Mossos d'Esquadra

Mossos d'Esquadra

Guàrdia d'Honor
Dades
Tipus	policia autonòmica Catalunya
Història
Creació	21 abril 1719 14 juliol 1983
Activitat
Àmbit	Catalunya
Governança corporativa
Seu	Complex Central Egara (Vallès Occidental)
Gerent/director	Pere Ferrer Sastre
Empleats	17.889 (2021)
Entitat matriu	Departament d'Interior
Part de	Generalitat de Catalunya
Altres
Premis (2018)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Lloc web	mossos.gencat.cat

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra.

La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya. Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat.

El cos té actualment 16.869 mossos i mosses, que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia.

Història

Article principal: Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història d'aquest cos fundat a principis del segle xviii per l'administració borbònica ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.

Desplegament 1994 – 2008

Mapa del desplegament per comarques

L'1 de desembre de 1994 va començar a la comarca d'Osona el procés de substitució del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana, quedant aquests cossos, a les comarques on successivament es va produint la substitució, dedicats a tasques relatives a les competències exclusives de l'Estat, com l'expedició dels documents oficials d'identitat, la immigració, el control de fronteres o el terrorisme, entre altres tasques.

Un dels moments més importants en el procés de substitució fou l'1 de novembre de 2005, quan els Mossos d'Esquadra substitueixen les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol a la ciutat de Barcelona. Després de 14 anys, el procés de substitució culminà l'1 de novembre de 2008 amb el desplegament del cos a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, amb una presència llavors de 14.150 agents distribuïts en nou regions policials. Un cop finalitzat el desplegament a tot el país, l'octubre del 2009 es va inaugurar el Complex Central dels Mossos d'Esquadra, el quarter general on hi ha els màxims comandaments, les unitats centrals i, en general, les unitats més especialitzades del cos.

• PDF Desplegament 2007
• PDF Desplegament 2008
• PPS Fi del desplegament: el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya 1994 – 2008

Estructura dels Mossos d'Esquadra

La llei 10/1994 del Parlament de Catalunya posa el comandament suprem del cos en mans del President de la Generalitat, i estableix el seu exercici pràctic en mans del Conseller d'Interior. Pertanyen a aquest departament els cossos professionals de la seguretat catalana: Protecció Civil, els Bombers de la Generalitat i la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra.

Estructura directiva

Organigrama bàsic de la PG-ME.

El comandament directe del cos el té la persona titular de la Direcció General de la Policia. És la responsable tant de l'aparell policial pròpiament dit com també de tot l'aparell administratiu que el gestiona. Aquesta persona no acostuma a ser un càrrec policial sinó polític. Dirigeix la tasca policial a Catalunya i s'encarrega de dictar les instruccions i circulars pertinents entre altres funcions. Des del 10 de juny de 2014 fou director general de la policia Albert Batlle i Bastardas. Abans ho fou Manel Prat. Des del 17 de juliol de 2017 el seu Director General és Pere Soler i Campins.

El càrrec policial més alt del cos de Mossos d'Esquadra és la Subdirecció Operativa de la Policia, ocupada pel policia de major rang del cos: el major. Aquest càrrec va estar vacant des de 2008 fins a 2017, quan Josep Lluís Trapero va passar a ser el major dels Mossos d'Esquadra. Del Subdirector Operatiu en depenen tres de les quatre grans comissaries generals que té el cos, les quals són comandades totes elles per un policia amb el rang de comissari:

• la ""Comissaria General Territorial (CGTER): dirigeix la tasca policial bàsica de seguretat ciutadana.
• la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO): dirigeix els especialistes policials (mitjans aeris, artificiers, gossos ensinistrats, grups d'assalt, etc.).
• la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC): dirigeix les tasques d'investigació de les activitats criminals.

• Pel que fa a la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO): s'encarrega d'avaluar el cos i assessorar la Direcció General de la Policia. Per aquest motiu aquesta comissaria general depèn directament de la Direcció General de la Policia.

