenyalant que si la intenció sindical era aturar el país, els sindicats no ho van aconseguir.[48] Els diaris ABC, La Razón, El Mundo i El Economista, entre d'altres, la van qualificar de fracàs per als sindicats perquè no va ser generalitzada, i van ser especialment crítics amb els piquets, i negaren als sindicats la "legitimitat per liderar una protesta general".[49][50] Tots els mitjans, en general, van destacar que els disturbis causats a Barcelona pels antisistema van ser una manera d'aprofitar-se de la convocatòria de vaga.[51]

El mateix dia de la vaga general a Espanya, a Brussel·les es va produir una "euromanifestació" en contra de les retallades socials a tota la Unió Europea. Hi van assistir desenes de milers persones, entre les quals Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV).[52][53] Una vaga dels controladors aeris de Brussel·les i aquesta vaga general van afectar els vols d'algues aerolínies com ara Etihad Airways, easyJet o Ryanair.[54]

Al País Basc, els sindicats no van secundar aquesta vaga general perquè ja s'hi va produir una el 29 de juny del mateix any convocada per LAB i ELA-STV i amb el suport de Comissions Obreres.[3]

Als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Parquímetre tancat a Granollers amb un cartell de l'organització Endavant.

Pocs dies abans de la vaga general, un grup d'activistes socials van ocupar l'antiga seu de Banesto de la plaça de Catalunya de Barcelona i hi van desplegar unes pancartes.[55] El dia de la vaga, al migdia, es van cremar un cotxe de la Guàrdia Urbana de Barcelona,[56] cosa que va derivar, segons la Conselleria d'Interior, al desallotjament, per part dels Mossos d'Esquadra, de l'edifici ocupat, ja que creien que "s'havia convertit en refugi per als violents" i per "evitar que els violents poguessin provocar més incidents al final de la manifestació sindical", segons va informar Joan Saura, Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[56][57][58] Simpatitzants dels activistes i vaguistes es van concentrar per protestar pel desallotjament i la policia va començar la càrrega per dispersar-los; va ser aquí quan van començar aldarulls més intensos a molts carrers de la Ciutat Comtal. Al final, la jornada es va saldar amb una quarantena de detinguts a Barcelona, 80 contenidors cremats i algunes unitats mòbils de mitjans de comunicació van ser agredides.[59] Dos dies després, la jutgessa va decretar presó provisional per a dos dels detinguts[60][61] i el 23 d'octubre es va detenir una altra persona que va mostrar "una actitud marcadament violenta", segons els Mossos.[62] El "Moviment 25 de setembre", responsable de l'okupació de l'edifici, va emetre un comunicat en què denunciava que el desallotjament fou "totalment il·legal", i afirmava que els Mossos "van colpejar violentament" la gent que hi havia davant de l'edifici.[63][64]

Tant als piquets del matí com a la manifestació de la tarda es van produir a Barcelona avalots entre vaguistes i Mossos d'Esquadra.[65] Un centenar de joves va aprofitar l'agitació que es vivia al barri de Gràcia de Barcelona per saquejar per sorpresa la filonazi Llibreria Europa i per destrossar el seu interior.[66] Les accions més destacades dels piquets es van produir a l'Hotel Vela de Barcelona,[67] a les portes de la multinacional Nestlé de Girona,[25] a Mercabarna i Mercavalencia,[46][68] a l'edifici de Correus a la plaça de Catalunya de Barcelona o a les petroquímiques de Tarragona.[69] A la tarda es va convocar una manifestació alternativa a Barcelona que va desembocar en enfrontaments entre manifestants i policies a la Via Laietana i carrers propers al pas de la manifestació.[65] Tant la Generalitat de Catalunya com els sindicats van condemnar els incidents que hi va haver al llarg de la jornada,[46] que es va saldar amb 53 detinguts al Principat.[70]

