Usuari:Xamil/Proves

Johann Sebastian Bach

Biografia
Nacionalitat	Alemanya
Activitat
Estil	Barroc
Obra
Concerts de Brandenburg El clavecí ben temperat Missa en si menor Passió segons Sant Mateu L'art de la fuga Ofrena Musical Variacions Goldberg Oratori de Nadal

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia (Alemanya), 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.

Xamil/Proves

Data	13 d'agost de 2005
Distància	227 km
Països	País Basc
Sortida	Sant Sebastià
Arribada	Sant Sebastià
Palmarès
Vencedor	Constantino Zaballa (ESP) (Saunier Duval-Prodir)
Temps del vencedor	5h 24' 18" (40,0 km/h)
Segon	Joaquim Rodríguez (ESP) (Saunier Duval-Prodir)
Tercer	Eddy Mazzoleni (ITA) (Lampre-Caffita)

El Rincón de Ballesteros és una pedania de Càceres, està situat a 39 quilòmetres a sud de la ciutat, entre els límits provincials de Càceres i Badajoz. És un poble petit, té 219 habitants censats l’any 2006 i una població real d’una mica més de 150.

Rincón de Ballesteros

Localització

S’ubica a la falda de la Serra de San Pedro, concretament, en una muntanya anomenada La Perenguana. Els dilluns, dimecres i divendres efectua 2 viatges al dia un microbús de la línea RB Càceres-Rincón de Ballesteros.

Les coordenades geofísiques són: UTM ED-50 x:725285, 1 y:4342023,51 Fus:29

Història

Fundat prop de 1952 com a poble de colonització per als nombrosos bracers i yunteros en atur dels voltants, en un latifundi de 2.903 hectàrees d’alzines, sureres i garriga que va ser comprat per l’ Institut Nacional de Colonització. Aquesta finca va ser repartida entre 90 colons d’Alcuéscar, Cordobilla de Lácara, Carmonita, Valdefuentes, Albalà i una família de Cases de Don Antonio. A cadascun li van lliurar cinc parcel·les de cinc hectàrees i una casa amb annexos.

Ermita de la Perénguana

És una ermita construïda a l’època moderna amb maons i amb portes de ferro. Aquesta institució es troba a la Serra de San Pedro, que pertany al Rincón de Ballesteros. Per accedir-hi a la muntanya on es troba, s’ha d’entravessar un camí rural ple d’alzines i sureres, a més s’ha de pujar 205 escales.

L’ermita rep aquest nom per la figura que hi protagonitza l’interior, una verge amb un nen agafat que s’anomena Verge de la Perénguana.

Festes locals

Les seves festes locals es celebren independentment que les de Càceres, el romiatge és el segon diumenge de Maig, on tots els raconers i la gent de fóra es van a celebrar-la a l’anomenat ‘’Racó Vell’’ a uns 2 quilòmetres del poble. El patró és Sant Isidre Llaurador, celebrat el 15 de Maig, i la patrona La nostra Senyora de Guadalupe, celebrada el 8 de Setembre que coincideix amb el dia de la Comunitat d’Extremadura.

Referències

Ajuntament del Rincón de Ballesteros. Consultat: 06/12/2015 [1]

Ermita de la Perénguana. Consultat: 08/12/2015 [2]

És un moviment propi de la història de la cultura occidental. L'esperit occidental, causat pels alts, inadequats i ficticis valors del seu món de rendes, es torna nihilista, és a dir, perd la fe en aquests valors. Aleshores, la cultura resta sense sentit, perquè el nihilisme esdevé una força destructora de la base de la cultura occidental, de Déu, el Déu monoteista. Aquest Déu mor perquè entre tots l'hem assassinat. Quan ens adonem d'aquest fet, podrem superar l'estat nihilista, construint una nova taula de valors que porti al superhome.

Friedrich Nietzsche, amb el seu nihilisme actiu, d'una banda és una potència violenta de destrucció, que procedeix d'un creixent poder de l'esperit per al qual els valors fins al moment vigents ja no poden tenir cap vigència. Els valors són destruïts directament per la voluntat de poder, la voluntat de poder crear nous valors. Nietzsche vol crear una civilització nova abans que s'ensorri definitivament l'antiga.

Xamil/Proves

Biografia

Gilles Servat (Tarba, 1 de febrer de 1945) és un cantant i compositor en francès i en bretó, així com escriptor de ciència-ficció. La seva família era originària de Nantes. Estudià belles arts a Angers i es dedicà inicialment a l'escultura, però es canvià per la cançó després d'una estada a l'illa de Groix el 1969, on descobrí les cançons de Glenmor i Alan Stivell.

Carrera musical

S'instal·là a París, on treballà com a funcionari de correus, va aprendre a fer teatre de titelles i va compondre la cançó Montparnasse blues. Durant dos anys va cantar al bar Ti Jos, lloc de reunió dels bretons de París. El 1970 va crear la discogràfica Kelenn, que va donar a conèixer autors bretons com Tri Yann an Naoned i que fou finalment venut a Phonogram. El 1972 va editar l'àlbum i la cançó La blanche hermine, cançó amb la que va obtenir un disc d'or i que finalment esdevindrà himne oficiós de Bretanya.