Estructura funcional: Les 10 Divisions i les 9 Regions Policials

El complex organigrama de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra distribueix la tasca policial dels 16.654 mossos i mosses d'esquadra en 19 grans àmbits del mateix rang anomenats Regions Policials o Divisions. Aquests 19 àmbits poden dependre de diferents organismes policials i poden ser liderats tant per comissaris com per intendents del cos.

Pel que fa a les Divisions, són els organismes centrals del cos que engloben en el seu si diverses àrees policials i tenen unes tasques per desenvolupar molt específiques. Hi ha un total de deu divisions:

• Divisió d'Afers Interns (DAI): s'encarrega d'investigar el mateix cos per tal de controlar que els agents de l'autoritat no cometin activitats il·legals. Depèn directament de la Direcció General de la Policia.

• Divisió d'Informació (DINF): s'encarrega d'investigar i perseguir aquelles organitzacions criminals que tenen objectius ideològics i no lucratius Depèn directament de la Direcció General de la Policia.

• Divisió de Sistemes d'Informació Policial (DSIP): s’encarrega de vetllar pels sistemes informàtics interns, les bases de dades i les telecomunicacions internes del cos. Els dissenya, en fa el seguiment, els avalua i en vigila la seguretat. També proveeix els òrgans de la policia de dades estadístiques. Depèn de la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO).

• Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional (DPQOP): s'encarrega de definir els criteris de selecció de les persones que volen esdevenir mossos d'esquadra, defineix els criteris de promoció i ascens, avalua la tasca policial, estableix els recursos de dotació de cada unitat del cos, gestiona l'armament, gestiona les credencials policials, etc. Depèn de la Comissaria General de Planificació i Organització (CGPO).

• Divisió de Trànsit (DT): s'encarrega d'aplicar sobre les carreteres les indicacions tècniques i operatives del Servei Català de Trànsit, investiga els accidents més importants, així com planifica i dirigeix els dispositius de trànsit més importants del país. Elabora estudis i estadístiques del trànsit a Catalunya. Però no s'encarrega de la gestió del trànsit habitual, ja que aquesta és competència la desenvolupa cada Regió Policial. Depèn de la Comissaria General Territorial (CGTER).

• Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana (DTSC) s'encarrega d'un ampli ventall de tasques: investigació d'il·lícits administratius, la investigació de delictes contra el medi ambient, la protecció de menors, l'avaluació i l'establiment dels criteris de l'atenció ciutadana dels mossos, el seguiment del programa contra la violència masclista. Depèn de la Comissaria General Territorial (CGTER).

• Divisió d'Intervenció (DINT): s'encarrega de donar un suport especialitzat a la resta d'unitats policials en matèria d'ordre públic, o en situacions de risc de violència armada. Depèn de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO).

• Divisió de Suport Operatiu (DSO): s'encarrega de donar un suport especialitzat a la resta d'unitats policials en matèria d'artefactes explosius, actuacions en entorns difícils (aeris, subterranis, subaquàtics...), ús de gossos ensinistrats, o custòdia de presos. Depèn de la Comissaria General de Recursos Operatius (CGRO).

• Divisió de Policia Científica (DPC): s'encarrega de la comprovació de proves i identificacions a través de mètodes científics. Hi ha deu especialitats: documentoscòpia, antropologia, biologia, química, fotografia i audiovisuals, balística i traces instrumentals, informàtica forense, lofoscòpia, dactiloscòpia, i el sistema automàtic de reconeixement d'empremptes. Depèn de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC).

• Divisió d'Investigació Criminal (DIC): s'encarrega de la investigació i persecució dels casos de delinqüència criminal amb una finalitat econòmica. Robatoris, homicidis, crim organitzat, etc. són alguns dels seus àmbits d'actuació. Depèn de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC).

Les Regions Policials dels Mossos d'Esquadra són els organismes que s'encarreguen de garantir la seguretat ciutadana al territori que tenen adjudicat. Totes elles depenen orgànicament de la Comissaria General Territorial (CGTER). En total hi ha nou regions policials, les quals es distribueixen per tota la geografia catalana

Mapa comarcal de les 9 Regions Policials.

