La Vall d'Alcalà
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. de S.S. i Turisme Dénia |
||
| Gentilici | Alcalaner, Alcalanera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 24,20 km² | ||
| Altitud | 637 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
175 hab. 7,23 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 47′ 40″ N, 0° 15′ 10″ O / 38.79444,-0.25278Coord.: 38° 47′ 40″ N, 0° 15′ 10″ O / 38.79444,-0.25278 | ||
| Organització Nuclis |
2 |
||
La Vall d'Alcalà és un municipi valencià situat a la comarca de la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego. Compta amb 179 habitants (INE 2006). Al terme municipal de Vall d'Alcalà es troben els nuclis de població d'Alcalà de la Jovada i Beniaia. Limita amb els termes municipals de Benimassot, Planes, Tollos, La Vall d'Ebo i La Vall de Gallinera.
Es pot accedir a aquesta localitat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332, agafant llavors la CV-700 per a accedir a Pego i enllaçar amb la CV-712.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La Vall d'Alcalà va estar formada, en temps, per set poblacions, denominades Alcalà de la Jovada, Beniaia, Queriola, Benialí, Benixarco, la Roca i l'Adsúbia. En l'actualitat solament dos pertanyen a la vall com a entitats locals: Alcalà de la Jovada i Beniaia.
La Vall d'Alcalà va tenir importància com a capital del feu del cabdill àrab Al-Azraq, el dels ulls blaus, que va combatre durant anys a Jaume I d'Aragó el qual va acabar per desterrar-lo. La inaccessibilitat del terreny va fer possible aquesta lluita desproporcionada. Encara es recorden a Alcalà de la Jovada aquests fets.
Des de fa milers d'anys l'home ha poblat les terres de la Vall d'Alcalà i prova d’això són les pintures rupestres de fa 35.000 anys trobades a L’Abric del Condoig i al de Gleda, o les de L’Abric de la Roca de fa 15.000 anys. Així mateix, els poblats com El Xarpolar, i La Penya de la Retura demostren la presència humana fa 4.000 anys.
Fa més de mil anys, aquestes terres foren colonitzades pels àrabs i pobles nord-africans, amb costums diferents als nostres. És en aquesta època quan Alcalà naix com a poble.
Entre 1218 i 1220 nasqué en Alcalà, Al-Azraq, el cabdill àrab que durant anys lluità contra el Rei Jaume I per a aconseguir la independència en una València musulmana. La residència d’Al-Azraq, fou el Castell d’Alcalà. El 1245 Al-Azraq i Alfons I, fill de Jaume I, signaren el Tractat del Pouet, amb el que el fill del Rei fou proclamat senyor d’aquelles terres a canvi de que respectés la vida dels seus habitants. S’aconseguia així una coexistència de musulmans i cristians al mateix territori. No obstant, prompte començaren a aparèixer les tensions entre la població musulmana que temia una repressió per part del Rei Jaume I. En resposta, el cabdill àrab no respectaria per complet el pacte i continuaria amb la lluita. Açò provocaria que el Rei prengués Alcalà i exiliés a Al-Azraq al nord d’Àfrica, d’on tornaria 17 anys després i finalment, moriria a les portes d’Alcoi el 1276.
La situació entre ambdues religions continuaria sent de relativa convivència durant algun temps, però acabaria trencant-se per les rebel•lions a les grans ciutats com la revolució de Germanies, que tingué lloc en València entre 1519 i 1523. Finalment, la forta pressió de l’Església aconseguí que en 1525, els musulmans del poble, unes 78 famílies, foren obligades a batejar-se passant a ser “nou cristians” (moriscos). A partir d’aquest moment seguiran suportant les pressions de l’església i una condició que mai aplegarien a acceptar. Finalment, acabaran rebel•lant-se el 1609, data en la que es decretà la seva expulsió. Alguns pobles propers a Alcalà quedaren despoblats.
Als llibres de l’església del poble es reflexa l’existència d’uns moviments migratoris de gent d’Ibi, d’Alcoi, de Mallorca, de Xixona i d’Agres, que serien en definitiva els avantpassats més remots dels actuals ciutadans.
