Hipàcia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:35, 2 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaHipàtia

Hipàtia d'Alexandria,
segons un retrat idealitzat
del segle XX
Nom original(grc) Ὑπᾰτία Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 360 Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mortmarç 415 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Escorxament Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAstronomia, matemàtiques, mecànica i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, escriptora, astrònoma, filòsofa, inventora Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoplatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHièrocles d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSinesi de Cirene Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareTeó d'Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
martiri Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 89849740 Modifica el valor a Wikidata

Hipàtia o Hipàcia d'Alexandria[1] - Hypatia, Ὑπατία - (c. 370 - març del 415) fou una filòsofa neoplatònica, científica i mestra natural d'Alexandria a la província romana d'Egipte, que va destacar en els camps de la matemàtica i l'astronomia.[2] Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica d'Alexandria. És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.

Hipàtia (Charles William Mitchell, 1885)

Filla de Teó (Theon), matemàtic i cap de la Biblioteca d'Alexandria, a Egipte, va col·laborar en l'obra filosòfica i matemàtica de son pare.[3] Cap a l'any 400, Hipàtia era una autoritat en l'ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Es diu que va arribar a presidir l'escola neoplatònica de Plotí, a Alexandria, i que era bella, graciosa i modesta.

Quan s'inicià un greu conflicte entre Ciril, el patriarca d'Alexandria, i Orestes, el prefecte imperial, Hipàtia fou considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, que la van acusar d'excessiva familiaritat amb el prefecte i d'haver-lo influït per enverinar les relacions amb Ciril. És per això que el clergat la va voler forçar a abandonar aquesta relació.

El març de l'any 415,[2] quan tornava a casa fou sorpresa al carrer per fanàtics cristians,[3] encapçalats per un lector anomenat Pere, els quals la llevaren del carro i l'arrossegaren fins a una església on la van despullar i assassinar. Teodoret va acusar Ciril d'haver instigat i aprovat els fets, per bé que no n'hi ha cap prova.[3]

Suides diu que es va casar amb Isidor de Gaza i que va escriure algunes obres sobre astronomia i altres temes, totes perdudes.[3] Caterina d'Alexandria, santa llegendària ès possiblement inspirada en la seva figura.

Obres

Totes les obres d'Hipàtia s'han perdut i només se'n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:[3]

Reconeixement

Per les seves contribucions a l'astronomia, modernament s'han batejat un cràter i un espadat lunars amb el nom d'Hypatia. La figura d'Hipàtia va ser objecte d'atenció del director de cinema espanyol Alejandro Amenábar (és el personatge protagonista del film Agora), així com de l'escriptora madrilenya Olalla García, autora de la novel·la El jardín de Hipatia (2009). Isabel-Clara Simó li va dedicar el poema Hipaties, la sàvia.[4]

« El patriarca va atiar gent estúpida com ell
avisant-los del perill: que Hipaties
era un esguerro i que portaria malalties i dissort.
[…]
Cremar vives dones cultes i llestes
és una tradició antiga, és la mort que propicia
el fanatisme emboscat en el cor fosc
dels prepotents.
»
— Isabel-Clara Simó, El conjur, 2009

Referències

  1. «Hipàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Garcia, Carme; Ruiz, Laura [et al.].. «Breve biografía de Hipatia». A: Hipatia de Alejandría (en castellà). 1a ed.. Barcelona: Hipatia Editorial, 2009. ISBN 978-84-936743-5-9 [Consulta: 16 maig 2010]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol II. pàg. 537 [Consulta: 27 octubre 2009]. 
  4. Simó, Isabel-Clara. «Hipaties, la sàvia». A: El conjur. Barcelona: Planeta, 2009, p. 72. ISBN 9788429764956. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipàcia