Oriol Martorell i Codina

Oriol Martorell i Codina (Barcelona, 10 de novembre de 1927-Barcelona, 24 d'agost de 1996) fou director coral, pedagog i catedràtic en història. Fill d'Artur Martorell i Bisbal.

Després d'una formació molt influïda per l'ambient familiar i per l'escoltisme, va cursar estudis musicals amb Lluïsa Torrà de Gibert, Narcís Carbonell i Eduard Toldrà. L'any 1950 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i l'any 1954 en Pedagogia per la Universitat de Perugia (Itàlia). Amb la tesi Mig segle de simfonisme a Barcelona: 1920-1970 reb el doctorat en Història l'any 1976. L'any 1983 fou nomenat catedràtic d'Història de la Música de la Universitat de Barcelona, de la qual ja era professor des de 1970.

Activitats nacionals i internacionals

El 1947 fundà la Coral Sant Jordi que va dirigir fins l'any 1991. Especialista en direcció coral, va desenvolupar una intensa activitat nacional i internacional com a professor, director, jurat, crític, assessor... en diferents països.

Va ser autor de diversos llibres i va exercir la crítica en diversos mitjans de comunicació. Va ser director artístic de Discos Vergara entre 1961 i 1970, i de la col·lecció discogràfica Antologia històrica de la música catalana (1966-1970). És autor, juntament amb Manuel Valls, del llibre El fet musical. També va publicar, amb Josep Massot Muntaner i Salvador Pueyo Els segadors.Himne nacional de Catalunya.

Fou fundador i directiu del Secretariat d'Orfeons de Catalunya (SOC), de l'Europäischen Föderation Junger Chöre (EFJC/Europa Cantat) i de la International Federation for Choral Music. Fou instructor del moviment coral francès À Coeur Joie. i primer president de la Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC).

Va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya pel PSC entre els anys 1992 i 1995.

Premis i reconeixements

Va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1984) i el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla de Belles Arts del Ministeri de Cultura, el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I (1983), el Premi Ramon Fuster del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, el Premi de Musicologia de la Fundació Güell de l'Institut d'Estudis Catalans...

Li van dedicar el primer centre públic català on es poden compaginar els estudis de música i dansa amb l'educació primària i secundària reglada, que es troba a Barcelona.

Enllaços externs

• Col·lecció Martorell-Solanic. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
• Fons digital Oriol Martorell. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
• http://www.xtec.cat/cepa-oriol-martorell/