Papa Nicolau II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNicolau II
B Nikolaus II2.jpg
Niclolau II en un fresc de la Capella de sant Climent, a Roma.
Biografia
NaixementGerhard de Borgonya
990
Château de Chevron (Regne d'Arle) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juliol 1061 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalària Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSanta Maria del Fiore Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Papacy SE.svg 155è Papa
30 gener 1059 – 27 juliol 1061 (Gregorià)
← Esteve IXPapa Alexandre II →
Emblem of the Papacy SE.svg Papa
24 gener 1059 (Gregorià) – 27 juliol 1061 (Gregorià)
← Esteve IXPapa Alexandre II →
Bisbe diocesà
gener 1045 –
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióClergue, prevere catòlic, papa i escriptor Modifica el valor a Wikidata

Nicolau II, de nom Gerhard de Borgonya (Castell de Chevron, 990Florència, 27 de juliol de 1061), va ser Papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.

L'elecció[modifica]

Després de la mort d'Esteve IX, un col·legi cardenalici dividit escull com a successor a Benet X. Els cardenals dissidents es reuneixen a Siena amb Hildebran, el futur Gregori VII, i escullen com a legítim successor al bisbe de Florència, Gerhard de Borgonya, que adoptarà el nom de Nicolau II.

Després de deposar i excomunicar Benet X en un sínode celebrat a Sutri, Nicolas II va ser coronat pontífex a Roma, el 24 de gener del 1059, en una cerimònia que per primer cop a la història és semblant a la d'una coronació imperial.

Només començar el seu pontificat, i millorant les mesures per reformar l'Església que havien iniciat els seus predecessors, va convocar un sínode celebrat a Laterà (1059), en el que a més d'ordenar l'excomunió dels sacerdots casats que no repudiessin les seves esposes, prohibia als laics participar en misses celebrades per ells. De la seva forta lluita amb el matrimoni dels clergues, deriva el terme nicolaisme.

En aquest mateix concili es prohibeix als sacerdots rebre una església de mans laiques i obtenir càrrecs eclesiàstics a canvi de diners (simonia).

Reforma de l'elecció papal[modifica]

Però l'aspecte més destacat d'aquest sínode van ser les noves regles per les futures eleccions papals. El nou sistema d'elecció pretenia que, tant l'emperador com la noblesa romana deixessin d'intervenir en la designació dels pontífexs, i es va decretar que:

  • El candidat, pertanyent al clergat romà, havia de ser proposat pels cardenals bisbes.
  • La seva acceptació o rebuig incumbia a tot el col·legi cardenalici, format pels cardenals bisbes i pels cardenals preveres.
  • El paper del clergue restant i del poble romà queda reduït al dret, purament formal, d'aprovació posterior.
  • L'elecció s'havia de celebrar a Roma.
  • L'emperador només tenia dret a consens, mai d'oposició.

Aquesta pèrdua dels drets imperials, basats en la Constituio Lotharii i en el Privilegium Othonis, va provocar el rebuig de l'emperador Enric IV que va declarar nuls els decrets adaptats al sínode.

Relació amb els Normands[modifica]

Aquest enfrontament amb el Sacre Imperi, que l'Església no considera temporal perquè porta implícita la independència o no d'aquesta, provocarà que el papa Nicolau II busqui noves aliances per la futura lluita contra l'emperador.

Els nous aliats de l'Església seran els normands, que sota la direcció de Robert Guiscard, es troben sòlidament situats al sud d'Itàlia des del 1016.

L'aliança es cristal·litzarà en el sínode de Melfi (1059), en el que es cedeixen als normands, com a feude papal, una sèrie de territoris que fins aleshores eren imperials, a canvi, Nicolau II, obté el reconeixement del Benevent com a territori pontifici i rep un tribut i auxili armat.

No va ser l'única causa que enfrontés el papat amb l'Imperi, ja que també el 1059, la cúria romana va donar suport a un moviment revolucionari conegut, pel mercat de trastos vells de Milà, com "pataria" que va obligar l'arquebisbe Wide de Milà, nomenat pel govern imperial, a renunciar al seu càrrec i tornar-lo a rebre de mans del Papa.

Nicolau II va morir a Florència el 27 de juny del 1061 i fou enterrat al Duomo.


Precedit per:
Esteve IX
Papa
1059 - 1061
Succeït per:
Alexandre II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Nicolau II