Durant els anys setanta va donar nombrosos concerts tant arreu de França com a l'estranger, i va treure també un disc per any: Ki du el 1973, L'Hirondelle, La Liberté brille dans la nuit, Le Pouvoir des mots, amb texts que barregen la inspiració poètica i la reivindicació militant. El 1977 va editar Chantez la vie, l'amour, la mort i el 1979 L'Or et le Cuivre, on rendeix homenatge al malaurat poeta René-Guy Cadou (1920-1951). El 1981 treu un disc en directe i el 1982 Je ne hurlerai pas avec les loups. El 1984 i 1985 participà en les activitats del Théâtre de la Chimère de Michel Ecoffart. El 1988 obté amb Mad in Sérénité el Gran Premi de l'Acadèmia Charles-Cros i el premi del Consell Regional de Bretanya. El 1992 va editar el disc Le Fleuve, que fou objecte d'un espectacle presentat al festival Tombées de la Nuit de Rennes.

A partir de 1993 es va unir a Dan Ar Braz en el projecte l'Héritage des Celtes, que ambicionava presentar la riquesa de la música celta dins tota la seva diversitat, i on hi trobà Elaine Morgan, Nollaig Casey, Karen Matheson (cantant de Capercaillie), Yann-Fañch Kemener i Donald Shaw. Participà en l'enregistrament de quatre discs: Héritage des Celtes (1994), En concert (1995), Finisterres (1997) i le Zénith (concert el 1998). El 1999 participà en la Reunió de les Bretanyes a Bercy, amb els artistes de «L'Héritage», Armens, Alan Stivell i Tri Yann.

El 1996 edita el disc Sur Les Quais de Dublin, on hi participen com a artistes convidats Ronnie Drew (de The Dubliners), Andy Irvine, Rita Connolly, i el Bagad Ronsed-Mor de Locoal-Mendon. Touche pas à la Blanche Hermine és un disc registrat en directe el 1998 a Auray, en el que es troben alguns dels títols més coneguts (Vieille ville de merde, Sur les quais de Dublin, etc.); el tema La blanche Hermine és precedit del text Touche pas ..., una violenta diatriba contra els militants del Front Nacional, que adoptaren la seva cançó als seus mítings. El 2000 va treure Comme je voudrais després del naugrafi de l'Erika, que va contaminar les costes de Bretanya el desembre de 1999.

El 2003 va rebre l'Orde de l'Hermini a Saint-Malo, que reconeix les personalitats que han reivindicat qualsevol aspecte de Bretanya. El 19 de maig de 2005 va treure el nou disc Sous le ciel de cuivre et d'eau, que conté una cançó en memòria de Polig Monjarret titulada Le Général des Binious, malnom del fundador de la Bodadeg ar Sonerion. El 2006, en ocasió dels seus 35 anys de carrera, va treure un recopilatori en 2 cd amb 35 temes escollits pel públic, i el 12 de novembre d'aquell any, va fer un concert d'aniversari a l'Olympia de París en companyia de Nolwenn Korbell.

Història

En diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'edat del bronze i ibèrics.

La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que també els romans s'hi establissin entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil·la romana avui coneguda com Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès.

Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions que se succeïren, el terme restà uns segles abandonat. No és fins al segle IX que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga.

Durant l'edat mitjana va anar creixent de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjans del segle XIV no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual placeta de Santa Isabel. El poble va anar creixent, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a la plana osonenca.

Antic emplaçament de l'hostatgeria d'en Centelles, a la placeta de Santa Isabel

La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi féu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí I, l'Humà. Vingué acompanyat de la seva esposa, la reina Maria de Luna, per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals característiques del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'en Centelles, al voltant de l'actual placeta de Santa Isabel.

Durant la Guerra de Successió espanyola, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans, encapçalats per Josep Moragues, contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sufocar la rebel·lió a la plana de Vic.

Durant la segona meitat del segle XIX, la Garriga es beneficià de la seva situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà.

La seva situació propera a Barcelona, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població.

Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrere l'estació de tren, al qual es poden fer visites guiades.

Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta, que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.).

Ciutats de l'Èlide buida

Des la costa cap al sud, començant pel cap Araxos:

Un plat de piyaz

Piyaz és una amanida de la cuina turca o meze que es fa de qualsevol tipus de fesols seques (monguetes) blanques amb ou dur i verdures. Ingredients addicionals comuns inclouen ceba, julivert i sumac. En la província d'Antalya es prepara de manera diferent d'altres regions amb altres ingredients com el oli de sèsam. A Antalya, piyaz no es considera una amanida però sí un plat principal. A les províncies del sud, com la província d'Adana, la paraula piyaz s'utilitza per referir-se a una amanida de ceba i el sumac. Durant la període otomà, piyaz va ser també feta de carxofa, pèsol, cigró, fava i patata, que era va presentar al Turquia en el segle XIX. Piyaz és persa de ceba.

