Premi Nobel de la Pau

El Premi Nobel de la Pau, és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment. Seguint la voluntat d'Alfred Nobel, el premi s'atorga a la persona que ha fet el màxim o el millor treball per la fraternitat entre nacions, per l'abolició o la reducció dels exèrcits d'armes i per la promoció dels congressos de pau.

El guanyador és decidit pel Comitè Nobel Noruec del Parlament Noruec, i el premi s'entrega a Oslo (Noruega), mentre la resta de premis s'atorguen a Estocolm (Suècia). Des de la dècada del 1990 l'atorgament del Premi Nobel de la Pau va seguit del Concert del Premi Nobel de la Pau, realitzat en honor del guardonat o guardonats i amb la presència d'estrelles de la música mundial.

El guardó està dotat actualment amb 10 milions de corones sueques (aproximadament un milió d'euros).

Guanyadors del premi Nobel de la Pau

Any	Premiat Individual o Organització	Notes
2009	Barack Obama (Estats Units)	pels seus esforços per reforçar la diplomàcia internacional i la cooperació entre els pobles
2008	Martti Ahtisaari (Finlàndia)	per la seva important tasca, desenvolupada en diversos continents i durant més de tres dècades, destinada a resoldre els conflictes internacionals
2007	Intergovernmental Panel on Climate Change i Albert Arnold (Al) Gore, Jr.	pels seus esforços d'obtenció i difusió d'informacions sobre els canvis climàtics provocats per l'home i per haver posat les bases per a prendre mesures necessàries a la lluita contra aquests canvis
2006	Muhammad Yunus (Bangla Desh) i el Grameen Bank	pels esforços fets en favor del desenvolupament social i econòmic dels més desafavorits
2005	Mohamed al-Baradei (Egipte) i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica	per llurs esforços en evitar que l'energia nuclear es faci servir amb fins militars
2004	Wangari Maathai (Kenya)	per la seva contribució al desenvolupament sostenible, democràcia i pau
2003	Shirin Ebadi (Iran)	pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. Especialment els de les dones i els nens
2002	Jimmy Carter (EUA)	pels seus esforços infatigables per a trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, impulsar la democràcia i els drets humans, i fomentar el desenvolupament econòmic i polític dels pobles
2001	Nacions Unides i Kofi Annan (Ghana)	pel seu treball per un millor món organitzat i més pacífic
2000	Kim Dae Jung (Corea del Sud)	pel seu treball per a la democràcia i els drets humans a Corea del sud i l'est d'Àsia generalment i per a la pau i la reconciliació amb Corea del Nord particularment
1999	Metges Sense Fronteres	per ser pionera en el treball humanitari en diversos continents
1998	John Hume (Irlanda del Nord) i David Trimble (Irlanda del Nord)	pels seus esforços per a trobar una solució pacífica al conflicte irlandès
1997	Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones (ICBL) i Jody Williams (EUA)	pel seu treball conjunt per la prohibició i neteja de les mines antipersones
1996	Carlos Filipe Ximenes Belo (Timor Oriental) i José Ramos-Horta (Timor Oriental)	per la seva llarga labor a la recerca d'una solució pacífica al conflicte de Timor Oriental
1995	Joseph Rotblat (Polònia/Regne Unit) i Conferències Pugwash	pels seus esforços en la disminució del paper jugat per les armes nuclears en la política internacional, i a llarg termini, per eliminar dites armes
1994	Iàssir Arafat (Palestina), Shimon Peres (Israel) i Isaac Rabin (Israel)	pels seus esforços conjunts en aconseguir la pau a l'Orient Mitjà
1993	Nelson Mandela (Sud-àfrica) i Frederik Willem de Klerk (Sud-àfrica)	pel seu treball pel fi pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica
1992	Rigoberta Menchú (Guatemala)	en reconeixement del seu treball per a la justícia social i la reconciliació ètnico-cultural basat en el respecte pels drets dels pobles indígenes