La macrofactoria de SEAT a Martorell, amb prop de 8.000 treballadors, va tancar totalment durant el dia de la vaga.[71] Els aeroports de Girona - Costa Brava i Reus van clausurar la pràctica totalitat dels vols.[26] Al Pertús, unes 2.000 persones van tallar la frontera en contra la Reforma laboral i els plans d'austeritat europeus.[72] A València, hi va haver diversos ferits en una càrrega contra els antisistema al Carrer de Colom.[73]

Diversos mitjans de comunicació alternatius es va unir per crear l'"Agència Informativa 29-S", sense afany de lucre, durant la vaga general per "visualitzar totes les accions que succeeixin al llarg de la jornada", en especial les mobilitzacions espontànies i els actes dels piquets.[74][75]

A l'Estat espanyol[modifica | modifica el codi]

Piquets coactius atacant una botiga mig oberta a Granada.

A les primeres hores de vaga, va haver-hi una important aturada massiva del sector industrial (Freixenet, Estrella Damm, Nissan, San Miguel),[76] cosa que va produir una baixada del consum elèctric del 14'1%,[46] que segons Red Eléctrica correspondria al consum que hi pot haver un dia festiu de matinada.[77] Durant la vaga general de 2002 contra el govern de José María Aznar, la demanda energètica va caure un 19'8%.[78]

Els sindicats van culminar la vaga amb una gran manifestació a Madrid amb el lema "Així, no. Rectificació ja!" que anava encapçalada pels màxims dirigents estatals de CCOO i la UGT. La participació va ser, segons els organitzadors, de més de 500.000 persones.[79]

Zapatero va assegurar que "respectava" la vaga tot i que "no la va desitjar".[80] Aquestes paraules les va pronunciar al Congrés de Diputats, on a l'entrada va dir que anava "a treballar" malgrat la vaga general.[81]

Els diaris, en general, foren lleugerament més prims que els altres dies i Público va fer una edició especial de la vaga amb vint-i-quatre pàgines.[19]

Una dona de 51 anys que formava part d'un piquet a Coslada (Comunitat de Madrid) va ser atropellada per una furgoneta de repartiment de premsa i va ser ingressada a l'hospital en estat greu.[82] A Manzanares (Castella - la Manxa) un piquet que estava a les portes d'una fàbrica també va ser envestit.[83] A Mercamadrid, un centenar de persones va col·lapsar les entrades i evitar que ningú hi accedís.[84] També es van produir mobilitzacions a Mercacórdoba.[68] Segons la UGT, tres persones van resultar ferides durant una càrrega que la policia va dur a terme a l'entrada de la fàbrica de Michelin a Valladolid, on hi havia un piquet.[85] Segons CCOO, hi va haver més de trenta sindicalistes detinguts a les comissaries de Madrid pels incidents de primera hora.[46]

Declaracions posteriors[modifica | modifica el codi]

Zapatero entrevistat a Ràdio Nacional d'Espanya pocs dies després de la vaga general.

José Luis Rodríguez Zapatero va dir que havia percebut "el sentiment d'inquietud i malestar" a la vaga general, i que pensava en "garantir al màxim la cohesió i la protecció social i en fer les reformes necessàries per aconseguir una economia puixant".[86]

Els sindicats varen qualificar la vaga general d'"èxit de participació inqüestionable" i creien que el seguiment a tot l'Estat, que van xifrar en el 70%, "obligava el govern a rectificar".[87] També van subratllar que, aquesta, "era la vaga que ha tingut menys incidents" dels darrers anys. ERC i ICV-EUiA també van coincidir en el discurs i van reclamar que el Govern rectifiqués.[88] Celestino Corbacho, Ministre de Treball i Immigració des del 2008 fins a l'octubre del 2010, destacà que els serveis mínims acordats en el transport es van complir "al 97%".[89] La consellera de Treball de Catalunya, Mar Serna, que va parlar en nom del govern, va destacar que es van complir els serveis mínims en tots els àmbits pactats.[46] A les Illes, els sindicats asseguraren que la vaga va ser "digna" i "reeixida" malgrat la desigualtat de participació d'alguns sectors; Ramon Socias, Delegat del Govern a les Illes Balears, va destacar el "seny" i la "tranquil·litat" que regnava a les Balears durant la vaga general.[90]

