Kombu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Composició i Nutrició: Redacció de la informació sense citacions encara (cal afegir-les) ni revisió de la ortografia.
acabat control i part de microorganismes associats
Línia 171: Línia 171:


Iode: la ingesta mínima de iode és de 600 μg/ dia en adults i de 200 μg/dia en nens d'1 a 3 anys.<ref name=":5" /> Segons el comitè, la ingesta de productes fets a base d'algues riques en iode, sobretot aquells dessecats poden provocar una ingesta molt superior a l'establerta per la Unió Europea. El màxim és de 20 mg/kg de matèria seca.<ref name=":5" />
Iode: la ingesta mínima de iode és de 600 μg/ dia en adults i de 200 μg/dia en nens d'1 a 3 anys.<ref name=":5" /> Segons el comitè, la ingesta de productes fets a base d'algues riques en iode, sobretot aquells dessecats poden provocar una ingesta molt superior a l'establerta per la Unió Europea. El màxim és de 20 mg/kg de matèria seca.<ref name=":5" />

De l'arsènic, el cadmi i el plom, la Comissió Europea encara no ha establert els màxims en algues. <ref name=":5" /> El comité recomana que durant el 2018, 2019 i l 2020 els estats memebres colaborin amb les empreses alimentarias per tal de controlar i establir la presència de metalls pesants en algues marines, plantes halòfiles i productes elaborats a base d'algues. <ref name=":5" />

Entre les algues comestibles trobem: <ref name=":5" />

* Kombu: ''Laminaria japonica / Saccharina japonica'' <ref name=":5" />
* Arame: ''Ecklonia bicyclis'' <ref name=":5" />
* ''[[Fucus|Fucus vesiculosus]]'' <ref name=":5" />
* ''[[Palmaria palmata]]'' <ref name=":5" />
* Hiziki: ''[[Hizikia fusiforme]]'' <ref name=":5" />
* ''[[Molsa d'Irlanda|Chondrus crispus]]'' <ref name=":5" />
* ''Laminaria digitata'' <ref name=":5" />
* ''[[Porphyra]]'' i ''Pyropia spp''. <ref name=":5" />
* Alga de roca: ''Ascophyllum nodosum'' <ref name=":5" />
* Enciam de mar: ''[[Enciam de mar|Ulva sp.]]'' <ref name=":5" />
* Espagueti de mar: ''[[Espagueti de mar|Himanthalia elongata]]'' <ref name=":5" />
* Alga dentada: ''Fucus serratus'' <ref name=":5" />
* ''[[Codium|Codium sp.]]'' <ref name=":5" />
* Kelp del sucre: ''Saccharina latissima'' <ref name=":5" />
* Wakame: ''[[Wakame|Undaria pinnatifiada]]'' <ref name=":5" />
* Kelp alat: ''Alaria esculenta'' <ref name=":5" />
* Additius a base d'algues marines: E400, E401, E403, E404, E405, E406, E407, E407a i E160a <ref name=":5" />


== Microorganismes associats ==
== Microorganismes associats ==

=== Bacteris ===
Els estudis de les comunitats bacterianes associades a [[Microalga|macroalgues]], les seves interaccions i l'ecologia encara són escassos.<ref name=":14">{{Ref-web|url=https://doi.org/10.1111/j.1574-6941.2008.00445.x|títol=Phylogenetic analysis of bacteria associated with Laminaria saccharina|llengua=English|editor=Oxford Academic; FEMS Microbiology Ecology|data=1-4-2008}}</ref>
Els estudis de les comunitats bacterianes associades a [[Microalga|macroalgues]], les seves interaccions i l'ecologia encara són escassos.<ref name=":14">{{Ref-web|url=https://doi.org/10.1111/j.1574-6941.2008.00445.x|títol=Phylogenetic analysis of bacteria associated with Laminaria saccharina|llengua=English|editor=Oxford Academic; FEMS Microbiology Ecology|data=1-4-2008}}</ref>


En el cas de [[Laminaria]] sp., el recompte cel·lular varia al llarg de l'any, sent més baix a l'hivern i més elevat a la primavera.<ref name=":14" /> La composició bacteriana de les comunitats també canvia depenent de l'estació de l'any en la que es trobin, predominant els bacteris [[Psicrofília|psicròfils]] a l'hivern i bacteris [[Mesòfil|mesòfils]] a l'estiu.<ref name=":14" />
En el cas de ''[[Laminaria]] sp.'', el recompte cel·lular varia al llarg de l'any, sent més baix a l'hivern i més elevat a la primavera.<ref name=":14" /> La composició bacteriana de les comunitats també canvia depenent de l'estació de l'any en la que es trobin, predominant els bacteris [[Psicrofília|psicròfils]] a l'hivern i bacteris [[Mesòfil|mesòfils]] a l'estiu.<ref name=":14" />


