12 de juliol

<<	Juliol 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

Resta del món

927 - Anglaterra: després d'un llarg procés d'annexions, els diversos petits regnes de l'actual territori anglès s'unifiquen sota Etelstan i es forma el Regne d'Anglaterra.
1885 - Leipzig, Imperi Alemany): a la Buchhändlerbörse, obre el primer museu del llibre, avui Deutsches Buch- und Schriftmuseum.
1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal.
2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelians i en captura dos en la denominada Operació Promesa Precisa.

Naixements

Països Catalans

1751 - Barcelona: Francesc Salvà i Campillo, metge, físic i meteoròleg català.

Resta del món

1884 - Livorno, Regne d'Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor.
1886 - Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
1904 - Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè.
1913 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units : Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 (m. 2008).
1917: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista.
1928 - Methuen, Massachusetts (EUA): Elias James Corey, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1990.
1935 - Nirasaki, Yamanashi (Japó): Satoshi Ōmura, bioquímic japonès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.
1953 - Lidingö, Suècia: John Ausonius, autor d'una sèrie d'atacs racistes comesos el 1991 i 1992 a les ciutats d'Estocolm i Uppsala.
1997 - Mingora, Pakistan: Malala Yousafzai, activista pakistanesa, Premi Internacional Catalunya 2013, Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.

Necrològiques

Països Catalans

1431 - Barcelona: Felip de Malla, 17è president de la Generalitat de Catalunya, canonge degà d'Osca, almoiner de la seu d'Elna i ardiaca major de la seu de Barcelona.
1959 - Barcelona (Barcelonès): Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català.

Resta del món

1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana): Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
1536 - Basilea (Suïssa): Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (n. 1466).
1628 - Liérganes (Cantàbria): Joan Decorte dit Curtius, industrial i negociant d'armes.
1931 - Uppsala (Suècia): Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.

Festes i commemoracions

Santoral^[1]

Església Catòlica^[2]

Sants i beats al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (s. IV); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
- Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
Sants que no figuren al Martirologi: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (s. IV); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (s. XIII); translació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
Venerables Maria Teresa Kierocińska, monja (1946).

Església Ortodoxa Armènia (segons el calendari gregorià)

23 Margats (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Eusebi, fill de Basili, i 3.000 companys màrtirs.

Església Copta

5 Abib (corresponent al 25 de juliol del calendari gregorià): sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Marc d'Antioquia, màrtir (300); Claudià, patriarca.

Església Ortodoxa Síria (segons el calendari gregorià)

Sants Pere apòstol i Pau de Tars, apòstols i màrtirs; Jacob de Sarug (521).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

Se celebren els corresponents al 25 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 29 de juny del calendari julià.

Sants: Pere apòstol i Pau de Tars, màrtirs; Maria, mare de Joan Marc, parent de Bernabé apòstol; Gregori d'Iraklia, metropolita; Pere de Rostov, príncep tàtar (1290); Andreu de Neu-Divejeno, arquebisbe; Nicandre de Pskov, monjo (1581)-

Esglésies luteranes

Nathan Söderblom, arquebisbe d'Uppsala.

Notes

↑ «Kalender - 12. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de juliol.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de juliol

[1] «Kalender - 12. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[2] Santi, beati e testimoni.

[1]

[2]