• Regió Policial del Pirineu Occidental (RPPO): la seva seu és a la ciutat de la Seu d'Urgell. Engloba les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya.

• Regió Policial de Girona (RPG): la seva seu és a la ciutat de Girona. Engloba les comarques del Ripollès, la Garrotxa, l'Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i la Selva.

• Regió Policial Central (RPC): la seva seu és a la ciutat de Manresa. Engloba les comarques del Berguedà, Solsonès, Osona, Bages i Anoia.

• Regió Policial de Ponent (RPP): la seva seu és a la ciutat de Lleida. Engloba les comarques de la Noguera, Segarra, Urgell, Segrià, Garrigues i Pla d'Urgell.

• Regió Policial de Terres de l'Ebre (RPTE): la seva seu és a la ciutat de Tortosa. Engloba les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià.

• Regió Policial del Camp de Tarragona (RPCT): la seva seu és a la ciutat de Tarragona. Engloba les comarques del Baix Camp, el Priorat, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i el Baix Penedès.

• Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS): la seva seu és a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Engloba les comarques del Baix Llobregat el Garraf, l'Alt Penedès i una part del Barcelonès (la ciutat de l'Hospitalet).

• Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN): la seva seu és a la ciutat de Granollers. Engloba les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i una part del Barcelonès (les ciutats de Badalona i Santa Coloma de Gramenet).

• Regió Policial Metropolitana de Barcelona (RPMB): La seva seu i àmbit d'actuació és la capital del país: Barcelona.

Les jerarquies policials

Graus policials

Article principal: Graus dels Mossos d'Esquadra

Comissaria de l'Àrea Bàsica Policial de l'Hospitalet de Llobregat

Podem diferenciar l'escala policial dels mossos entre els que tenen funcions directives (escales superior i executiva) i els que tenen funcions pràctiques operatives (intermèdia i bàsica). Els rangs es componen de la següent manera:

Escala	Rang	Divisa	Organismes que pot comandar
Superior	Comissari		Comissaries Generals, Divisions / Regions
	Intendent		Divisions/Regions, Àrees
Executiva	Inspector		Àrees
Intermèdia	Sotsinspector		Àrees, Unitats
	Sergent		Unitats, Grups
Bàsica	Caporal		Grups
	Mosso

Jerarquia	Mosso	Caporal	Sergent	Sotsinspector	Inspector	Intendent	Comissari	Major
Insígnia

L'escala de suport

A més a més es compta amb una sèrie d'especialistes que no tenen per què ser policies però que donen suport a la feina dels agents.

• Facultatiu
• Tècnic

Rangs dels organismes de la policia catalana.

La jerarquia dels organismes policials

El Decret 243/2007 estableix els següents rangs o nivells d'organismes policials:

1. La Direcció General de la Policia: exerceix el comandament general del cos.
2. La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament sobre les 3 comissaries generals més operatives.
3. Les 4 Comissaries Generals: cadascuna exerceix el comandament d'un dels grans departaments policials: el territorial, el de recursos, el d'investigació criminal i el de planificació del propi cos.
4. Les 9 Regions Policials i les 10 Divisions: cada regió policial exerceix el comandament sobre l'estructura policial territorialitzada; i cada Divisió exerceix el comandament sobre una estructura central específica. Les regions i les divisions acostumen a tenir bastants centenars de persones, o milers.
5. Les 127 Àrees: cadascuna exerceix el comandament directe de l'estructura que desenvolupa els objectius concrets de la policia catalana. Les àrees acostumen a tenir diverses desenes de persones o centenars.
6. Les diverses unitats dependents: cadascuna executa operativament una tasca policial específica (patrullar en un territori concret, investigar un tipus de delicte concret, actuar en unes circumstàncies concretes, etc.). Les unitats acostumen a tenir unes desenes de persones.
7. Els diversos grups dependents: cada unitat s'organitza internament en grups de treball. Acostumen a ser grups reduïts de persones.

Especialitzacions dins del cos

Mosso d'Esquadra.