En estudis posteriors amb mostres de Laminarina sp., s'han aïllat membres del gènere ''[[Vibrió|Vibrio]], Flavobacterium, [[Pseudomonas]], [[Erwínia|Erwinia]], [[Escheríchies|Escherichia]]'' i bacteris [[Corinebacteri|corineformes]], tots amb l'habilitat d'aprofitar components de l'alga com el [[mannitol]], [[Alginat|l'alginat]] o la laminarina.<ref name=":14" />
En estudis posteriors amb mostres de Laminarina sp., s'han aïllat membres del gènere ''[[Vibrió|Vibrio]], Flavobacterium, [[Pseudomonas]], [[Erwínia|Erwinia]], Planctomycetes, [[Escheríchies|Escherichia]]'' i bacteris [[Corinebacteri|corineformes]], tots amb l'habilitat d'aprofitar components de l'alga com el [[mannitol]], [[Alginat|l'alginat]] o la laminarina.<ref name=":14" />


Els ''planctomycetes'' poden formar biofilms en la superfície d'algunes espècies d'algues Laminaria. <ref>{{Ref-publicació|article=Planctomycetes dominate biofilms on surfaces of the kelp Laminaria hyperborea|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2964680/|publicació=BMC Microbiology|data=2010-10-15|issn=1471-2180|pmc=2964680|pmid=20950420|pàgines=261|volum=10|doi=10.1186/1471-2180-10-261|nom=Mia M|cognom=Bengtsson|nom2=Lise|cognom2=Øvreås}}</ref>
⚫
La disminució de la biomassa de Laminaria japonica acostuma a estar relacionada amb la infecció per soques patògenes com ''Alteromonas espejiana'', ''Pseudoalteromonas elyakovii'' i ''P. bacteriolytica.'' <ref name=":14" />

⚫
La disminució de la biomassa de ''Laminaria japonica'' acostuma a estar relacionada amb la infecció per soques patògenes com ''Alteromonas espejiana'', ''Pseudoalteromonas elyakovii'' i ''P. bacteriolytica.'' <ref name=":14" />


'''''Alteromonas espejiana:''''' bacteri descomponedor de l'àcid algínic, el que provoca dany cel·lular. Poden causar també blanquejament i lesions al tal·lus.<ref name=":14" />
'''''Alteromonas espejiana:''''' bacteri descomponedor de l'àcid algínic, el que provoca dany cel·lular. Poden causar també blanquejament i lesions al tal·lus.<ref name=":14" />


'''''Pseudoalteromonas elyakovii''''' '''i ''P. bacteriolytica:''''' bacteris responsables de la malaltia de la taca vermella (''red spot disease'')
'''''Pseudoalteromonas elyakovii''''' '''i ''P. bacteriolytica:''''' bacteris responsables de la malaltia de la taca vermella (''red spot disease''). <ref name=":14" />

=== Phaeovirus ===
Són virus de dsDNA (DNA de doble cadena) que insereixen el seu genoma en les algues brunes (hostes). <ref name=":15">{{Ref-publicació|article=Phaeoviruses discovered in kelp (Laminariales)|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5702736/|publicació=The ISME Journal|data=2017-12|issn=1751-7362|pmc=5702736|pmid=28742072|pàgines=2869–2873|volum=11|exemplar=12|doi=10.1038/ismej.2017.130|nom=Dean A|cognom=McKeown|nom2=Kim|cognom2=Stevens|nom3=Akira F|cognom3=Peters|nom4=Peter|cognom4=Bond|nom5=Glenn M|cognom5=Harper}}</ref> Tot i que només s'han trobat aquests virus infectant a algues Ectocarpales, han aparegut evidències moleculars que indiquen l'aparició d'un nou clúster, conegut com subgrup-C que infecta els gèneres ''Laminaria'' i ''Saccharina''. <ref name=":15" />

El virus de ''Laminaria digitata'' (LdigV) és un exemple de virus del subgrup-C, que entra al nucli del seu hoste i es replica. <ref name=":15" /> A continuació es produeix una degradació dels cloroplasts i l'assemblatge dels virions al citoplasma, tant de les cèl·lules vegetatives com de les cèl·lules reproductores. <ref name=":15" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 01:00, 16 nov 2022

Infotaula d'ésser viuKombu

Kombu preparat i assecat Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
GènereSaccharina spp. ordre Laminariales
Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Microbiologia dels aliments UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: octubre 2022.

