Vés al contingut

Usuari:PereBot/prova: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot migra paràmetres plantilla infotaula Papa. Vegeu VP:Adaptació plantilles
Robot copiant Gregori el Gran per fer proves
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula Papa
{{polisèmia|Gai (desambiguació)}}
| Papa=Gregori I
{{infotaula líder religiós
|Nom =Gregorius
| colorprofessio =papa| nom= Gai
|Retrat =Alassio067.jpg
| nom de naixement= ''Caius'' {{la}}
|Abans = [[Pelagi II]]
| imatge= PCaius.jpg
|Després = [[Sabinià I]]
| peu= Retrat imaginari de Gai a la basílica de [[Sant Pau Extramurs]]
|inici = [[3 de setembre]] de [[590]]
| càrrec =[[Papa]] de l'[[Església Catòlica]]| escut càrrec =Emblem of the Papacy SE.svg| inici = [[17 de desembre]] de [[283]]
| final = [[22 d'abril]] de [[296]]
| final = [[12 de març]] de [[604]]
|Data de naixement=vers [[540]]
| escutpeu =
|Lloc de naixement = [[Roma]], [[Regne dels Ostrogots]]
| predecessor = [[Eutiquià I|Eutiquià]]
|Data de defunció = [[12 de març]] de [[604]]
| successor = [[Marcel·lí I|Marcel·lí]]
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[Imperi Bizantí]]
| ordenació =
|nom del sant =sant Gregori el Gran, o<br>sant Gagó
| consagració =
|imatge sant =Man_writing_Corpus_Christi_College_Cambridge_MS._389.jpg
| data de naixement= Data desconeguda
|peufoto=Miniatura (s. X) (Cambridge, Corpus Christi College Library, Ms 389)
| lloc de naixement= [[Salona (Dalmàcia)|Salona]], [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], [[Imperi Romà d'Occident]]
|fets destacables=autor dels ''Diàlegs''; sistematitzador del [[cant gregorià]]
| data de mort = [[22 d'abril]] de [[296]]
|títols=[[Papa]], [[Doctor de l'Església]] (1259), [[Pare de l'Església]] d'Occident
| lloc de mort = [[Roma]], [[Imperi Romà d'Occident]]
|enterrat a=Capella Clementina de la [[Basílica de Sant Pere]] (Roma), des de 1606
| signatura =
|festivitat = [[3 de setembre]] (Esg. Catòlica i Anglicana); 12 de març (Catòlica fins a 1969, Ortodoxa i Orientals, Luterana Evangèlica d'Amèrica i Episcopaliana d'Amèrica)
<!----------Santedat---------->
|venerat en = [[Església Catòlica Romana]], esglésies orientals, [[Església Ortodoxa]], [[Església Anglicana]], [[luteranisme|esglésies luteranes]]
| enaltiment = Sant Gai, Papa i màrtir
|iconografia=Com a papa; escrivint, amb un colom sobre l'espatlla o sobre el cap, dictant-li
|lloc de pelegrinatge=San Gregorio al Celio (Roma), Basílica de Sant Pere
| imatge espiritual =
|orde = [[Benedictins]]
| peu espiritual =
|data de beatificació=
| sepultura = [[Catacumba de Sant Calixt]], [[Roma]]
|beatificat per=
| data de canonització = Antiga
|data de canonització=Antiga
| festivitat = [[22 d'abril]]
| patronatge=Músics; gremi de mestres de dansa (a Barcelona)
| supressió del culte = <!-- Data -->
}}
}}
'''Gai''' ([[Salona (Dalmàcia)|Salona]], [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], ? - [[Roma]], [[7 de desembre]] del [[283]]) fou escollit [[Papa]] el [[4 de gener]] de [[283]].
'''Gregori el Gran''' ([[Roma]], ca. [[540]] - [[12 de febrer]] de [[604]]) fou un monjo romà, i [[Papa de Roma]], amb el nom de '''Gregori I'''. És venerat com a [[sant]] per diverses confessions cristianes.


