Castor americà: diferència entre les revisions

Castor americà
Castor canadensis
	;
Enregistrament
	;
Dades
Principal font d'alimentació	trèmol, pollancre i salze
Esperança de vida	15 anys
Longevitat màxima	23,4 anys
Hàbitat	bosc, zona humida, llac, bassa, aigua dolça i aiguamoll
Nombre de cries	3,5
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	4003
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Castoridae
Gènere	Castor
Espècie	Castor canadensis ; Kuhl, 1820
Distribució
	; Verd fosc: nadiu. Verd clar: introduït

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 20:30, 2 maig 2017

El castor americà (Castor canadensis) és una de les dues espècies de castor que encara existeixen. És un gran rosegador semi-aquàtic que habita rius i estanys de Nord-amèrica (Canadà, Estats Units i Mèxic) i també habita, reintroduït, la Terra del Foc (Argentina) i la península Escandinava. També és anomenat castor nord-americà o bé utilitzant el nom d'alguna de les subespècies que inclou, destacant entre aquestes, el castor canadenc. Aquesta espècie era semblant, encara que més petita, al castor de Kellogg, que també va habitar a Nord-amèrica.

Aquest animal és sovint caçat per la seva pell. A principis del segle XIX, la caça gairebé el va exterminar, acabant amb ell a bona part de la seva àrea de distribució original. A més, els pobladors nadius i els primers colons es menjaven la seva carn. Gran part de l'exploració inicial de Nord-amèrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americà.

Aquesta espècie és força abundant, més que el castor europeu i la seva població s'estima que està entre els 10 i 15 milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amèrica, abans de l'època del comerç de pells. Tot i el declivi, no es considera una espècie en perill d'extinció.^[2]

Descripció

Es tracta del rosegador més gran de Nord-amèrica, rivalitzant amb el castor europeu per ser el segon més gran del món, darrere del capibara. Els adults generalment pesen entre 11 i 32 quilograms, sent la mitjana de 20. La longitud conjunta del cap i del cos varia entre 74 i 90 centímetres, amb una cua que li afegeix entre 20 i 35 centímetres a la longitud total. Els individus molt vells poden excepcionalment excedir les mides normals, pesant més de 40 quilograms o fins i tot arribant als 50.^[3]^[4]^[5]^[6]

Com el capibara, el castor és un animal semi-aquàtic. Té moltes característiques fruit de l'adaptació al seu estil de vida. Té una gran cua aplanada i unes potes del darrere grans i palmades. Les potes del davant són més petites i tenen urpes. Els ulls estan coberts d'una membrana nictitant que li permet veure sota l'aigua. Les narius i les orelles es segellen quan es submergeix. Una capa gruixuda de greix sota la pell l'aïlla de l'entorn d'aigua freda que l'envolta. El seu pelatge està format per una doble capa de pèls superposats, que són llargs i gruixuts a l'exterior, i fins i curts a l'interior. El color dels pèls és variat, encara que generalment és de color marró fosc. Les glàndules odoríferes, situades prop dels genitals, secreten una substància oliosa coneguda amb el nom de castori, amb la qual l'animal aïlla el seu pelatge de l'aigua.

Abans de la seva gairebé extinció, a causa de les trampes, a Nord-amèrica, el castor hi vivia pràcticament a tot arreu des de la tundra àrtica fins als deserts del nord de Mèxic, i de l'Atlàntic al Pacífic. ^[7]^[8]^[9] El 1907, el físic naturalista Edgar Alexander Mearns va documentar la presència del castor al riu Sonora, que podria ser la part més meridional de la seva àrea de distribució.^[10] No obstant això, la presència d'aquesta espècie a Mèxic també ha estat documentada als rius Colorado, Bavispe i San Bernardino.^[11]

Comportament

Els castors són animals diürns. Són excel·lents nedadors que poden romandre sota l'aigua fins a 15 minuts. Més vulnerable a terra ferma, tendeix a romandre a l'aigua tot el que pot. Utilitzen la seva cua plana i escamosa tant per donar avís d'un perill colpejant la superfície de l'aigua com per a emmagatzemar greixos.