El Kombu (en japonès també dashi kombu o haidai) és una alga marina comestible molt usada en la gastronomia japonesa i xinesa, on tradicionalment s'utilitza com a base de brous, o "dashi" en japonès.[1] És un aliment que comprèn una àmplia varietat d'espècies d'algues de característiques molt similars: són algues laminars que es troben en aigües profundes i poden fer fins a 2 metres de llargària.[2] Són de consistència carnosa i tenen una elevat contingut de minerals, aminoàcids essencials i fibra.[1][3] Kombu en japonès significa "felicitat", associant el consum d'aquesta alga amb una bona salut i una vida molt llarga.[1]

Malgrat ser un tipus d'alga silvestre, al Japó es cultiva penjant-la en una corda submergida a l'aigua (com en la mitilicultura).[4] El cultiu al Japó es troba principalment a l'illa de Hokkaido, però una petita part de la producció en aquest país es troba més al sud, cap a la regió de Honsu.[5] També es cultiva en altres llocs com la Xina, Rússia, Tasmània, Austràlia, Sud-Àfrica, França i Galícia.[1][6][7] Amb ella també es produeix alginat, del qual la Xina en produeix 10.000 tones cada any.[8]

Història

La primera referència escrita a la kombu apareix l'any 797 al Shoku Nihongi, esmentada com a impost de la regió de Tōhoku. Tot i així, es creu que l'ús és molt més antic, i dataria probablement del període Jōmon. Durant el període Muromachi una tècnica d'assecament va permetre emmagatzemar la kombu durant molts dies, i l'alga es va convertir en un important producte d'exportació de Tōhoku. Durant el període Edo, l'illa de Hokkaido va ser colonitzada i s'hi van crear noves vies de comunicació, de manera que l'ús de la kombu es va estendre arreu del Japó. En el segle XX es va descobrir un mètode per conrear la kombu, cosa que va abaratir-la i la va fer fàcilment disponible. El primer cop que es va trobar la paraula escrita en documents en anglès va ser al 1867 en "A japanese and English Dictionary",[1] i a partir dels anys 60, la kombu seca ha començat a exportar-se de manera intensiva des del Japó cap al món sencer.

Aplicacions

Un plat de tsukudani fet amb kombu

Gastronomia

L'alga kombu és un element utilitzat en gastronomia per aportar sabor umami a tot tipus de plats gràcies a la presència de l'àcid glutàmic en les seves cèl·lules.[1] Es ven assecada, adobada en vinagre ('su kombu') o en porció seca ('Oboro kombu' o 'Shiraga kombu'.) Es pot menjar fresca com a sashimi o en forma de brou calent ('dashi kombu').[1]

Kombu assecat en venta en un supermercat al Japó.

A Okinawa la cuina tradicional es basa en gran manera en l'ús de la kombu, pràctica que va començar durant el període Edo. En aquesta prefectura el consum de kombu per família és el més elevat de totes les prefectures del Japó.

Aquest ingredient, a part de pel sabor que aporta, també permet accelerar el temps de cocció d'altres aliments quan es cuinen junts, específicament verdures com mongetes i llenties.[1]

Brous

En molts països hi ha brous típics cuinats amb diferents ingredients (normalment ossos d'animals i les parts més gelatinoses d'aquests), al Japó degut a la geografia del país el que és molt comú és el brou d'algues. En japonès dashi, el brou fet amb base de kombu (kombu dashi) es prepara posant l'alga en aigua freda i retirant-la del foc just quan arrenca el bull, permetent així que aquesta alliberi el sabor umami que la caracteritza.[9] A partir d'aquest brou s'elabora una gran varietat de plats, afegint fideus i altres condiments com bolets o diferents tipus de carn.[1]

Plats

En llesques es fa el tsukudani, un plat amb salsa de soia i mirín (licor d'arròs).[1]

La kombu també s'incorpora com a condiment a l'arròs del sushi. Cal diferenciar-la, però, de la Nori (海苔) que és l'alga utilitzada per fer el sushi i mantenir-ne l'estructura.

Begudes

El kombu cha (昆布茶, "te de kombu") és una beguda feta a base de kombu seca i en pols. No s'ha de confondre amb el rus kombucha. La kombu també se serveix en trossets amb el te verd.