Vegeu també

• Pilaki

• Passat perifràstic (temps enrere, Pretèrit perfet perifràstic): té el mateix ús que el passat simple, però pertany a un registre més informal o estàndard. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com "vàrem" i "vàreu", cultes o arcaiques, per a la 1a i la 2a persones del plural) i l'infinitiu del verb que es tracti (vaig mirar, vam tenir...). És de destacar que les formes vem i veu són col·loquials i es consideren incorrectes en els registres escrits.
• Plusquamperfet (temps enrere, Pretèrit plusquamperfet): Indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (havíeu encarregat, havia procurat...). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
• Anterior simple (temps enrere, Pretèrit anterior simple): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés. Es forma amb l'auxiliar en passat simple (hagué acabat...). Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
• Anterior perifràstic (temps enrere, Pretèrit anterior perifràstic): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés, però menys que l'anterior simple. Es forma amb l'auxiliar en perfet perifràstic (va haver acabat...). Cal fer el mateix comentari per a les formes procedents d'anar que en el passat perifràstic.
• Futur compost: es refereix a una acció futura que estarà finalitzada en el moment a què es refereix l'enunciació. Es forma amb l'auxiliar en futur simple (hauré aprovat...). Duu accents als mateixos llocs que el futur simple.
• Condicional compost: designa accions que podrien haver succeït en funció d'unes altres que no han passat. Es forma amb l'auxiliar en condicional (hauríem preparat, hauries vist...). Duu accents als mateixos llocs que el condicional simple.

Temps de subjuntiu

Simples

• Present: indica accions que són condició d'unes altres, desigs o fets causals (canti, vulgui...). Es fa servir com a imperatiu en la modalitat negativa.
• Imperfet (temps enrere, Pretèrit imperfet): s'empra per a accions hipotètiques, imaginàries o que expressen desig (cantés, dormissin...). Duen accent totes les persones, llevat de la segona del singular i la tercera del plural.
• Perfet hagi anat
• Plusquamperfet hagués fet

Imperatiu

• Present: s'utilitza per a donar ordres, sempre que no siguin formulades en modalitat negativa (en aquest cas, es passa al present de subjuntiu). Les formes de la primera persona i la tercera, tant de singular com de plural, són les de present de subjuntiu (agafa, mirin...). En alguns verbs (aquells que no depenen de la voluntat de la persona i, per tant, no podrien tenir pròpiament imperatiu), és l'imperatiu sencer que és agafat del present de subjuntiu (té -agafa això-, però tingues molta paciència que pot estar mamut...).

Les ordres o instruccions formulades en infinitiu amb valor d'imperatiu negatius no són catalanes, hem de rebutjar-les i substituir-les pel subjuntiu. Exemples: No passar és incorrecte i caldria dir No passeu

Xamil/Proves

La cogullada vulgar (Galerida cristata)

Bibliografia

• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

• 
  Exemplar fotografiat a l'estat indi d'Haryana
• 
  Cogullada vulgar fotografiada a Romania
• 
  Exemplar fotografiat a l'estat indi d'Haryana
• 
  Cogullada vulgar fotografiada a l'Algarve Portugal
• 
  Cogullada vulgar
• 
  Exemplar fotografiat a l'estat indi d'Haryana

AMRM

Virginia Woolf.

AMRM

Placemats and matching coasters
Biografia
Nacionalitat	No li agraden les banderes
Pes	58?
Activitat
Salari	Color preferit: Groc Sabor preferit: Gelat de vainilla Número preferit: 4
Patrimoni net estimat	13 i 14 d'agost de 2013
Família
Pares	Eulogio Rod. Fdez. (Cementiri General de València) Amalia (fa anys a principis d'agost, el 2015 en va fer 74) Es van conèixer a València perquè amdós hi treballaven, ell a unes drassanes. Es porten 10 anys i un mes. Eulogio va morir el 14 de gener de 2015 a les 8 aprox, després d'uns 20 dies d'estar ingressat. Tenia 84 anys.

• Ivan, el primer nòvio, a 1r d'EGB, ros, fins que va marxar a Madrid, no es varen poder acomiadar. Ella preguntava que si li agradaven la Bibiana, la Sabela o la Sonia, que eren les tres del trio lalala.
• Victor, un estiu, el primer que va intentar una besada, a dotze anys, fou empès.
• Lino, exseminarista, company de facultat, la va trucar fins i tot al començament de ser ella a la ciutat comtal, pero no li agradava.
• 2002 (amb 26 anys aprox.), professor d'autoescola, l'autoescola era a prop de casa.

Tenia una amiga, Susana, molt amiga, que durant un examen li va haver de xivar la resposta d'una pregunta que tenia en una xuleta. Amb ella van anar a l'institut, van compartir pis, a Stiago segurament. Quan torna a casa, sempre la va a veure.

Una altra amiga: Enma (suposo que és la casada amb l'Antonio). Confirmat: Emma es la mujer de antonio. Va viure en un pis compartit a Virrei Amat. Actualment l'Emma té un bebé.

Fui a un bautizo de mi ahijada, vestido negro corto, muy bonito, zapatos de tacon. Tenia el pelo corto y estaba rechoncha. Soy la madrina porque me lo pidio Ramon (mi amiga es ella, Berta, pero el lo hizo porque sabia que a ella le gustaria, luego ella escogio a uno de sus primos como padrino).

En la boda de mis amigos la novia llevaba dos ligas y a mi me dieron una, el novio me la puso. En otra boda me dieron el ramo, me quieren mucho.

«

La liga se da a las chicas solteras. Lo he buscado en Internet. Luego se lo he comentado a Maite. Dice que aún tuve suerte. Que dentro de lo malo, la liga me la puso Ramón, que es amigo. Dice que en muchas bodas, las novias escogen a la chica a la que se va a colocar la liga y luego, entre el público masculino asistente a la boda, aquel que más ganas tenga de bromear, o al que más le guste la chica salta “yo, yo, se la pongo yo”… Todavía tengo que dar las gracias porque a mis amigos no se les ocurriese rifar la colocación de ese instrumento de tortura. Ahora que lo pienso, dónde tengo yo la liga esa? Mmhh Era blanca con un lacito azul. Algo azul seguro que tenía. ¿Dónde estará?

