Marc (evangelista)

Sant Marc

Nom original	(arc) ܡܪܩܘܣ
Biografia
Naixement	c. 12 dC Palestina
Mort	25 abril 68 dC (55/56 anys) Alexandria
Sepultura	basílica de Sant Marc
1r Patriarca d'Alexandria
43 dC – 68 dC ← cap valor – Anià d'Alexandria →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	prevere
Enaltiment
sant
Festivitat	25 d'abril
Iconografia	amb un llibre, escrivint (com a evangelista), amb un lleó; lleó alat; llibre amb el lema "pax tibi Marce"; amb un dogal o cabestre al coll
Patró de	Egipte, Venècia, Mainar, Balsareny, Sineu; mestres sabaters (a Barcelona); en alguns llocs, notaris i secretaris, vidriers

Sant Marc Evangelista —Μάρκος en grec— (segle I) és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc. És venerat com a sant a tota la cristiandat. El seu símbol és un lleó. L'Església catòlica celebra la seua festa el 25 d'abril.

Marc en el Nou Testament

Altar major de San Marco de Venècia, amb la tomba del sant

Catedral Copta de St. Marc a Alexandria

Porxada a la Catedral Copta de St. Marc al Caire

Lleó de Sant Marc, relleu del s. XVI a l'Arsenal de Venècia

Sol ser identificat com a Joan, anomenat Marc. Aquest personatge apareix diverses vegades en els Fets dels apòstols. Se'l cita per primera vegada en Fets 12:12, quan Simó Pere, miraculosament alliberat de la presó, es refugia a casa de Maria, mare de "Joan, per sobrenom Marc". Va acompanyar a Pau de Tars i a Bernabé en el primer viatge de Pau (Fets|13:5), però es va separar d'ells quan van arribar a Pamfília, tornant a Jerusalem (Fets|13:13) en aquests versets es fa referència a ell simplement com "Joan". Quan Pau iniciaria el seu segon viatge, va tenir una greu disputa amb Bernabé a propòsit de "Joan, anomenat Marc": Bernabé volia que anara amb ells, però Pau es negava, ja que els havia abandonat en el viatge anterior. Pau i Bernabé van acabar per separar-se, i Marc va acompanyar al segon en el seu viatge a Xipre (Fets|15:37-39).

Al final de la Primera Epístola de Pere, aquest es referix a "el meu fill Marc". Mentre que les esglésies catòlica i ortodoxa interpreten que es tracta d'un fill espiritual (és a dir, que Marc haguera estat batejat per Pere) o que simplement Pere li tenia molt d'afecte, diversos teòlegs protestants no tenen inconvenient a admetre que podria tractar-se d'un fill físic.

No està clar que totes les mencions neotestamentàries facin referència al mateix personatge, encara que sí que pareix el més probable.

Atribució de l'Evangeli segons Marc

Marc l'evangelista d'Angelo Bronzino (1503–1572)

Codex Aureus de Lorsch, s. IX

Relleu de l'altar de l'església de Schwabach, 1510

Façana de l'església del Redemptor de Venècia, s. XVI

Troballa del cos de Sant Marc pel Tintoretto, 1563 (Milà, Pinacoteca Brera)

Marc és considerat per la tradició cristiana l'autor de l'Evangeli segons Marc. Ja que ell no va ser deixeble directe de Jesús va basar el seu relat -sempre segons la tradició- en les ensenyances de Pere. L'autor més antic que va assignar a Marc l'autoria d'aquest evangeli va ser Pàpies de Hieràpolis, en la primera meitat del segle ii, en un testimoni citat per Eusebi de Cesària:

«

«…i l'ancià deia el següent: Marc, que va ser intèrpret de Pere, va escriure amb exactitud tot el que recordava, però no en orde d'allò que el Senyor va dir i va fer. Perquè ell no va sentir ni va seguir personalment el Senyor, sinó, com vaig dir, després a Pere. Aquest duia a terme les seues ensenyances d'acord amb les necessitats, però no com qui va ordenant les paraules del Senyor, més de manera que Marc no es va equivocar en absolut quan escrivia certes coses com les tenia en la seua memòria. Perquè tot el seu interés el va posar en no oblidar res del que va escoltar i en no escriure gens fals».

»

Des del segle ii es va donar per fet que Marc era l'autor d'aquest evangeli. Encara que és impossible tindre cap tipus de certesa a aquest respecte, s'ha adduït convincentment que no hi ha cap raó per la qual els primitius cristians hagueren d'adjudicar l'autoria d'aquest evangeli a un personatge fosc que no va ser deixeble directe de Jesús, en compte d'atribuir-li-la a un dels apòstols.

Llegendes

Segons la tradició, Marc va predicar l'evangeli a Alexandria el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44) on va realitzar diversos miracles i va establir una església, anomenant un bisbe (Anià d'Alexandria), tres preveres i set diaques. També es diu que va ser martiritzat allí cap a l'any 68, i que els seus assassins van tractar de cremar el seu cos, sense aconseguir-ho. Els cristians d'Alexandria van rescatar el seu cos intacte, el van embolicar i li van donar sepultura en la part oriental de l'església que havien construït.

Relíquies

En 828, les relíquies atribuïdes a Sant Marc van ser robades d'Alexandria per navegants italians, que les van portar a Venècia, on es conserven en la basílica de Sant Marc, construïda expressament per a albergar els seus restes. Els coptes creuen que el cap del sant va quedar a Alexandria. Cada any, en el dia 30 del mes de babah, l'Església Copta commemora la consagració de l'església de Sant Marc, i l'aparició del cap del sant en l'església copta de Sant Marc, a Alexandria, on es conservaria el seu cap.

Iconografia

En l'art se'l representa vestit amb túnica i mantell i portant o escrivint el llibre del seu evangeli. Al Tetramorf, el seu símbol és un lleó.

• Retaule de Sant Marc obra d'Arnau Bassa (s. XIV) a la Seu de Manresa
• Sant Marc predicant a Alexandria, obra de Gentile i Giovanni Bellini. Pinacoteca de Brera, Milà (1504-1507)
• Lleó de sant Marc a la façana de la Casa del Gremi de Sabaters de Barcelona (Plaça Sant Felip Neri) S. XVI
• Troballa del cos de Sant Marc, pintura de Tintoretto a la Pinacoteca de Brera, Milà (1502-1566)
• Retaule de la capella de Sant Marc de la Catedral de Barcelona, obra de Bernat Vilar (1683)
• Sant Marc Escrivint l'evangeli i Martiri de Sant Marc, de Francesc Tramulles Roig a la Catedral de Barcelona (1763)

Bibliografia

Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc