Portal:Còmic/gener
gener · febrer · març · abril · maig · juny · juliol · agost · setembre · octubre · novembre · desembre
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
[modifica]
Manuel González Martí (1877-1972) fon un dibuixant valentí més conegut pel pseudònim Folchi, fundador del setmanari Cascarràbies (1897) i guardonat amb la Medalla d'Or de l'Exposició Regional de València (1909), i amb la Medalla de Plata en l'Exposició de Barcelona (1911).
[modifica] Lynda Barry és una autora estatunidenca nascuda fa 68 anys: professora associada de la Universitat de Wisconsin-Madison, Barry és l'autora de la tira còmica Ernie Pook's Comeek i nombroses obres, pels quals ha rebut set Premis Eisner, entre molts altres guardons. Barry començà a dibuixar en 1977 quan l'editor de la publicació escolar, Matt Groening, anuncià que publicaria qualsevol cosa que li enviaren, i ella li feia aplegar dibuixos extrems amb el pseudònim d'Ernie Pook amb la intenció de posar-lo a prova, però Groening li ho publicà tot: d'ençà, els dos autors establiren una llarga amistat, encara que ambdós han seguit trajectòries diferents. El 2008 publicà What It Is («el que és això»), un llibre d'artista a tot color ple de dibuixos, retalls, collages i preguntes manuscrites com la que hi ha en la portada: Do you wish you could write? («voldríeu aprendre a escriure?»).
[modifica]  Nazario és un autor andalús nascut fa 80 anys, considerat el pare del còmic underground espanyol i un dels més destacats del còmic gai, al costat de Tom de Finlàndia i Ralf König. Artista contracultural per antonomàsia i peça clau de la moguda barcelonina dels setanta i vuitanta, retrata els baixos fons d'una Barcelona canalla en Anarcoma, la seva sèrie més popular. En el 72 s'instal·là a Barcelona, on va donar els seus primers passos al món del còmic underground fundant el grup El Rrollo amb Farry, Xavier Mariscal i Pepichek. Amb ells es trasllada a viure a un pis del carrer Comerç formant una espècie de comuna i editant els seus propis còmics que distribueixen ells mateixos, fins que la persecució policial del fanzine de Nazario Piraña Divina va provocar la dispersió del grup, i la tornada a Sevilla. A aquestes històries presenta diferents personatges dels baixos fons de Barcelona, que es convertirien en constant font d'inspiració a partir d'aquest moment. Col·laborà també a moltes revistes de còmic de la resta d'Europa: Bazaar, It, Actuel, Oz, Frigidaire, Gai Pied, L'Écho des Savanes, etc. El primer còmic de caràcter homosexual fou La visita, publicat en 1975. En 1980 neix la revista de còmic El Víbora de la qual Nazario dibuixa la primera portada i on publicarà la major part de les seves historietes. La història «Anarcoma», publicada en capítols i en la que portava treballant uns anys, es va convertir en la figura emblemàtica de la nova publicació. Amb Turandot i Alí Babá y los 40 maricones, aquesta última considerada la seva obra fonamental, publicada en Makoki, s'acomiadà del còmic, que canvià per quadres amb obsessius autoretrats del seu entorn com a tema.
Publicacions[modifica]El 1904 —fa 120 anys— es publicà a Barcelona el primer número d'En Patufet.
[modifica]Chic Stone era un entintador novaiorqués nascut fa 101 anys, conegut pel seu treball amb Jack Kirby en una etapa de Fantastic Four.
[modifica]  Hayao Miyazaki (n. 1941) és un animador japonés, cofundador de l'estudi Ghibli juntament amb Isao Takahata i un dels autors d'anime a nivell internacional. Gràcies al manga Nausicaä de la Vall del Vent —que va dibuixar per encàrrec de la revista Animage— quan el seu editor, Toshio Suzuki, veié el potencial de Miyazaki i aconseguí el finançament necessari per convertir-lo en pel·lícula.
 El 1994 —fa 30 anys!— Gosho Aoyama publicà el primer capítol de Meitantei Conan.
