Pruïja: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Tractament: Edició del contingut del apartat de tractament. Explicacions més extenses
m →‎Tractament: afegir citacions
Línia 127: Línia 127:
=== Tractament tòpic: ===
=== Tractament tòpic: ===
(Que actuen sobre la pell) l’objectiu del qual és interrompre el cicle de prurit-rascat <ref name=":1" /> a través de cremes o esprais, que sovint es poden obtenir sense prescripció mèdica <ref>{{Ref-publicació|article=Itch|url=https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Itch&oldid=993473817|data=2020-12-10|llengua=en}}</ref>:
(Que actuen sobre la pell) l’objectiu del qual és interrompre el cicle de prurit-rascat <ref name=":1" /> a través de cremes o esprais, que sovint es poden obtenir sense prescripció mèdica <ref>{{Ref-publicació|article=Itch|url=https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Itch&oldid=993473817|data=2020-12-10|llengua=en}}</ref>:
* [[Glucocorticoide|Glucocorticoides]], com [[Cortisol|hidrocortisona]] només si hi ha component inflamatori en la pell. Per exemple l’ús d’anestèsics locals com la pramoxina (30)
* [[Glucocorticoide|Glucocorticoides]], com [[Cortisol|hidrocortisona]] només si hi ha component inflamatori en la pell. Per exemple l’ús d’anestèsics locals com la pramoxina <ref>{{Ref-publicació|article=Prurito|cognom=Bóveda|nom5=Estíbaliz|cognom4=Edurne Hidalgo|nom4=M.|cognom3=Fernández|nom3=Patricia|cognom2=Díez|nom2=Blanca M.|nom=Estíbaliz|url=http://www.elsevier.es/es-revista-farmacia-profesional-3-articulo-prurito-13046491|llengua=es|exemplar=4|volum=17|pàgines=68–77|issn=0213-9324|data=2003-04-01|publicació=Farmacia Profesional|cognom5=Salinas}}</ref>
* Locions refrescants: per exemple de [[calamina]]
* Locions refrescants: per exemple de [[calamina]]
* Capsaïcina: és una substància anestèsica tòpica, que activa els receptors TRPV1 (receptor de potencial transitori) expressats en les fibres nervioses sensorials de la pell. La seva activació porta a una disminució de l'alliberament de neuropèptids. La major eficàcia s'ha trobat en pruïja crònica i la d'origen neuropàtic (13)
* Capsaïcina: és una substància anestèsica tòpica, que activa els receptors TRPV1 (receptor de potencial transitori) expressats en les fibres nervioses sensorials de la pell. La seva activació porta a una disminució de l'alliberament de neuropèptids. La major eficàcia s'ha trobat en pruïja crònica i la d'origen neuropàtic <ref>{{Ref-publicació|article=Transient receptor potential ion channels as participants in thermosensation and thermoregulation|url=https://journals.physiology.org/doi/full/10.1152/ajpregu.00446.2006|publicació=American Journal of Physiology-Regulatory, Integrative and Comparative Physiology|data=2007-01-01|issn=0363-6119|pàgines=R64–R76|volum=292|exemplar=1|doi=10.1152/ajpregu.00446.2006|nom=Michael J.|cognom=Caterina}}</ref>
* [[Anestèsia|Anestèsics]] locals: actuen sobre diversos receptors a la pell. La pramoxina, lidocaïna i benzocaína són els medicaments d'aquest grup que han mostrat efectivitat, però, l'efecte sobre la pruïja és de curta durada i s'associa amb sensació d'entumiment i no pot ser usat en zones extenses, pel que estaria indicat en la pruïja localitzat (14). La seva efectivitat es deu a que interfereixen amb la transmissió d’impulsos al llarg de les fibres sensorials, deprimint els receptors sensorials cutanis (2).
* [[Anestèsia|Anestèsics]] locals: actuen sobre diversos receptors a la pell. La pramoxina, lidocaïna i benzocaína són els medicaments d'aquest grup que han mostrat efectivitat, però, l'efecte sobre la pruïja és de curta durada i s'associa amb sensació d'entumiment i no pot ser usat en zones extenses, pel que estaria indicat en la pruïja localitzat. <ref>{{Ref-publicació|article=A pramoxine-based anti-itch lotion is more effective than a control lotion for the treatment of uremic pruritus in adult hemodialysis patients|cognom=Young|nom5=Barry I.|cognom4=Clark|nom4=Adele|cognom3=Camacho|nom3=Fabian|cognom2=Patel|nom2=Tejesh S.|nom=Trudye A.|url=https://doi.org/10.1080/09546630802441218|doi=10.1080/09546630802441218|exemplar=2|volum=20|pàgines=76–81|pmid=18821119|issn=0954-6634|data=2009-01-01|publicació=Journal of Dermatological Treatment|cognom5=Freedman}}</ref> La seva efectivitat es deu a que interfereixen amb la transmissió d’impulsos al llarg de les fibres sensorials, deprimint els receptors sensorials cutanis. <ref name=":1" />
* [[Esteroide|Esteroides]] tòpics: poden ser efectius en els pacients amb alteració cutània només quan hi ha dermatosi inflamatòria. S'usen per períodes curts i en combinació amb altres teràpies (15).
* [[Esteroide|Esteroides]] tòpics: poden ser efectius en els pacients amb alteració cutània només quan hi ha dermatosi inflamatòria. S'usen per períodes curts i en combinació amb altres teràpies. <ref>{{Ref-web|títol=European Guideline on Chronic Pruritus|url=http://www.medicaljournals.se/acta/content/abstract/10.2340/00015555-1400|consulta=2021-01-04|doi=10.2340/00015555-1400}}</ref>