Construeixen les seves llars amb branques, branquetes, pedres i fang, a llacs, al curs de rius i rierols, i a deltes.^[12] Aquestes llars poden trobar-se envoltades d'aigua o tocant a terra. De vegades excaven caus als bancs del rius. Són molt coneguts per construir presses als corrents i construir les seves llars als estanys artificials que es formen. Quan construeixen les seves llars en estanys, primer fan una pila de pals i després rosseguen els pals per crear una o més entrades i dues plataformes per sobre de l'aigua dins la pila de pals. La primera s'utilitza per l'assecat. A l'hivern cobreixen de fang l'estructura de pals, de manera que quan el fang es congela assoleix la consistència del formigó. A la part superior és deixa un petit forat per l'aire.

L'objectiu de la presa és la creació de refugis que li permetin al castor escapar dels seus predadors. Quan l'aigua profunda ja és present a llacs, rius o rierols, viu en un cau a les ribes amb una entrada sota l'aigua. Els dics es construeixen amb branques d'arbres talats pels castors, així com amb roques, herba i fang. L'escorça interior, les branques, els brots i les fulles d'aquests arbres constitueixen una part important de la seva dieta.^[13] Els arbres són talats amb els seus incisius poderosos. Les potes davanteres s'utilitzen per cavar i transportar i col·locar els materials. Alguns investigadors han demostrat que el so de l'aigua corrent dicta quan i on un castor construeix la seva presa. A més de proporcionar una llar segura als castors, els estanys artificials que creen també proporcionen un hàbitat per a ocells aquàtics, peixos i altres animals aquàtics. Les seves preses ajuden a reduir l'erosió del sol i poden ajudar a reduir les inundacions. No obstant això, les preses construïdes pels castors no són permanents i depenen de la seva presència continua per al seu manteniment. Generalment es concentren en la construcció i reparació de preses durant la tardor, en preparació per a l'hivern. A les zones més al nord de la seva àrea de distribució geogràfica, sovint no es reparen els desperfectes ocasionats per les llúdries, i en ocasions són ells mateixos els causants amb la intenció de fer baixar el nivell d'aigua de l'estany, per tal de crear més espai per respirar sota el gel o aconseguir un accés més fàcil als arbres que hi ha per sota de la presa. En un estudi realitzat el 1988 a Alberta, Canadà, cap castor va reparar els llocs per on es perdia aigua durant l'hivern. De 178 llocs on es perdia aigua, castors va reparar posteriorment 78, i no en van reparar 68. La resta van ser reparats parcialment.^[14]

Els castors són conegut principalment per la seva construcció de preses. Conserven els seus hàbitats als estanys, reaccionant ràpidament al so de l'aigua corrent, refent les preses amb branques d'arbres i fang. Els primers ecologistes creien que la construcció de preses era una proesa de planificació arquitectònica, que indicava el seu elevat intel·lecte. Aquesta teoria va ser posada a prova reproduint el so d'aigua corrent en un camp proper a un estany on hi vivien castors. Malgrat que el so es reproduïa a terra ferma, el castor cobria el reproductor de cintes amb branques i fang.^[15] La presa més gran registrada feia 850 metres (més de mig quilometre) i va ser descoberta a través d'una imatge feta per satèl·lit el 2007.^[16] Es troba al límit meridional del Parc Nacional Wood Buffalo, al nord de la província canadenca d'Alberta, i fa més de dues vegades l'amplada de la presa Hoover que fa 379 metres d'amplada.^[17]

Generalment, el propòsit de la presa és el de proporcionar aigua al voltant dels caus suficientment profunda com per a que no es congeli a l´hivern. Les preses també inunden les zones de bosc circumdant, donant el castor accés segur a una font d'aliment important, com són les fulles, els brots i l'escorça interior d'arbres en creixement. Prefereixen els pollancres i els àlbers, però també utilitzen bedoll, auró, salze, vern, cirerer americà, roure, faig, freixe, càrpinus de Carolina i, ocasionalment, pi i avet.^[18] També s'alimenten de bova, nimfeàcies i altre vegetació aquàtica, especialment a principis de primavera. Al contrari del que molta genta creu,^[19] no s'alimenten de peixos. A àrees on la superfície de l'estany es glaça, els castors recullen aliment a finals de la tardor en forma de branques d'arbres, emmagatzemant-les sota l'aigua, generalment clavant l'extrem esmolat de les branques al fang del fons, on estan accessibles durant l'hivern. Sovint, la pila de branques d'aliments sobresurt per sobre de l'estany i s'hi acumula neu a sobre. Això aïlla l'aigua que hi ha per sota i manté una obertura en el gel que cobreix l'estany. Els castors solen aparellar-se per tota la vida. Els joves castors romanen normalment amb els pares durant un màxim de 2 anys.

Els predadors naturals més comuns del castor són els coiots, els llops i els pumes. Els castors són un aliment particularment important pels llops solitaris.^[20] L'ós negre és un predador ocasional de castors, que si se li presenta la ocasió, pot trencar els caus dels castors amb les seves potes.^[21] Possiblement a causa de les seves diferències pel que fa a preferències d'hàbitat, l'ós gris no es conegut per alimentar-se de castors al Parc nacional Denali.^[22] Altres predadors menys significatius inclouen el golut, el linx canadenc, el linx roig i la guineu, els quals és poc probable que puguin capturar castors adults degut a la seva mida més petita, i l'al·ligàtor americà, que coexisteix mínimament amb els castors. Tant l'àguila daurada com el pigarg americà, poden ocasionalment capturar algun castor, més probablement si es tracta d'una cria petita.^[23] Tot i les repetides afirmacions, no hi ha cap evidencia real de que les llúdries s'alimentin de castors.^[24]

Reproducció

El castor americà té una sola ventrada per any, i entra en zel només entre 12 i 24 hores, entre finals de desembre i maig, amb un pic al gener. A diferència d'altres rosegadors, els castors són monògams i les parelles romanen juntes durant múltiples estacions de reproducció. El període de gestació és d'una mitjana de 128 dies, al final del qual generalment donen a llum entre 2 i 3 cries, poden arribar fins a 6 cries.^[25] La major part dels castors no es reprodueixen fins als 3 anys d'edat, encara que el 20% de les femelles de 2 anys, es reprodueixen.^[26]

Subespècies

El primer registre fòssil de castor data de fa entre 10 i 12 milions anys i va ser trobat a Alemanya. Es creu que van arribar a Nord-amèrica a traves de l'estret de Bering. El registre fòssil més antic trobat a Nord-amèrica data de fa 7 milions d'any i consta de dues dents trobades prop de Dayville, Oregon.^[27]^[28]

Es van arribar a identificar 25 subespècies de castor americà, amb distincions basades principalment en petites diferències morfològiques i d'aïllament geogràfic en el moment del descobriment. No obstant això, en general les tècniques modernes utilitzen la genètica enlloc de la morfologia per distingir entre subespècies, i en l'actualitat el Sistema Integrat d'Informació Taxonómica (que proporciona informació taxonòmica autoritzada sobre plantes, animals, fongs i microbis d'Amèrica del Nord i el món) no en reconeix cap subespècie, tot i que no s'ha realitzat un anàlisi genètic definitiu. Aquest anàlisi seria complicat de fer pel fet que s'ha produït una barreja genètica de les poblacions, a causa dels nombrosos esforços de reintroducció destinats a ajudar a l'espècie a recuperar-se després de la seva extinció a moltes regions.

Les subespècies (anteriorment reconegudes) més esteses a Nord-amèrica són C. c. acadicus, C. c. canadensis (castor canadenc), C. c. carolinensis (castor de Carolina) i C. c. missouriensis (castor del riu Missouri).^[29] El castor canadenc originalment habitava gairebé tota la superfície forestal del Canadà,^[30] i a causa de la seva pell més valuosa, fou triat sovint per reintroduccions a altres llocs. El castor de Carolina viu al sud-est dels Estats Units, el castor del riu Missouri, com el seu nom ho indica, es troba al Riu Missouri i als seus afluents i C. c. acadicus es troba a tota Nova Anglaterra, a la zona nord-est dels Estats Units.