A principi de segle passat vivien a la Vall d’Alcalà unes 571 persones i foren batejades 8 xiquetes i 8 xiquets. Però la crisi econòmica també es va viure en aquest petit poble i els homes es van veure obligats a emigrar a ciutats com Nova York. Després les dones ho farien a París, encara que, posteriorment, molts d’ells i elles tornarien.
Actualment, com diu Honorat Ros, membre de la Real Acadèmia de la Llengua Valenciana i habitant d’Alcalà: “és un poble petit si mirem els que hi viuen tot l’any, però quan apleguen festes es torna gran, s’expandeix, acull a tot. (...). I quan hi ha poca gent de fora ens sentim un poc sols. Necessitem compartir!”
Informació extreta de l’article: “Alcalà, una vall amb història” d’Honorat Ros.
Demografia [modifica]
Compta amb una població de 186 habitants (INE 2012).
| Evolució demogràfica de Vall d'Alcalà | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2012 |
| Població | 571 | 642 | 532 | 551 | 516 | 504 | 402 | 305 | 171 | 167 | 181 | 167 | 179 | 186 |
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ismael Alcaraz Cortés | UCD |
| 1983 - 1987 | Antonio Bernabeu Boronat | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Antonio Bernabeu Boronat | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Antonio Bernabeu Boronat | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Antonio Bernabeu Boronat | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Antonio Bernabeu Boronat | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Juan José Sendra Nadal | PP |
| 2007 - 2011 | Juan José Sendra Nadal | PP |
| Des del 2011 | Juan José Sendra Nadal | PP |
Monuments i llocs d'interés [modifica]
- Esfinx d'Al-Azraq. D'interés arquitectònic. Hi ha dues: la primera és una font situada a la plaça del poble amb el rostre del cabdill. L'altra es troba a la Sala Al-Azraq, una sala cultural polivalent, abans estava situada a un petit jardí dins del poble.
- Castell de la Vall d'Alcalà. O Castell de Benissili.
- Despoblats moriscos. Sèrie de despoblats on habitaven els moriscos abans de la seua expulsió definitiva.
Sala Al-Azraq. Sala polivalent amb un espai subterrani per a esdeveniments en general, un altre espai destinat a la consulta del metge i per últim una altra sala cinema.
Altres restes morisques. La Nevera de Dalt, la Nevera de Baix, el Forn de Calç..
Festes [modifica]
- Festes Patronals i Moros i Cristians. Se celebren a Alcalà de la Jovada durant la primera (a vegades la segona) setmana d'agost. Aquestes són les festes "grans" del poble, ja que durant dues setmanes es realitzen gran quantitat d'activitats per a totes les edats, per a grans i menuts. Ja siguen tallers de manualitats, jocs tradicionals, conta-contes, dansa, música, esports, campionats de futbol, campionats de jocs de cartes.. I també els dies importants de la festa es realitzen grans sopars i dinars populars on tot el poble ix al carrer per participar, una desfilada de Moros i Cristians on quasi tot el poble i les bandes de música dels pobles dels voltants plenen els carrers de goig, de color i ambient fester. Són unes festes amb pocs recurssos econòmics però on tot el món gaudeix d'un ambient immillorable, amb germanor i diversió.
- Festes Patronals. Se celebren a Beniaia el tercer cap de setmana de setembre.
- Festes de Sant Antoni. Se celebren a Alcalà de la Jovada el cap de setmana més proper al 17 de gener. La tradició d'aquesta festa quasi no ha canviat al llarg del temps. Es realitza la "cremà del pi", seguida d'una nit de festa i pel matí seguent, el poble es desperta amb coets, un esmorzar popular i més tard una rostida d'embotit.
- Festes de la Mare de Déu del Pilar. Se celebren a Alcalà de la Jovada el 12 d'octubre.
- Reis Mags. Els Nadals també es celebren en Alcalà de la Jovada, i d'una forma diferent i més propera, els Reis Mags de l'Orient visiten el poble per repartir regals i il·lusió a grans i menuts en una cel·lebració a l'Església del poble.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina de facebook de la Vall d'Alcalà - Alcalà de la Jovada
- Article referent a les Festes de Sant Antoni
- Petició popular per la conservació de les restes arqueològiques
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall d'Alcalà |
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
- Ruta dels masos de Capaimona
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Marina Alta. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