*Inhibidors de la calcinerina: són efectius en el tractament de la pruïja per dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, psoriasis i lupus eritematós cutani (16). Alguns exemples són Tacrolimús (Protopic) i Pimecrolimus (Eidel) (29).
*Inhibidors de la calcinerina: són efectius en el tractament de la pruïja per dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, psoriasis i lupus eritematós cutani. <ref>{{Ref-llibre|títol=The Role of Tacrolimus Ointment in Atopic Dermatitis|url=http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-10209-1_10|editorial=Springer Berlin Heidelberg|data=2004|lloc=Berlin, Heidelberg|isbn=978-3-662-10211-4|pàgines=185–211|nom=S.|cognom=Reitamo}}</ref> Alguns exemples són Tacrolimús (Protopic) i Pimecrolimus (Eidel). <ref name=":6" />
* Agonistes del receptor [[cannabinoide]]: els cannabinoides tenen efecte antiinflamatori i anti-nociceptiu a la pell al actuar sobre el seu respectiu receptor. L'N-palmitoil tanolamida és un agonista al receptor cannabinoide que ha mostrat ser efectiu en el tractament del prurit. (17)
* Agonistes del receptor [[cannabinoide]]: els cannabinoides tenen efecte antiinflamatori i anti-nociceptiu a la pell al actuar sobre el seu respectiu receptor. L'N-palmitoil tanolamida és un agonista al receptor cannabinoide que ha mostrat ser efectiu en el tractament del prurit. <ref>{{Ref-publicació|article=Adjuvant treatment of atopic eczema: assessment of an emollient containing N-palmitoylethanolamine (ATOPA study)|nom=B.|nom4=J.|cognom3=Reinhardt|nom3=H.-W.|cognom2=Eicke|nom2=C.|cognom=Eberlein|llengua=en|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1468-3083.2007.02351.x|doi=10.1111/j.1468-3083.2007.02351.x|exemplar=1|volum=22|pàgines=73–82|issn=1468-3083|data=2008|publicació=Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology|cognom4=Ring}}</ref>
* Mentol: indueix dilatació dels vasos sanguinis amb una posterior sensació de fred i efecte analgèsic, gràcies a l'acció sobre el receptor TRPM8, un receptor similar a l'TRPV1 de la capsaïcina (18). Altres productes refrescants amb calamina o càmfora també són efectius. (2)
* Mentol: indueix dilatació dels vasos sanguinis amb una posterior sensació de fred i efecte analgèsic, gràcies a l'acció sobre el receptor TRPM8, un receptor similar a l'TRPV1 de la capsaïcina. <ref>{{Ref-publicació|article=Thermal and nociceptive sensations from menthol and their suppression by dynamic contact|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0166432806005559|publicació=Behavioural Brain Research|data=2007-01-25|issn=0166-4328|pmc=PMC1861819|pmid=17092576|pàgines=284–291|volum=176|exemplar=2|doi=10.1016/j.bbr.2006.10.013|llengua=en|nom=Barry G.|cognom=Green|nom2=Kate L.|cognom2=Schoen}}</ref> Altres productes refrescants amb calamina o càmfora també són efectius. <ref name=":1" />
* [[Fototeràpia]]: teràpia basada en llum ultravioleta, efectiva en casos de prurit crònic, psoriasis, limfoma cutani, urticària crònica, etc. S’atribueix a la inhibició de mediadors que produeixen inflamació i la apoptosi dels mastòcits. (28)
* [[Fototeràpia]]: teràpia basada en llum ultravioleta, efectiva en casos de prurit crònic, psoriasis, limfoma cutani, urticària crònica, etc. S’atribueix a la inhibició de mediadors que produeixen inflamació i la apoptosi dels mastòcits. <ref>{{Ref-publicació|article=Generalized pruritus treated with narrowband UVB|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1365-4632.2007.03048.x|publicació=International Journal of Dermatology|data=2007|issn=1365-4632|pàgines=367–370|volum=46|exemplar=4|doi=10.1111/j.1365-4632.2007.03048.x|llengua=en|nom=Dilek|cognom=Seckin|nom2=Zeynep|cognom2=Demircay|nom3=Ozlem|cognom3=Akin}}</ref>
* Cremes hidratants [[hipoalergèniques]]: aplicar-ho una vegada al dia assegurant que el producte no tingui perfum. Alguns exemples són Cetaphin, Eucerin, CeraVe, etc. (6)
* Cremes hidratants [[hipoalergèniques]]: aplicar-ho una vegada al dia assegurant que el producte no tingui perfum. Alguns exemples són Cetaphin, Eucerin, CeraVe, etc. <ref name=":6" />
* Productes [[Emol·lient|emol·lients]]: com el petrolàtum, lanolina, olis minerals i ceramides (2)
* Productes [[Emol·lient|emol·lients]]: com el petrolàtum, lanolina, olis minerals i ceramides <ref name=":1" />
Després d’aplicar les cremes o ungüents, es recomana cobrir la pell tractada amb material de cotó humit per ajudar l’absorció i provocar un efecte refrescant (29)
Després d’aplicar les cremes o ungüents, es recomana cobrir la pell tractada amb material de cotó humit per ajudar l’absorció i provocar un efecte refrescant <ref name=":6" />


=== Tractaments sistemàtics ===
=== Tractaments sistemàtics ===

Revisió del 00:20, 5 gen 2021

Plantilla:Infotaula malaltiaPruïja
Un home rascant-se degut a la picor modifica
Tipussímptoma, trastorn somatosensorial i símptoma de la pell i del teixit tegumentari Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11EC90 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10L29
CIM-9698
CIAPS02 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB25363
MedlinePlus003217
eMedicinederm/946
Patient UKitching-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011537 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0033774 Modifica el valor a Wikidata
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Anasantamaria98 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el gener 2021.

La pruïja o el prurit, comunament anomenada picor, grator o gratera (deriva del terme en llatí PRURICO= picor), és una sensació cutània de formigueig subjectiu, freqüent i peculiar, una “irritació incòmoda de la pell que comporta un desig de rascar la part en qüestió” (Darier).[1] Pot ser considerada una forma lleu de dolor: la informació d’ambdues experiències sensorials és transmesa pel mateix feix de nervis i tracte espinotalàmic, i en les ferides cicatritzades el dolor es transforma en prurit (procés progressiu paralel amb la seva millora degut a l'abundància de mastocits a les ferides). [2] Pot ocórrer a qualsevol part del cos, de manera concreta o generalitzada, en diferents intensitats, a qualsevol hora del dia i a qualsevol edat (tot i que és més probable en persones grans perquè tendeixen a tenir la pell més seca, la qual cosa agreuja el malestar). [2]No s'ha de confondre amb els prurígens, que presenten unes determinades lesions a la pell a més de la pruïja.[3]

El prurit no és una malaltia sinó un símptoma,[4] i com a tal s’ha de realitzar un diagnòstic etiològic que en permetrà detectar l’enfocament terapèutic adequat.[5] Pot tractar-se d'una única manifestació (irritació, al·lèrgia o per una causa psicògena) o pot acompanyar malalties i altres processos cutanis, i generalment no se sap quina de les múltipes causes la indueix,[1][3] però sol dependre dels estímuls desencadenants, del estat de les terminacions i les vies nervioses on es capten i la capacitat de percepció dels centres talamo-corticals corresponents.[6] És important saber el desencadenant concret per tractar adequadament cada cas i així evitar el desenvolupament d’un trastorn que afecti a la vida personal o un agreujament incapacitant de la situació com lesions pel rascat, alteracions de la personalitat, ulceres cròniques o inhabilitant la pell com a barrera de protecció.[7]

Moltes persones se senten alleugerides amb mesures de cura personal, com humitejar la zona diàriament, dutxar-se amb aigua tèbia o utilitzar netejadors suaus. A llarg termini i si es detecta la causa concreta de la picor, es pot tractar amb medicaments, cremes o embenatges humits. [3] Tot i això pot ser que aquest prurit sigui crònic si no cessa a les 6 setmanes, el qual és més probable en dones i en persones grans [4].

Causes

Infeccions

  • Poll del cos: la seva aparició és comú en infracondicions de vida.
  • Larva migrans cutània: erupció dèrmica de caràcter lineal i serpiginós (que es cura per una banda i s’estén per l’altra de manera serpentejant), produïda per larves de cucs nematelmints.[8]
  • Poll del cabell: la picor en el cuir cabellut, el coll i les orelles és un dels principals símptomes d’existència de polls al cabell. El poll s’alimenta de la sang que es troba en el cuir cabellut, de manera que el prurit que experimenta la persona en presència d’aquests es tracta d’una reacció al·lèrgica a la picada de l’insecte. [3]
  • Herpes: infecció causada per un virus herpes simple (VHS). Pot ser bucal, provocant llagues al voltant de la boca o a la cara, o genital, amb afectacions als genitals, les natges o l’àrea de l’anus. [9]
  • Picades d’insecte, com ara mosquits o aràcnids. Quan un insecte pica, injecte verí o líquid corporal d’aquest que provoca una reacció a la zona per part de la pell, la qual es tradueix en envermelliment o inflamació que produeixen picor. [10]
  • Poll del pubis
  • Sarna: malaltia parasitària de la pell produïda per un àcar de la família Sarcoptidae, el Sarcoptes scabiei, conegut vulgarment com “arador de la sarna”. El prurit, que apareix aproximadament un mes després de la infestació, és el principal símptoma de la malaltia. Inicialment, es manifesta a la zona on es localitzen els túnels subcutanis elaborats pel paràsit i posteriorment es generalitza. Augmenta d’intensitat per la nit o en moure la roba de llit, ja que l’àcar presenta una major activitat amb la calor. [11]
  • Depilació
  • Varicel·la: malaltia eruptiva febril produïda pel virus de varicel·la-zòster. Es caracteritza per l’aparició de febre i una erupció cutània principalment de la cara i el tronc corporal, la qual provoca prurit.
  • Dermatitis per cercàries, o prurit del nedador: erupció cutània provocada per una sèrie de paràsits en estats larvals anomenats cercàries, els quals tenen la capacitat de nedar i sobreviure en medis aquosos. [12] Aquests penetren en la pell provocant una reacció al·lèrgica, la qual deriva en una dermatitis que va normalment acompanyada de picor. [13]
  • Tungiasis: malaltia parasitària de la pell causada per la penetració de la puça de sorra femella (Tunga penetrans) a la pell del seu hoste. [14]

