Cabra domèstica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cabra
Gorge du Verdon Goat 0254.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Clade: Artiodactyla
Família: Bovidae
Subfamília: Caprinae
Gènere: Capra
Espècie: C. aegagrus
Subespècie: C. a. hircus
Nom trinomial
Capra aegagrus hircus
(Linneu, 1758)

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una de diverses espècies d'animals pertanyents a la subfamília Caprinae de la família Bovidae. Originària de les muntanyes Zagros, fou domesticada el IX mil·lenni aC. A la península Ibèrica hi havia quatre espècies de cabres salvatges, la més emblemàtica de les quals era la subespècie Capra pyrenaica pyrenaica, extinta l'any 2000.

Domesticació[modifica | modifica el codi]

Es creu que la domesticació de la cabra tingué lloc per primera vegada a les zones altes de les muntanyes Zagros entre els actuals Iran i Iraq) cap a 9.000 anys abans del present i després s'estengué a zones més marginals.[1]

Llet, mantega i formatge[modifica | modifica el codi]

Una cabra essent munyida

Les cabres produeixen aproximadament només un 2% del subministrament total de llet al món.[2] Algunes cabres es crien específicament per la seva llet. Si el cabró no se separa de les cabres la forta olor del boc afectarà l'olor de la llet de cabra.

La nata de la llet de cabra de forma natural està ben emulsionada en glòbuls de greix i la nata no passa a la part de dalt de la lelt com ocorre en la llet de vaca crua. Per tant no necessita l'homogeneització.[3]

La producció de llet diària de les cabres és de 2,7 a 3,6 litres. En general té un 3,5% de greix.[4]

Normalment de la let de cabra se'n fa formatges, mantega, gelats, iogurts i altres productes.[5]

A la cultura[modifica | modifica el codi]

Boc.

El boc és el mascle de la cabra i també se l'anomena cabró. A moltes tradicions de la riba de la Mediterrània se l'ha identificat amb l'encarnació d'una divinitat o bé del dimoni. Això no es limita pas a la regió mediterrània, als Països enllà del Mosa (una antiga entitat compartida actualment entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya) el boc inspirà la llegenda dels cavalcadors de bocs o Bokkenrijders.

La cabra i el boc tenen presència a la mitologia. Dos bocs arrossegaven el carro de Thor. El déu Pan tenia la meitat inferior del cos de boc i la superior d'home. Per la seva gran activitat sexual als boscos, l'animal s'ha acabat associant al sexe, d'aquí expressions populars com "ficar les banyes" (ser infidel) o anomenar boc o cabró al marit d'una dona que li és infidel. Amaltea era una cabra que aportava riquesa i abundància a la mitologia grega.

La cabra és present al zodíac a través del signe de Capricorn occidental (del qual deriva la constel·lació homònima) o la cabra del zodíac xinès.

Els actors grecs es vestien amb pells de cabra, fet que hauria originat la paraula tragèdia, tot i que altres fonts afirmen que era una cabra l'animal que se sacrificava a Dionís per les festes que incloïen representacions i d'aquí el nom.[6]

Races caprines valencianes[modifica | modifica el codi]

Races caprines catalanes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M.A.Zeder Animal domestication in the Zagros a review of past and current research In:Paléorient.1999, Vol. 25 N°2. pàg. 11–25
  2. FAO. 1997. 1996 Production Yearbook. Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. Roma (Itàlia).
  3. Amrein-Boyes, D. (2009). 200 Easy Homemade Cheese Recipes. Robert Rose Inc.: Toronto
  4. American Dairy Goat Association, adga.org
  5. Chèvre cheese, foodnetwork.com
  6. Dictonary of Literary Symbols, Cambdrige, 2007