Els diputats del Partit Popular, per la seva part, van qualificar l'atur de "vaga petiteta", "fracàs estrepitós" i "tongo manifest". I considerà que va ésser una vaga inútil per a l'ocupació dels treballadors.[91] Els empresaris van dir que la vaga no va existir i que va passar res.[92]

Joan Boada, secretari general d'Interior de Catalunya, va ser criticat durament per haver participat en una manifestació sindical d'ICV a Girona i no haver estat controlant els aldarulls de Barcelona.[93] El Partit Popular de Catalunya i Convergència i Unió van demanar la seva dimissió; i Joan Saura, conseller d'Interior, va defensar-lo assegurant que "tenia tot el dret a anar-hi, és un dret constitucional".[94] Jordi Pujol va dir, a RAC 1, que veure a Boada a la manifestació era "can seixanta", una expressió en poc ús que significa "un lloc on hi ha molt de desordre, un desori".[95][96][97]

Assumpta Escarp, regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, va dir que s'havia de plantejar la necessitat de tancar llocs web sobre com organitzar aldarulls antisistema, perquè "fan apologia de la violència".[98] Escarp va citar explícitament el web d'informació alternativa "Kaos en la Red" i d'altres,[99] cosa que no va agradar al fundador de "Kaos en la Red" que va afirmar rotundament que "si no fossin pobres, portarien Escarp als tribunals".[100]

La premsa internacional se'n va fer ressò a les seves edicions en línia. The Wall Street Journal va titular a la portada de la seva versió digital que "Una vaga general paralitza Espanya" i va assenyalar que "el districte financer de Madrid no s'ha vist massa afectat per la vaga", tot acompanyat per fotografies de piquets.[8][101] El Financial Times va destacar que els espanyols, amb una taxa de desocupació del 20%, semblaven tenir "poca gana" per les protestes dels sindicats.[102] També se'n van fer ressò The New York Times,[7] Le Monde,[103] l'alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung o el diari argentí Clarín.[102]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Una enquesta efectuada just l'endemà de la vaga general, va mostrar un altre descens important de vots del Partit Socialista Obrer Espanyol que es va situar al 28,5% en estimació de vot, a un 14,5 per cent per sota del Partit Popular. Aquesta enquesta, feta per Metroscopia per a El País, també va dir que el 75% dels enquestats rebutjava la gestió de Zapatero i el 84% que no confiava en ell.[104] A més a més, revelava que el 21% dels treballadors enquestats van secundar la vaga i el 65% la va titllar de fracàs.[105]