Biocombustible

Gràcies al seu contingut de lípids aquesta alga pot ser utilitzada per produir biocombustibles mitjançant un procés de piròlisi.[10] També es pot dur a terme una fermentació fosca per obtenir biohidrògen a partir de Saccharina japonica.[11] Tot i això no és un biocombustible utilitzat actualment, està en etapa d'estudi.[10][11]

Cosmètics

La presència de l'àcid algínic en aquesta alga és útil també en la indústria cosmètica, ja que si s'extreu correctament es pot utilitzar per produir cosmètics i pastes de dents.[1]

Mèdic

Les laminaries es fan servir també per la dilatació cervical. Aquest tipus d'algues tenen la capacitat d'absorbir l'aigua i dilatar-se.[12]Es fa servir principalment les tiges seques de les algues, que a l'humitejar-se poden augmentar la seva mida entre 3 i 5 vegades respecte el volum sec.[12]

Els dilatadors de laminaria s'han fet servir per dilatar el coll uterí i induir el part o l'avortament.[12] Quan s'insereixen, absorbeixen la humitat del seu voltant i s'expandeixen gradualment fins triplicar la seva mida.[12]

Cultiu

Originalment la collita d'algues creixent en estat salvatge era suficient, i el seu consum majoritari estava localitzat al Japó, Xina i Corea. Al Japó, el kombu prové principalment de l'illa de Hokkaido encara a dia d'avui, però després del període de prosperitat de què va gaudir a mitjans del segle XX, es va començar a implementar el cultiu per part de l'home, necessari per abastir tota la població.[13] Actualment les diferents espècies d'algues que denominem sota el nom comú de kombu es poden trobar en algicultius arreu del món. Trobem cultius a la costa est d'Estats Units, a diverses zones d'Europa com ara Alemanya, Noruega o Espanya (a les costes de Galícia) i Rússia, entre d'altres.[14]

El mètode de cultiu més extès i en el que es basen també els mètodes actuals va sorgir a la Xina durant els anys 50.[13] Aquest té en compte el cicle vital de l'alga, que passa per dues fases o generacions diferents al llarg de la seva vida basant-se en una combinació del "cultiu forçat", és a dir, el creixement fora del mar i la posterior transferència de les frondes a l'aigua; i el mètode de transplantament, que també implica un creixement controlat en tancs però avançant transferència al mar de manera que el creixement real té lloc en un ambient natural.[14] L'alga que veiem i consumim rep el nom d'esporòfit, és a dir que és la fase del cicle en que l'alga allibera espores. A principis d'estiu s'agafen algunes d'aquestes algues i es posen en tancs preparats amb condicions específiques per afavorir l'alliberació d'aquestes espores.[13] Aquí hi ha una sèrie de marcs amb cordes penjant d'ells, que és on s'establiran les espores i es desenvoluparan en la generació microscòpica de l'alga, el gametòfit.[13][14] Aquest donarà lloc a cèl·lules sexuals que es fusionaran per formar un nou individu diferent dels dos progenitors i que es desenvoluparà, també unit a la corda, en un esporòfit.[13][14] Llavors es deixen passar entre un i dos mesos a què les cordes quedin recobertes d'aquestes algues fins que creixen entre 1 i 2 mm. Llavors es passa el marc al mar i tornem a esperar un o dos mesos a què creixin fins als 10-15 cm.[13] Ara es treuen els esporòfits de la corda i es traspassaran a una corda més gruixuda on creixeran completament fins poder ser ser collits.[13][14] Aquestes cordes estan unides a boies de plàstic o vidre que permeten que tot el conjunt floti.[13][14]

Hi ha dues maneres d'estructurar la plataforma de cultiu:

  • Plataforma de corda simple: s'estableixen unes cordes guia que queden ancorades al fons de l'aigua. Aquestes presenten, a més, boies que proporcionen flotabilitat al conjunt. A cada una d'aquestes cordes s'uniran les sogues amb les algues unides, cadascuna d'aquestes amb un pes a l'extrem.[13]
  • Plataforma de línia horitzontal: les cordes guia s'han de posar en paral·lel, altre cop ancorades al fons de l'aigua i amb boies que proporcionen flotabilitat. En aquest cas les sogues amb les algues s'uneixen perpendicularment a les cordes guia, de manera que queden horitzontals.[13][14]

L'extracció de kombu es produeix en els termes establerts al reglament de pesca Sakhalín-Kurils, on s'esperen uns 2 anys per assegurar que compleixin els requisits d'un aliment apte pel consum humà.[15]

El moment exacte per extreure l'alga comença al març i acaba a l'abril o al maig, per evitar que creixin microorganismes per l'augment de la temperatura de les aigües.[16]

S'acostuma a fer en èpoques on les aigües estan calmades, el que fa les recollides més fàcils i ràpides; amb un temps nuvolat i una temperatura d'entre 0ºC i 10ºC que ajuda a mantenir la qualitat de les algues.[16]

Taxonomia

Hi ha diverses espècies que són molt similars i se les anomena Kombu de forma genèrica, la majoria de les quals formen part de l'ordre Laminarials.[17]