»

El 20/6/2013 va constituir un WG a l'hamburgueseria de Lenon, durant dues hores. Prou bé, dues mitjanes, i braves.

El 26/6/2013, WG a plaça Lennon, ella és de vacances, acaba de tornar de València, i demà marxa a Galícia. Porta fotos de boda en Ribadeo (2002), vestit blau fosc, sabates i bolso blau cel. Hi surt l'Emma, (la del vídeo del seu casament) la Maika (molt maquillada), la Susana (la de la boca torta, que va regalar el vídeo del casament). Ella es pregunta, com seré quan sigui vella?

17/7/2013, WG al carrer Prosperitat, al costat d'on va néixer el pescadilla, 1h de cervesa mulata!. Esta traduint el quart imperi de Fernando Pessoa.

13-14 agost, el cúlmen

28 agost, a les 8 a Maragall

6 de setembre de 2013, el dia de la pèrdua.

6 de setembre de 2014, primer aniversari.

dilluns 18 novembre 2013, el dia de les 4P i x2 a més. Va ser tb el dia de La liga i el xampany.

La setmana de dimarts 19 nov a diumenge 24 nov, han vingut dues amigues, la Lorena i la Ana, de Venècia. La primera worked at register durant 2 years, la segona works at hisend.

Dimecres, 14 de gener de 2015 a les 20:30 aprox. va morir l'Eulogio. Hem tingut sort, no ha patit, s'ha anat poc a poc i a més a més estavem els tres amb ell.

Dijous 10 de desembre vàrem anar d'excursió al Castell de Montclús, quin homenatge!. Vam veure tot de moixons i després vam anar a Horta i vam menjar pollastre a l'ast.

Història de les classes de recuperació

La meva mare va considerar que necessitava suport extra-escolar i hi havia una mestra que ens havia donat "párvulos" al meu germà i a mi que s'acabava de jubilar i es va ofrecer a dedicar part del seu temps, li agradava molt donar clase, a mi a altres dos companys de clase era una bona dona, la veritat, ho feia perquè sí, perque no va voler rebre diners mai ni ella ni el seu marit, que quan va saber (anys desprès) que jo havia triat latí es va oferir a donar-me clases de llatí (ell era catedràtic de llatí també jubilat) i tots dos em van donar clase després de l'institut encara els visitava de tant en tant fins que l'home (DON GERMAN) va morir i la seva dona (DOÑA AURELIA) es va trasladar a Vigo a viure amb un dels seus fills estar amb ells em va donar confiança ella em va donar clase fins a seté d'EGB, crec i ell al segon de BUP, i no sé si també al tercer i potser m'hauria ajudat també em feia estudiar les declinacions de memoria sense mirar cap llibre ell les deia i jo les havia de repetir

MTCB

MTCB

Biografia

Viu en un pis de lloguer de la Ro ma nyo sense contracte!, a la declaració de la renda que ha de fer no hi pot posar la referència cadastral!. (Hi vivia, fins a 2014)

El 26 de juny de 2013 va tenir un esvaïment al suburbà, ferides a les vèrtebres, vam haver de posar-ho topiònic!.

És molt amiga de la S andra C oca P uente.

Una dita de la seva àvia: Canta mais prisa, mais vagar

• Jorge (alcanyís) fa anys el 19 abril. El 2013, 34
• Mari la limpiadora, 44 el 2013
• Encarna, la de sancions o advoc o quelcom, va anar d'excursió a Aigues Tortes amb AMRM i un grup extens, com que fuma molt, es queixava tota l'estona i anava al grup de cua

• Nacho: Fa anys el 8 de maig. El 2013, 52. 8 de maig de 1961 (1961-05-08)

• Reme, és de 10 de setembre de 1966 (i es mareja molt)!. 10 de setembre de 1966 (1966-09-10)

• Alonso, el 12 de setembre de 2013 va fer 35 anys. 12 de febrer de 1975 (1975-02-12)

• Ramon An, el 28 de gener de 2014 va fer 42 anys. 28 de gener de 1972 (1972-01-28)

• R osa C ald as, el 21 d'agost de 2015 va fer 39 anys. 21 d'agost de 1976 (1976-08-21)

• Amin, en te 44 el 2013. 12 de gener de 1969 (1969-01-12)

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà.

Xamil/Proves

Localització
Castella i Lleó
Província de Zamora
Comarca	Tierra del Pan

Zamora és una ciutat espanyola, capital de la província del mateix nom. És al nord-oest de la Península Ibèrica, a prop de la frontera d'Espanya amb Portugal. Pertany a la nació històrica del Regne de Lleó; i actualment a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i la travessa el riu Duero. La seva població està al voltant dels 65.000 habitants.

És declarada Conjunt Històric-Artístic al 1973.