Ambient i al·lèrgies

Malalties de la pell

  • Dermatitis atòpica: malaltia cutània inflamatòria crònica i recurrent de la pell, de mecanisme immunològic, caracteritzada per lesions d’èczema que apareixen en aquesta [18]. Afecta un 10% de la població infantil i sovint apareix abans dels sis mesos de vida. En infants amb dermatitis atòpica, l’èczema acostuma a produir-se a la cara, el cuir cabellut, el tronc, braços extensors i cames.
  • Cicatrització, aparició o desenvolupament de nevus melanocític (pigues), pústules (grans) i pels encarnats de sota l’epidermis.
  • Xerosi (pell seca): la picor a causa de pell seca, coneguda també com a xerosi o èczema asteatòtic, és comú en adults. Es produeix amb freqüència durant l’època d’hivern en climes nòrdics. Normalment, la xerosi es troba present en la part baixa de la regió anterolateral de les cames, tot i que també se’n pot trobar a zones com l’esquena, el flanc, l’abdomen i la cintura.

Altres malalties

Medicació

En relació amb l'embaràs

Altres

Mecanismes

Gratar-se és un desig inconscient i contagiós, de la mateixa forma que els badalls. La raó evolutiva d’aquest reflex prové de quan els nostres avantpassats vivien a l’aire lliure per eliminar amenaces parasitàries i altres irritants com al·lèrgens i espines.[25] La picor no només té dimensions aversives, sinó que també té un component hedònic, que pot ser un factor clau per al rascat compulsiu.[26]

La picor s’ha classificat en funció de si pot originar-se al sistema nerviós perifèric (dèrmic o neuropàtic) o al sistema nerviós central (neuropàtic, neurogènic o psicogènic). Quan no hi ha cap causa identificable, es coneix com a pruïja essencial. [27] La picor cutània, també coneguda com pruïja pruritoceptiva, es deu a la inflamació de la pell. La picor neuropàtica és causada per una picor que sorgeix a qualsevol lloc de la via nerviosa aferent a causa del dany del sistema nerviós. Se sol observar en neuràlgies herpètiques, esclerosi múltiple i tumors cerebrals. La picor neurogènica s’origina de forma centralitzada sense evidències de patologia neuronal, tal com es veu a la colèstasi. Per últim, la picor psicogènica es veu en estats delirants, com la parasitofòbia.[28]

Quan algun estímul entra en contacte amb la pell, les terminacions nervioses lliures de l’epidermis, la capa més externa de la nostra pell, transmeten aquesta informació per mitjà de missatges elèctrics i químics passant per l’espina dorsal fins al cervell. Diferents estímuls activen diferents vies neurals i causen diferents sensacions al nostre cervell. Hi ha un circuit específic per la picor, i la resposta única i universal al prurit és rascar-se.[29]

La neurobiologia de la picor i les seves vies neuronals, interactuen amb el dolor i estan relacionades amb el processament central de la picor. [26]Rascar-nos genera una senyal de mal lleu que quan arriba al cervell emmascara i anul·la la senyal de la picor, raó per la qual un cop, una punxada o una pressió molt forta també causa alleujament.[29] Existeix una àmplia superposició de sistemes receptors entre el dolor i la picor, inclosos els receptors activats per proteasa (PARs) i el receptor potencial transitori del receptor vaniloide tipus 1 (TRPV1), a part de receptors d'histamina H1.[26]

Una de les substàncies químiques que proporciona alleujament és el neurotransmissor serotonina.[30] Aquesta, però, també facilita la reactivació de la senyal de la picor, de manera que augmenta exponencialment el que es coneix com a "itch-scratch cycle".[31]

Nervis primaris aferents

Hi ha dues teories per explicar el processament sensorial pruriceptiu al sistema nerviós: la Teoria de l'Especificitat i la Teoria del Patró.

La teoria de l'especificitat de la picor estableix que hi ha subtipus específics de fibres nervioses sensorials i neurones de la medul·la espinal que són responsables de transmetre informació sensorial específica de la picor al sistema nerviós central. La teoria dels patrons, en canvi, postula que la sensació de picor es codifica a través de l’activació de molts receptors sensorials i neurones de la medul·la espinal i que el patró col·lectiu d’activitat neuronal determina la sensació final. Per tant, el patró d’activació determina si s’experimenta picor, dolor o tacte no nociu. Actualment se segueix més la teoria de l’especificitat que no pas la de patrons, però encara no s'ha arribat a un consens científic.

Les fibres C es classifiquen segons els estímuls que les exciten. Les fibres C, sensibles a la histamina, tenen velocitats de conducció més lentes que la majoria de les fibres C. En els experiments que s’han dut a terme per obtenir quines són les fibres que intervenen en la transducció de la picor s’ha fet servir la capsaïcina, l’ingredient picant del pebrot que provoca dolor ardent. Però una aplicació repetida de capsaïcina a una subpoblació de fibres C sensible a aquesta, pot desensibilitzar-les. La desensibilització causada per capsaïcina no només fa desaparèixer el dolor ardent, sinó que també evita la sensació de picor provocada per l'administració d'histamina. Això és perquè les fibres C cutànies que responen a la histamina també responen a la capsaïcina.[32]

Cervell

Les neurones STT pruriceptives projecten al nucli ventral posteromedial del tàlem. Els estímuls que produeixen picor es processen a les zones somatosensorials del cervell. L'escorça sensorial primària, l'escorça motora primària, l'àrea motora complementària i l'escorça premotora s’activen després de l'administració d'histamina, o una altra substància pruriginosa a la pell.

