Rafelbunyol

Rafelbunyol

Localització
39° 35′ 32″ N, 0° 20′ 03″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Rafelbuñol (en)
Població humana
Població	9.467 (2023) (225,4 hab./km²)
Gentilici	Rafelbunyoler, rafelbunyolera
Geografia
Superfície	42 km²
Altitud	32
Limita amb	Massamagrell la Pobla de Farnals Nàquera Museros el Puig de Santa Maria
Organització política
• Alcalde	Francisco Alberto López López (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46138
Codi INE	46207
Codi ARGOS de municipis	46207
Lloc web	rafelbunyol.es

Rafelbunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

Situat en la part septentrional de l'Horta de València, el seu terme té forma d'un rectangle molt allargat, de direcció nord-oest sud-est i acabant en la seua part nord-occidental en un triangle.

La séquia de Montcada divideix el terme en dues parts i creua transversalment pel nucli urbà. A la seua dreta, "l'horta" pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana, elevant suaument la seua altitud des dels vint metres a la vora de la séquia de Montcada, fins als seixanta, en els vessants dels Germanells.

Té un clima típicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermèdies amb humitat constant.

Nuclis

• Rafelbunyol
• Urbanització Lladró

Municipis limítrofs

Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i el Puig (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (a la comarca del Camp de Túria).

Història

El primer nucli de població del que es té constància és l'existència d'un poblat de l'edat del bronze situat en Els Germanells. Les restes d'aquest poblat es van descobrir en 1953 i s'emmarca dins de la cultura del Bronze valencià. Ja en època romana va existir un assentament en l'anomenat Blanc de Columbro. Es tracta d'una vila rústica on s'han trobat abundants fragments de dolia i un capitell toscament llaurat en pedra de Sagunt.

L'assentament de població sobre el qual es troba l'actual nucli té el seu origen en l'època andalusí. Gaspar Escolano, erudit historiador, en el segle XVI va conèixer, ja en ruïnes, la casa que segons la tradició va ser la gènesi de Rafelbunyol. L'existència d'aquesta casa de camp (rahal en àrab), situada prop d'un corrent d'aigua, va contribuir al creixement de la població, que es va convertir en una alqueria (conjunt de diverses llars) que l'any 1025 tenia més de 15 cases i aproximadament uns 50 habitants. En 1236 el rei Jaume I, que es trobava en El Puig, va aconseguir que Rafelbunyol passara a control cristià, prometent-los que no serien molestats i que les seues propietats serien respectades, així com els seus costums i la seua religió. En 1237 la va donar al cavaller Gelacián de Tarba, com a recompensa per l'ajuda prestada, però en marxar aquest cavaller a Jaca, Rafelbunyol va passar a poder de la Corona fins que en 1279, Pere III va donar l'alqueria al seu escrivà major, Raimundo Escorna. En 1280, Pere III va expedir un permís a favor dels moros habitants de la alquería, extensiu als fills d'aquests, actualitzant el document signat pel seu antecessor.

Va pertànyer al Reial Patrimoni fins al 25 de maig de 1465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1609 era propietat d'Antonio Belvís. El 1665 es reuniren Manel Exarch de Bellvís, marqués de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns capítols amb què governar la població: fan referència als perjuis que causen els animals en el camp, a la vigilància del terme, prohibició de jocs, danys de les collites, cura de les séquies, administració de l'Ajuntament i d'alguns comerços (forn, carnisseria, taverna). El 1676 Carles II concedí la suprema jurisdicció (civil i criminal) al marqués de Benavites a canvi de 27.820 quinzets de velló. El 1775 els diputats del comú i el síndic presoner estaven en plet amb el marqués de Bèlgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor.

Demografia

En 1510, Rafelbunyol tenia 33 veïns (uns 150 habitants), que havien augmentat a 43 en 1572. L'expulsió dels moriscos i els problemes econòmics del segle XVII van afectar a la seua població i els 80 veïns de 1609 es van reduir a 47 en 1646. En 1787 el poble concentrava unes 916 persones i en 1910 eren ja 1.949. Fins a 1970, la població va créixer d'una forma constant: en 1940, se sobrepassaven els 2.600 habitants, els 3.200 en 1960, els 4.300 en 1970 i en 2003, més de 6.000 habitants. La seua població censada en 2014 era de 8.826 habitants (INE).

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2008	2009	2012	2014
4.918	4.967	5.015	5.260	5.273	5.553	5.811	6.349	6.874	7.103	7.647	8.067	8.670	8.826

Economia

Carrer Roll del Colomer, al polígon industrial situat entre Rafelbunyol i la Pobla de Farnals

Emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament, la major part del terme municipal, era terra de secà, llevat d'una zona situada al sud-est de la població, regada per les aigües de la Séquia Reial de Montcada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant els tretze pous de reg existents i l'aplicació de les tècniques de reg heretades dels àrabs, ha fet que canviï la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la vinya, el garrofer o l'olivera s'ha anat passant a un cultiu de cítrics, principalment taronger, i en menor proporció hortalisses i frutals, guanyant així terreny al secà fins quedar reduït a una porció de terreny pràcticament insignificant, situada al nord del terme municipal. Malgrat la seua importància històrica, aquest sector ocupava en 2003 només al 6% de la població activa.