Tots els agents de policia dels Mossos d'Esquadra surten de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb la formació necessària per desenvolupar la tasca policial bàsica.

Funcions policials bàsiques	Nivell	Funcions	Organismes policials que tenen l'especialitat
sense especialitat	Nivell 1 *	Patrullatge, seguretat ciutadana, vigilàncies, custòdies...	unitats de seguretat ciutadana

Una part molt important, però, opta per continuar la seva formació i especialitzar-se. Com més alt és el nivell d'especialització més complicada o arriscada és la tasca a desenvolupar (i per tant més alt és el salari). Hi ha tres famílies professionals d'especialitats: la seguretat ciutadana, la investigació i el suport tècnic.

Especialitats de Seguretat Ciutadana	Nivell d'especialització	Funció	Organismes policials que tenen l'especialitat
Protecció de persones i béns	Nivell 2 **	Situacions de risc mitjà per massificacions i catàstrofes	àrees regionals de recursos operatius
Atenció a la ciutadania	Nivell 2 **	Atenció a les persones, tramitació de denúncies i tractament de les víctimes; compatible amb funcions policials bàsiques	OAC
Intervenció en muntanya	Nivell 3 ***	Contexts d'alta muntanya	Unitat d'Intervenció en Muntanya
Subsòl	Nivell 3 ***	Contexts subterranis	Unitat de Subsòl
Intervenció subaquàtica	Nivell 3 ***	Contexts subaquàtics	Unitat Subaquàtica
Guia caní	Nivell 3 ***	Situacions que requereixen l'ús de gossos ensinistrats	Unitat Canina
Ordre públic	Nivell 3 ***	Situacions de risc alt per massificacions i catàstrofes	Brigada Mòbil
Protecció especial	Nivell 3 ***	Escorta de personalitats	AE
Trànsit	Nivell 3 ***	Vigilància de les vies interurbanes i urbanes	àrees regionals de trànsit
Desactivació d'artefactes explosius – NRBQ	Nivell 4 ****	Neutralitza artefactes explosius, i d'altre mena	Àrea TEDAX-NRBQ
Intervenció especial	Nivell 4 ****	Situacions de risc molt alt de violència armada	GEI
Especialitats d'Investigació	"	"	"
Investigació bàsica	Nivell 2 **	Investiga il·lícits penals o administratius ordinaris	unitats d'investigació, unitats de policia administrativa, etc.
Policia científica bàsica	Nivell 2 **	Desenvolupa tasques de complexitat mitjana en els camps de la criminalística i la identificació	UI
Investigació avançada	Nivell 3 ***	Investiga il·lícits penals o administratius realitzats de manera organitzada	àrees territorials d'investigació, ACCO, ACIP, etc.
Investigació interna	Nivell 3 ***	Investiga els il·lícits penals o contraris a l'ètica professional que hagin comès agents del cos	Àrea d'Investigació Interna i AD
Informació	Nivell 3 ***	Investiga aquella la criminalitat amb objectius no econòmics	ACII, ACIE, etc.
Policia científica avançada	Nivell 3 ***	Desenvolupa tasques d'alta complexitat en els camps de la criminalística i la identificació	ACC, ACI, etc.
Seguiments i vigilàncies	Nivell 3 ***	Observació sobre el terreny	ACMTSO, etc.
Mitjans tècnics	Nivell 3 ***	Suport a la investigació amb l'ús de tecnologia per a l'observació i recollida d'informació	ACMTSO
Anàlisi	Nivell 3 ***	Analitza la informació recopilada sobre l'activitat criminal	ACAC
Especialitats de Suport Tècnic	"	"	"
Suport tècnic bàsic	Nivell 2 **	Proporciona suport bàsic a les unitats i a la direcció en la presa de decisions
Sala de comandament	Nivell 2 **	Gestiona els recursos policials a través dels aplicatius informàtics	sales de comandament de les USC, sales regionals de comandament, etc.
Instrucció tecnicopolicial	Nivell 2 **	Professorat que forma els aspirants i actualitza els policies en les tècniques policials que se'ls exigeixen	AIns
Suport tècnic avançat	Nivell 3 ***	Proporciona suport avançat a les unitats i a la direcció en la presa de decisions