== Biografia ==
==Biografia==


[[Fitxer:Gregorythegreat.jpg|thumb|esquerra|Retrat de Gregori I, segons Carlo Saraceni]]
=== Pontificat ===
[[Fitxer:Evrard Gregori el Gran-Lieja.jpg|thumb|esquerra|Escultura de Gregori el Gran per [[Guillaume Evrard]] a la col·legiata Sant-Denis a Lieja]]
Successor d'[[Eutiquià I|Eutiquià]] en el [[bisbat de Roma]], el [[Catàleg Liberià]], a la [[Cronografia del 354]], li atorga una pontificat de dotze anys, quatre mesos i set dies, entre el [[17 de desembre]] del [[283]] i el [[22 d'abril]] del [[296]]. La data és més precisa que la d'[[Eusebi de Cesarea]], que li assigna un pontificat de quinze anys a partir del [[282]], o que el [[Liber Pontificalis]], que conserva les dates liberianes, però esmenta onze anys, quatre mesos i dotze dies.{{sfn|Chapman|any=1913}}{{sfn|Scorza Barcellona|any=2000}}
[[Fitxer:Pope Gregory I.jpg|thumb|esquerra|Papa Sant Gregori I el Gran]]
[[Fitxer:Tomb of pope Gregorius I.jpg|thumb|esquerra|Tomba del Papa a Sant Pere del Vaticà]]
[[Fitxer:Portico della Chiesa di San Gregorio Magno, Roma 018.jpg|thumb|esquerra|San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant]]
Nascut a Roma, era fill del senador Gordià i de [[Santa Sílvia]]. Nomenat [[prefecte]] de Roma als 25 anys, va deixar el seu càrrec (vers el [[575]]) i distribuí la seva riquesa entre els pobres. Admirador de [[Benet de Núrsia]], va transformar la seva casa del mont Celi de Roma i una de [[Sicília]] en monestirs [[benedictins]] i s'hi féu monjo, dedicat a la pregària i l'estudi. El papa [[Pelagi II]] l'envià en 579 com a ''apocrisari'' a la cort de [[Constantinoble]], on fou durant sis anys, guanyant-se l'estima de l'emperador [[Maurici I]] i batejant-ne el fill Teodosi.


Tornà a Roma, al monestir del Celi, en 586 i fou escollit [[Papa]] el [[3 de setembre]] de l'any [[590]]. Fou un papa pràctic i emprenedor, gran administrador de la ciutat i l'Església, on reformà els serveis públic i la litúrgia. En aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el [[cant gregorià]].<ref>De fet, les primeres peces conservades del repertori gregorià daten del segle IX, però rep el nom del papa per la influència que va tenir en la litúrgia.</ref>
A pesar de la durada del seu pontificat, les notícies sobre Gai són poc fiables.{{sfn|Scorza Barcellona|any=2000}} Va ordenar que els [[màrtir]]s fossin coberts amb la ''dalmàtica'', tipus de túnica molt semblant a la túnica dels emperadors romans. Avui en dia constitueix la vestimenta dels [[Diaca|diaques]] en les cerimònies més solemnes. Va instituir la benedicció de la recol·lecció dels camps.