Tractament

Per aplicar el tractament adequat caldrà primer establir quina és la causa. Quan no és possible l’elecció d’un tractament etiològic, es recorre al tractament simptomàtic per alleugerir ràpidament la picor i així evitar el rascat: productes amb calamina, mentol, hidrocortisona, etc.[33]

A part de l’etiologia, també és precís conèixer l’edat del pacient, la localització de la picor, quant de temps porten presents els símptomes, quin tipus de lesions es presenten, si hi ha exposició a algun factor que pot causar o empitjorar el prurit i si hi ha consum paral·lel d’algun medicament que tingui com a efecte advers el prurit.[33]

Mesures complementàries o casolanes:

el prurit no es pot prevenir, però les següents mesures ajuden a no agreujar la zona perjudicada, i erradicar els casos suaus [1] [3]

  • Vestir roba fresca, neta i còmoda, amb especial atenció a la roba de dormir;
  • No rascar-se i posar-se guants per a dormir
  • Utilitzar poc sabó, retirant-lo completament del cos en banyar-se (un bany de civada suavitza la pell);
  • Utilitzar compreses fredes a la part afectada;
  • Evitar la calor en excés, molta humitat o un ambient sec;
  • Procurar activitats que ajudin a la distracció, al relaxament i, sobretot, descansar;
  • Reduir el consum d'hidrats de carboni i hidratar-se adequadament;
  • Mantenir les ungles curtes;
  • Identificar els elements desencadenants, ja siguin químics (cafè, alcohol, determinades espècies), mecànics (determinats teixits, ungles llargues) o psíquics (estrès, ansietat). Abans de començar el tractament convé eliminar l'exposició a aquests elements.
  • Utilitzar un humidificador: pot proporcionar alleujament dels símptomes si la calefacció de casa fa que l'aire sigui sec.

La Guia Europea de Prurit Crònic també fa un seguit de recomanacions [1]

  • Evitar conductes que indueixin a rascar la pell, com banys freqüents, l’aplicació de compreses amb alcohol o l’ingrés a saunes.
  • Evitar el consum de picants, begudes calentes i grans quantitats de licor
  • Evitar el contacte amb detonants d’al·lèrgies o agreujants de la pell atòpica, així com amb substàncies irritants com sabons i perfums
  • Utilitzar roba de cotó o de teles permeables al pas de l’aire
  • Aplicar locions o cremes hidratants per tot el cos després de banyar-se
  • Tractar l’estrès amb tècniques de relaxació o psicoteràpia

Tractament tòpic:

(Que actuen sobre la pell) l’objectiu del qual és interrompre el cicle de prurit-rascat [1] a través de cremes o esprais, que sovint es poden obtenir sense prescripció mèdica [34]:

  • Glucocorticoides, com hidrocortisona només si hi ha component inflamatori en la pell. Per exemple l’ús d’anestèsics locals com la pramoxina [35]
  • Locions refrescants: per exemple de calamina
  • Capsaïcina: és una substància anestèsica tòpica, que activa els receptors TRPV1 (receptor de potencial transitori) expressats en les fibres nervioses sensorials de la pell. La seva activació porta a una disminució de l'alliberament de neuropèptids. La major eficàcia s'ha trobat en pruïja crònica i la d'origen neuropàtic [36]
  • Anestèsics locals: actuen sobre diversos receptors a la pell. La pramoxina, lidocaïna i benzocaína són els medicaments d'aquest grup que han mostrat efectivitat, però, l'efecte sobre la pruïja és de curta durada i s'associa amb sensació d'entumiment i no pot ser usat en zones extenses, pel que estaria indicat en la pruïja localitzat. [37] La seva efectivitat es deu a que interfereixen amb la transmissió d’impulsos al llarg de les fibres sensorials, deprimint els receptors sensorials cutanis. [1]
  • Esteroides tòpics: poden ser efectius en els pacients amb alteració cutània només quan hi ha dermatosi inflamatòria. S'usen per períodes curts i en combinació amb altres teràpies. [38]
  • Inhibidors de la calcinerina: són efectius en el tractament de la pruïja per dermatitis atòpica, dermatitis seborreica, psoriasis i lupus eritematós cutani. [39] Alguns exemples són Tacrolimús (Protopic) i Pimecrolimus (Eidel). [3]
  • Agonistes del receptor cannabinoide: els cannabinoides tenen efecte antiinflamatori i anti-nociceptiu a la pell al actuar sobre el seu respectiu receptor. L'N-palmitoil tanolamida és un agonista al receptor cannabinoide que ha mostrat ser efectiu en el tractament del prurit. [40]
  • Mentol: indueix dilatació dels vasos sanguinis amb una posterior sensació de fred i efecte analgèsic, gràcies a l'acció sobre el receptor TRPM8, un receptor similar a l'TRPV1 de la capsaïcina. [41] Altres productes refrescants amb calamina o càmfora també són efectius. [1]
  • Fototeràpia: teràpia basada en llum ultravioleta, efectiva en casos de prurit crònic, psoriasis, limfoma cutani, urticària crònica, etc. S’atribueix a la inhibició de mediadors que produeixen inflamació i la apoptosi dels mastòcits. [42]
  • Cremes hidratants hipoalergèniques: aplicar-ho una vegada al dia assegurant que el producte no tingui perfum. Alguns exemples són Cetaphin, Eucerin, CeraVe, etc. [3]
  • Productes emol·lients: com el petrolàtum, lanolina, olis minerals i ceramides [1]

Després d’aplicar les cremes o ungüents, es recomana cobrir la pell tractada amb material de cotó humit per ajudar l’absorció i provocar un efecte refrescant [3]

Tractaments sistemàtics

Els tractaments sistemàtics, que actuen sobre tot el cos, són adequats quan es pateix de prurit generalitzat.

Casos especials

Hi ha certes persones amb les que cal prendre precaucions especials, tot i que el més adient és acudir al metge.[33]

  • Embaràs i lactància: es recomana l’aplicació de locions de calamina i banys refrescants amb avena donat que no es recomana l’ús de substàncies com els corticoides o el mentol.
  • Infants menors de 2 anys: loció de calamina i/o banys refrescants amb avena. Això es deu al risc que pot portar l’absorció sistèmica de fàrmacs i a la dificultat d’establir les causes de la pruïja pels problemes de comunicació.
  • Ancians: aplicació d’emol·lients després del bany per procurar restituir la hidratació cutània (la principal causa de picors en aquest grup d’edat). No es recomanen banys d’avena per evitar el refredament.

Història

Ferdinand-Jean Darier (26 d'abril de 1856 - 1938) va ser un metge francès, especialitzat en dermatologia, que va fer molts avenços en l'estudi de la picor.

Epidemiologia

Aproximadament 280 milions de persones al món pateixen de dificultats per causa de pruïja, un 4% de la població. Tot i així, no existeixen gaires dades epidemiològiques perquè en general les persones no acudeixen al metge per picors [53]. “Un estudi europeu realitzat al 2004 amb 40.888 pacients va demostrar que el prurit és el símptoma més prevalent en la pell, que es presenta en 54,4% dels pacients amb alteracions cutànies”.[54] Podem comptar amb les següents dades:

- Entre un 2 i un 3% de la població pateix psoriasis, malaltia un dels símptomes de la qual és la picor.

- Un 20% de la població adulta estatunidenca pateix de prurit.