Uniformes

Uniforme de gala

El decret 184/1995 descriu l'actual uniforme de gala dels Mossos d'Esquadra, el qual s'inspira en l'uniforme tradicional del segle XIX:

Els aspectes que criden més l'atenció de l'uniforme de gala per a les cerimònies és l'ús de l'espardenya de Valls i el barret de copa alta amb escarapel·la de la senyera catalana, ambdues són característiques de l'uniforme tradicional històric. Sobre el calçat, especifica que «consisteix en unes espardenyes amb cinta blava i mitjons blancs, o sabates, en circumstàncies climatològiques adverses, que han de ser de cuir de color negre i amb cordons». I del barret de copa diu: «el barret de copa alta, amb escarapel·la de Catalunya al costat esquerre».

Mosso d'Esquadra amb l'uniforme de gala.

Pel que fa al cos de l'uniforme, l'exterior consisteix en una jaqueta que «és curta, amb bocamàniga vermella i amb aplicació a sobre d'una peça blava amb tres botons, tot enrivetat amb cinta i cordó blanc, i botonada platejada amb l’escut de la Generalitat de Catalunya amb dotze botons a cada costat; partint de les espatlles, butxaques en franja vermella enrivetada de blanc. Per l'esquena, costures enrivetades amb vermell que formen dos plecs d’aquest mateix color de cintura, amb tres botons cadascun. Bocamàniga al biaix.». L'armilla «és senzilla, de color blau marí, amb cinc botons platejats amb l'escut de la Generalitat de Catalunya.» Amagada per l'armilla hi ha la faixa «vermella que sobresurt lleugerament». I just per sobre de la faixa es troba el cinturó, el qual és «de cuir negre» i «porta la funda de l’arma enganxada pel cranc, en sentit vertical, carregador i manyotera de corda blanca». Per sota de tot aquest aspecte exterior cal portar una camisa «de popelín de color blanc, amb el coll planxat, màniga llarga i una butxaca a la banda esquerra del pit» amb una corbata «de color negre, mat i de pala».

Pel que fa als pantalons, «són de línia recta, del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrere i una a cada davant. Porten un rivet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals. S’adaptaran quant al teixit a l’estacionalitat i les condicions climatològiques». Els mitjons «són de color blanc», «tot i que en el cas excepcional de portar sabates, seran de color negre».

A més a més cal portar guants «de color blanc». I a l'hivern l'uniforme es complementa amb una capa, la qual és de «color blau marí fosc, amb revers i coll vermells, a la part interior amb tapeta/cartera de color blau marí i tres botons a cada costat del coll».

La llegenda popular i poètica considera que els Mossos portaven espardenyes i barret de copa perquè en el seu ideari hi havia la doble voluntat de servir de la mateixa manera els pobres i els rics. Les espardenyes representarien els ciutadans més humils, i el barret de copa, les classes més afavorides. La segona versió, menys poètica però amb més concordança amb la realitat, diu que el calçat tradicional i quotidià de la Catalunya rural dels segles anteriors era l'espardenya de cànem trenat, i el barret de copa era una peça molt comuna dels cossos armats dels primers anys del segle XIX.

Un altre aspecte que destaca de la uniformitat és el cordó de 90cm de color blanc que penja a la dreta del cinturó. Són unes reproduccions de les manilles que feien servir els Mossos per immobilitzar els malfactors i brivalls de l'època.

Uniforme de mitja gala

Comissari amb l'uniforme de mitja gala.

El decret 184/1995 descriu com és l'uniforme de mitja gala dels Mossos d'Esquadra:

Aquest uniforme per a ocasions institucionals està compost per una jaqueta «tipus americana de color blau fosc, amb coll i solapa, cordada amb quatre botons», i destaca que «als costats superiors hi ha unes bandes de color vermell sobreposades a la costura entre el davant i l'esquena, amb un passador al mig per fixar-hi unes xarreteres dures». En aquestes xarreteres s'hi posen els galons que corresponen a aquell mosso o mossa. Els quatre botons són «metàl·lics platejats amb l'escut de la Generalitat de Catalunya». Compta també amb quatre butxaques de plastró, i concretament «damunt la butxaca superior esquerra haurà d’'anar col·locat l'escut de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra», sota del qual, per cert, es col·loquen les medalles que té el policia que duu l'uniforme. Els pantalons són «del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda» amb un «rivet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals».

La gorra de plat és la mateixa de l'uniforme habitual. La gorra té diferents variants per distingir l'escala a què pertany cada mosso:

«a) Escala bàsica: visera de xarol.»

«b) Escala intermèdia: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats.»

«c) Escala executiva: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats i escut brodat de la Generalitat.»

«d) Escala superior: visera de roba amb cinta, "caramanya" embrancada, soutache i barballera de cordó daurat i escut brodat de la Generalitat. La gorra de plat d'estiu és com la que s'ha descrit però amb la variant que el teixit exterior de color blau marí fosc és reixat.»

Les sabates «hauran de ser de cuir, de color negre i amb cordons». Pel que fa a la camisa i a la corbata són les mateixes de l'uniforme de gala. Els guants són també blancs però específicament de roba. El cinturó, en canvi, difereix una mica: «és de niló de color negre, va subjectat a les travetes del pantaló, i d'ell pengen la funda de l'arma mitjançant el cranc, en sentit vertical, el carregador i les manilles amb la seva funda».

Finalment cal destacar que per tot l'uniforme hi ha la insígnia de la Generalitat: «a tots els botons, niquelats, hi haurà en alt relleu el senyal de la Generalitat. A la part del davant de la gorra de plat i en la doble vertical, el senyal de la Generalitat en color, a sobre d'un feltre vulcanitzat de 42 mm d'alçada i 35 mm d'amplada.»

Controvèrsies i causes judicials

Arran l'actual situació política a Catalunya, els Mossos d'Esquadra han guanyat certa popularitat com a cós policial poc fiable i més partidari de la Generalitat de Catalunya que del poder judicial espanyol . A més:

• En 2008 l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys i set mesos de presó a tres Mossos per les suposades lesions provocades a un detingut de qui es provà la seua innocència. L'any 2009 la pena fou rebaixada pel Tribunal Suprem. I, l'any 2012 el Govern concedí l'indult parcial.
• En 2016 sis agents foren condemnats a dos anys de presó per la seua suposada participació en l'atur cardíac d'un empresari al barri del Raval.
• En 2017 el major dels Mossos fou cessat amb l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola. A més, s'obrí una investigació a la Generalitat a la fi d'esclarir el seu paper durant els fets de l'1 d'octubre de 2017.
• En 2018 va fer-se pública l'acusació d'espionatge a personalitats vinculades amb la premsa i la política.

Fotografies

• 
  Seat patrulla.
• 
  Furgoneta de presoners.
• 
  Patrulla ARRO a peu.
• 
  Agents ABM.
• 
  Furgoneta ABM.
• 
  Formació de patrulles ART.
• 
  Patrulla habitual d'USC.
• 
  Estructura d'una ABP.
• 
  Cotxe dels Mossos d'Esquadra a l'Avinguda Llibertat de Mollet del Vallès.

Articles relacionats

• Col·lectiu Autònom de Treballadors de Mossos d'Esquadra

Bibliografia

• Crònica d'un compte enrere: història recent dels Mossos d'Esquadra. Pere Jané i Sánchez; Dèria Editors SL, 2003. ISBN 978-84-95400-17-8.
• L'origen dels Mossos d'Esquadra. Joan Papell; Pagès Editors, 1999. ISBN 84-7935-589-1.
• Llei 2/2008, 11 d'abril, de modificació Llei 10/1994.(art. 18 i 19)

Enllaços externs

• Mossos d'Esquadra - Lloc web oficial
• Història del cos
• Bloc sobre la Policia de Catalunya
• Article titulat Els Mossos tornen a Barcelona publicat al diari El Punt el 6/11/2005 amb la història del cos a la capital catalana