1991	Aung San Suu Kyi (Birmània)	per la seva lluita no-violenta en defensa de la democràcia i els drets humans
1990	Mikhaïl Gorbatxov (URSS)	pel seu principal paper en el procés de Pau que caracteritza avui a parts importants de la comunitat internacional
1989	Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama (Tibet)	per la seva resistència constant a l'ús de la violència en la lluita de la seva gent per recuperar la llibertat
1988	Cascos Blaus de les Nacions Unides	per la participació en nombrosos conflictes des de 1956
1987	Óscar Arias Sánchez (Costa Rica)	pel seu impuls a les negociacions de pau a l'Amèrica Central
1986	Elie Wiesel (Romania/EUA)	pels relats de la seva experiència personal, de la humiliació total i del menyspreu complet per a la humanitat demostrada en els camps de concentració i el seu treball pràctic en la causa de la pau
1985	Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW)	per la prevenció de la guerra nuclear i l'evitació de conflictes armats
1984	Desmond Tutu (Sud-àfrica)	pel seu treball contra l'apartheid
1983	Lech Wałęsa (Polònia)	per la seva lluita pels drets humans durant el règim soviètic
1982	Alva Myrdal (Suècia) i Alfonso García Robles (Mèxic)	pels seus treballs com a delegats de l'Assamblea General de les Nacions Unides per al Desarmament
1981	Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)	pel seu treball per a satisfer les necessitats cada vegada majors dels refugiats i persones desplaçades arreu del món
1980	Adolfo Pérez Esquivel (Argentina)	per la seva ferma defensa dels Drets humans
1979	Mare Teresa de Calcuta (Albània)	per la seva lluita constant contra la pobresa
1978	Mohamed Anwar al-Sadat (Egipte) i Menachem Begin (Israel)	per les negociacions de pau entre Egipte i Israel
1977	Amnistia Internacional	per la seva ferma lluita contra la tortura arreu del món
1976	Betty Williams (Irlanda del Nord) i Mairead Corrigan (Irlanda del Nord)	per les seves lluites pacífiques en el procés d'Irlanda del Nord mitjançant la fundació del "Moviment per la Pau d'Irlanda del Nord"
1975	Andrei Sàkharov (URSS)	per la seva campanya en favor dels Drets humans
1974	Seán MacBride (Irlanda)	per la seva recerca de la pau com a president de l'Oficina Internacional per la Pau
	Eisaku Sato (Japó)	per la seva ferma defensa de l'entrada del Japó en el Tractat de no proliferació nuclear
1973	Henry Kissinger (EUA) i Le Duc Tho* (Vietnam)	pels esforços en els acords de pau que van posar fi a la Guerra del Vietnam * premi refusat
1972	No concedit	Destinat al Fons Principal
1971	Willy Brandt (Alemanya)	per la seva política anomenada "Ostpolitik", incorporant una nova actitud vers l'Europa Oriental i la República Democràtica Alemanya
1970	Norman Ernest Borlaug (EUA)	pels seus treballs en el Centro Internacional de Mejoramiento de Maíz y Trigo
1969	Organització Internacional del Treball (OIT)	pels seus treballs en la cooperació internacional en el camp del treball
1968	René Cassin (França)	pels seus treballs com a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans
1967	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1966	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1965	UNICEF	pel seu treball constant en les millores de les condicions infantils en els països en vies de desenvolupament
1964	Martin Luther King (EUA)	pel seu activisme en favor dels drets dels negres
1963	Comitè Internacional de la Creu Roja i Societats Nacionals de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja	pels seus constants treballs en el bé de la humanitat
1962	Linus Carl Pauling (EUA)	per la seva campanya contra les proves d'armes nuclears
1961	Dag Hammarskjöld (Suècia) (pòstum)	pels seus treballs de cooperació econòmica amb els països en vies de desenvolupament i ferm pacifista com a Secretari General de les Nacions Unides
1960	Albert Lutuli (Sud-àfrica)	per la seva feina com a president del Congrés Nacional Africà (ANC) en la lluita contra l'apartheid