  • Saccharina japonica (també Laminaria japonica), ordre Laminariales.[17][18]
  • Saccharina religiosa (també Laminaria religiosa), ordre Laminariales.[17][19][2]
  • Saccharina diabolica (també Laminaria diabolica), ordre Laminariales.[17][20]
  • Saccharina ochotensis (també Laminaria ochtoensis), ordre Laminariales.[17][19]
  • Saccharina latissima (també Laminaria saccharina), ordre Laminariales.[17][21]
  • Saccharina angustata (també Laminaria angustata), ordre Laminariales.[17][19]
  • Saccharina longissima (també Laminaria longissima), ordre Laminariales.[17][19]
  • Saccharina coriacea (també Laminaria coriacea), ordre Laminariales.[17][19]
  • Saccharina longipedalis (també Laminaria longipedalis), ordre Laminariales.[17]
  • Saccharina cichorioides (també Laminaria cichorioides), ordre Laminariales.[17][22]
  • Saccharina sculpera (també Kjellmaniella crassifolia), ordre Laminariales.[17][19]
  • Saccharina gyrata (també Kjellmaniella gyrata o Laminaria gyrata), ordre Laminariales.[17][23]
  • Arthrothamnus bifidus, ordre Laminariales.[17][24]
  • Laminaria farlowii, ordre Laminariales, també coneguda amb el nom de "Golden kombu".[17][25]

Composició i Nutrició

Composició de Laminaria digitata (g / 100g)[26]
Element g/100g Mineral g/100g Vitamina g/100g
Fibra total: 6.2 Calci 0.3647 B1 1.375 · 10-4
> de la qual soluble 5.4 Potassi 2.0132 B2 1.375 · 10-4
> de la qual insoluble 0.8 Magnesi 0.4035 B3 0.0612
Carbohidrats 9.9 Sodi 0.6246 B6 6.4125 · 10-3
Proteïna 5 -12 Coure 0.0003 B8 6.4125 · 10-3
Lípids ≈ 2 Ferro 0.0456 C 3.5525 · 10-2
Iode 0.07 E 3.4375 · 10-3
Zinc 0.0016 B12 0.495 · 10-6

El consum de kombu té atribuïts diversos beneficis, com ara una reducció en les taxes de sucre en sang, els seus efectes depuratius i digestius i una millora en la circulació sanguínia.

El seu alt contingut en fibra és una de les principals raons per les quals aquest aliment té un impacte positiu en la digestió, així com altres avantatges que proporciona aquest element com ara la prevenció de la diabetis o de malalties cardiovasculars. També afavoreixen en la salut cardiovascular el Potassi o per exemple el Magnesi (que regula el cicle cel·lular), elements també rellevants en el desenvolupament òssi o en el sistema nerviós.

Una de els característiques més rellevants del Kombu és l'alt contingut en Iode que presenten totes els seves espècies. El Iode és un element essencial sobretot per la glàndula tiroidea, on ajuda a sintetitzar les hormones triodetironina (T3) i tetraiodetironina o tiroxina (T4), hormones tiroïdals vitals per a la regulació del metabolisme. En països Europeus, on hi ha poc consum d'aliments rics en iode, són molt freqüents el casos d'hipotiroïdisme (especialment en dones) o de goll tiroidal. A més a més, la deficiència de Iode en dones embarassades augmenta el risc de part prematur, aborts espontànis o de que el nadó pateixi dèficits auditius o psicomotors entre d'altres. Tot i que la implementació de sal iodada al mercat ha millorat significativament la incidència d'aquestes condicions, la incorporació d'algues com el Kombu en la dieta occidental ajudaria a reduir el casos. En canvi, en zones on el consum de Kombu és molt habitual, sobretot al Japó, hi ha molts casos d'hipertiroïdisme, relacionat amb un excés de iode. És per aquesta mateixa raó que la comercialització d'espècies com Laminaria digitata, que té un contingut de iode remarcable com podem veure a la Taula de dalt, ha estat prohibida o regulada en països com França. Per tant, el consum de Kombu només representa un avantatge nutricional quan se'n fa un consum no excessiu, d'altra manera pot acabar causant malalties relacionades amb una ingestió massa alta de iode.

En general el Kombu conté una gran majoria dels principis actius reconeguts en algues que puguin mostrar activitat antioxidant, anticancerígena i antimicrobiana. És, de fet, de les algues que presenta una activitat antioxidant més gran. També mostra una inhibició del creixement microbià remarcable en el cas de bacteris gram positius, i menys eficient, però de totes maneres notable, en bacteris gram negatius i algunes espècies fúngiques del génere Candida.

En contrasts a tots aquests avantatges, cal remarcar que, com a algues brunes, el Kombu té un contingut deproteïna relativament baix en comparació a la resta d'algues usades pel consum alimentari (com ara les algues verdes). Així doncs, podem incorporar-la com a font de proteïna però hauria de ser complementària a altres tipus d'aliment.

Control

L'augment del consum de kombu a occident ha fet que la Comissió Europea presenti una sèrie de recomanacions per estudiar paràmetres com els metalls i el iode presents en algues marines, plantes halòfiles i productes basats en algues marines, així com la presència de microorganismes.[27]

Els metalls pesants són elements químics amb una densitat elevada i són tòxics per a l'ésser humà. Les algues marines presenten concentracions d'arsènic, cadmi, iode, plom i mercuri.[28]

L'obtenció de les mostres es fa en base a les normes recollides en el Reglament (CE) nº 333/2007 de la Comissió, del 28 de març de 2007, on s'estableixen els mètodes de mostreig i d'anàlisi pel control dels nivells d'elements traça i dels contaminants.[28]

Mètodes d'anàlisi

Anàlisi microbiològic: estudi de microorganismes en plaques de petri amb diferents medis de cultiu, per observar el creixement de diferents tipus de bacteris i de fongs. Aquests estudis s'han fet com a mesura preventiva per veure quins microorganismes poden créixer i en quines quantitats i, si cal, aconseguir un tractament eficaç per reduir-los al mínim.[29] S'ha vist que la sal present a les algues alenteix el creixement microbià, i que, a més, aquestes també sintetitzen compostos inhibitoris actius contra bacteris i fongs.[29]

Espectrometria de masses per plasma d'acoblament inductiu (ICP-MS): determinació de plom, cadmi, arsènic, iode i mercuri total.[28]

Cromatografia de líquids acoblada a ICP-MS (HPLC-ICP-MS): determinació d'arsènic inorgànic i metilmercuri.[28]

Espectroscòpia d'absorció atòmica amb amalgamació: determinació de metilmercuri i mercuri total.[28]

Valors de referència

Mercuri: Segons està recollit al Reglament (CE) n.o 396/2005 del Parlament Europeu, el límit màxim de mercuri present a algues i organismes procariotes és de 0,01 mg/kg[30]

Iode: la ingesta mínima de iode és de 600 μg/ dia en adults i de 200 μg/dia en nens d'1 a 3 anys.[30] Segons el comitè, la ingesta de productes fets a base d'algues riques en iode, sobretot aquells dessecats poden provocar una ingesta molt superior a l'establerta per la Unió Europea. El màxim és de 20 mg/kg de matèria seca.[30]

De l'arsènic, el cadmi i el plom, la Comissió Europea encara no ha establert els màxims en algues. [30] El comité recomana que durant el 2018, 2019 i l 2020 els estats memebres colaborin amb les empreses alimentarias per tal de controlar i establir la presència de metalls pesants en algues marines, plantes halòfiles i productes elaborats a base d'algues. [30]

Entre les algues comestibles trobem: [30]

Microorganismes associats

Bacteris

Els estudis de les comunitats bacterianes associades a macroalgues, les seves interaccions i l'ecologia encara són escassos.[31]

En el cas de Laminaria sp., el recompte cel·lular varia al llarg de l'any, sent més baix a l'hivern i més elevat a la primavera.[31] La composició bacteriana de les comunitats també canvia depenent de l'estació de l'any en la que es trobin, predominant els bacteris psicròfils a l'hivern i bacteris mesòfils a l'estiu.[31]

En estudis posteriors amb mostres de Laminarina sp., s'han aïllat membres del gènere Vibrio, Flavobacterium, Pseudomonas, Erwinia, Planctomycetes, Escherichia i bacteris corineformes, tots amb l'habilitat d'aprofitar components de l'alga com el mannitol, l'alginat o la laminarina.[31]

Els planctomycetes poden formar biofilms en la superfície d'algunes espècies d'algues Laminaria. [32]

La disminució de la biomassa de Laminaria japonica acostuma a estar relacionada amb la infecció per soques patògenes com Alteromonas espejiana, Pseudoalteromonas elyakovii i P. bacteriolytica. [31]

Alteromonas espejiana: bacteri descomponedor de l'àcid algínic, el que provoca dany cel·lular. Poden causar també blanquejament i lesions al tal·lus.[31]

Pseudoalteromonas elyakovii i P. bacteriolytica: bacteris responsables de la malaltia de la taca vermella (red spot disease). [31]