Llista de subespècies

C. c. acadicus
C. c. baileyi
C. c. belugae
C. c. caecator
C. c. canadensis
C. c. concisor
C. c. carolinensis
C. c. duchesnei
C. c. frondator
C. c. idoneus
C. c. labradorensis
C. c. leucodonta
C. c. mexicanus
C. c. michiganensis
C. c. missouriensis
C. c. pacificus
C. c. pallidus
C. c. phaeus
C. c. rostralis
C. c. repentinus
C. c. taylori
C. c. texensis
C. c. subauratus
C. c. sagittatus
C. c. shastensis

Diferències amb el castor europeu

Malgrat que el castor americà s'assembla molt al castor europeu, hi ha diverses diferències importants entre les dues espècies. El castor americà tendeix a ser lleugerament més petit, té el cap més petit i arrodonit, el seu musell és més curt i ample, i els pèls del seu ventre són més gruixuts, llargs i foscos. La seva cua és més ovalada i els óssos que uneixen els genolls amb els turmells són més llargs, el que els permet una millor locomoció terrestre que la de les espècies europees. Els castors americans tenen uns ossos nasals més curts que els dels seus cosins europeus, amb el punt més ample al mig del musell en el cas dels castors americans i a la punta del musell en el cas dels europeus. L'obertura nasal en el cas dels castors americans té forma quadrada, mentre que en els castors europeus és triangular. El forat magne és triangular en el castors americans, mentre que en els europeus és arrodonit. Les glàndules anals del castor d'Amèrica del Nord són més petites i de paret gruixuda amb un petit volum intern en comparació amb les de les espècies europees. Finalment, els pèls del castor americà tenen una medul·la buida més curta a les puntes. El color del pelatge és també diferent. En general, el 50% dels castors americans tenen un pelatge de color marró pàl·lid, el 25% són de color marró vermellós, el 20% són de color marró i el 6% són gairebé negres, mentre que el 66% dels castors europeus tenen un pelatge de color marró o beix pàl·lid, el 20% tenen de color marró vermellós, gairebé un 8 % són de color marró i només el 4% tenen pèls gairebé negres.^[31]

Les dues espècies són genèticament incompatibles. Els castors americans tenen 40 cromosomes, mentre que els castors europeus en tenen 48. A Rússia s'han realitzat més de 27 intents d'hibridar les dues espècies, amb només un aparellament entre un mascle de castor americà i una femella de castor europeu, que va resultar en una cria que va néixer morta. Aquests factors fan que la reproducció interespecífica sigui poc probable a les zones on les àrees de distribució geogràfica de les dues espècies es superposen.^[31]

Ecologia

El castor va ser atrapat i gairebé extingit a Amèrica del Nord a causa del seu pelatge i el castori, que eren molt buscats. Les pells de castor es van utilitzar per fer peces de vestir i barrets de castor. Als Estats Units la captura extensiva va començar a principis del segle XVIII, amb més de 10.000 castors morts a l'any pel comerç de pells a Connecticut i Massachusetts entre 1620 i 1630.^[32] Entre 1630 i 1640, es van matar aproximadament 80.000 castor anualment al riu Hudson i l'oest de Nova York.^[33] A partir de 1670, la Companyia de la Badia de Hudson enviava dos o tres vaixells mercants cada any per portar pells a Anglaterra des de Canadà. Les evidències arqueològiques e històriques suggereixen que els estanys creats pels castors constituïen hàbitats en els boscos de fulla caduca que dominaven l'est de Nord-amèrica. Aquests hàbitats no forestals van atreure a nadius americans i caçadors colonials per l'abundància de peixos, ocells aquàtics i caça major atreta pels clars de ribera creats pels castors. Els primers agricultors colonials també van ser atrets per les fèrtils terres baixes i planes creades pel llim i la matèria orgànica acumulada en els estanys dels castors.^[34]

A mesura que s'esgotaven les poblacions orientals de castor, paranyers anglesos, francesos i americans es van anar desplaçant cap a l'oest. Gran part de l'expansió cap a l'oest i de l'exploració d'Amèrica del Nord va ser impulsada per la recerca de la pell d'aquest animal. Abans de la febre de l'or de Califòrnia de 1849, hi va haver la febre de la pell de Califòrnia a principis del segle XIX, que va donar lloc als primers assentaments americans en aquest estat. Durant els aproximadament 30 anys (1806-1838) de l'era de l'home de la muntanya, es va explorar a fons des de l'oest de Missouri fins Califòrnia i des de Canadà fins a Mèxic i el castor va ser portat a la vora de l'extinció.

