Ramon Sugranyes i de Franch: diferència entre les revisions
| Línia 25: | Línia 25: | ||
{{ORDENA:Sugranyes De Franch,Ramon}} |
{{ORDENA:Sugranyes De Franch,Ramon}} |
||
[[Categoria:Capelladins]] |
[[Categoria:Capelladins]] |
||
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]] |
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1982]] |
||
| Línia 30: | Línia 31: | ||
[[Categoria:Premis d'Honor Lluís Carulla]] |
[[Categoria:Premis d'Honor Lluís Carulla]] |
||
[[Categoria:Estudiants de dret de la UB]] |
[[Categoria:Estudiants de dret de la UB]] |
||
[[fr:Ramon Sugranyes de Franch]] |
|||
Revisió del 20:48, 23 oct 2011
Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 2011[1]) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.[2]
Biografia
Fill de Xaviera de Franch i Capdevila, de Cardona, i de Domènech Sugranyes i Gras, arquitecte reusenc i col·laborador de Gaudí.[2] Va néixer a Capellades, en una de les propietats rurals de la seva família materna.[2] Ramon Sugranyes es llicencià en dret i lletres l'any 1933 a la Universitat de Barcelona,[3] on va coincidir amb Miquel Batllori, Jaume Vicens i Vives, Joan Ramon Masoliver, Ramon Aramon i Serra o Jordi Maragall.
Durant la República va participar en la reforma educativa catalana i en moviments estudiantils catòlics,[3] essent vicepresident de la Federació Catalana d'Estudiants Catòlics. També treballà amb Pompeu Fabra com a secretari entre 1933 i 1934 del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona.[3][2] Escrivia periòdicament al diari catòlic El matí i fou professor a a l'innovador centre d'educació secundaria Institut Escola.[2] En 1935-36 va fer el doctorat en dret canònic al Sacro Cuore de Milà, on va conèixer dom Luigi Struzo i el pensador Carles Cardó.[2]
Durant la guerra civil espanyola hagué de quedar-se fora del país degut a la seva militància catòlica. Des de París va participar en els Comitès per a la Pau liderats per Jacques Maritain i Salvador de Madariaga.[3] De Milà es traslladà a Ginebra on va poder continuar estudiant gràcies a l'ajuda de Rafael Patxot.[2]
A partir de 1944 fou professor de llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg (Suïssa), on va iniciar la seva amistat amb el teòleg Charles Journet i on va poder acabar el seu doctorat en dret i realitzar seus estudis sobre Ramon Llull, el precursor del diàleg interreligiós.[3] En aquesta universitat va ocupar la càtedra de literatures ibèriques durant 30 anys.[2]
Com a dirigent catòlic va ser força actiu, com a president de Pax Romana i de la Conferència de les Organitzacions Catòliques Internacionals. Això li va permetre fer amistat amb personatges com el futur Papa Montini, l'italià Vittorino Veronese o Joaquín Ruiz-Giménez.[3] El 1963 Pau VI el nomenà auditor laic del Concili del Vaticà II. Del 1966 al 1974 ha estat consultor del Consell Pontifici per als laics, i del 1979 al 1998 president de l'Institut Internacional Jacques Maritain. EL 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el Premi d'Honor Lluís Carulla de la Fundació Lluís Carulla.
Va publicar les seves memòries Militant per la justícia (1998), on dialoga amb Hilari Raguer i Suñer i la seva filla Margarida. Va morir a Capellades el 26 de febrer de 2011.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 3cat24.cat, Mor als 100 anys el dirigent catòlic i professor de català Ramon Sugranyes
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 La Vanguardia, 5 de març de 2011, La intelectualidad católica. RAMON SUGRANYES DE FRANCH (1911-2011) Auditor laico del Concilio Vaticano II
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 El Punt, 28/02/2011, Ramon Sugranyes de Franch. Intel·lectual catòlic
Enllaços externs
- La Universitat de Barcelona homenatjarà dilluns el capelladí Ramon Sugranyes de Franch, novembre de 2003
- «Ramon Sugranyes i de Franch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
.svg)