Phaeovirus

Són virus de dsDNA (DNA de doble cadena) que insereixen el seu genoma en les algues brunes (hostes). [33] Tot i que només s'han trobat aquests virus infectant a algues Ectocarpales, han aparegut evidències moleculars que indiquen l'aparició d'un nou clúster, conegut com subgrup-C que infecta els gèneres Laminaria i Saccharina. [33]

El virus de Laminaria digitata (LdigV) és un exemple de virus del subgrup-C, que entra al nucli del seu hoste i es replica. [33] A continuació es produeix una degradació dels cloroplasts i l'assemblatge dels virions al citoplasma, tant de les cèl·lules vegetatives com de les cèl·lules reproductores. [33]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 [RECHERCHE & NATURE] Laminaria Digitata or Kombu, 2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 Food Technology and Biotechnology. Faculty of Food Technology and Biotechnology - University of Zagreb. 
  3. ↑ MacArtain, Paul; Gill, Christopher I.R.; Brooks, Mariel; Campbell, Ross; Rowland, Ian R. «Nutritional Value of Edible Seaweeds» (en anglès). Nutrition Reviews, 65, 12, 28-06-2008, pàg. 535–543. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2007.tb00278.x. ISSN: 0029-6643.
  4. ↑ M. D. Guiry. «Kelps: Laminaria and Saccharina». www.seaweed.ie. Arxivat de l'original el 2001-11-21. [Consulta: 21 novembre 2010].
  5. ↑ Laminaria seafarming in China FAO«Enllaç».
  6. ↑ «Laminaria japonica Areschoug :: AlgaeBase». [Consulta: 12 novembre 2022].
  7. ↑ Empresa gallega Algamar
  8. ↑ M. D. Guiry. «Alginates». www.seaweed.ie. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 21 novembre 2010].
  9. ↑ Kurakon, Author. «Addition and subtraction of soup stock ~ difference between Japanese dashi and soup stock.» (en anglès americà). [Consulta: 9 novembre 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 Ly, Hoang Vu; Kim, Seung-Soo; Choi, Jae Hyung; Woo, Hee Chul; Kim, Jinsoo «Fast pyrolysis of Saccharina japonica alga in a fixed-bed reactor for bio-oil production» (en anglès). Energy Conversion and Management, 122, 15-08-2016, pàg. 526–534. DOI: 10.1016/j.enconman.2016.06.019. ISSN: 0196-8904.
  11. ↑ 11,0 11,1 Yin, Yanan; Wang, Jianlong «Hydrogen production and energy recovery from macroalgae Saccharina japonica by different pretreatment methods» (en anglès). Renewable Energy, 141, 01-10-2019, pàg. 1–8. DOI: 10.1016/j.renene.2019.03.139. ISSN: 0960-1481.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Martinez Cruz, Carolina. USO DE DILATADOR CERVICAL OSMÓTICO EN INDUCCIÓN DE TRABAJO DE PARTO EN PACIENTES CON EMBARAZO DE TÉRMINO EN EL HOSPITAL GENERAL ECATEPEC LAS AMÉRICAS (tesi) (en castellano). Universidad Autónoma del Estado de México. 
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 McHugh, Dennis J. A guide to the seaweed industry. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 2003. ISBN 92-5-104958-0. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Peteiro, César; Sánchez, Noemí; Dueñas-Liaño, Clara; Martínez, Brezo «Open-sea cultivation by transplanting young fronds of the kelp Saccharina latissima» (en anglès). Journal of Applied Phycology, 26, 1, 2014-02, pàg. 519–528. DOI: 10.1007/s10811-013-0096-2. ISSN: 0921-8971.
  15. ↑ «Algas, las verduras del mar se cuelan en la dieta de los españoles» (en castellà), 23-07-2017. [Consulta: 9 novembre 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Kelp farming manual. A Guide to the Processes, Techniques, and Equipment for Farming Kelp in New England Waters».
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 «Taxonomy browser (Saccharina)». [Consulta: 28 octubre 2022].
  18. ↑ Yu, Xinwei; Xiong, Chan; Jensen, Kenneth B.; Glabonjat, Ronald A.; Stiboller, Michael «Mono-acyl arsenosugar phospholipids in the edible brown alga Kombu (Saccharina japonica)» (en anglès). Food Chemistry, 240, 01-02-2018, pàg. 817–821. DOI: 10.1016/j.foodchem.2017.08.024. ISSN: 0308-8146.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Suzuki, Shiho; Ono, Mariko; Toda, Toshiya; Kitamura, Shinichi «Preparation and Intestinal Immunostimulating Activity of Low Molecular Weight Alginate from Saccharina (Laminaria) Species in Japan». Journal of Applied Glycoscience, 63, 1, 2016, pàg. 1–5. DOI: 10.5458/jag.jag.JAG-2015_017. PMC: PMC8114153. PMID: 34354474.
  20. ↑ Yoshida, Munehiro; Mukama, Ayumi; Hosomi, Ryota; Fukunaga, Kenji «Soybean Meal Reduces Tissue Iodine Concentration in Rats Administered Kombu». Biomedical Research on Trace Elements, 28, 1, 2017, pàg. 28–34. DOI: 10.11299/brte.28.28.
  21. ↑ Jiménez-Escrig, Antonio; Gómez-Ordóñez, Eva; Rupérez, Pilar «Infrared characterisation, monosaccharide profile and antioxidant activity of chemical fractionated polysaccharides from the edible seaweed sugar Kombu ( Saccharina latissima )» (en anglès). International Journal of Food Science & Technology, 50, 2, 2015-02, pàg. 340–346. DOI: 10.1111/ijfs.12655.
  22. ↑ Vishchuk, Olesia S.; Ermakova, Svetlana P.; Zvyagintseva, Tatyana N. «The Effect of Sulfated (1→3)-α-l-Fucan from the Brown Alga Saccharina cichorioides Miyabe on Resveratrol-Induced Apoptosis in Colon Carcinoma Cells» (en anglès). Marine Drugs, 11, 1, 2013-01, pàg. 194–212. DOI: 10.3390/md11010194. ISSN: 1660-3397. PMC: PMC3564167. PMID: 23337253.
  23. ↑ «Category:Saccharina gyrata - Wikimedia Commons» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2022].
  24. ↑ Nitobe, Inazo. The Imperial agricultural college of Sapporo, Japan. Sapporo: Published by the Imperial College of Agriculture, 1893. 
  25. ↑ Kübler, Janet E.; Dudgeon, Steven R.; Bush, Douglas «Climate change challenges and opportunities for seaweed aquaculture in California, the United States» (en anglès). Journal of the World Aquaculture Society, 52, 5, 2021-10, pàg. 1069–1080. DOI: 10.1111/jwas.12794. ISSN: 0893-8849.
  26. ↑ MacArtain, Paul; Gill, Christopher I.R.; Brooks, Mariel; Campbell, Ross; Rowland, Ian R. «Nutritional Value of Edible Seaweeds». Nutrition Reviews, 65, 12, 28-06-2008, pàg. 535–543. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2007.tb00278.x. ISSN: 0029-6643.
  27. ↑ «Análisis de metales y yodo en algas marinas recomendados por la Comisión Europea». [Consulta: 9 novembre 2022].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 «Informe de resultados del estudio prospectivo para la determinación de Metales y Yodo en algas marinas (EP 10 19 ALG)». Ministerio de Consumo; AESAN, 01-06-2020.
  29. ↑ 29,0 29,1 del Olmo, Ana; Picon, Antonia; Nuñez, Manuel «High pressure processing for the extension of Laminaria ochroleuca (kombu) shelf-life: A comparative study with seaweed salting and freezing» (en anglès). Innovative Food Science & Emerging Technologies, 52, 01-03-2019, pàg. 420–428. DOI: 10.1016/j.ifset.2019.02.007. ISSN: 1466-8564.
  30. ↑ 30,00 30,01 30,02 30,03 30,04 30,05 30,06 30,07 30,08 30,09 30,10 30,11 30,12 30,13 30,14 30,15 30,16 30,17 30,18 30,19 30,20 30,21 30,22 «[https://www.boe.es/doue/2018/078/L00016-00018.pdf RECOMENDACIÓN (UE) 2018/464 DE LA COMISIÓN de 19 de marzo de 2018 relativa al control de metales y yodo en las algas marinas, las plantas halófilas y los productos a base de algas marinas]» (en castellano). Diario Oficial de la Unión Europea.
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 «Phylogenetic analysis of bacteria associated with Laminaria saccharina» (en english). Oxford Academic; FEMS Microbiology Ecology, 01-04-2008.
  32. ↑ Bengtsson, Mia M; Øvreås, Lise «Planctomycetes dominate biofilms on surfaces of the kelp Laminaria hyperborea». BMC Microbiology, 10, 15-10-2010, pàg. 261. DOI: 10.1186/1471-2180-10-261. ISSN: 1471-2180. PMC: 2964680. PMID: 20950420.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 McKeown, Dean A; Stevens, Kim; Peters, Akira F; Bond, Peter; Harper, Glenn M «Phaeoviruses discovered in kelp (Laminariales)». The ISME Journal, 11, 12, 2017-12, pàg. 2869–2873. DOI: 10.1038/ismej.2017.130. ISSN: 1751-7362. PMC: 5702736. PMID: 28742072.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kombu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kombu&oldid=30929942»