A partir de 1986 s'establix en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. Aquest desenvolupament es deu a les Normes Subsidiàries que, aprovades en 1989, establien 46 ha per a l'activitat industrial. La indústria a Rafelbunyol té una activitat molt diversificada, enquadrada majoritàriament dins de la tipologia de la indústria lleugera que produïx alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa i tallers d'estructura metàl·lica, entre altres. Segons dades de 2003, la indústria ocupa al 24% de la població, el 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%) en el sector serveis.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 3 de Compromís i 2 d'Independents de Rafelbunyol (IdRa).

Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Rafelbunyol
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Francisco Alberto López López	1.595	32,55%	5 (+2)
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana		Miguel Saborit Arribas	1.193	24,35%	3 (-3)
	Compromís per Rafelbunyol	Fitxer:Bob compromis.png	Enric Carbonell Ros	940	19,18%	3 (+1)
	Independents de Rafelbunyol (IdRa)	Fitxer:IdRa.png	Víctor Encarnación Furió	920	18,78%	2 ()
	Renovacio Politica Avant (Avant)		Alfonso Fabián Grande Dámaso	136	2,78%	0
	Vots en blanc			116	2,37%
Total vots vàlids i regidors				4.900	100 %	13
	Vots nuls			152	3,01%
Participació (vots vàlids més nuls)				5.052	75,47%**
Abstenció				1.642*	24,53%**
Total cens electoral				6.694*	100 %**
Alcalde: Francisco Alberto López López (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PSPV)
Fonts: Ministeri de l'Interior. Junta Electoral de la Zona de Sagunt. Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2015 l'alcalde de Rafelbunyol és Francisco Alberto López López de PSPV-PSOE.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	José Lluch Vicente	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Jaime García García	AIR	28/05/1983	--
1987–1991	Jaime García García	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Jaime García García	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Jaime García García	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Jaime García García	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Jaime García García	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Jaime García García	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Jaime García García	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Francisco Alberto López López	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Monuments

Església de Sant Antoni

Monuments religiosos

• Església de Sant Antoni Abat. El primer temple es va construir en 1289 i es va erigir en parròquia independent en 1491, tot i que l'església actual data de 1750. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana. El campanar, realitzat en 1705, està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna, i va ser restaurat en 1983.
• Casa del Canonge. Construïda a mitjan segle XVII.

Monuments civils

• El Sindicat. És un edifici fundat pel reverend Juan Bautista Fenollosa Alcayna el 1916, que en l'actualitat alberga la Casa de la Cultura. La façana es manté pràcticament igual que quan es va construir. La part interior va ser enderrocada, mantenint la façana, ja que l'edifici patia de aluminosis greu i requeria la seua demolició per ser reconstruït.
• Jaciments arqueològics. El dels Germanells és el de major importància. La seua adscripció cultural és la del poblat de l'Edat del Bronze. Els materials trobats són: dent de falç i diversos milers de comptes plans discoïdals de pedra negra. Fragments de ceràmica. Dos ganivets, una destral plana, quatre puntes de fletxa, un punxó de de secció quadrada, un pinzell, punxons d'ossos i escasses restes constructius.
• Auditori municipal: Inaugurat en 2011, té capacitat per a més de 400 persones.

Festes i celebracions

• Sant Antoni abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: "plantà" de la foguera, "cremà" de la foguera, "coetà" i el sopar popular. L'endemà es procedeix a la benedicció dels animals.

• Setmana Santa.

• Sants de la Pedra. El 30 de juliol se celebra la festivitat en honor als patrons del poble: els Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent

• Festes patronals. Se celebren en honor dels Sants de la Pedra i Verge del Miracle iniciant-se el primer diumenge de setembre.

Esports

Rafelbunyol és l'únic poble de l'Horta Nord que juga a raspall, i amb èxit, com es demostra a l'Autonòmic al carrer.

Fills il·lustres

• Antoni Roig i Civera (Rafelbunyol, 1844- València, 1898), dramaturg.
• Vicent Penya i Calatayud (Rafelbunyol, 1961), escriptor.
• Francisco José Camarasa Castellar "Paco Camarasa" (Rafelbunyol, 1967), exfutbolista del València CF.
• José Bellver Gamón "Canari" (Rafelbunyol 1978), pilotari professional.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafelbunyol

• Ajuntament de Rafelbunyol
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.