Amb la protecció de finals del segle XIX i principis del XX, la població actual de castors s'ha recuperat fins a un estimació d'entre 10 i 15 milions d'individus; això és una fracció de l'estimació original d'entre 100 i 200 milions de castors a l'Amèrica del Nord abans dels dies del comerç de la pell.^[35]

Aquests animals són considerats plagues en algunes parts de la seva àrea de distribució a causa de que les seves preses poden causar inundacions, o causa de que el seu hàbit de talar arbres pot representar perill per a les persones, com al Parc Park Road de Charlotte, a Carolina del Nord.^[36] A causa de que són persistents en la reparació de danys a la presa, van ser històricament reubicats o exterminats. S'han desenvolupat mètodes no letals que contenen les inundacions relacionades amb el castor.^[37] Els governs del Canadà i els Estats Units han utilitzat un dispositiu de flux, anomenat "enganyador de castors" o anivelladors, inventat i utilitzat per primera vegada pel biòleg Skip Lisle.^[38]

El castor és una espècie clau, augmentant la biodiversitat en el seu territori a través de la creació d'estanys i aiguamolls.^[39] A mesura que es formen els aiguamolls i els hàbitats de ribera creixen en extensió, plantes aquàtiques colonitzen el nou hàbitat aquàtic. Insectes, invertebrats, peixos, mamífers i diversitat d'aus també s'expandeixen.^[40]

Efectes sobre els rierols i la qualitat de l'aigua

Els dics dels castors augmenten el corrent dels rierols, secs en algunes estacions, mitjançant l'emmagatzematge d'aigua en l'època de pluges, el que eleva els nivells freàtics a través de la percolació dels estanys. En un estudi recent fet a partir d'un mosaic d'una sèrie de 12 fotos aèries d'entre 1948 i 2002, l'impacte del retorn dels castors a una àrea d'aigües al centre-oriental d'Alberta, Canadà, va trobar que els mamífers estaven relacionats amb un augment de 9 vegades de la zona aquoses. Els castors van tornar a la zona el 1954 després d'una llarga absència des de la seva extinció pel comerç de la pell al segle XIX. Durant els anys de sequera, on els castors eren presents, hi va haver 60% més d'aigua que la que hi havia en aquestes mateixes àrees durant els períodes de sequera anteriors, quan els castors estaven absents. Els autors van concloure que els castors tenen una influència dramàtica en la creació i manteniment de les zones humides, fins i tot durant la sequera extrema.^[41]^[42]

Des de torrents a la plana costanera de Maryland fins al llac Tahoe, s'ha demostrat que els estanys dels castors eliminen els sediments i contaminants incloent la totalitat de sòlids suspesos, nitrogen, fosfats, carboni i silicats, millorant la qualitat dels corrents d'aigua.^[43]^[44]A més, els coliformes fecals i bacteris estreptococs excretats en els corrents pel pasturatge de bestiar són reduïts pels estanys dels castor, on la desacceleració dels corrents condueixen als bacteris a dipositar-se als sediments del fons.^[45]

El terme "febre del castor" va ser un nom inadequat encunyat per la premsa dels Estats Units en la dècada de 1970, arran d'uns resultats del paràsit Giardia lamblia, el que provoca la giardiosi, del qual n'eren suposadament portadors els castors. Altres investigacions han demostrat que molts animals i aus són portadores d'aquest paràsit, i la principal font de contaminació de l'aigua es causada pels éssers humans.^[46]^[47]^[48] Les preocupacions més recents apunten a animals domèstics com un vector important de la giardiosi, amb un 100% de resultats positius per giardiosi en vedells joves obtinguts de proves fetes a ramats lactis.^[49] A Nova Zelanda hi havia brots de giardiosi, on el castor no hi era present, mentre que a Noruega, on hi viu una gran població de castors, no hi havia brots de Giardiosi fins fa poc (a la part del sud de Noruega densament poblada pels éssers humans, però no pels castor).^[50]

