1898: diferència entre les revisions

1898
Tipus	any civil i any comú començat en dissabte
Altres calendaris
Gregorià	1898 (mdcccxcviii)
Islàmic	1316 – 1317
Xinès	4594 – 4595
Hebreu	5658 – 5659
Calendaris hindús	1953 – 1954 (Vikram Samvat); 1820 – 1821 (Shaka Samvat); 4999 – 5000 (Kali Yuga)
Persa	1276 – 1277
Armeni	1347
Rúnic	2148
Ab urbe condita	2651
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres Pel·lícules
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920
Anys
	1895 1896 1897 - 1898 - 1899 1900 1901

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 17:21, 27 jul 2020

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

15 de febrer - badia de l'Havana (Cuba): s'esdevé una explosió al creuer estatunidenc Maine que serà el pretext perquè els Estats Units declarin la guerra a Espanya (Guerra de Cuba).
Barcelona: Emilio de la Cuadra inaugura al passeig Sant Joan la primera fàbrica d'automòbils d'Espanya.

Naixements

Països Catalans

1 de gener- València: Felip Melià Bernabeu, comediògraf dels anys 1930.
22 de gener - Sant Pere de Terrassa: Ferran Canyameres i Casamada, escriptor català.
4 de maig - Barcelona: Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català (m. 1961).^[1]
15 de juliol - Barcelona: Frederic Escofet i Alsina militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola (m. 1987).
21 de juliol - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, que morirà afusellat per les tropes franquistes (m. 1936).
21 d'octubre - Madrid: Lina Llubera, soprano catalana, casada durant 18 anys amb el compositor rus Serguei Prokófiev.
28 d'octubre - Sabadell: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.
27 de novembre - Barcelona: Marià Manent i Cisa, poeta, prosista, crític literari, memorialista, traductor i activista cultural català (m. 1988).
23 de desembre - el Cabanyal, València: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (m. 1971).

Resta del món

10 de febrer - Augsburg (Alemanya): Bertolt Brecht, escriptor alemany (m. 1956).
23 de febrer - Knutsford, Anglaterraː Lucy Morton, nedadora anglesa, medallista olímpica als Jocs de Paris de 1924 (m. 1980).^[2]
3 de març - Buenos Airesː Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945).^[3]
5 de març - Huai'an (Xina): Zhou Enlai (xinès simplificat: 周恩来; xinès tradicional: 周恩來; pinyin: Zhōu Ēnlái), polític, revolucionari, escriptor i dirigent xinès (m. 1976).^[4]
11 de març - Dayton, Ohioː Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (m. 1968).^[5]
26 d'abril
- Viena - Imperi austrohongarès: Ludwig Wittgenstein, filòsof (m. 1951).^[6]
- Sevilla: Vicente Aleixandre, poeta espanyol, membre de la Generació del 27, i Premi Nobel de Literatura l'any 1977 (m. 1984).^[7]
15 de maig - Courbevoi: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (m. 1992).^[8]
16 de maig -París (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès. Fou un dels més importants representants del taquisme, tendència dins de l'Art informel (m. 1964).^[9]
19 de maig - State College, Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (m.1993).^[10]
3 de juny - Valladolidː Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m. 1994).^[11]
5 de juny - Fuente Vaqueros, província de Granada, Andalusia: Federico García Lorca, escriptor de la Generació del 27.^[12]
17 de juny - Ljouwert, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès.^[13]
4 de juliol - Londres: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (m. 1952).^[14]
6 de juliol - Leipzig, Alemanya: Hanns Eisler, compositor alemany (m. 1962.)^[15]
29 de juliol - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari estatunidenc d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).^[16]
30 de juliol - Castleford, Yorkshire (Anglaterra): Henry Moore, artista i escultor britànic (m. 1986).^[17]
11 d'agost - Salóː Giuseppina Cobelli, soprano italiana (m. 1948).^[18]
4 de desembre - Sant Sebastià: Xavier Zubiri, filòsof basc (m. 1983).
6 de desembre - Gagnef, Dalarna (Suècia): Gunnar Myrdal, polític i economista suec, Premi Nobel d'Economia de l'any 1974 (m. 1987).
23 de novembre - Springfield (Massachusetts): Rachel Fuller Brown, química estatunidenca codescobridora de la nistatina.
26 de novembre - Helsa, Hessen (Alemanya): Karl Ziegler, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1963 (m. 1973).
29 de novembre - Belfast, Irlanda del Nord: Clive Staples Lewis, escriptor irlandès.
4 de desembre - Sant Sebastià, Guipúscoa, Euskadi: Xavier Zubiri, filòsif basc (m. 1983).
20 de desembre - Louisville, Kentucky: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (m. 1990).^[19]

Necrològiques

Països Catalans

30 de maig, Barcelona: Heribert Mariezcurrena i Corrons, gravador i fotògraf català(n. 1847)^[20]