Les manifestacions i reclamacions no van cessar. El 18 de desembre es van produir noves manifestacions a 39 localitats d'Espanya[106][107] i, a València, la manifestació es va dur a terme aprofitant la inauguració de la nova LAV València-Madrid.[108] A Catalunya, la Confederació General del Treball i altres sindicats van convocar una vaga general pel 27 de gener del 2011 en contra la Reforma de les pensions que va fer elevar l'edat de jubilació fins als 67 anys i en contra la retallada de drets socials resultant de la crisi econòmica.[109] Els sindicats del País Basc —pel mateix motiu— van convocar, també, una altra vaga general pel dia 29 de gener del 2011.[110] Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO, no va descartar convocar una altra vaga general al gener del 2011 a escala de tot l'Estat espanyol si al final s'acaba aprovant la Reforma de les pensions.[111]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els sindicats convoquen vaga general per al 29 de setembre». VilaWeb, 15 de juny del 2010.
  2. «Els sindicats convoquen una vaga general el 29 de setembre». BTV Notícies, 15 de juny del 2010.
  3. 3,0 3,1 «Els sindicats espanyols confirmen la vaga general per al 29 de setembre». Diari d'Andorra, 16 de juny de 2010.
  4. «Manifest dels autònoms, autònomes i professionals per la vaga general». UGT de Catalunya, 22 de setembre del 2010.
  5. 5,0 5,1 «El text de la Reforma laboral es publica al BOE i entra vigor avui». Avui+El Punt, 19 de setembre del 2010.
  6. 6,0 6,1 «Aprovada la Reforma que abarateix l'acomiadament». Diari de Girona, 10 de setembre del 2010.
  7. 7,0 7,1 «Spain’s Socialists and Unions Struggle to Adapt» (en anglès). The New York Times, 9 d'octubre del 2010.
  8. 8,0 8,1 «Spain Comes to a Halt» (en anglès). The Wall Street Journal, 29 de setembre del 2010. (galeria fotogràfica)
  9. «L'atur puja en 9.200 persones a Catalunya a l'octubre i suma tres mesos consecutius a l'alça». Avui, 3 de novembre del 2010.
  10. 10,0 10,1 «Claves: el borrador de la reforma laboral» (en castellà). 20 minutos, 11 de juny del 2010.
  11. 11,0 11,1 «Las claves de la reforma laboral: el Gobierno abarata y facilita el despido» (en castellà). 20 minutos, 17 de juny del 2010.
  12. «doingbusiness.org: Economy Rankings» (en anglès). Banc Mundial.
  13. «¿Por qué crece tanto el paro en España?» (en castellà). Libertad Digital, 6 de gener del 2009.
  14. yosoyhayek. «¿Por qué hay más paro en España que en el resto de países desarrollados?» (en castellà). Bloc "La Libertad y La Ley", 27 de juliol del 2009.
  15. «La crisis deja el sector de la construcción con el 10% de los trabajadores» (en castellà). Levante-EMV, 15 de desembre del 2008.
  16. «Ley 35/2010, de 17 de septiembre, de medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat.
  17. 17,0 17,1 17,2 «Manifest de la vaga general» (en castellà). Unió General de Treballadors.
  18. «Els 10 punts clau de la Reforma laboral». lamalla.cat, 10 de setembre del 2010.
  19. 19,0 19,1 «Bajo seguimiento en los medios: los diarios salen con versiones reducidas» (en castellà). El Confidencial, 28 de setembre de 2010.
  20. «TV3, l’Agència EFE, ACN i Catalunya Ràdio faran vaga». Agència d'Informació 29-S, 27 de setembre de 2010.
  21. «La Vanguardia, edició impresa» (en castellà), 29 de setembre de 2010.
  22. 22,0 22,1 22,2 «Els sindicats, satisfets amb el seguiment de la vaga». VilaWeb, 29 de setembre del 2010.
  23. «TV3, Catalunya Ràdio, TVE i RNE emetran programació enllaunada a partir de les 00h». Agència d'Informació 29-S, 28 de setembre de 2010.
  24. «Intermón Oxfam s’adhereix a la vaga general del 29-S». Agència d'Informació 29-S, 27 de setembre de 2010.
  25. 25,0 25,1 «Una seixantena de persones a les portes de la multinacional Nestlé de Girona». Agència d'Informació 29-S, 28 de setembre de 2010.
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 «29-S: vaga contra la Reforma laboral del govern espanyol». Racó Català, 29 de setembre de 2010.
  27. «Facua se une a la huelga general y convoca un 'Día sin Compras' el 29 de septiembre» (en castellà). Europa Press, 9 de setembre del 2010.
  28. «Manifest del Sindicat d'Estudiants a favor de la vaga general». Sindicat d'Estudiants. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  29. «Guardia Civil y Policía Nacional 'trabajarán' a favor de la huelga general» (en castellà). Intereconomía, 14 de setembre de 2010.
  30. «L’ecologisme recolza la vaga general». Ecologistes en Acció, 24 de setembre de 2010.
  31. 31,0 31,1 «Aluvión de adhesiones a la huelga general del 29-S» (en castellà). Unió General de Treballadors, 26 de setembre de 2010. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  32. «IU centra su agenda en la huelga general porque es necesario 'parar España'» (en castellà). El Mundo, 1 de setembre de 2010.
  33. «Solidaritat Catalana crida a fer vaga 'per la independència de Catalunya'». directe!cat, 22 de setembre del 2010.
  34. «Rajoy afirma que la huelga general del 29 de septiembre le parece "lamentable"» (en castellà). Público, 7 de setembre de 2010.
  35. «Montilla: "Els sindicats tenen tot el dret a convocar vaga, igual que els que vulguin anar a treballar"». El Periódico de Catalunya, 27 de setembre de 2010.
  36. 36,0 36,1 «Corbacho pretén acordar amb els sindicats més reformes». Regió 7, 28 de setembre de 2010.
  37. «La CEOE qualifica la vaga general de "política" i "lesiva"». El Periódico de Catalunya, 16 de setembre de 2010.
  38. «CCN: 'No donarem suport a cap vaga que no pretengui l'assoliment de l’Estat propi'». directe!cat, 29 de setembre de 2010.
  39. «Després dels piquets, tranquil·litat». Nació Digital, 29 de setembre del 2010.
  40. «Normalitat en el dia de vaga general». Ara Llevant, 29 de setembre de 2010.
  41. «Normalitat i absència d'incidents a les primeres hores de vaga general a Lleida». Segre, 29 de setembre del 2010.
  42. «Dia de vaga general amb poca incidència a Cambrils». Revista Cambrils, 1 d'octubre del 2010.
  43. «La vaga transcorre sense incidents remarcables i els sindicats asseguren que el seguiment ha estat molt alt». Tarragona Ràdio, 29 de setembre de 2010.
  44. «La vaga general del dia 29 va ser viscuda amb total normalitat a la Conca de Barberà». El Vallenc, 1 d'octubre del 2010.
  45. «Las manifestaciones cierran una jornada de huelga desigual» (en castellà). El País, 29 de setembre del 2010.
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 46,5 «Els sindicats qualifiquen la vaga d'"èxit" i la Generalitat destaca la "normalitat" de la jornada». 3cat24.cat, 29 de setembre del 2010.
  47. «El Govern es nega a donar una xifra única sobre el seguiment». dBalears.cat, 29 de setembre del 2010.
  48. «Llamada a la reflexión» (en castellà). El País, 30 de setembre de 2010.
  49. «Derrota sindical y del Gobierno» (en castellà). ABC, 30 de setembre del 2010.
  50. «España no se para: falla el 29-s» (en castellà). El Economista, 29 de setembre del 2010.
  51. «La huelga en los periódicos: De "fracaso general" a aprobado sindical» (en castellà). Radiotelevisión Española, 30 de setembre del 2010.
  52. «Euromanifestació a Brussel·les contra els plans d'ajust». Avui+El Punt, 29 de setembre de 2010.
  53. «Miles de personas se manifiestan en Bruselas contra las medidas de austeridad» (en castellà). La Vanguardia, 29 de setembre de 2010.