Va confirmar l'autoritat civil del Papa, consolidant-ne el poder temporal a partir de les terres administrades per l'Església, l'anomenat '''Patrimoni de Sant Pere'''. Establí relacions diplomàtiques amb diversos estats europeus: va aconseguir que el rei visigot [[Recared]], del [[Regne de Toledo]], es convertís de l'[[arrianisme]] al catolicisme, com també féu amb el rei [[Agilulf]] dels [[longobards]], amb qui establí tractats de pau quan atacà Roma en [[593]]. Tingué bones relacions amb els reis [[francs]] i començà l'evangelització de [[Britània]], encomanada al prior de Sant Andreu de Roma [[Agustí de Canterbury]]: només en dos anys, ja s'havien fet cristians deu mil angles, entre ells el rei [[Edelbert de Kent]].
=== Mort i veneració ===
Va ser enterrat a la [[catacumba de Sant Calixt]], a la ciutat de [[Roma]]. S'apunta que la data de la seva mort va ser el [[22 d'abril]], aquesta és la que s'ha mantingut en la seva festivitat com a sant.{{sfn|Scorza Barcellona|any=2000}} És esmentat la ''Depositio Episcoporum'' del [[segle IV]], però no com a màrtir, encara que està considerat com a tal, perquè va viure en un moment de pau abans de la darrera gran persecució.{{sfn|Chapman|any=1913}}


A les terres administrades establí una eficaç xarxa d'administració, resolent algunes crisis provocades per sequeres, inundacions o pestes; va restaurar els [[aqüeducte]]s antics i va fomentar els establiments de colons lliures a terres despoblades.
Gai apareix en la ''Passio Susannae'', com a germà del prevere Gabí, pare de Susanna, ambdós fills de Maximí, senador i cònsol, cosí de [[Dioclecià]] i [[Maximià]], el darrer dels quals és considerat fill de Dioclecià, i a qui el pare vol casar amb la filla de Gabí. A la primera part, el bisbe realitza nombroses conversions de pagans, entre ells un senador, Claudi, així com la seva esposa Prepedigna i els seus fills Alexandre i Cuzia, així com el germà de Claudi, Màxim, els quals moriran tots màrtirs. En un primer moment, Susanna i el seu pare són arrestats, aquest des d'aquest moment, desapareix del relat, mentre que la seva filla és martiritzada a la casa paterna, que es troba al costat de la de Gai, el qual haurà d'encarregar-se dels serveis litúrgics de l'església de l'anomenat «''titulus ad Duas domos''». Aquest temple està documentat a finals del [[segle V]] com a «''titulus Caii''», en un sínode romà el [[499]]. El ''[[Martyrologium Hieronymianum]]'' recorda a Gai l'[[11 d'agost]] i cita l'església amb el primer nom, que és recordat a finals del [[segle VI]] com el lloc de veneració de Susanna o «''susannae titulus''».{{sfn|Scorza Barcellona|any=2000}}


Es definia com a ''Servus servorum Dei'' ("servent dels servents de Déu") i configurà el sistema dogmàtic de l'església moderna. Morí a Roma el 12 de març de [[604]].
Segons [[Louis Duchesne]], aquesta passió data de l'any [[500]], i és una llegenda que tracta d'explicar la fundació de la [[basílica de Santa Susanna]] de Roma, i els diferents títols d'aquesta església, atribuint l'antiga denominació al primer propietari, és a dir a Gai. No obstant això, no se sap si originalment el relat feia referència al bisbe. D'altra banda, els altres noms de la passió haurien estat manllevats del Martyrologium Hieronymianum, mentre que el personatge de Gai és, especialment a la segona meitat del relat, algú que resta de fons, i no se l'esmenta com a màrtir.{{sfn|Scorza Barcellona|any=2000}}


== Referències ==
==Obres==
* L'epistolari conservat comprèn 848 cartes.
{{referències}}
* Sermons: en són autèntics 40 sobre els [[Evangeli]]s, 22 sobre [[Ezequiel]] i dos sobre el ''[[Càntic dels càntics]]''.
* ''Diàlegs'', en quatre llibre. Sobre sants italians, el llibre segon està dedicat a la vida i miracles de [[Benet de Núrsia]], i el quart al destí de l'ànima després de la mort.
* ''Moralia in Iob'', exègesi del ''[[Llibre de Job]]''.
* ''Regula Pastoralis'': manual per a la vida dels bisbes i sacerdots.
* ''Comentari al Primer Llibre dels Reis''.