- El símptoma de prurit està present en un 25% dels pacients amb icterícia, en un 30% dels pacients amb insuficiència renal freu crònica que no estan sotmesos a diàlisis, un 85% dels sotmesos a hemodiàlisi i en un 50% dels pacients que reben diàlisis renal.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Vera Navarro, Liliana «PRURITO COMO MANIFESTACIÓN DE MÚLTIPLES PROCESOS, SU ENFOQUE Y TERAPÉUTICA». Revista Médica La Paz, 18, 2, 00/2012, pàg. 59–64. ISSN: 1726-8958.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ledo García, María José; García Mañero, Mónica; Serrano Jaime, Nuria «Enfermería dermatológica» (en espanyol). El prurito y sus efectos sobre la piel [Sabadell, Barcelona], Nº 16, maig-agost 2012, pàg. 8. ISSN: 2386-4818 ISSN-e 2386-4818.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Picazón de la piel (prurito) - Síntomas y causas - Mayo Clinic». [Consulta: 4 gener 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Información de Qué es el prurito crónico y cómo convivir con él». [Consulta: 4 gener 2021].
  5. ↑ Formento, JA. Prurito. 3. Fomeco, 1993, p. 169-175. 
  6. ↑ Saenz Guirando, Soledad; Ruiz del Portal Lopez-Bryan, Guillermo (en espanyol) El prurito [Málaga], pàg. 3.
  7. ↑ Alcalá Perez, Daniel; Barrera Perez, María; Jurado Santa Cruz, Fermín «Fisiopatología del prurito». Fisiopatología del prurito, 2014, pàg. 6-7.
  8. ↑ Varela Castro, C. S.; Varela Cerdeira, Mª; Pascual Martín, M. L. «Larva migrans cutánea: diagnóstico de sospecha y tratamiento en Atención Primaria». Medifam, 12, 10, 2002-12, pàg. 77–81. ISSN: 1131-5768.
  9. ↑ «Herpes simple». [Consulta: 4 gener 2021].
  10. ↑ «Reacción local a una picadura de insecto». [Consulta: 4 gener 2021].
  11. ↑ Díaz-Maroto Muñoz, José Luis «Farmacia Hospitalaria (Farm Hosp)» (en espanyola). SARNA Y SARNA NORUEGA: DIAGNÓSTICO, PREVENCIÓN Y TRATAMIENTOS ACTUALES, 22: 1-9, 1998, pàg. 1.
  12. ↑ «¿​Qué​ es ​la ​dermatitis ​cercarial?». [Consulta: 4 gener 2021].
  13. ↑ «DPDx - Dermatitis por cercarias». [Consulta: 4 gener 2021].
  14. ↑ Heukelbach, Jorg «Tungiasis» (en anglès). Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, 47, 6, 2005-12, pàg. 307–313. DOI: 10.1590/S0036-46652005000600001. ISSN: 0036-4665.
  15. ↑ «Fotodermatosis, alergia al sol. Qué es y cómo la trato» (en castellà), 2017-04-18CEST00:00:00+00:00. [Consulta: 2 gener 2021].
  16. ↑ «Urticaria o prurito». [Consulta: 2 gener 2021].
  17. ↑ Tincopa-Wong, Óscar W. «Urticaria y angioedema: una visión general». Acta Médica Peruana, 31, 2, 2014-04, pàg. 111–124. ISSN: 1728-5917.
  18. ↑ «Dermatitis atópica». [Consulta: 2 gener 2021].
  19. ↑ Conget, Ignacio «Diagnóstico, clasificación y patogenia de la diabetes mellitus» (en castellà). Revista Española de Cardiología, 55, 5, 01-01-2002, pàg. 528–535. DOI: 10.1016/S0300-8932(02)76646-3. ISSN: 0300-8932.
  20. ↑ Cordellat, Isabel Martínez «Hiperparatiroidismo: ¿primario o secundario?» (en castellà). Reumatología Clínica, 8, 5, 01-09-2012, pàg. 287–291. DOI: 10.1016/j.reuma.2011.06.001. ISSN: 1699-258X.
  21. ↑ Caballería, Ll; Parés, A. «Ictericia y colestasis» (en castellà). Medicina Integral, 35, 10, 01-06-2000, pàg. 481–487. ISSN: 0210-9433.
  22. ↑ «Policitemia vera: MedlinePlus enciclopedia médica» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2021].
  23. ↑ 23,0 23,1 piproducciones. «Tiroides y piel: manifestaciones del hiper e hipotiroidismo» (en anglès), 08-01-2018. [Consulta: 4 gener 2021].
  24. ↑ «Uremia: qué es, síntomas, causas, prevención y tratamiento» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 gener 2021].
  25. ↑ Papoiu, A.D.P.; Wang, H.; Coghill, R.C.; Chan, Y-H.; Yosipovitch, G. «Contagious itch in humans: a study of visual ‘transmission’ of itch in atopic dermatitis and healthy subjects». British Journal of Dermatology, 164, 6, 17-05-2011, pàg. 1299–1303. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2011.10318.x. ISSN: 0007-0963.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Ikoma, Akihiko; Steinhoff, Martin; Ständer, Sonja; Yosipovitch, Gil; Schmelz, Martin «The neurobiology of itch» (en anglès). Nature Reviews Neuroscience, 7, 7, 2006-07, pàg. 535–547. DOI: 10.1038/nrn1950. ISSN: 1471-003X.
  27. ↑ Parrochia Beguin, Esteban «Prurito cutáneo en medicina interna» (en castellà). Bol. Hosp. San Juan de Dios, 1997, pàg. 101–3.
  28. ↑ Tivoli, Yvette A.; Rubenstein, Richard M. «Pruritus». The Journal of Clinical and Aesthetic Dermatology, 2, 7, 2009-7, pàg. 30–36. ISSN: 1941-2789. PMC: 2924137. PMID: 20729968.
  29. ↑ 29,0 29,1 Mishra, S. K.; Hoon, M. A. «The Cells and Circuitry for Itch Responses in Mice». Science, 340, 6135, 23-05-2013, pàg. 968–971. DOI: 10.1126/science.1233765. ISSN: 0036-8075.
  30. ↑ Zhao, Zhong-Qiu; Liu, Xian-Yu; Jeffry, Joseph; Karunarathne, W.K. Ajith; Li, Jin-Lian «Descending Control of Itch Transmission by the Serotonergic System via 5-HT1A-Facilitated GRP-GRPR Signaling». Neuron, 84, 4, 2014-11, pàg. 821–834. DOI: 10.1016/j.neuron.2014.10.003. ISSN: 0896-6273.
  31. ↑ Zhao, Zhong-Qiu; Liu, Xian-Yu; Jeffry, Joseph; Karunarathne, W.K. Ajith; Li, Jin-Lian «Descending Control of Itch Transmission by the Serotonergic System via 5-HT1A-Facilitated GRP-GRPR Signaling». Neuron, 84, 4, 2014-11, pàg. 821–834. DOI: 10.1016/j.neuron.2014.10.003. ISSN: 0896-6273.