[modifica]
[modifica].jpeg)  Charles Addams (1912-1988) fon un autor estatunidenc, conegut pel seu humor negre i personatges macabres com La Família Addams —que és la font de dues sèries d'animació— tres pel·lícules, un musical de Broadway i dues sèries de televisió. Addams va néixer a Westfield, Nova Jersey, Estats Units. Va ser fill de Grace M. (de soltera Spears) i Charles Huy Addams. Ha freqüentat la Universitat de Pennsilvània a Filadèlfia. Es va inspirar en l'arquitectura del «College Hall» per dibuixar el solar de la família Addams. Va morir el 29 de setembre de 1988 al St. Clare's Hospital and Health Center, Nova York, després d'un atac de cor. El 7 de gener de 2012, a l'ocasió del centenari de l'artista, s'ha creat en el seu honor un Google Doodle personalitzat del seu univers. Addams ha dibuixat més de 1.300 cartoons durant la seva vida, la majoria publicats a la revista The New Yorker.
El 1929 —fa 95 anys!— Philip Francis Nowlan publicà la primera tira de Buck Rogers i, Hal Foster, la de Tarzan of the Apes. El 1934 —fa 90 anys!— Alex Raymond féu debutar els personatges de Flash Gordon i Jungle Jim en les tires homònimes.
[modifica]Montse Ginesta és una dibuixant i il·lustradora osonenca nascuda fa 72 anys. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona (avui Escola de la Llotja). Especialitzada en l'escriptura i la il·lustració de llibres per infants, ha publicat més de 150 obres Va dirigir la revista infantil Tretzevents des de 1995, en què passà a ser mensual, fins al moment del seu tancament, al 2011.
[modifica]
Wilhelm Busch (1832-1908) va ser un pintor, dibuixant i poeta alemany. Va començar estudiant la construcció de màquines, i després a les Acadèmies de Belles Arts de Düsseldorf, Anvers i Múnic. Va ser conegut principalment per les seves històries satíriques en dibuixos, escrites en vers. La més famosa d'elles, Max und Moritz, es considera la precursora de la tira còmica.
[modifica]
Tintín al país dels soviets és el primer volum de Les aventures de Tintín, la sèrie de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel conservador diari belga Le Vingtième Siècle com a propaganda anticomunista pel seu suplement infantil Le Petit Vingtième, va ser publicat setmanalment des del 10 de gener del 1929 a l'11 de maig de 1930. El còmic narra la història del jove periodista belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats a la Unió Soviètica per informar sobre les polítiques del govern bolxevic de Ióssif Stalin. La intenció de Tintin d'exposar els secrets del règim desperta l'interès dels agents de la policia secreta soviètica, l'OGPU, que intenten atrapar-lo per matar-lo. [modifica]
[modifica] Takehiko Inoue és un mangaka japonés nascut fa 57 anys. El seu primer gran èxit va arribar amb la publicació de Slam Dunk, a partir de 1990. Va arribar a convertir-se en el manga més venut de la història (títol que li va arrabassar anys després One Piece) i va ser adaptat com anime amb notable acceptació. Es tractava d'una obra de gran qualitat gràfica i que combinava un tractament emotiu i realista del bàsquet amb un sentit de l'humor desbordant que ho va fer molt popular. Després de 31 volums de Slam Dunk, Inoue va realitzar una obra també centrada en el bàsquet però que en aquesta ocasió mostrava un aire futurista, Buzzer Beater. També va realitzar diverses obres curtes, entre les quals destaca Piercing. No obstant això, no va aconseguir altre gran èxit fins que va començar a publicar Vagabond, una història basada en la vida de Musashi Miyamoto, un guerrer llegendari japonès, que segueix publicant actualment. Alterna la publicació d'aquesta obra amb Real, centrada en el món del bàsquet en cadira de rodes. Actualment Inoue és un dels mangakes més importants i respectats de la indústria. També ha dissenyat els personatges del videojoc Lost Odyssey, un rpg de Mistwalker, empresa fundada pel "pare" de la prestigiosa saga Final Fantasy, Hironobu Sakaguchi.