== Bibliografia ==
==Llegendes==
Una llegenda apòcrifa, sense fonament històric i basada en el mite d'[[Èdip]], diu que els seus pares eren germans bessons i havien comès [[incest]]. La mare, quan va néixer, el ficà en un cistell i el deixà a la platja perquè el mar se l'endugués, però fou trobat per un pescador que el crià com a fill seu. Als sis anys, entrà en un convent, però en marxà per fer vida militar. Amb el temps, passà per molts llocs i arribà al lloc on havia nascut i s'hi casà amb la reina, vídua, que era, sense que ningú ho sabés, la seva mare. Quan van descobrir el nou incest, Gregori marxà i féu penitència durant disset anys, fins que fou elegit papa. La llegenda ha inspirat la novel·la ''Der Erwählte'' (''L'elegit'') de [[Thomas Mann]].
* {{Ref-llibre|cognom = Chapman|nom = Henry Palmer|títol = Catholic Encyclopedia|url = https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/Popes_Sts._Caius_and_Soter|capítol=Popes Sts. Caius and Soter|edició = [[Wikisource]]|llengua = anglès|data = 1913}}
* {{ref-web|cognom=Scorza Barcellona|nom=Francesco|url=http://www.treccani.it/enciclopedia/santo-caio_%28Enciclopedia_dei_Papi%29/|títol=Santo Caio|obra=Enciclopedia dei Papi|editor=Treccani: l'enciclopedia italiana|llengua=italià|any=2000}}


Quan accedí al papat, una greu epidèmia de [[pesta]] assolava Roma. Gregori va fer fer processons a [[Santa Maria la Major]] per demanar la fi de la plaga, però la reunió de gent n'incrementà els contagis. Quan, finalment, la pesta acabà, es diu que la gent va poder veure l'[[arcàngel Miquel]] embeinant la seva espasa sobre el mausoleu d'[[Adrià]], indicant que havia acabat. A partir de llavors, l'edifici rebé el nom de [[Castel Sant'Angelo]] ("castell del Sant Àngel") i s'hi col·locà una estàtua de l'arcàngel.
{{Papa|[[Eutiquià I]]|[[283]] - [[296]]|[[Marcel·lí I]]}}

Un dia, el colpí veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus i els va comprar per convertir-los al [[cristianisme]]; convertits, va fer que tornessin a la seva terra per evangelitzar-la, convertint-los en els pioners de la cristianització de les Illes Britàniques. Els esclaus, de bell aspecte, va fer que Gregori en digués: "No angles, sinó àngels haurien d'ésser anomenats" (''Non Angli sed Angeli...'').

Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle IX diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un [[Colom (ocell)|colom]] blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'[[Esperit Sant]].

