La Bisbal d'Empordà

De Viquipèdia

la Bisbal d'Empordà


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi del Baix Empordà

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca

Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà

Gentilici

Bisbalenc, bisbalenca

Superfície

20,58 km²

Altitud

39 m

Població (2007)
• Densitat

9.593 hab.
466,13 hab/km²

Coordenades

41° 57′ 36″ N, 3° 2′ 26″ E / 41.96, 3.04056(i) 41° 57′ 36″ N, 3° 2′ 26″ E / 41.96, 3.04056

Sistema polític
Entitats de població

3

La Bisbal d'Empordà és la capital de la comarca del Baix Empordà i cap del partit judicial de la Bisbal, Catalunya.

[edita] Geografia

El municipi es troba a la plana de l'Empordà, adjacent al massís de les Gavarres i regat pel riu Daró.

Vista de la Bisbal d'Empordà

Xemeneia de l'antiga fàbrica de ceràmica Latasa, amb 70 metres d'alçada

[edita] Història

Per al seu origen caldria remuntar-se a la vil·la romana de Fontanetum. Posteriorment s'anomenà Fontanet fins que rebé el seu nom actual de La Bisbal, ja esmentat el 1019, després de la seva cessió al bisbe de Girona durant el domini carolingi.

La jurisdicció, que havia estat discutida pel llinatge dels Cruïlles, va ser cedida plenament al bisbe de Girona per Jaume I. Durant el segle XIII es té constància de l'existència d'un call jueu. El 1322 Jaume II li va concedir la celebració de mercat setmanal els divendres, i encara subsisteix.

L'antic palau episcopal en forma de castell, va ser seu dels bisbes de Girona. Al segle XIV, la vila, que era regida per quatre cònsols i un consell electiu de 40 persones, va ser emmurallada. Pere el Conestable de Portugal ocupa la vila el 1465 després d'haver estat vençudes les forces defensores de Pere de Torroella i li canvià el nom a la vil·la pel de Camp-reial, que durà molt poc.

A partir del segle XVI es produeix una expansió urbana amb l'establiment a la vila de senyors territorials de la comarca.

L'any 1906 rebé per Reial Decret d'Alfons XIII el títol de ciutat [1] [2].

[edita] Monuments i llocs d'interès

Castell-palau
Església de Santa Maria
El Call jueu
Les Voltes
El Convent
El Pont Vell
El Passeig
Església de la Pietat

[edita] Activitats econòmiques

Tradicionalment l'agricultura i la ramaderia han estat una de les primeres fonts de riquesa del municipi. A començaments del segle XX, cal destacar el despuntament de la indústria del suro. Actualment la terrissa, la ceràmica industrial i artística representen els puntals de l'economia bisbalenca.

[edita] Gastronomia

Són molt populars els dolços de les seves pastisseries.

Bisbalenc
Càntir
Rus

[edita] Demografia

Entitat de població	Hab. (2005)
Bisbal d'Empordà, la	9.121
Castell d'Empordà	50
Sant Pol	25

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
186	199	288	1.636	2.813	4.587	4.695	5.044	4.750

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
4.914	4.630	4.607	4.361	4.538	5.372	6.590	7.364	8.091

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
7.829	8.006	8.007	8.107	8.264	8.288	8.885	9.261	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora el Vilar; el 1787, Sant Pol de la Bisbal; el 1975, Castell d'Empordà.

[edita] Política

Resultats electorals de La Bisbal d'Empordà, 2007
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Ramon Romaguera i Amat	1.495	5
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Lluís Sais i Puigdemont	1.277	5
	Convergència i Unió	Francesc Yruela i Díaz	751	2
	Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal	Pere Teixidor i Hernández	376	1
	Partit Popular	Xavier Escaned	115	-
	En blanc		95	-
Total		4.147		13

L'Alcalde és Lluís Sais i Puigdemont (ERC) que governa gràcies als vots d'ERC i CiU. El pacte de govern subscrit entre ambdues formacions es va trencar el gener de 2008 per desavinences en la redacció del pressupost municipal. Després de governar en minoria ERC vuit mesos,un nou acord [3] [4] amb CiU de primers de setembre ha tornat a configurar una majoria de govern entre ERC i CiU.