Xamil/Proves

Biografia

Xamil/Proves

X4947244J

Grafit
Classificació
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 10a ed.	01.CB.05a
Dana	1.3.6.2
Heys	1.25
Propietats
Hàbit cristal·lí	tabular, de sis cares foliada, les masses granulars compactades
Color	negre acer, gris
Fractura	escamosa; desigual quan no es fa en el sentit de l'exfoliació
Duresa	1 a 2
Color de la ratlla	negre
Densitat	2,09 a 2,23 g/cm3

El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seva composició concreta intervé un element semimetàl·lic. Està format quasi exclusivament per àtoms de carboni, i es tracta de fet d'una de les formes al·lotròpiques en què es pot presentar el carboni elemental, juntament amb el diamant, el ful·lerè i altres, com el grafè. El grafit és la forma més estable del carboni en condicions estàndard (o a pressions i temperatures baixes), motiu pel qual se l'utilitza en termoquímica per a definir l'estat estàndard respecte del qual es mesura la calor de formació dels compostos del carboni. També és polimorf de la chaoïta i la lonsdaleïta. Rep el seu nom per Abraham Gottlob Werner l'any 1789, i el terme grafit deriva del grec γραφειν (graphein) que significa escriure. Es pot considerar el grafit com el carbó de màxim contingut en carboni, trobant-se per damunt de l'antracita, de manera que se'l pot anomenar meta-antracita, encara que normalment no se l'empra com a combustible degut al fet que és molt difícil encendre'l. També és possible entendre el grafit com a una successió de capes de grafè superposades.

Característiques

Estructura atòmica del grafit

El grafit és de color negre amb lluentor metàl·lica, refractari i s'exfolia amb facilitat. En la direcció perpendicular a les capes presenta una conductivitat de l'electricitat baixa i que augmenta amb la temperatura, comportant-se doncs com un semiconductor. Al llarg de les capes la conductivitat és major i augmenta proporcionalment a la temperatura, comportant-se com un conductor semimetàl·lic. A diferència del diamant, encara que els dos estan formats per carboni, el grafit és molt tou i el diamant és el mineral més dur segons l'escala de Mohs.

En el grafit els àtoms de carboni presenten hibridació sp2, això significa que forma tres enllaços covalents en el mateix pla a un angle de 120° (estructura hexagonal) i que un orbital Π perpendicular a aquest pla quedi lliure (aquests orbitals deslocalitzats són fonamentals per definir el comportament elèctric del grafit). L'enllaç covalent entre els àtoms d'una capa és extremadament fort, en canvi les unions entre les diferents capes es realitzen per forces de Van der Waals i les interaccions entre els orbitals Π, i són molt més febles. L'estructura laminar del grafit fa que sigui un material marcadament anisòtrop.

El grafit té funcions de ratllar altres minerals per a mesurar la seva duresa, ja que no és gaire fràgil. De manera artificial, el grafit es pot convertir en diamant augmentant la temperatura i la pressió, i utilitzant un catalitzador per augmentar la velocitat de la reacció.

El grafit és polimorf del diamant, la chaoïta i la lonsdaleïta. Té dos politips, el grafit-2H, que també cristal·litza en el sistema hexagonal, i el grafit-3R, que ho fa en el trigonal. A més es coneixen dues varietats: la cliftonita, un grafit octaèdric pseudomòrfic després de kamacita, trobat en uns pocs meteorits de ferro, i el grafit urànic, un grafit que com el seu nom indica conté urani.

Usos

Tant les escaroles com les endívies són hortalisses molt populars. A diversos pobles, viles i ciutats de Catalunya l'escarola és la base del Xató.

L'endívia de fulles blanques, més popular a França, és de relativament recent introducció en els mercats catalans. Es consumeix sovint amb salses fetes a base de formatge rocafort o mostassa.

El Volvo Grand Prix 1980 és el circuit de tennis professional masculí de l'any 1980 organitzat per l'International Lawn Tennis Federation (ILTF). Fou l'onzena edició del circuit de tennis Grand Prix i consistia amb els torneigs de tennis reconeguts per la ILTF. Els torneigs es disputaren entre el 31 de desembre de 1979 i el 14 de gener de 1981. Volvo va esdevenir nou patrocinador del circuit després que Colgate-Palmolive decidís acabar el seu patrocini.

Calendari

Taula sobre el calendari complet dels torneigs que pertanyen a la temporada 1980 del Grand Prix. També s'inclouen els vencedors dels quadres individuals i dobles de cada torneig.