[modifica]Jijé (1914-1980) era un dibuixant való. Fou col·laborador de la tira còmica Spirou et Fantasio (i per haver-hi introduït el personatge Fantasio) i també va ser el creador d'una del primeres tires còmiques europees importants, Jerry Spring. Va néixer a Gedinne, Namur, on va completar diversos estudis d'art (ebenisteria, orfebreria, dibuix i pintura) a l'abadia de Maredsous. El 1936, va crear el seu primer personatge de còmic, Jojo al diari catòlic Le Croisé. Jojo va estar influït per Les Aventures de Tintin, però Jijé va anar desenvolupant gradualment el seu propi estil. Aviat va fer una segona sèrie, Blondin et Cirage, per la revista catòlica per a joves Petits Belges. Jijé també va produir moltes il·lustracions per diverses revistes valones. El 1939, va començar a treballar per la nova revista Spirou, on produeix la major part de la seva obra i amb qui quedarà associat fins al final de la seva vida. Com que la revista no podia rebre material de còmic estranger durant la guerra, ell va dibuixar la majoria dels còmics durant aquell període. Va assumir la sèrie principal, Spirou et Fantasio, de Rob-Vel: va afegir el personatge Fantasio a l'heroi solitari Spirou per tal d'afegir algun detall còmic a la sèrie. Ell llavors va crear la seva pròpia sèrie, Jean Valhardi, i va dibuixar episodis de sèries americanes publicades durant la guerra, com Superman i Red Ryder, quan a causa de la guerra, les pàgines americanes no podrien arribar a l'editor. La seva fe catòlica va inspirar les biografies de Don Bosco i Cristòfol Colom, així com un gospel en forma de còmic, Emmanuel. Després de la guerra, va entregar les seves sèries a artistes més joves: André Franquin aconseguia Spirou et Fantasio, Eddy Paape Jean Valhardi i Victor Hubinon Blondin et Cirage. A la dècada dels 50, va dibuixar noves aventures de Jean Valhardi i Blondin et Cirage, mentre començava una sèrie nova, Jerry Springs. També va dibuixar una biografia de Baden-Powell. Als 60 es va encarregar de Tanguy et Laverdure d'Albert Uderzo i Redbeard de Victor Hubinon, tots dos a la revista Pilote.
[modifica]  Richard Felton Outcault (1863-1928) fon un autor estatunidenc, creador de la sèrie The Yellow Kid, a partir de la qual va néixer i es va desenvolupar la historieta tal com la coneixem avui dia. Outcault va començar la seva carrera com a il·lustrador tècnic de Thomás A. Edison i com a dibuixant humorístic per a les revistes Judge i Life. Aviat va signar pel New York World de Joseph Pulitzer i en el seu suplement dominical en color anomenat World va començar, el 5 de maig de 1895, la sèrie de megaviñetas còmiques Hogan's Alley que presentava a un nen dels suburbis amb una camisa a la qual hi apareixien els textos. A partir del 5 de gener de 1896, aquesta camisa va ser acolorida, a manera d'experiment, amb un color particularment dificultos aleshores: el groc; d'aquesta manera l'expressió popular Yellow Kid va acabar per filtrar-se des del públic fins al títol general de la sèrie. Quan a l'octubre de 1896 va passar a treballar pel New York Journal de William Randolph Hearst, rival de Pulitzer, The Yellow Kid va començar a aparèixer com una successió de vinyetes en lloc d'una sola. Això, que Outcault va dur a terme per iniciativa del mateix Hearst és considerat per molts teòrics el veritable moment del naixement de la historieta. En 1897 va tornar a canviar de periòdic, creant pel New York Herald, les sèries Poor Li'l Mose (1901) i Buster Brown (1902-1905). Aquesta última la continuaria a New York American des de 1906 fins a 1920.
[modifica]
Iznogud és un personatge de ficció, una sèrie de còmic francobelga del gènere d'humor i una sèrie de dibuixos animats animats per TV. Fou creat pel guionista René Goscinny i el dibuixant Jean Tabary i va ser publicat per primer cop el 1962 al número 1 de la revista Record. El nom original en francès és el de Iznogoud. Inicialment es va titular Les aventures du calife Haroun El Poussah. Després de la desaparició de la Record, la sèrie va començar a publicar-se a Pilote el 1968. La historieta està ambientada en el Bagdad meravellós de Les mil i una nits. Harún El Pussah, un personatge bonàs, molt estimat pel poble, és el califa de Bagdad, i Iznogud és el seu visir. El nom del personatge revela el seu caràcter: és un joc de paraules amb la frase anglesa He's no good. En efecte, l'objectiu de l'envejós i traïdor visir no és altre que "ser califa en lloc del califa", per a això, davant la passivitat beneita de Harún, es dedica a conspirar interminablement, amb l'ajuda del seu fidel Dilat Larà (Dilat Larath en la versió original). Els plans d'Iznogud sempre fracassen i condueixen a Iznogud i Dilat Lara a situacions aparentment sense sortida, de les quals, però, no queda mai empremta al començament de l'episodi següent. Destaca per ser una de les escasses tires còmiques infantils on el protagonista és el dolent de la trama i no un heroi positiu. Amb el nom d'El Califa i el Gran Visir, es va publicar en català en la Tretzevents entre els números 202 i 343.