1959	Philip Noel-Baker (Regne Unit)	pel seu ardent treball de tota una vida destinada a la pau i la cooperació internacional
1958	Georges Pire (Bèlgica)	líder de L'Europe du Coeur au Service du Monde, una organització per l'ajuda als refugiats
1957	Lester Bowles Pearson (Canadà)	president de la 7a sessió de l'Assemblea General de les Nacions Unides per a introduir forces pacificadores per a resoldre la Guerra de Suez
1956	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1955	No concedit	Destinat al Fons Especial d'aquesta secció del premi
1954	Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)
1953	George Marshall (EUA)	per la seva ajuda a la reconstrucció europea desprès de la Segona Guerra Mundial amb el Pla Marshall
1952	Albert Schweitzer (Alemanya)	per la fundació del Lambarene Hospital a Gabon
1951	Léon Jouhaux (França)	per la seva lluita en favor dels sindicats i treballadors
1950	Ralph Bunche (EUA)	per la seva mediació en el conflicte de Palestina entre àrabs i jueus
1949	John Boyd Orr (Regne Unit)	per la seva investigació científica en el camp de la nutrició i el seu treball amb l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO)
1948	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1947	Friends Service Council (Regne Unit) i American Friends Service Committee (quàquers) (EUA)	en nom de la Societat Religiosa d'Amics, congregació protestant d'arrel pacifista
1946	Emily Greene Balch (EUA)	pels seus treballs pacifistes i integradors com a presidenta internacional honoraria de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat
	John Raleigh Mott (EUA)	pel seu treball a establir i consolidar pont entre les organitzacions estudiantils cristianes internacionals per a promoure pau.
1945	Cordell Hull (EUA)	en reconeixement dels seus esforços per aconseguir la pau i entendre en l'hemisferi occidental, els seus acords comercials i el seu treball en la creació de les Nacions Unides
1944	Comitè Internacional de la Creu Roja	concedit retroactivament el 1945
1943	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1942	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1941	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1940	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1939	No concedit	1/3 destinat al fons principal i 2/3 al fons especial d'aquesta secció del premi
1938	Oficina Internacional Nansen per als Refugiats (Suïssa)	pels seus esforços d'establir passaports per als refugiats
1937	Robert Cecil of Chelwood (Regne Unit)	per ser un dels ferms arquitectes i defensors de la Societat de Nacions
1936	Carlos Saavedra Lamas (Argentina)	pel seu paper mediador en la Guerra del Chaco, entre Paraguai i Bolívia, com a president de la Societat de Nacions
1935	Carl von Ossietzky (Alemanya)	pels seus treballs periodístics a favor del desarmament i la pau internacional
1934	Arthur Henderson (Regne Unit)	pels seus treballs com a President de la Conferència de Desarmament de Ginebra el 1932
1933	Ralph Norman Angell (Regne Unit)	pels seus treballs com a membre de l'executiva de la Societat de Nacions
1932	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1931	Jane Addams (EUA)	per la seva participació en el moviment pacifista i sufragista femení així com per la seva participació en la fundació de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat
	Nicholas Murray Butler (EUA)	pels seus esforços en la promoció del pacte Briand-Kellogg
1930	Nathan Söderblom (Suècia)	pel seu lideratge en el moviment ecumènic pacifista
1929	Frank Billings Kellogg (EUA)	pels seus esforços en la consecució de la pau mitjançant la signatura del pacte Briand-Kellogg
1928	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1927	Ferdinand Buisson (França)	pels seus treballs en favor de la pau mitjançant la fundació de la Lliga dels Drets Humans