Resta del món

14 de gener, Guildford (Surrey), Anglaterra: Lewis Carroll, sacerdot anglicà, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic (65 anys).
13 de març, Sacramento, Califòrnia (Estats Units): Henry Hathaway, productor i director de cinema estatunidenc (m. 1985).^[21]
15 de març, Londres (Anglaterra): Henry Bessemer, enginyer i inventor anglès, fonedor de tipus d'impremta, pioner de la siderúrgia moderna i inventor del procés de refinat d'acer que porta el seu nom (el procés Bessemer) (n. 1813).^[22]
18 d'abril, París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).^[23]
19 de maig, Hawarden, Gal·les: William Ewart Gladstone, polític gal·lès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1809).^[24]
10 de juny, Trieste, Àustria: Tuone Udaina, últim parlant de dàlmata.
9 de setembre, Vulaines-sur-Seine, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès (56 anys).
10 de setembre, Ginebra, Suïssa: Sissi, emperadriu austrohongaresa, assassinada per l'anarquista italià Lucchesi (n. 1837).
16 de setembre, Neuilly-sur-Seine, França: Ramón Emeterio Betances Alacán, nacionalista de porto-riqueny.
19 de setembre, París: Louis-César Desormes, compositor francès del Romanticisme.
Oberbränd, Eisenbach: Johann Baptist Beha, rellotger

Referències

↑ «Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
↑ «Lucy MORTON - Olympic Swimming | Great Britain» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].
↑ «La Argentinita». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
↑ «Dorothy Gish». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
↑ «Ludwig Wittgenstein | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Literature 1977» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].
↑ «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
↑ «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
↑ «Rosa Chacel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
↑ «Federico García Lorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
↑ «The life of Escher» (en anglès americà). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
↑ «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «The Nobel Prize in Physics 1944» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
↑ «Cobelli, Giuseppina» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico. [Consulta: 11 juny 2020].
↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
↑ «Heribert Mariezcurrena i Corrons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en espanyol). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 100. ISBN 978-84-253-4264-6.
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ «Gustave Moreau» (en francès). Dictionnaire de la peinture. [Consulta: abril 2020].
↑ «William Ewart Gladstone | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1898

[1] «Just Cabot i Ribot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].

[2] «Lucy MORTON - Olympic Swimming | Great Britain» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 2 juliol 2020].

[3] «La Argentinita». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].

[4] Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.

[5] «Dorothy Gish». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].

[6] «Ludwig Wittgenstein | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].

[7] «The Nobel Prize in Literature 1977» (en anglès americà). [Consulta: 22 abril 2020].

[8] «Arletty, una de las figuras míticas de la escena y el cine francés, fallece a los 94 años». La Vanguardia, 25-07-1992, pàg. 45.

[9] Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.

[10] «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].

[11] «Rosa Chacel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].

[12] «Federico García Lorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].

[13] «The life of Escher» (en anglès americà). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].

[14] «Gertrude Lawrence» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2020].

[15] «Hanns Eisler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[16] «The Nobel Prize in Physics 1944» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].

[17] Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.

[18] «Cobelli, Giuseppina» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico. [Consulta: 11 juny 2020].

[19] «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].

[20] «Heribert Mariezcurrena i Corrons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].

[21] Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en espanyol). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 100. ISBN 978-84-253-4264-6.

[22] Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[23] «Gustave Moreau» (en francès). Dictionnaire de la peinture. [Consulta: abril 2020].

[24] «William Ewart Gladstone | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 * [[22 de gener]] - [[Sant Pere de Terrassa]]: '''[[Ferran Canyameres i Casamada]]''', [[escriptor]] [[Catalunya|català]].
 * [[4 de maig]] - [[Barcelona]]: '''[[Just Cabot i Ribot]]''', [[escriptor]] i [[periodisme|periodista]] [[Catalunya|català]] (m. [[1961]]).<ref>{{Ref-web|títol=Just Cabot i Ribot {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0013162.xml|consulta=2020-05-08}}</ref>
+* [[15 de juliol]] - [[Barcelona]]: '''[[Frederic Escofet i Alsina]]''' [[militar]] català al servei de la [[Generalitat de Catalunya]] abans i durant la [[Guerra civil espanyola]] (m. [[1987]]).
 * [[21 de juliol]] - [[Barcelona]]: '''[[Josep Sunyol i Garriga]]''', [[Història de Catalunya|polític]] [[Catalunya|català]] i president del [[Futbol Club Barcelona|Barça]], que morirà afusellat per les tropes [[Francisco Franco Bahamonde|franquistes]] (m. [[1936]]).
 * [[21 d'octubre]] - [[Madrid]]: '''[[Lina Llubera]]''', [[soprano]] [[Catalunya|catalana]], casada durant 18 anys amb el [[compositor]] [[rus]] [[Serguei Prokófiev]].