==Notes==
<references/>

==Enllaços externs==
{{commonscat}}
{{commonscat}}
* {{ref-web|url=http://www.documentacatholicaomnia.eu/01_01_0590-0604-_Gregorius_I,_Magnus,_Sanctus.html|títol=Documenta Catholica Omnia: Gregorius I Magnus|any=2006|editor=Cooperatorum Veritatis Societas|consulta= }} {{la}}
{{Papes|}}
* {{ref-web|url=http://www.lectionarycentral.com/GregoryMoraliaIndex.html|títol=Complete English translation of Gregory's Moralia in Job.}}
* {{ref-web|url=http://www.cesg.unifr.ch/cesg-cgi/kleioc/e0010/exec/pagesmaframe/%22csg-0211_004.jpg%22|autor=Gregory the Great|títol=Homiliae in Ezechielem I-XXII|any=2007|obra=Codices Electronici Sangallenses: Codex 211|editor= Stiftsbibliothek St.Gallen |llengua=llatí medieval |consulta= }}
* {{ref-web|url=http://ocafs.oca.org/FeastSaintsViewer.asp?SID=4&ID=1&FSID=100789|títol=St Gregory Dialogus, the Pope of Rome|editor= Orthodox Church in America |consulta= }}
* {{citar ref | tipus = web | títol = Letters to Barbara and Antonina | url = http://epistolae.ccnmtl.columbia.edu/woman/136.html | editor = [[Columbia University]] | consulta = 30 de març de 2015| llengua = anglès}}
* http://www.colecciondeverda.com/2012/11/san-gregorio-magno-en-su-estudio.html
* http://www.christianiconography.info/gregory.html
* http://www.christianiconography.info/goldenLegend/gregory.htm
* http://www.zenit.org/article-27435?l=spanish
* http://www.zenit.org/article-27508?l=spanish
* http://www.vatican.va/spirit/documents/spirit_20010504_gregorio-papa_sp.html
* http://remacle.org/bloodwolf/eglise/gregoiregrand/table.htm
* http://remacle.org/bloodwolf/eglise/gregoiregrand/dialogues1.htm
* http://jesusmarie.free.fr/gregoire_le_grand_les_dialogues.pdf
* http://jesusmarie.free.fr/gregoire_le_grand.html
* http://www.eglise-orthodoxe.eu/texte_homelies_gregoire_grand.htm
* http://www.jean-manaus.com/conferences-sermons.php#40_sermons
* http://gregorian.soft.free.fr/gregoire.html
* http://www.patristique.org/Les-Peres-de-l-Eglise-latine-V-Gregoire-le-Grand-540-604.html
* http://www.stgregoire.free.fr/
* http://bellelay.enc.sorbonne.fr/introI-C.php
* http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2008/documents/hf_ben-xvi_aud_20080528_fr.html
* http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2008/documents/hf_ben-xvi_aud_20080604_fr.html
* http://www.newadvent.org/cathen/06780a.htm
* http://www.colecciondeverda.com/2012/11/san-gregorio-magno-en-su-estudio.html

{{Papa|[[Pelagi II]]|[[590]] - [[604]]|[[Sabinià I]]}}
{{Papes|2}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

[[Categoria:Papes de Roma del segle III]]

[[Categoria:Sants croats]]
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]
[[Categoria:Sants músics]]
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]]
[[Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes orientals]]
[[Categoria:Sants màrtirs]]
[[Categoria:Sants papes]]
[[Categoria:Sants papes]]
[[Categoria:Benedictins italians]]
[[Categoria:Grans doctors de l'Església]]
[[Categoria:Missió gregoriana a Anglaterra]]
[[Categoria:Papes de Roma del segle VI]]
[[Categoria:Pares de l'Església llatins]]
[[Categoria:Sants catòlics romans]]

Revisió del 00:38, 15 des 2015

Plantilla:Infotaula Papa Gregori el Gran (Roma, ca. 540 - 12 de febrer de 604) fou un monjo romà, i Papa de Roma, amb el nom de Gregori I. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

Retrat de Gregori I, segons Carlo Saraceni
Escultura de Gregori el Gran per Guillaume Evrard a la col·legiata Sant-Denis a Lieja
Papa Sant Gregori I el Gran
Tomba del Papa a Sant Pere del Vaticà
San Gregorio in Celio (Roma), on hi havia el monestir que va habitar el sant

Nascut a Roma, era fill del senador Gordià i de Santa Sílvia. Nomenat prefecte de Roma als 25 anys, va deixar el seu càrrec (vers el 575) i distribuí la seva riquesa entre els pobres. Admirador de Benet de Núrsia, va transformar la seva casa del mont Celi de Roma i una de Sicília en monestirs benedictins i s'hi féu monjo, dedicat a la pregària i l'estudi. El papa Pelagi II l'envià en 579 com a apocrisari a la cort de Constantinoble, on fou durant sis anys, guanyant-se l'estima de l'emperador Maurici I i batejant-ne el fill Teodosi.