	Ludwig Quidde (Alemanya)	pels seus treballs historiogràfics en favor de la pau
1926	Aristide Briand (França) i Gustav Stresemann (Alemanya)	pels seus esforços conjunts en la signatura del Tractat de Locarno de 1925
1925	Austen Chamberlain (Regne Unit)	pel seu esforç en la signatura del Tractat de Locarno de 1925
	Charles Gates Dawes (EUA)	pel seu esforç en la consecució de la pau internacional mitjançant el Pacte Dawes
1924	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1923	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1922	Fridtjof Nansen (Noruega)	pels seus treballs com a alt comissionat de la Societat de Nacions
1921	Hjalmar Branting (Suècia)	per la seva mediació en l'entrada de Suècia en la Societat de Nacions
	Christian Lous Lange (Noruega)	pel seu paper com a Secretari General de la Unió inter-parlamentària
1920	Léon Bourgeois (França)	pel seu treball en favor de la pau i la seva participació en la fundació de la Societat de Nacions
1919	Thomas Woodrow Wilson (EUA)	pel seu impuls a la Societat de Nacions i per la promoció de la pau desprès de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Versalles
1918	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1917	Comitè Internacional de la Creu Roja (Suïssa)	per la seva participació humanitària durant la Primera Guerra Mundial
1916	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1915	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1914	No concedit	Destinat al fons especial d'aquesta secció del premi
1913	Henri La Fontaine (Bèlgica)	pels seus esforços negociadors en la consecució de la pau internacional i pels seus treballs com a president de l'Oficina Internacional per la Pau
1912	Elihu Root (EUA)	pels seus treballs, com a Secretari d'Estat Americà, en favor d'aconseguir la pau mundial
1911	Tobias Michael Carel Asser (Països Baixos)	per la seva participació en la creació del Tribunal Permanent d'Arbitratge de La Haia
	Alfred Hermann Fried (Imperi austrohongarès)	per la difusió del moviment pacifista a través de la seva revista "Die Waffen Neider"
1910	Oficina Internacional per la Pau (Suïssa)	per la seva promoció de la Pau internacional
1909	Auguste Beernaert (Bèlgica)	per la seva participació en conferències internacionals de la pau i pel seu impuls del futur Tribunal Permanent d'Arbritatge
	Paul d'Estournelles de Constant (França)	pels seus esforços en l'arbitratge en la pau internacional
1908	Klas Pontus Arnoldson (Suècia)	per la seva lluita en favor de la pau i la fundació de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge
	Fredrik Bajer (Dinamarca)	pels seus treballs, com a polític, per aconseguir la pau i l'arbitratge internacional
1907	Ernesto Teodoro Moneta (Itàlia)	pels seus treballs en favor del pacifisme
	Louis Renault	pels seus treballs, com a jurista de dret internacional, en favor de la pau
1906	Theodore Roosevelt (EUA)	per la seva mediació en la Guerra Russo-Japonesa l'any 1905
1905	Bertha von Suttner (Imperi austrohongarès)	pels seus treballs en favor del pau mundial
1904	Institut de droit international	pels seus treballs sobre el dret intenacional i les seves resolucions pacífiques de conflictes, sempre sota la supremacia de la justícia i la humanitat
1903	William Randal Cremer (Regne Unit)	pel seu treball en l'arbitratge internacional i, particularment pel pacte anglo-americà
1902	Élie Ducommun (Suïssa) i Charles Albert Gobat (Suïssa)	pels seus treballs en l'Oficina Internacional de la Pau i per l'establiment de la Convenció de la Haia
1901	Jean Henri Dunant (Suïssa)	per la creació de la Creu Roja i per ser un dels principals impulsors de la Convenció de Ginebra
	Frédéric Passy (França)	pels seus treballs en favor de la pau i l'arbitratge entre països

Vegeu també

• Llista de guardonats amb el Nobel

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Nobel de la Pau

• (anglès) Fundació Nobel, Premi Nobel de la Pau