Llegenda
Grand Slam
Grand Prix Masters
Grand Prix
Esdeveniments per equips

Data d'inici	Torneig	Superfície	Guanyador/s	Finalista/es
31 de desembre	Hobart	Dura	Shlomo Glickstein	Robert Van't Hof
			John James / Chris Kachel	Phil Davies / Brad Guan
	Auckland	Dura	John Sadri	Tim Wilkison
			Peter Feigl / Rod Frawley	John Sadri / Tim Wilkison
14 de gener	Baltimore WCT	Moqueta	Harold Solomon	Tim Gullikson
			Marty Riessen / Tim Gullikson	Brian Gottfried / Frew McMillan
	Birmingham	Moqueta	Jimmy Connors	Eliot Teltscher
			Tom Okker / Wojciech Fibak	José Luis Clerc / Ilie Năstase
21 de gener	Filadèlfia	Moqueta	Jimmy Connors	John McEnroe
			John McEnroe / Peter Fleming	Brian Gottfried / Raúl Ramírez
28 de gener	Richmond	Moqueta	John McEnroe	Roscoe Tanner
			Johan Kriek / Fritz Buehning	Brian Gottfried / Frew McMillan
	San Juan	Dura	Raúl Ramírez	Phil Dent
			Paul McNamee / Paul Kronk	Robert Trogolo / Mark Turpin
4 de febrer	Boca Raton	Moqueta	Björn Borg	Vitas Gerulaitis
11 de febrer	Rancho Mirage	Dura	Torneig suspès degut a la pluja
	Sarasota	Terra batuda	Eddie Dibbs	Andrés Gómez
			Ricardo Ycaza / Andrés Gómez	David Carter / Rick Fagel
18 de febrer	Denver	Moqueta	Gene Mayer	Victor Amaya
			Steve Denton / Kevin Curren	Wojciech Fibak / Heinz Günthardt
	WCT Invitational, Maryland	Moqueta	Björn Borg	Vijay Amritraj
25 de febrer	Lagos	Terra batuda	Peter Feigl	Welry Fritz
			Bruce Nichols / Tony Graham	Kjell Johansson / Leo Palin
	Memphis	Moqueta	John McEnroe	Jimmy Connors
			John McEnroe / Brian Gottfried	Rod Frawley / Tomáš Šmíd
3 de març	El Caire	Terra batuda	Corrado Barazzutti	Paolo Bertolucci
			Tom Okker / Ismail El Shafei	Christophe Freyss / Bernard Fritz
	Washington DC	Moqueta	Victor Amaya	Ivan Lendl
			Ferdi Taygan / Brian Teacher	Kevin Curren / Steve Denton
10 de març	Rotterdam	Moqueta	Heinz Günthardt	Gene Mayer
			Stan Smith / Vijay Amritraj	Bill Scanlon / Brian Teacher
	San José	Dura	José Luis Clerc	Jimmy Connors
			Álvaro Fillol / Jaime Fillol	Anand Amritraj / Nick Saviano
	Stuttgart	Dura	Tomáš Šmíd	Mark Cox
			Tomáš Šmíd / Wojciech Fibak	Tim Mayotte / Larry Stefanki
17 de març	Frankfurt	Moqueta	Stan Smith	Johan Kriek
			Stan Smith / Vijay Amritraj	Andrew Pattison / Butch Walts
	Metz	Moqueta	Gene Mayer	Gianni Ocleppo
			Gene Mayer / Colin Dibley	Chris Delaney / Kim Warwick
24 de març	Dayton	Moqueta	Wojciech Fibak	Bruce Manson
			Geoff Masters / Wojciech Fibak	Fritz Buehning / Fred McNair
	Milà	Moqueta	John McEnroe	Vijay Amritraj
			John McEnroe / Peter Fleming	Andrew Pattison / Butch Walts
	Niça	Terra batuda	Björn Borg	Manuel Orantes
			Kim Warwick / Chris Delaney	Stanislav Birner / Jiří Hřebec
31 de març	Montecarlo	Terra batuda	Björn Borg	Guillermo Vilas
			Adriano Panatta / Paolo Bertolucci	Vitas Gerulaitis / John McEnroe
	Nova Orleans	Moqueta	Wojciech Fibak	Eliot Teltscher
			Eliot Teltscher / Terry Moor	Raymond Moore / Robert Trogolo
	Palm Harbor	Dura	Paul McNamee	Stan Smith
			Paul McNamee / Paul Kronk	Steve Docherty / John James
7 d'abril	Houston	Terra batuda	Ivan Lendl	Eddie Dibbs
			Peter McNamara / Paul McNamee	Marty Riessen / Sherwood Stewart
	Tulsa	Dura	Howard Schoenfeld	Trey Waltke
			Dick Stockton / Robert Lutz	Francisco González / Van Winitsky
	Johannesburg	Dura	Heinz Günthardt	Victor Amaya
			Frew McMillan / Bob Hewitt	Colin Dowdeswell / Heinz Günthardt
14 d'abril	Los Angeles	Dura	Gene Mayer	Brian Teacher
			Butch Walts / Brian Teacher	Anand Amritraj / John Austin
21 d'abril	Las Vegas	Dura	Björn Borg	Harold Solomon
			Stan Smith / Robert Lutz	Wojciech Fibak / Gene Mayer
28 d'abril	WCT Finals, Dallas	Moqueta	Jimmy Connors	John McEnroe
	São Paulo	Moqueta	Wojciech Fibak	Vince Van Patten
			Fritz Buehning / Anand Amritraj	David Carter / Chris Lewis
5 de maig	Forest Hills WCT	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	John McEnroe
			Peter Fleming / John McEnroe	Paul McNamee / Peter McNamara
	Copa del món, Düsseldorf	Terra batuda	Argentina	Itàlia
12 de maig	Florència	Terra batuda	Adriano Panatta	Raúl Ramírez
			Raúl Ramírez / Gene Mayer	Paolo Bertolucci / Adriano Panatta
	Hamburg	Terra batuda	Harold Solomon	Guillermo Vilas
			Andrés Gómez / Hans Gildemeister	Reinhart Probst / Max Wunschig
19 de maig	Roma	Terra batuda	Guillermo Vilas	Yannick Noah
			Kim Warwick / Mark Edmondson	Balázs Taróczy / Eliot Teltscher
	Munic	Terra batuda	Rolf Gehring	Christophe Freyss
			Heinz Günthardt / Bob Hewitt	David Carter / Chris Lewis
26 de maig	Roland Garros	Terra batuda	Björn Borg	Vitas Gerulaitis
			Victor Amaya / Brian Gottfried	Brian Gottfried / Raúl Ramírez
			Anne Smith / Billy Martin	Renáta Tomanová / Stanislav Birner
2 de juny	Manchester	Gespa	Roscoe Tanner	Stan Smith
			Tim Wilkison / John Sadri	Dennis Ralston / Roscoe Tanner
9 de juny	Brussel·les	Terra batuda	Peter McNamara	Balázs Taróczy
			Thierry Stevaux / Steve Krulevitz	Eric Fromm / Cary Leeds
	Londres	Gespa	John McEnroe	Kim Warwick
			Rod Frawley / Geoff Masters	Paul McNamee / Sherwood Stewart
16 de juny	Surbiton	Gespa	Brian Gottfried	Sandy Mayer
			Kim Warwick / Mark Edmondson	Andrew Pattison / Butch Walts
	Viena	Terra batuda	Ángel Giménez	Tomáš Šmíd
			Christophe Roger-Vasselin / Gianni Ocleppo	Pavel Složil / Tomáš Šmíd
23 de juny	Wimbledon	Gespa	Björn Borg	John McEnroe
			Peter McNamara / Paul McNamee	Bob Lutz / Stan Smith
			Tracy Austin / John Austin	Dianne Fromholtz / Mark Edmondson
7 de juliol	Gstaad	Gespa	Heinz Günthardt	Kim Warwick
			Ismail El Shafei / Colin Dowdeswell	Mark Edmondson / Kim Warwick
	Newport	Gespa	Vijay Amritraj	Andrew Pattison
			Butch Walts / Andrew Pattison	Fritz Buehning / Peter Rennert
14 de juliol	Båstad	Terra batuda	Balázs Taróczy	Tony Giammalva
			Markus Günthardt / Heinz Günthardt	John Feaver / Peter McNamara
	Boston	Terra batuda	Eddie Dibbs	Gene Mayer
			Sandy Mayer / Gene Mayer	Hans Gildemeister / Andrés Gómez
	Stuttgart	Terra batuda	Vitas Gerulaitis	Wojciech Fibak
			Frew McMillan / Colin Dowdeswell	Chris Lewis / John Yuill
21 de juliol	Hilversum	Terra batuda	Balázs Taróczy	Haroon Ismail
			Balázs Taróczy / Tom Okker	Tony Giammalva / Buster Mottram
	Kitzbühel	Terra batuda	Guillermo Vilas	Ivan Lendl
			Ulrich Marten / Klaus Eberhard	Carlos Kirmayr / Chris Lewis
	Washington DC	Terra batuda	Brian Gottfried	José Luis Clerc
			Andrés Gómez / Hans Gildemeister	Gene Mayer / Sandy Mayer
28 de juliol	North Conway	Terra batuda	Jimmy Connors	Eddie Dibbs
			Brian Gottfried / Jimmy Connors	Kevin Curren / Steve Denton
	South Orange	Terra batuda	José Luis Clerc	John McEnroe
			Bill Maze / John McEnroe	Fritz Buehning / Van Winitsky
4 d'agost	Columbus	Dura	Robert Lutz	Terry Rocavert
			Sandy Mayer / Brian Gottfried	Peter Fleming / Eliot Teltscher
	Indianapolis	Terra batuda	José Luis Clerc	Mel Purcell
			Kevin Curren / Steve Denton	Wojciech Fibak / Ivan Lendl
11 d'agost	Cleveland	Dura	Gene Mayer	Victor Amaya
			Victor Amaya / Gene Mayer	Fred McNair / Sashi Menon
	Toronto	Dura	Ivan Lendl	Björn Borg
			Brian Teacher / Bruce Manson	Heinz Günthardt / Sandy Mayer
	Stowe	Dura	Robert Lutz	Johan Kriek
			Bernard Mitton / Robert Lutz	Ilie Năstase / Ferdi Taygan
18 d'agost	Atlanta	Terra batuda	Eliot Teltscher	Terry Moor
			Butch Walts / Tom Gullikson	Anand Amritraj / John Austin
	Cincinnati	Terra batuda	Harold Solomon	Francisco González
			Brian Teacher / Bruce Manson	Wojciech Fibak / Ivan Lendl
26 d'agost	US Open	Dura	John McEnroe	Björn Borg
			Bob Lutz / Stan Smith	John McEnroe / Peter Fleming
			Wendy Turnbull / Marty Riessen	Betty Stöve / Frew McMillan
8 de setembre	Bournemouth	Terra batuda	Ángel Giménez	Shlomo Glickstein
			Lennert Edwards / Eddie Edwards	Andrew Jarrett / Jonathan Smith
	Palerm	Terra batuda	Guillermo Vilas	Paul McNamee
			Ricardo Ycaza / Gianni Ocleppo	Víctor Pecci / Balázs Taróczy
	Sawgrass Doubles	Dura	Raúl Ramírez / Brian Gottfried	Robert Lutz / Stan Smith
22 de setembre	Bordeus	Terra batuda	Mario Martínez	Gianni Ocleppo
			Gilles Moretton / John Feaver	Ricardo Ycaza / Gianni Ocleppo
	Ginebra	Terra batuda	Balázs Taróczy	Adriano Panatta
			Balázs Taróczy / Željko Franulović	Heinz Günthardt / Markus Günthardt
	San Francisco	Moqueta	Gene Mayer	Eliot Teltscher
			John McEnroe / Peter Fleming	Gene Mayer / Sandy Mayer