  54. «Etihad delays flight to Brussels» (en anglès). Gulf News, 29 de setembre de 2010.
  55. «Centenars d'activistes ocupen el Banc Espanyol de Crèdit de la plaça de Catalunya per cridar a la vaga». El Periódico, 25 de setembre de 2010.
  56. 56,0 56,1 «Saura: "El desallotjament de l'edifici del Banesto es va fer perquè s'havia convertit en refugi dels violents"». 3cat24.cat, 30 de setembre de 2010.
  57. «Els Mossos desallotgen els ocupes de Plaça Catalunya». directe!cat, 29 de setembre de 2010.
  58. «Un 'colchón' para 300 violentos» (en castellà). El País, 4 d'octubre de 2010.
  59. «Interior justifica el desallotjament d'ahir per evitar 'la fustigació als mossos'». VilaWeb, 30 de setembre de 2010.
  60. «Presó preventiva per a dos dels detinguts pels aldarulls de Barcelona». lamalla.cat, 1 d'octubre de 2010.
  61. «Ingressen a presó dos dels detinguts el dia de la vaga». VilaWeb, 1 d'octubre de 2010.
  62. «Detingut un dels antisistema més actius dels incidents a Barcelona el dia de la vaga general». 3cat24.cat, 23 d'octubre de 2010.
  63. «La policia assalta il·legalment el Banc Reapropiat de Plaça Catalunya». Moviment 25 de setembre, 29 de setembre de 2010. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  64. «Nous vídeos que demostren la la brutalitat policial el 29-S dia de la vaga general». Kaos en la Red, 26 d'octubre del 2010.
  65. 65,0 65,1 Borràs, Jordi. Warcelona, una història de violència. Barcelona: Pol·len edicions, juliol 2013. 
  66. «Un centenar de joves aprofita la vaga per a saquejar la filonazi llibreria Europa». directe!cat, 29 de setembre de 2010.
  67. «Realitzen pintades a l’Hotel Vela». Agència d'Informació 29-S, 29 de setembre de 2010.
  68. 68,0 68,1 «Mercamadrid, Mercacórdoba i Mercavalencia aturats i diversos mitjans de comunicació inactius». Agència d'Informació 29-S, 29 de setembre de 2010.
  69. «Els piquets paralitzen les petroquímiques de Tarragona». El Periódico, 29 de setembre del 2010.
  70. «53 detinguts a tot Catalunya pels aldarulls de la vaga». Agència Catalana de Notícies, 29 de setembre de 2010.
  71. «La seu central de SEAT totalment paralitzada per la vaga». Agència d'Informació 29-S, 28 de setembre de 2010.
  72. «2.000 manifestants tallen la frontera al Pertús en protesta contra la Reforma laboral i els plans d'austeritat europeus». Agència Catalana de Notícies, 29 de setembre del 2010.
  73. «Continua la tensió a Barcelona». VilaWeb, 29 de setembre del 2010.
  74. «Diversos mitjans creen l'Agència Informativa 29-S». Racó Català, 29 de setembre de 2010.
  75. «Qui som? Mitjans units pel 29-S». Agència d'Informació 29-S, 16 de setembre de 2010.
  76. «Aturada massiva del sector industrial a les primeres hores de la vaga». Agència d'Informació 29-S, 29 de setembre de 2010.
  77. «La huelga ha funcionado en el turno de noche según indican los datos de consumo eléctrico» (en castellà). vagageneral.cat, 29 de setembre de 2010.
  78. «29-S: Menor seguimiento que en la huelga general de 2002 y más detenidos» (en castellà). 20 minutos, 30 de setembre de 2010.
  79. «Centenars de milers de persones es manifesten a les principals ciutats per dir "Així, no"». 3cat24.cat, 29 de setembre de 2010.
  80. «Zapatero "respecta" la vaga tot i que "no la desitja" i diu que avui treballa per garantir drets». Europa Press, 29 de setembre de 2010.
  81. «Zapatero afirma que ve "a treballar" el dia de la vaga general». Europa Press, 29 de setembre de 2010.
  82. «Un dona ferida greu a Coslada en ser atropellada durant un piquet» (en castellà). 3cat24.cat, 29 de setembre de 2010.