Efectes sobre l'abundància d'ocell i la diversitat

Els castors ajuden a les aus aquàtiques augmentant les extensions d'aigua, i en les latituds septentrionals descongelen les zones d'aigua, facilitant que s'avanci la temporada de nidificació.^[51] En un estudi dels rius i rierols de Wyoming, els cursos d'aigua amb castors tenien 75 vegades més ànecs que els que no tenien castors.^[52]

Els cignes trompeta (Cygnus buccinador) i les oques del Canadà (Branta canadensis) sovint depenen dels caus dels castors per niar.^[40]^[53]^[54] Es va observar que una petita població de cigne trompeta de Canadà no niava en grans llacs, preferint fer-ho en petits llacs i llacunes associades a l'activitat de castor. ^[55]^[56]

Els castors poden beneficiar les aus que freqüenten els seus estanys de diverses maneres addicionals. L'eliminació d'alguns arbres propers als estanys augmenta la densitat i l'alçada de la capa d'herba, el que millora la cobertura dels nius d'aus aquàtiques al costat dels estanys.^[40] Tant les clarianes al bosc on els arbres havien estat talats per castors i una "vora gradual" descrita com una transició complexa de l'estany al bosc amb una barreja de gramínies, herbàcies, arbres joves i arbustos estan fortament associades amb una major riquesa d'espècies d'aus migratòries i la seva abundància.^[57] El rebrot de salzes i àlbers al costat de l'aigua dels castors condueix a la producció de brots densos, que proporciona una cobertura important als ocells i els insectes dels que s'alimenten.^[58] L'ampliació de la terrassa de ribera al costat dels rierols s'associa amb els dics de castor i s'ha demostrat que augmenta l'abundància d'aus de ribera i la seva diversitat, un impacte que pot ser especialment important en climes semiàrids.^[59]

A mesura que els arbres són ofegats per l'augment dels embassaments dels castors, esdevenen llocs de nidificació ideals pels pícids, que fan cavitats que atreuen a moltes altres espècies d'aus, com els papamosques, l'oreneta bicolor, els pàrids, l'ànec carolí, els morells, els becs de serra, els mussols i el xoriguer americà.^[40] Els piscívors, entre els que es troben garses, cabussets, corbs marins, el bitó americà , l'agró blanc, el martinet blanc americà, els becs de serra i l'alció blau, utilitzen els estanys creats pels castors per pescar. El bec de serra coronat, el martinet verd, el bernat americà i l'alció blau eren més freqüents als aiguamolls de Nova York, on el castor eren actius que en llocs on els castors no tenien activitat.^[60]

Perpetuant els corrents en deserts àrids, els castors poden crear hàbitats que augmenten l'abundància i diversitat d'espècies de dependents de les riberes. Per exemple, a la part superior del riu San Pedro, al sud-est d'Arizona, on els castors reintroduïts han creat hàbitats pantanosos de salzes que han ampliat l'àrea de distribució de Empidonax trailii extimus, una subespècie en perill d'extinció.^[61]