Tornà a Roma, al monestir del Celi, en 586 i fou escollit Papa el 3 de setembre de l'any 590. Fou un papa pràctic i emprenedor, gran administrador de la ciutat i l'Església, on reformà els serveis públic i la litúrgia. En aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià.[1]

Va confirmar l'autoritat civil del Papa, consolidant-ne el poder temporal a partir de les terres administrades per l'Església, l'anomenat Patrimoni de Sant Pere. Establí relacions diplomàtiques amb diversos estats europeus: va aconseguir que el rei visigot Recared, del Regne de Toledo, es convertís de l'arrianisme al catolicisme, com també féu amb el rei Agilulf dels longobards, amb qui establí tractats de pau quan atacà Roma en 593. Tingué bones relacions amb els reis francs i començà l'evangelització de Britània, encomanada al prior de Sant Andreu de Roma Agustí de Canterbury: només en dos anys, ja s'havien fet cristians deu mil angles, entre ells el rei Edelbert de Kent.

A les terres administrades establí una eficaç xarxa d'administració, resolent algunes crisis provocades per sequeres, inundacions o pestes; va restaurar els aqüeductes antics i va fomentar els establiments de colons lliures a terres despoblades.

Es definia com a Servus servorum Dei ("servent dels servents de Déu") i configurà el sistema dogmàtic de l'església moderna. Morí a Roma el 12 de març de 604.

Obres

  • L'epistolari conservat comprèn 848 cartes.
  • Sermons: en són autèntics 40 sobre els Evangelis, 22 sobre Ezequiel i dos sobre el Càntic dels càntics.
  • Diàlegs, en quatre llibre. Sobre sants italians, el llibre segon està dedicat a la vida i miracles de Benet de Núrsia, i el quart al destí de l'ànima després de la mort.
  • Moralia in Iob, exègesi del Llibre de Job.
  • Regula Pastoralis: manual per a la vida dels bisbes i sacerdots.
  • Comentari al Primer Llibre dels Reis.

Llegendes

Una llegenda apòcrifa, sense fonament històric i basada en el mite d'Èdip, diu que els seus pares eren germans bessons i havien comès incest. La mare, quan va néixer, el ficà en un cistell i el deixà a la platja perquè el mar se l'endugués, però fou trobat per un pescador que el crià com a fill seu. Als sis anys, entrà en un convent, però en marxà per fer vida militar. Amb el temps, passà per molts llocs i arribà al lloc on havia nascut i s'hi casà amb la reina, vídua, que era, sense que ningú ho sabés, la seva mare. Quan van descobrir el nou incest, Gregori marxà i féu penitència durant disset anys, fins que fou elegit papa. La llegenda ha inspirat la novel·la Der Erwählte (L'elegit) de Thomas Mann.

Quan accedí al papat, una greu epidèmia de pesta assolava Roma. Gregori va fer fer processons a Santa Maria la Major per demanar la fi de la plaga, però la reunió de gent n'incrementà els contagis. Quan, finalment, la pesta acabà, es diu que la gent va poder veure l'arcàngel Miquel embeinant la seva espasa sobre el mausoleu d'Adrià, indicant que havia acabat. A partir de llavors, l'edifici rebé el nom de Castel Sant'Angelo ("castell del Sant Àngel") i s'hi col·locà una estàtua de l'arcàngel.

Un dia, el colpí veure con eren venuts joves anglosaxons al mercat d'esclaus i els va comprar per convertir-los al cristianisme; convertits, va fer que tornessin a la seva terra per evangelitzar-la, convertint-los en els pioners de la cristianització de les Illes Britàniques. Els esclaus, de bell aspecte, va fer que Gregori en digués: "No angles, sinó àngels haurien d'ésser anomenats" (Non Angli sed Angeli...).

Una tradició que es troba en manuscrits a partir del segle IX diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina. Quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori: eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant.

Notes

  1. De fet, les primeres peces conservades del repertori gregorià daten del segle IX, però rep el nom del papa per la influència que va tenir en la litúrgia.

Enllaços externs



Precedit per:
Pelagi II
Papa
590 - 604
Succeït per:
Sabinià I