[modifica]
Giner era un autor ortellà nascut fa 100 anys, co-creador del Inspector Dan. La seua primera col·laboració amb l'Editorial Bruguera va tenir lloc en 1943, amb la publicació dels quadernets Aventuras y viajes; no obstant això, la seua obra principal, El Inspector Dan de la Patrulla Volante, va aparéixer en la revista Pulgarcito el 1947. Giner va participar el 1957 juntament amb José Peñarroya, Carlos Conti, Josep Escobar i Guillem Cifré en la fundació de la revista independent Tío Vivo, per a la qual creà la sèrie humorística Lolita y Enrique se van a casar (1957). Fracasada la mampresa independent, Giner es traslladà a Londres, on va treballar per a Amalgamated Press. En 1961 tornà a Catalunya i va reprendre la col·laboració amb Bruguera, especialment en la revista Sissi. Anys després va deixar el món de la historieta per treballar a la construcció, fins que, el 1974, en quedar parcialment paralitzat com a conseqüència d'una greu malaltia, va tornar als còmics. El 1982 va recuperar el personatge d'Inspector Dan . [modifica]
 Azpiri era un autor madrileny nascut fa 77 anys, reconegut pels seus còmics de ciència-ficció. Especialment populars són les històries de Lorna (per a adults) i Mot (per a públic juvenil). Els seus primers còmics els va publicar a la revista Trinca a partir de 1971, amb guions de Carlos Buiza i Carlos Cidoncha. Amb el tancament de Trinca, Azpiri va realitzar còmics eròtics per el mercat italià compaginats amb còmics d'autor com ara Zephyd. També va col·laborar a la revista infantil El Acordeón el 1976. A partir de 1981, a Cimoc, va dibuixar la seva sèrie Lorna, amb Cidoncha com a guionista, cosa que va acabar portant les seves obres a altres publicacions com ara Heavy Metal i Penthouse Comix. Als 80 va fer diversos treballs per la indústria del vídeojoc i el 1988 comença a publicar per El País al suplement juvenil El Pequeño País el còmic Mot, que més tard seria recopilat en un volum i adaptat a una sèrie d'animació
[modifica]Martin Goodman (nascut fa 116 anys) era un editor estatunidenc de revistes pulp, llibres de butxaca, revistes dirigides a públic masculí i còmics, originant la companyia que acabaria convertint-se en Marvel Comics.
[modifica]
 Patricia Highsmith (1921-1995) fou una escriptora texana de novel·la detectivesca ben coneguda pels seus thrillers psicològics, que han tingut més de dues dotzenes d'adaptacions cinematogràfiques. El 1942, Highsmith es graduà a la Universitat Barnard, on estudià composició anglesa, teatre i conte. Va viure entre la Ciutat de Nova York i Mèxic de 1942 a 1948. Durant aquesta etapa escrivia per a editors de còmic, aconseguint dues històries al dia a canvi de $55 per setmana. Amb Nedor/Standard/Pines (1942-43), escrivia per a Sgt. Bill King i contribuïa a la publicació Black Terror. Per a Real Fact, Real Heroes i True Comics, escrigué perfils en clau de còmic sobre notables personalitats de la cultura: Barney Ross, Edward Rickenbacker, Einstein, Galileo Galilei, Oliver Cromwell, Isaac Newton, David Livingstone i d'altres. Durant l'etapa 1943-1945 escrivia guions per a Fawcett Publications de personatges de la mateixa Fawcett Comics com Golden Arrow, Spy Smasher, Captain Midnight, Crisco i Jaspi. També per a Western Comics del 45 al 47. Quan més tard escrigué L'enginyós senyor Ripley (1955), amb el seu habitual humor negre, una de les primeres víctimes del protagonista és el dibuixant de còmic Frederick Reddington, un gest que anava dirigit a la seva carrera anterior, que ja havia abandonat.
[modifica]
 Mortadel·lo i Filemó son dos personatges que aparegueren per primera vegada el 1958 en el numero 1.394 de la revista Pulgarcito: és l'obra més popular del seu creador, Francisco Ibáñez, i conta les peripècies de dos agents de l'organització secreta TIA (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia). Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic. La sèrie es va poder veure per primera vegada a la revista Pulgarcito, el dia 20 de gener de 1958. La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics Sherlock Holmes i el doctor Watson. Al principi treballaven com a detectius privats en una agència pròpia.
[modifica]The Beezer (1956) · Mark Martin (n. 1956) · Jim Unger (n. 1937) [modifica] Alex Ross és un il·lustrador estatunidenc nascut fa 54 anys, conegut principalment per les seves pàgines interiors pintades, portades i treballs de disseny. Es va donar a conèixer amb la minisèrie Marvels de 1994, en la qual va col·laborar amb el guioniste Kurt Busiek per a Marvel. Des de llavors, ha realitzat diversos projectes tant per a Marvel com per a DC Comics, com la minisèrie Kingdom Come de 1996, que Ross va coescriure, portades i dissenys de personatges per a la sèrie Astro City de Busiek, i diversos projectes per a Dynamite Entertainment.
Lady Penelope (1966) · Secret Agent X-9 (1934) · Spike (1983) [modifica]Zipang és un manga de Kaiji Kawaguchi: publicat per primera volta l'any 2000 en la revista Morning de Kōdansha, la sèrie reprén la temàtica bèl·lica mampresa per Kawaguchi en una obra anterior, Chinmoku no kantai, però amb un toc de ciència-ficció i un dibuix més estilitzat. L'any 2002 guanyà el Premi Kōdansha al millor manga en la categoria general i el 2009 havia venut quinze milions d'àlbums; l'últim capítol aparegué en el número 49 de l'any 2009 de la Morning, després de nou anys i tres mesos de publicació i de que Kawaguchi la interrompera en trencar-se un braç.
[modifica]
[modifica]
[modifica] Benejam (1890-1975) fou un autor menorquí. Els seus primers pseudònims foren Nino i Ferrer. El nom de Benejam està associat amb els personatges més populars de la revista TBO: La familia Ulises. Per la mateixa revista, creà a Eustaquio Morcillón i el seu ajudant Babalí o Melitón Pérez. A més, continuà la secció Los grandes inventos del TBO després de les etapes de Nit, Tínez i Tur. Juntament amb Urda fou un dels dibuixants més prolífics de la revista. Sal Buscema és un dibuixant novaiorqués nascut el 1936 que treballà en molts títols de Marvel Comics durant la dècada de 1970, com Avengers, The Spectacular Spider-Man, Captain America, The Incredible Hulk o Rom: Spaceknight; també col·laborà com a entintador amb son germà major, John Buscema, en Fantastic Four. El jove Sal debutà com a dibuixant l'any 1968 en la sèrie Gunhawk i el mateix any entintà els dibuixos del seu germà en Silver Surfer; més tard s'incorporà al planter de Marvel com a artiste de recurs per a executar historietes de reforç junt amb el guioniste Bill Mantlo per a evitar els retards dels autors contractats. Buscema es va fer conegut per la profusió de títols en quà aplegà a treballar, per la qual cosa en els articles editorials del Bullpen Bulletins («butlletins de la redacció») se l'anomenava Our Pal Sal («el nostre company Sal»).
[modifica]
[modifica]Mary Tourtel (1874-) fon una autora anglesa, creadora de la tira Rupert Bear. Rupert Bear es va crear el 1920, en un moment en què l'Express competia amb The Daily Mail i la seva popular banda de còmics Teddy Tail, així com amb la tira Pip, Squeak i Wilfred a The Daily Mirror. El llavors editor de notícies de l'Express, Herbert Tourtel, es va proposar produir una nova historieta per a rivalitzar amb les d'aquests diaris i immediatament va pensar en la seva dona Mary, que llavors ja era una autora i artista consolidada. El resultat va ser Rupert Bear que es va publicar per primera vegada com un personatge sense nom en una tira titulada Little Lost Bear el 8 de novembre de 1920. Les primeres tires van ser il·lustrades per Mary i subtitulades pel seu marit, i es van publicar com dos còmics diaris amb una història curta a sota. Rupert era originalment un ós marró fins que l'Express va retallar les despeses donant-li el color blanc icònic i característic. El Rupert de Mary s'assemblava més a un ós de debò, amb una manera de caminar pesada i amb més pèl. La roba de color vermell viu i groc del Rupert contemporani era originalment un suèter blau amb pantalons grisos. L'any 1931 Herbert Tourtel va morir en un sanatori alemany i Mary es va retirar quatre anys després, el 1935, després que la seva visió i la seva salut es deterioressin. Les tires de l'ós Rupert les va continuar un il·lustrador Punch, Alfred Bestall.
[modifica]  Raoul Barré (n. ) era un dibuixant quebequés nascut fa 150 anys, un dels pioners del còmic canadenc junt amb Albéric Bourgeois, Joseph Charlebois, René-Charles Béliveau o Th. Busnel, i el primer d'ells a publicar-ne en francés del Quebec. Barré estudià a l'Institut du Mont Saint-Louis i al Conseil des Arts et Manufactures i publicà les primeres il·lustracions en Monde Illustré i Le Passe-temps, abans de traslladar-se a París el 1896 per a estudiar a l'acadèmia Julian i a l'Escola de Belles Arts, una etapa durant la qual publicà en Le Sifflet, Le Cri de Paris, Le Gavroche, Les Débats, La Revue des Deux Frances i La Gaîté Gauloise; el 1989 tornà al Quebec i el 1901 començà de dibuixar per al periòdic La Presse, en el qual publicà la primera tira còmica en francés del Canadà, Pour un dîner de Noël, encara sense bafarades; Barré publicà més historietes en la secció En roulant ma boule, antologades més tard per la Librairie Déom Frères; el 1906 començà Les contes du père Rheault, a color i amb globus, en les pàgines de La Patrie. Abans, el 1903 s'havia mudat a Nova York on, a banda de treballar en la il·lustració comercial, participà en exposicions de pintors canadencs i dibuixà la tira Noah's Ark per al McLure Newspaper Syndicate.
Ryan Kelly (n. 1976)
[modifica]  Aleix Saló és un ninotaire ripolletenc nascut el 1983. Va començar a publicar a la premsa local als 17 anys; també ha treballat per Directe!, l'Avui i El Jueves. Va guanyar el concurs de còmics del Carnet Jove, amb el qual va publicar Fills dels 80, la generació bombolla.
[modifica] El Marsupilami és un personatge de còmic francobelga creat per André Franquin el 1952 a les pàgines d'Espirú i Fantàstic, i que després desenvolupà la seva pròpia sèrie d'àlbums, escrits per Greg i Yann i dibuixats per Batem, a finals de la dècada del 1980, publicats per Marsu Productions. Més tard, les seves aventures es van convertir també en dues sèries de dibuixos animats i un videojoc per a Sega Genesis, i grans quantitats de marxandatge. Les aventures del Marsupilami han estat traduïdes del francès a diversos idiomes, entre ells el català, l'alemany, l'holandès, el portuguès, el castellà, el grec i diverses llengües escandinaves. L'any 2009 es va afirmar que la sèrie de còmics de Marsupilami havia venut més de tres milions de còmics, segons va anunciar Marsu Productions.El 2013, l'empresa de còmics Dupuis va comprar Marsu Produccions i els seus personatges, permetent d'aquesta manera una nova producció d'Espirú i Fantàstic que incloïa el Marsupilami. Aquesta nova producció de còmics també ha estat traduïda en català.
|
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_Leopoldo_Calvo_Sotelo_y_su_mujer_conversan_con_el_dibujante_y_humorista_Antonio_Mingote_(cropped).jpeg)
.jpg)
_retouched.jpg)
.jpg)
.jpg){kind=small}
.svg){kind=small}
- ↑ «Chikudenya tōbē» (en anglés). The PC Engine Software Bible. [Consulta: 26 gener 2022].