Destí turístic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
França és el primer destí turístic mundial.

Un destí turístic o destinació turística és una zona o àrea geogràfica situada en un lloc llunyà i que és visitada pel turista, que compta amb límits de naturalesa física, de context polític i de percepció per part del mercat. Des del punt de vista empresarial, tant estratègic com organitzatiu, el perímetre de la destinació ho constitueixen les relacions que s'edifiquen entre el conjunt d'unitats productives que participen en l'activitat turística.[1]

D'altra banda, Balagué i Brualla,[2] consideren el destí turístic com la formalització d'aquells nous espais geofísics d'interès o d'aquells altres que volen plantejar-se una reconsideració de la seva valoració cap a paràmetres turístics possibles per a la potenciació de les seves estructures actuals. Amb el pas del temps, la majoria dels autors han adoptat una definició diferent que parteix d'una orientació espacial, però se centren en una orientació concreta cap al consumidor o turista.

Estadístiques Internacionals[modifica]

El baròmetre de l'Organització Mundial del Turisme publica anualment les principals xifres i analitza l'evolució del sector. Les darreres dades són de l'any 2018[3]

Dades del turisme segons l'OMT
Regió/Continent Nombre de Turistes Ingressos en USD ($)
Europa 710 milions de turistes anuals 570.000 milions de dòlars
Àsia i el Pacífic 348 milions de turistes anuals 435.000 milions de dòlars
Àfrica 67 milions de turistes anuals 38.000 milions de dòlars
Orient Mitjà 60 milions de turistes anuals 73.000 milions de dòlars
Amèrica 216 milions de turistes anuals 334.000 milions de dòlars
L'avió, és el mitjà de transport preferit pels turistes.
Mitjà de transport utilitzat
Mitjà de transport Percentatge
Aire 58%
Carretera 37%
Mar 4%
Tren i Ferrocarril 2%
Tailàndia és un destí turístic emergent.[4]
Estats amb més recepció de turisme
Estat Nombre de Turistes
França França 89.000.000
Espanya Espanya 83.000.000
Estats Units d'Amèrica USA 80.000.000
República Popular de la Xina Xina 63.000.000
Itàlia Itàlia 60.000.000
Turquia Turquia 46.000.000
Estats Units Mexicans Mèxic 41.000.000
Alemanya Alemanya 39.000.000
Tailàndia Tailàndia 38.000.000
Regne Unit UK 36.000.000

Comparació de diferents destins turístics[modifica]

En turisme, es realitza mitjançant l'anàlisi dels següents conceptes:

Avantatge comparatiu[modifica]

Fa referència als factors dels quals està dotat la destinació turística, incloent-hi tant els factors que succeeixen de manera natural com aquells altres que han estat creats per a una millora d'atracció.

Avantatge competitiu[modifica]

Fa referència a la capacitat d'una destinació turística per utilitzar els seus recursos de forma eficient a mitjà i llarg termini.

Estratègies competitives de les organitzacions turístiques[modifica]

En un destí turístic, és possible desenvolupar diferents estratègies. Es classifiquen en funció del nombre d'activitats que ofereixen els gestors de destins turístics (generalistes o especialistes) i de com enfoquen l'avantatge competitiu (innovació i eficiència). La combinació d'ambdues dona origen a quatre estratègies viables: prospector, analitzador, defensor i emprenedor. L'èxit d'una estratègia es mesura a través de l'acompliment i ha de fer front al dinamisme de l'entorn. En els anys 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008, la UE va engegar el programa de municipis de Dinamització Turística (amb el municipi pilot d'Isla Cristina, a Andalusia) per a entorns poc aprofitats en l'àmbit turístic.

Dinamisme[modifica]

És una caracterització de l'entorn, fa referència a la turbulència i inestabilitat del destí turístic. Agrupa als esdeveniments clau. Són difícils de preveure i més costosos d'afrontar. Es pot avaluar mitjançant la variabilitat del nombre d'arribades o bé mitjançant la dispersió en el temps de l'ocupació hotelera.

Acompliment turístic[modifica]

És la demanda turística, és una mesura de l'èxit o efectivitat d'una estratègia implantada en una destinació turística. Es mesura generalment pel nombre d'arribades, a una destinació turística, encara que poden usar-se altres com el grau d'ocupació. S'interpreta com la competitivitat realitzada de forma efectiva en un destí turístic.

Un destí turístic és qualsevol lloc, zona o àrea geogràfica que és visitada pel turista, sempre que tinguin condicions per a poder ser col·locat a la venda dels clients.[5]

Cicle de vida d'un destí turístic[modifica]

L'any 1973, Plog[6][7] va relacionar l'auge i el declivi de les destinacions amb les característiques dels turistes, suggerint que es relacionen amb diferents segments del mercat en les seves diferents fases de desenvolupament. Aquestes idees van ser represes per Butler, qui va distingir sis etapes caracteritzades pels atributs del turista juntament amb el tipus i escala del desenvolupament:

  • Etapa d'Exploració
  • Etapa d'Implicació
  • Etapa de Desenvolupament
  • Consolidació
  • Etapa d'Estancament
  • Declivi

Destins turístics populars als Països Catalans[modifica]

La Costa Brava és un destí turístic molt popular entre visitants russos i francesos.[8]

Costa Brava[modifica]

Salou ha esdevingut un punt d'atracció entre el públic aragonès.[9]

Costa Daurada[modifica]

Els esports de muntanya, principalment l'esquí, fan del Pirineu català un destí de referència.[9]

Alt Pirineu i Aran[modifica]

Argelers atrau un turisme a baix cost, ja que té molts càmpings dins del seu terme municipal.

Costa Vermella o Marenda del Rosselló[modifica]

Plana del Rosselló i la Salanca[modifica]

La pràctica de l'esquí i els productes a baix preu atrauen turisme internacional.[9]

Andorra[modifica]

Les cales, platges i l'oci nocturn atrauen turisme a les Illes Balears [10]


Illes Balears i l'Alguer[modifica]

Benidorm ha esdevingut la segona ciutat amb més gratacels per habitant.

La Marina[modifica]


Referències[modifica]

  1. Timón, Diego A. Barrado «El concepto de destino turístico.Una aproximación geográfico-territorial» (en castellà). Estudios Turísticos, 160, 2004, pàg. 45–68. ISSN: 0423-5037.
  2. Arta, Antonovica; de, Esteban Curiel, Javier; Eugenia, Sánchez García, Victoria. Turismo y Deporte (en castellà). Dykinson, 2015. ISBN 978-84-9085-828-8. 
  3. «Panorama del Turismo Internacional» (en castellà). OMT.
  4. «Turismo de Tailandia (TAT)» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2020].
  5. Villa, Félix J. Moratiel. Perlas III (en castellà). Editorial Club Universitario, 2018-10-25. ISBN 978-84-17577-60-5. 
  6. C.b. «Turismo: un fenómeno social: La Teoria de Plog» (en castellà), 04-02-2012. [Consulta: 30 maig 2020].
  7. «Turismo - Tipologías de la Demanda» (en castellà).
  8. U.C. «Els russos i els francesos activen el mercat immobiliari a la Costa Brava - 06 febrer 2014». [Consulta: 1r juny 2020].
  9. 9,0 9,1 9,2 «La Costa Dorada sigue siendo el destino de playa tradicional de los aragoneses» (en castellà). [Consulta: 1r juny 2020].
  10. «Oci Nocturn a les Illes Balears».
  11. «A que no sabies aquestes curiositats sobre Benidorm?».