Títols per tennista

Total	Tennista	Grand Slam			Grand Prix Masters		Grand Prix		Resum
		I	D	X	I	D	I	D	I	D	X
11	John McEnroe	1					4	6	5	6	0
9	Gene Mayer						5	4	5	4	0
7	Björn Borg	2					5		7	0	0
	Brian Gottfried		1				2	4	2	5	0
6	Wojciech Fibak						3	3	3	3	0
	Robert Lutz		1				2	3	2	4	0
5	Paul McNamee		1				1	3	1	4	0
	Heinz Günthardt						3	2	3	2	0
	Jimmy Connors						4	1	4	1	0
	Stan Smith		1				1	3	1	4	0
	Balázs Taróczy						3	2	3	2	0
4	Peter Fleming							4	0	4	0
3	Kim Warwick							3	0	3	0
	Peter McNamara		1				1	1	1	2	0
	Vijay Amritraj						1	2	1	2	0
	Tom Okker							3	0	3	0
	Andrés Gómez							3	0	3	0
	José Luis Clerc						3		3	0	0
	Victor Amaya		1				1	1	1	2	0
	Brian Teacher							3	0	3	0
	Butch Walts							3	0	3	0
	Guillermo Vilas						3		3	0	0
	Raúl Ramírez						1	2	1	2	0
2	Peter Feigl						1	1	1	1	0
	Tomáš Šmíd						1	1	1	1	0
	Paul Kronk							2	0	2	0
	Fritz Buehning							2	0	2	0
	Adriano Panatta						1	1	1	1	0
	Harold Solomon						2		2	0	0
	Bob Hewitt							2	0	2	0
	John Sadri						1	1	1	1	0
	Rod Frawley							2	0	2	0
	Geoff Masters							2	0	2	0
	Mark Edmondson							2	0	2	0
	Ismail El Shafei							2	0	2	0
	Eddie Dibbs						2		2	0	0
	Vitas Gerulaitis						2		2	0	0
	Frew McMillan							2	0	2	0
	Colin Dowdeswell							2	0	2	0
	Hans Gildemeister							2	0	2	0
	Sandy Mayer							2	0	2	0
	Kevin Curren							2	0	2	0
	Steve Denton							2	0	2	0
	Ivan Lendl						2		2	0	0
	Eliot Teltscher						1	1	1	1	0
	Bruce Manson							2	0	2	0
	Marty Riessen			1				1	0	1	1
	Ángel Giménez						2		2	0	0
	Ricardo Ycaza							2	0	2	0
	Gianni Ocleppo							2	0	2	0
1	Shlomo Glickstein						1		1	0	0
	John James							1	0	1	0
	Chris Kachel							1	0	1	0
	Tim Gullikson							1	0	1	0
	Johan Kriek							1	0	1	0
	Bruce Nichols							1	0	1	0
	Tony Graham							1	0	1	0
	Corrado Barazzutti						1		1	0	0
	Ferdi Taygan							1	0	1	0
	Álvaro Fillol							1	0	1	0
	Jaime Fillol							1	0	1	0
	Colin Dibley							1	0	1	0
	Chris Delaney							1	0	1	0
	Paolo Bertolucci							1	0	1	0
	Terry Moor							1	0	1	0
	Howard Schoenfeld						1		1	0	0
	Dick Stockton							1	0	1	0
	Anand Amritraj							1	0	1	0
	Rolf Gehring						1		1	0	0
	Billy Martin			1					0	0	1
	Roscoe Tanner						1		1	0	0
	Tim Wilkison							1	0	1	0
	Thierry Stevaux							1	0	1	0
	Steve Krulevitz							1	0	1	0
	Christophe Roger-Vasselin							1	0	1	0
	John Austin			1					0	0	1
	Andrew Pattison							1	0	1	0
	Markus Günthardt							1	0	1	0
	Ulrich Marten							1	0	1	0
	Klaus Eberhard							1	0	1	0
	Bill Maze							1	0	1	0
	Bernard Mitton							1	0	1	0
	Lennert Edwards							1	0	1	0
	Eddie Edwards							1	0	1	0
	Mario Martínez						1		1	0	0
	Gilles Moretton							1	0	1	0
	John Feaver							1	0	1	0
	Željko Franulović							1	0	1	0

Acanthamoeba és un gènere d'amebozous, un dels protists més comuns del sòl, i que sovint també habita en aigua dolça i altres hàbitats. Les seves cèl·lules són petites, mesuren habitualment 15-35 μm de llarg, i tenen una forma oval o triangular quan es mouen. Els pseudòpodes formen un lòbul hemisfèric clar a l'anterior, i hi ha diverses extensions filoses curtes dels marges del cos. Aquestes extensions li donen una aparença espinosa, i a això es refereix el nom Acanthamoeba. Els cists són comuns.

La majoria d'espècies són bacterívors de vida lliure, però hi ha oportunistes que provoquen infeccions als humans i altres animals.

El P-LIB respecte a altres partits

El P-LIB es diferencia fortament d'altres forces polítiques a Espanya i Catalunya. Alguns exemples diferencials es poden observar a la seva comparativa amb les propostes de Ciudadanos (C's).

Malgrat que el liberalisme llibertari és present a molts altres països del món, fins i tot aconseguint representació i govern com en el cas del Partit Reformista Estonià, el Partit Llibertari no té representació als òrgans de poder en l'actualitat.

El P-LIB també és membre observador de la Internacional Liberal, on són presents altres partits dels països catalans.