Petrés

Petrés

Escut d'armes
Localització
39° 41′ 02″ N, 0° 18′ 37″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Camp de Morvedre
Capital	Petrés
Població humana
Població	1.096 (2023) (576,84 hab./km²)
Gentilici	Petresà, petresana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	1,9 km²
Altitud	76
Limita amb	Gilet Sagunt
Patrocini	Jaume el Major i Immaculada Concepció
Organització política
• Alcalde	Pere Peiró García (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46501
Codi INE	46192
Codi ARGOS de municipis	46192
Lloc web	petres.es

Vista de Petrés

Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre. Limita amb Gilet i Sagunt.

Geografia

Municipi situat a la part baixa de la vall del riu Palància. El relleu del terme presenta solament tres accidents importants: el riu, que limita el terme pel sud, i les muntanyes de Rodana i Ponera, els vessants de les quals penetren pel nord, arribant a una altitud màxima de 185 m. en un turó d'arenisques triàsiques que s'aixeca al nord-oest de la població. S'inclouen dins de la Serra Calderona.

El medi climàtic és el típicament mediterrani. Està envoltat d'horta i séquies d'època romana que van ser desenvolupades i ampliades pels musulmans. El sòl no conreat correspon al llit del Palància, molt ample en aquest sector, i a muntanyes, cobert amb vegetació de romaní, farigola, camamilla, carrasca, esparreguera, murta i pins.

Història

Té el seu origen en una alqueria musulmana, que segurament figura amb altre nom en el Llibre del Repartiment; el rei Joan I (1358-1390), en 1389, va vendre a Andreu Aguiló el terç delme i altres drets sobre el lloc; el 27 de maig de 1410 Martí I l'Humà (1356-1410), va concedir a Aguiló el títol de baró de Petrés; lloc de moriscs de la fillola de Sogorb, va veure com 500 dels seus habitants foren embarcats cap a Orà arran de l'expulsió de 1609, la qual cosa deixà el lloc despoblat; el 13 de maig de 1612 Francesc Ferrer, senyor vigent, va donar carta pobla; el 22 de setembre de 1811 fou ocupada per les tropes del mariscal Suchet (1770-1826), la qual cosa provocà una batalla que es va saldar amb victòria francesa; també a causa de la guerra de la Independència Petrés hagué de donar allotjament a les tropes espanyoles una vegada expulsades les franceses; la qual cosa va suposar un trencament en l'economia del poble.

Topònim

Segons el Diccionari català-valencià-balear, el topònim Petrés deu tenir com a etimologia la forma plural de Petrer.  Aquest últim ve del llatí petrarĭu ‘de pedra’, amb la -t- conservada pels mossàrabs.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2011
666	712	781	757	741	810	833	867	891	951	1.024

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 3 del Compromís, 2 de Tots per Petrés, 1 de Partit Popular i 1 del Partit Socialista del País Valencià.

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Petrés
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Compromís per Petrés	Fitxer:Bob compromis.png	Pere Salvador Peiró Garcia	213	38,80%	3 (+3)
	Tots per Petrés (Tots P3)		Jaime Ernesto Carrascosa Roca	136	24,77%	2 (+2)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Inmaculada Villar Gil	108	19,67%	1 (-3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Eusebio Miguel Vidal Lluesma	86	15,56%	1 (-2)
	Vots en blanc			6	1,09%
Total vots vàlids i regidors				549	100 %	7
	Vots nuls			18	3,17%
Participació (vots vàlids més nuls)				567	74,12%**
Abstenció				198*	25,88%**
Total cens electoral				765*	100 %**
Alcalde: Pere Salvador Peiró Garcia (Compromís) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots: 3 de Compromís i 1 del PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Sagunt. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Petrés és Pere Salvador Peiró Garcia de Compromís.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Vicente Corresa Sanchis	Independent	19/04/1979	--
1983–1987	José Vicente Corresa Sanchis	GIP	28/05/1983	--
1987–1991	José Vicente Corresa Sanchis	AI	30/06/1987	--
1991–1995	José Vicente Corresa Sanchis	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Antonio Hernández Villalba	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Antonio Hernández Villalba	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Antonio Hernández Villalba	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Antonio Hernández Villalba	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Julio Sánchez Bustos	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pere Peiró Garcia	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Eleccions a les Corts Valencianes de 2015

Resultats electorals - Petrés, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Compromís	Mónica Oltra	172		30,55%
	PPCV	Alberto Fabra	143		25,40%
	PSPV	Ximo Puig	102		18,12%
	Podem	Antonio Montiel	47		8,35%
	C's	Carolina Punset	39		6,93%
	Acord Ciutadà	Ignacio Blanco	20		3,55%
	Vots en blanc		13		2,31%
Total		563			74,08%

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger al que li segueix la garrofera, la nespra i la resta en regadiu està destinat a hortalisses.

Camp de tarongers a Petrés

Va tenir una fàbrica de pirotècnia. Part de la seva població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

Monuments

A Petrés podem trobar els següents monuments:

• Església de Sant Jaume. Aixecada a finals del XVIII sobre una anterior, de 1577. Conté pintures de Joaquim Oliet.
• Ermita de Sant Domènec. De 1725.
• Castell. Casa pairal dels Aguiló, construïda en el XIV. Actualment es troba en estat de ruïna i l'Ajuntament (maig de 2005) s'ha adreçat a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat demanant les necessàries inversions per a la seua restauració i la del pou morisc del segle XII, que hi ha al seu costat.
• Antiga almàssera. Edifici amb porta d'arc de mig punt i escut nobililari. També molt deteriorada.
• L'Aixeta. Aljub medieval que en l'actualitat serveix com lloc d'exposicions i custodia un museu etnològic.
• Hort Tancat. Construcció a la meitat de l'horta documentada en el segle XVII però possiblement aixecada durant el segle XV-XVI, en el qual el senyor tenia la seva horta i deixava pasturar el seu ramat.

Festes i celebracions

Les seves festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. Aquestes festes tenen el seu origen en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'origen d'ambdues festivitats és molt antic, sent la primera d'origen medieval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fóra el patró, la festivitat més important de Petrés fins al segle XXI ha estat la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Aquesta festa la dedicaven els xics solters, "els fadrins", en la vespra dels quals es realitzava l'esperada cordà. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Altres dues festivitats importants són les festes de les noies o les xiques, a la Puríssima i la del Xiquet de la Boleta, o Nen Jesús de Praga. L'origen de la primera es troba a mitjan segle XVIII gràcies a la creació de la cofradia de Donzelles de Maria que celebrava les festes el diumenge de després del dia 8 de setembre, passant després al primer diumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. Després d'aquesta festa se celebra la dels Xiquets, que la celebren aquells que han realitzat la primera comunió o nens d'aquestes edats. La festa la va fundar el màrtir Vicent Garzando en 1934 perquè els nens tinguessin també la seva pròpia festa. Aquesta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de 1699 l'Encontre amb la seva Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replets de branques de pi, nespres, oliveres i palmeres entre altres arbres.

Personatges il·lustres

Catedral de Bogotà, l'arquitecte de la qual fou Fra Domènec de Petrés

Joseph Pascual Domingo Buix Lacasa (1759-1811), fill del poble que, en prendre els hàbits va passar a ser Fra Domènec de Petrés, fou un reconegut arquitecte que va realitzar la seua obra fonamentalment a Colòmbia en la qual capital, Bogotà, va signar la catedral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrés

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.