Les Coves de Vinromà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: La Masia de Carruano)
Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Coves de Vinromà
les Coves de Vinromà (ca) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 18′ 28″ N, 0° 07′ 21″ E / 40.307777777778°N,0.1225°E / 40.307777777778; 0.1225
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Alta Modifica el valor a Wikidata
CapitalLes Coves de Vinromà (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.831 (2023) Modifica el valor a Wikidata (13,42 hab./km²)
Gentilicicovarxina, covarxí Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície136,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud202 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Albocàsser
la Serra d'en Galceran
Tírig
la Serratella
Alcalà de Xivert
la Salzadella
Vilanova d'Alcolea Modifica el valor a Wikidata
Partit judicialCastelló de la Plana
Dades històriques
PatrociniAssumpció de Maria i Sant Roc Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDimecres
Festa patronalDel 14 al 23 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal12185 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12050 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12050 Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblescovesdevinroma.es Modifica el valor a Wikidata

Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a la Plana Alta.

Geografia[modifica]

Les Coves de Vinromà.

Està situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al límit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Està situat vora la Rambla de les Coves, al peu de les carreteres CV-10 i CV-133 i a l'extrem del vessant oest de les Talaies d'Alcalà. Limita al nord amb Albocàsser i Tírig, a l'est amb la Salzadella, a l'est i al sud amb Alcalà de Xivert, al sud-oest amb Vilanova d'Alcolea i a l'oest amb la Serra d'en Galceran i la Serratella. S'hi pot accedir per la CV-10 des de Castelló de la Plana.

Barris i pedanies[modifica]

Al terme municipal de les Coves es troben els nuclis de població següents:

  • el Molinet.
  • els Terrers Blancs.
  • la Coloma.
  • Mas d'Abad.
  • Mas de Carruano.
  • Mas d'en Ramona.
  • Mas d'en Rieres.
  • Mas dels Calduch.
  • Mas Mosquera Sant Josep.
  • Mas del Tonto
  • Mas d'Albert
  • Mas de Refoies
  • Mas la Corralissa
  • Mas de Pasqualet
  • Mas Nou.

Història[modifica]

El poblament de l'actual municipi de les Coves de Vinromà es remunta a temps prehistòrics. Així ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta, i la cova del Mas d'Abat, on hi ha materials de l'edat del bronze i inhumacions de tipus eneolític.

Sobre l'origen del nom de la vila no hi ha consens: es creu que pot ser romà (Vincens Romanus) o bé àrab (Sidi Abin Romà), tot i que sembla més probable un origen híbrid. Els primers documents en què es parla del castell de les Coves és a la Crònica de Jaume I el 1233, abans de començar la conquesta de València: «D'aquí (Borriana) feien cavalcades i guanyaren Castelló de Borriana i Borriol i les Coves d'Avinromà».

Balasc d'Alagó fou el seu primer senyor que va rebre la vila, l'11 de maig de 1235, junt amb el castell i diverses possessions. A la mort de Balasc, Jaume I va concedir el castell de les Coves de Vinromà a l'orde de Calatrava i per una permuta de terres va passar a Artal III d'Alagón, qui va donar a poblar la vila a Mateu Huguet i d'altres, segons consta en la Carta de Poblament, i nomenà com a batle Joan Peris de Casanova.

El 1294, Jaume II l'atorga als templers, però quan es va abolir eixe orde religiós pel papa Climent V, els seus béns foren adjudicats a l'orde de l'Hospital. El rei, per evitar que els hospitalers adquiriren un poder excessiu, va aconseguir del papa Joan XXII, el 1317, la creació d'un nou orde militar, el de Montesa, que fou l'últim senyor d'estes terres.

Quan, el 1347, els nobles i les viles valencians varen formar la Unió per a fer front al poder reial de Pere IV, la vila de les Coves de Vinromà no en fou una excepció, motiu pel qual fou castigada al pagament de «37.000 sous pels crims de la detestable Confederació i Unió malvada», quantitat que fou feta efectiva a Sant Mateu pel síndic i procurador de les Coves Bernat d'Olesa.

Les Coves de Vinromà fou capdavantera de l'anomenada Comanda Major, pertanyent a la jerarquia principal després de la jurisdicció directa del mestre de l'orde de Montesa o Maestrat, en substitució de la comanda de Culla. El 1421 se celebraren a les Coves de Vinromà les Corts del Regne de València, les quals es traslladaren posteriorment a Traiguera.

El castell de les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila. Era d'origen musulmà. Actualment es troba totalment en ruïnes.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
20012002200320042005200620072008200920102011201220132014201520162017201820192020202120222023 Modifica el valor a Wikidata
1.7831.8601.8651.8771.8571.8761.9842.0932.0522.0382.0492.0091.9251.9101.8701.8701.8361.8221.8231.8061.7921.7911.831 Modifica el valor a Wikidata


Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Més per les Coves de Vinromà (+XLCV), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - les Coves de Vinromà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Més per les Coves de Vinromà Mònica Nos Orient 631 57,68% 6 (+6)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Manuel Enric Garcia Albert 291 26,60% 2 (-3)
Partit Popular Hermínia Salvador Roig 161 14,72% 1 (-3)
Altres candidatures[a] 1 0,09% 0
Vots en blanc 10 0,91%
Total vots vàlids i regidors 1.094 100 % 9
Vots nuls 10 0,91%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.104 82,95%**
Abstenció 227* 17,05%**
Total cens electoral 1.331* 100 %**
Alcalde: Mònica Nos Orient (+XLCV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Castelló,[4] M. Interior,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes des de 1979[modifica]

Ajuntament de les Coves de Vinromà

Des de 2015 l'alcaldessa de les Coves de Vinromà és Mònica Nos Orient. Primerament va ser elegida pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) però en juny de 2018 va abandonar el grup socialista[7] i va passar el grup de «no adscrits». En 2019 es va presentar per Més per les Coves de Vinromà (+XLCV) i va tornar a ser elegida alcaldessa.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Enric Garcia Albert PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Enric Garcia Albert PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Gema Torres Zaragoza PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel Zaragoza Muñoz
Leoncio Marín Agustina 		PP
GM 		14/06/2003
25/12/2006 		Moció de censura
--
2007–2011 Jacobo Salvador Serret JNP[b] 16/06/2007 --
2011–2015 Jacobo Salvador Serret JNP 11/06/2011 --
2015–2019 Mònica Nos Orient
Mònica Nos Orient 		PSPV-PSOE
No adscrits 		13/06/2015
29/06/2018 		Canvi de grup
--
2019-2023 Mònica Nos Orient +XLCV[c] 15/06/2019 --
Des de 2023 Irma Povedano Salvador PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[8]

Economia[modifica]

Oliveres mil·lenàries (les Coves de Vinromà)

Està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels conreus d'oliveres, ametlers i garroferes, tot i que el sector més important és el de l'avicultura, amb nombroses granges d'aviram. A més, hi ha indústries ceràmiques i també n'hi ha de tèxtils dedicades a la confecció.

Monuments[modifica]

Monuments religiosos[modifica]

  • Església parroquial. Dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. D'estil de transició barroc-neoclàssic, el seu interior custodia la Creu Processional Major, de marcada estructura gòtica, de final del segle xv.
  • Església vella. D'estil gòtic, amb barreges posteriors d'altres estils, data del segle xiii. Quan es creà la nova església fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Està desafectada i ara és de propietat municipal.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segons figura a la dovella de l'arc, la seua construcció data del 1614. S'hi venera també sant Miquel.

Monuments civils[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

  • Portada de l'església de l'Assumpció.
    Portada de l'església de l'Assumpció.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer.
    Ermita de Sant Vicent Ferrer.
  • Casa dels Templaris.
    Casa dels Templaris.

Llocs d'interés[modifica]

  • La Moreria. Indret situat al costat del riu de Sant Miquel i prop del nucli urbà.
  • El barranc de la Valltorta. Dins el terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta de la Saltadora (són visitables), la Cova Alta del Lledoner, el Cingle de l'Ermita i altres, que formen un dels conjunts més rics en eixe tipus de manifestacions de tot el país. En terme de Tírig es pot visitar el Museu de la Valltorta i tres coves més, i una altra al municipi d'Ares del Maestrat.

Festes[modifica]

Les festes patronals, que tenen lloc del 15 al 23 d'agost, són en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc. Hi destaca el Ball del Pla i els bous al carrer.

Personatges destacats[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (1 vot, 0,09%).
  2. ↑ JNP són les sigles de Junts pel Nostre Poble.
  3. ↑ +XLCV és l'acrònim de Més per les Coves de Vinromà.

Referències[modifica]

  1. ↑ DÍAZ MANTECA, Eugeni. Les Coves de Vinromà: una vila del Maestrat històric. Castelló: Servei de Publicacions, Diputació de Castelló, 2002. ISBN 84-89944-82-2. 
  2. ↑ Ajuntament de les Coves de Vinromà. «Nota de premsa sense títol», 15-06-2019. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 18 juny 2020].
  3. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.133 [Consulta: 29 abril 2020].
  4. ↑ Junta Electoral de la Zona de Castelló «Relación de candidaturas proclamadas para las Elecciones Municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 23-24. inserció 01868-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  5. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a les Coves de Vinromà», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  7. ↑ Redacció «La alcaldesa de les Coves de Vinromà deja el PSPV y se pasa a no adscrita». La Vanguardia, 29-06-2018.
  8. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Les Coves de Vinromà. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  9. ↑ «Carmen Barberá Puig» (en castellà).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Coves de Vinromà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_Coves_de_Vinromà&oldid=33196200»