  83. «Tres piquets informatius queden ferits a Madrid, Ciudad Real i Barcelona». Europa Press, 29 de setembre de 2010.
  84. «Tensión en Mercamadrid al intentar bloquear la entrada de camiones» (en castellà). El Economista, 29 de setembre de 2010.
  85. «Tres heridos en Michelin, en Valladolid, donde el servicio de basuras no ha funcionado» (en castellà). El Norte de Castilla, 29 de setembre de 2010.
  86. «Zapatero diu que ha notat el "malestar" per la vaga general». e-notícies, 1 d'octubre del 2010.
  87. «Els sindicats parlen d'"èxit inqüestionable" de la vaga i el govern espanyol en minimitza l'impacte». 3cat24.cat, 29 de setembre del 2010.
  88. «Sindicats, ERC i ICV-EUiA celebren l'èxit de la vaga en la manifestació i demanen a Zapatero que rectifiqui». Agència Catalana de Notícies, 29 de setembre de 2010.
  89. «Corbacho: “Els serveis mínims assoleixen el 97%”». Avui+El Punt, 29 de setembre de 2010.
  90. «UGT i CCOO diuen que la vaga a Balears ha estat "digna"». dBalears.cat, 29 de setembre de 2010.
  91. «El PP califica el paro de "huelguecilla", "fracaso estrepitoso" y "tongo manifiesto"» (en castellà). La Vanguardia, 29 de setembre de 2010.
  92. «Los sindicatos creen que es un éxito; para la CEOE, no pasó nada» (en castellà). Público, 30 de setembre de 2010.
  93. «Tempesta Boada». e-notícies, 30 de setembre del 2010.
  94. «L'oposició demana la dimissió de Saura i Boada». El Singular Digital, 30 de setembre de 2010.
  95. Costa, Roger. «A què es refereix la dita popular "semblar can seixanta"». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, pàg. 5. ISSN: 1695-2014.
  96. «Pujol diu que Interior és “can seixanta”». RAC 1, 30 de setembre de 2010.
  97. «La paraula del dia: Can seixanta». RAC 1, 1 d'octubre de 2010. àudio
  98. «Escarp cree que hay que plantearse cerrar las webs antisistema que hagan apología de la violencia» (en castellà). La Vanguardia, 4 d'octubre de 2010.
  99. «Escarp (PSC) amenaça Kaos en la Red i altres mitjans de comunicació». llibertat.cat, 4 d'octubre de 2010.
  100. «Manel Márquez, fundador de Kaos en la Red: 'Si no fóssim pobres, portaríem Escarp als tribunals'». VilaWeb, 14 d'octubre de 2010.
  101. «La premsa internacional es fa ressò de la vaga». Europa Press, 29 de setembre del 2010.
  102. 102,0 102,1 «La prensa internacional se hace eco de la huelga general» (en castellà). La Vanguardia, 30 de setembre del 2010.
  103. «L'Espagne en grève générale contre les mesures d'austérité» (en francès). Le Monde, 29 de setembre del 2010.
  104. «El PSOE cae aún más tras la huelga» (en castellà). El País, 3 d'octubre de 2010.
  105. «Sindicatos y Ejecutivo, debilitados» (en castellà). El País, 3 d'octubre de 2010.
  106. «CCOO i UGT anuncien una gran manifestació per al 18 de desembre». El Periódico, 27 d'octubre del 2010.
  107. «Una manifestación el 18 de diciembre cerrará un año de protestas sindicales» (en castellà). madridiario.es, 15 de novembre del 2010.
  108. «Los sindicatos convocan una marcha el día que llega el AVE» (en castellà). El País, 1 de desembre del 2010.
  109. «Catalunya viu demà una jornada de vaga general». Ara, 26 de gener del 2010. [Consulta: 26 de gener de 2010].
  110. «Els sindicats bascos convoquen una vaga general». El Periódico de Catalunya, 24 de desembre del 2010.
  111. «Els sindicats espanyols amenacen amb una vaga general al gener si s'eleva l'edat de jubilació als 67 anys». 3cat24.cat, 19 de desembre del 2010.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Vaga general espanyola de 2003
Vaga general espanyola
2010
Succeït per:
Vaga general espanyola de 2011


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Els sindicats espanyols convoquen una vaga general pel 29-S