  32. ↑ Potenzieri, C.; Undem, B. J. «Basic mechanisms of itch: Basic mechanisms of itch» (en anglès). Clinical & Experimental Allergy, 42, 1, 2012-01, pàg. 8–19. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2011.03791.x.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Bóveda, Estíbaliz; Díez, Blanca M.; Fernández, Patricia; Edurne Hidalgo, M.; Salinas, Estíbaliz «Prurito» (en castellà). Farmacia Profesional, 17, 4, 01-04-2003, pàg. 68–77. ISSN: 0213-9324.
  34. ↑ «Itch» (en anglès). Falta indicar la publicació, 10-12-2020.
  35. ↑ Bóveda, Estíbaliz; Díez, Blanca M.; Fernández, Patricia; Edurne Hidalgo, M.; Salinas, Estíbaliz «Prurito» (en castellà). Farmacia Profesional, 17, 4, 01-04-2003, pàg. 68–77. ISSN: 0213-9324.
  36. ↑ Caterina, Michael J. «Transient receptor potential ion channels as participants in thermosensation and thermoregulation». American Journal of Physiology-Regulatory, Integrative and Comparative Physiology, 292, 1, 01-01-2007, pàg. R64–R76. DOI: 10.1152/ajpregu.00446.2006. ISSN: 0363-6119.
  37. ↑ Young, Trudye A.; Patel, Tejesh S.; Camacho, Fabian; Clark, Adele; Freedman, Barry I. «A pramoxine-based anti-itch lotion is more effective than a control lotion for the treatment of uremic pruritus in adult hemodialysis patients». Journal of Dermatological Treatment, 20, 2, 01-01-2009, pàg. 76–81. DOI: 10.1080/09546630802441218. ISSN: 0954-6634. PMID: 18821119.
  38. ↑ «European Guideline on Chronic Pruritus». DOI: 10.2340/00015555-1400. [Consulta: 4 gener 2021].
  39. ↑ Reitamo, S. The Role of Tacrolimus Ointment in Atopic Dermatitis. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2004, p. 185–211. ISBN 978-3-662-10211-4. 
  40. ↑ Eberlein, B.; Eicke, C.; Reinhardt, H.-W.; Ring, J. «Adjuvant treatment of atopic eczema: assessment of an emollient containing N-palmitoylethanolamine (ATOPA study)» (en anglès). Journal of the European Academy of Dermatology and Venereology, 22, 1, 2008, pàg. 73–82. DOI: 10.1111/j.1468-3083.2007.02351.x. ISSN: 1468-3083.
  41. ↑ Green, Barry G.; Schoen, Kate L. «Thermal and nociceptive sensations from menthol and their suppression by dynamic contact» (en anglès). Behavioural Brain Research, 176, 2, 25-01-2007, pàg. 284–291. DOI: 10.1016/j.bbr.2006.10.013. ISSN: 0166-4328. PMC: PMC1861819. PMID: 17092576.
  42. ↑ Seckin, Dilek; Demircay, Zeynep; Akin, Ozlem «Generalized pruritus treated with narrowband UVB» (en anglès). International Journal of Dermatology, 46, 4, 2007, pàg. 367–370. DOI: 10.1111/j.1365-4632.2007.03048.x. ISSN: 1365-4632.
  43. ↑ Weisshaar, E; Szepietowski, J; Darsow, U; Misery, L; Wallengren, J «European Guideline on Chronic Pruritus». Acta Dermato Venereologica, 92, 5, 2012, pàg. 563–581. DOI: 10.2340/00015555-1400. ISSN: 0001-5555.
  44. ↑ Phan, Ngoc Quan; Bernhard, Jeffrey D.; Luger, Thomas A.; Ständer, Sonja «Antipruritic treatment with systemic μ-opioid receptor antagonists: A review». Journal of the American Academy of Dermatology, 63, 4, 2010-10, pàg. 680–688. DOI: 10.1016/j.jaad.2009.08.052. ISSN: 0190-9622.
  45. ↑ Foroutan, Nazanin; Nikvarz, Naemeh «Role of Pregabalin in Management of Pruritus: A Literature Review». Journal of Pharmacy & Pharmaceutical Sciences, 19, 4, 08-11-2016, pàg. 465. DOI: 10.18433/j35k6n. ISSN: 1482-1826.
  46. ↑ Vila, Tania; Gommer, Jennifer; Scates, Ann C «Role of Gabapentin in the Treatment of Uremic Pruritus». Annals of Pharmacotherapy, 42, 7-8, 27-05-2008, pàg. 1080–1084. DOI: 10.1345/aph.1l038. ISSN: 1060-0280.
  47. ↑ Paus, R. «Frontiers in pruritus research: scratching the brain for more effective itch therapy». Journal of Clinical Investigation, 116, 5, 01-05-2006, pàg. 1174–1185. DOI: 10.1172/jci28553. ISSN: 0021-9738.
  48. ↑ Wahlgren, C. F.; Scheynius, A.; Hägermark, O. «Antipruritic effect of oral cyclosporin A in atopic dermatitis». Acta Dermato-Venereologica, 70, 4, 1990, pàg. 323–329. ISSN: 0001-5555. PMID: 1977258.
  49. ↑ Siepmann, Dorothee; Luger, Thomas A.; Ständer, Sonja «Antipruritic effect of cyclosporine microemulsion in prurigo nodularis: Results of a case series» (en anglès). JDDG: Journal der Deutschen Dermatologischen Gesellschaft, 6, 11, 2008, pàg. 941–945. DOI: 10.1111/j.1610-0387.2008.06745.x. ISSN: 1610-0387.
  50. ↑ Fusaro, M.; Munaretto, G.; Spinello, M.; Gallieni, M. «Regression of uraemic pruritus by cyclosporin treatment in a haemodialysis patient». Nephrology Dialysis Transplantation, 19, 5, 21-04-2004, pàg. 1338–1339. DOI: 10.1093/ndt/gfh131. ISSN: 0931-0509.
  51. ↑ Maley, Alexander; Swerlick, Robert A. «Azathioprine treatment of intractable pruritus: A retrospective review». Journal of the American Academy of Dermatology, 73, 3, 2015-09, pàg. 439–443. DOI: 10.1016/j.jaad.2015.05.025. ISSN: 0190-9622.
  52. ↑ Meng, J.; Steinhoff, M. «Molecular mechanisms of pruritus» (en anglès). Current Research in Translational Medicine, 64, 4, 01-10-2016, pàg. 203–206. DOI: 10.1016/j.retram.2016.08.006. ISSN: 2452-3186.
  53. ↑ Vera Navarro, Liliana «PRURITO COMO MANIFESTACIÓN DE MÚLTIPLES PROCESOS, SU ENFOQUE Y TERAPÉUTICA». Revista Médica La Paz, 18, 2, 00/2012, pàg. 59–64. ISSN: 1726-8958.
  54. ↑ Dalgard, F.; Svensson, Å; Holm, J. Ø; Sundby, J. «Self-reported skin morbidity in Oslo. Associations with sociodemographic factors among adults in a cross-sectional study» (en anglès). British Journal of Dermatology, 151, 2, 2004, pàg. 452–457. DOI: 10.1111/j.1365-2133.2004.06058.x. ISSN: 1365-2133.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pruïja&oldid=25917055»