Ferran de Sagarra i de Siscar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ferran de Sagarra)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFerran de Sagarra i de Siscar
 Regidor 

Dades biogràfiques
Naixement 19 d'agost de 1853
Barcelona
Mort 30 de març de 1939(1939-03-30) (als 85 anys)
Sant Somplesi
Alma mater Universitat de Barcelona
Es coneix per President de l'Ateneu Barcelonès
Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Dades familiars
Fills
Modifica dades a Wikidata

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 19 d'agost de 1853 - Sant Somplesi 1939)[1] va ser un historiador, fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol i pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es llicencià el 1875 en estudis de dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona. S'especialitzà en investigacions de caràcter històric. Fou un gran especialista en sigil·lografia. Entre els anys 1916 i 1932 publicà l'obra Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell i el Prix Duseigneur de l'Institut de França. També fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Reial Acadèmia de la Història.[2]

L'any 1917, cedí a l'Institut d'Estudis Catalans, del que en formarà part des de 1925. la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, que durant els estius dels anys 1904 i 1906 n'havia pagat els treballs d'excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. El 1925 fou advocats defensor de Ramon Arrufat i Arrufat, militant de Bandera Negra implicat en el complot de Garraf.[3] De 1930 a 1932 fou president de l'Ateneu Barcelonès.

Políticament va militar en el carlisme fins que es va unir a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte IV en 1905. Després milità en Acció Catalana, partit amb el qual fou diputat de la Diputació de Barcelona en 1923.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Sigil·lografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (1916-1932)
  • "Missió Providencial de Santa Teresa de Jesús Infant" (1933)
  • La Primera Guerra Carlina a Catalunya (1935)
  • Les lliçons de la història. Catalunya en 1640
  • Sant Vicenç de Sarrià ... Història d'aquesta vila i parròquia (1921)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagalés. Editorial Murtra (1987)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

La documentació personal de Ferran de Sagarra, dipositada a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona la integren un total de 608 documents corresponents a dues tipologies documentals: cartes i manuscrits. La part més nombrosa del fons correspon a l'epistolari que ha estat dividida en quatre apartats: epistolar sigil·logràfic, correspondència familiar, esborranys de Ferran de Sagarra del període 1888-1925 i cartes adreçades a altres corresponsals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ferran de Sagarra i de Siscar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.258. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  3. Joan Crexell i Playà. El Complot de Garraf. Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p.131. . Tanmateix, cita erròniament Ferran de Segarra i de Castellarnau

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Ramon de Siscar i de Montoliu
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla V

1890-1939
Succeït per:
Xavier de Salas Bosch