Efectes sobre el salmó i la truita de riu

Preses de castor com a hàbitat de criança per als salmònids

Els estanys dels castors han demostrat tenir un efecte beneficiós en poblacions de truita de riu i salmó. Molts autors consideren que la disminució de salmònids està relacionada amb la disminució de les poblacions de castor. Investigacions a la conca del riu Stillaguamish, a l'estat de Washington, van trobar que la pèrdua de nombrosos estanys creats per castors va donar lloc a una reducció del 89% de la producció estival d'alevins de salmó platejat i una reducció del 86% en la capacitat crítica de càrrega als hàbitats d'hivern.^[62] Aquest estudi també va trobar que la presència de castors als estanys va augmentar la producció d'alevins de salmó 80 vegades més que la col·locació de restes de fusta grans.^[62] Els investigadors Swales i Leving havien demostrat prèviament al riu Coldwater, a la Colúmbia Britànica, que els estanys de castors eren preferentment poblats per salmó platejat per davant d'altres salmònids i que proporcionaven protecció durant l'hibernació, i protecció dels fluxos alts de desglaç i dels llocs de criança a l'estiu.^[63] En un estudi sobre la truita de rierol, la truita arc de Sant Martí i la truita comuna al rierol Sagehen, que desemboca al riu Little Truckee, a una alçada de 1.800 metres sobre el nivell mar, al nord de Sierra Nevada, també s'ha demostrat que la presència de les preses de castor augmenta tant el nombre de peixos, com la mida, o tots dos.^[64] Aquestes troballes coincideixen amb un estudi de petits rierols fet a Suècia, on van trobar que les truites marrons eren més grans en els estanys de castors en comparació amb les zones de ràpids, i que els estanys dels castors proporcionen un l'hàbitat per truites més grans en petits rierols durant els períodes de sequera.^[65] De la mateixa manera, la truita de rierol, el salmó platejat i el salmó roig eren significativament més grans en els estanys de castor que els de les zones sense estanys de castors a Colorado i Alaska.^[66]^[67] En un estudi recent sobre a la capçalera d'un corrent als Apalatxes, les truites de rierol també eren més gran als estanys de castors.^[68]

Preses de castor i la migració del salmó

Contràriament a la creença popular, la majoria de les preses dels castors no representen barreres per a la migració de la truita i el salmó, encara que poden estar restringides estacionalment durant els períodes de baix cabal de flux.^[69] En un anàlisi dels estudis que afirmen que les preses dels castors actuen com a barreres de pas per als peixos, Kemp et al. van trobar que el 78% d'aquestes reclamacions no es recolzen en cap dada.^[70] En un estudi de radiotelemetría de 2013 sobre la truita de Clark i la truita de rierol fet a Utah, ambdues espècies creuaven les preses de castos en ambdues direccions, incloent preses de fins a 2 metres d'alt.^[71] A més, s'ha demostrat que la truita arc de Sant Martí, la truita marró i truita de rierol han arribat a creuar fins a 14 preses de castor consecutives.^[64] Tant els adults com els juvenils de salmó platejat, truita arc de Sant Martí, truita de Clark , Salvelinus malma malma i salmó roig són capaços de creuar preses de castor.^[69] Al sud-est d'Alaska, on el salmó platejat ha saltat preses de fins a dos metres d'alt, es van trobar per sobre de totes les preses de castor i tenien les seves densitats més altes en els rierols amb castors.^[72] Als corrents costaners d'Oregon, les preses de castor són efímeres i gairebé totes desapareixen durant els fluxos de alts de l'hivern, només per a ser re-construïdes cada estiu.^[73] La migració del salmó europeu pot estar limitada per les preses de castor però la presència de juvenils aigües amunt de les preses suggereix que les preses són penetrades.^[74] La migració aigües avall dels juvenils de salmó europeu tampoc es veuen afectades per les preses de castor, fins i tot en períodes de fluxos baixos.^[74] També es va observar que els juvenils de dos anys de salmó de l'Atlàntic que vivien en estanys de castor a l'est del Canadà, tenien un creixement estival més ràpid en longitud i massa i estaven en millors condicions que els juvenils que vivien per sota o per sobre dels estanys.^[75]

El rol de les preses de castor en la supervivència dels salmònids a l'hivern

La importància de l'hàbitat d'hivern per als salmònids que proporcionen els estanys de castor pot ser especialment important (i poc apreciada) en corrents d'aigües poc profundes o on la capa de gel entra en contacte amb el fons dels corrents. Enos Mills va escriure el 1913, "Un hivern sec el corrent ... corria amb poc cabal i es va congelar fins al fons, i les úniques truites que hi van sobreviure eren aquelles que vivien en els forats profunds dels estanys de castor".^[76] Es va observar que les truites de Clark i la truita toro passaven l'hivern als estanys de castor de Montana, que la truita de rierol es congregava a l'hivern als estanys de castor de Nova Brunsvic i Wyoming, i que el salmó platejat ho feia als estanys de castor d'Oregon.^[74] El 2011, una meta-anàlisi d'estudis d'impactes de castor sobre els salmònids va trobar que els castors representaven un benefici net per a les poblacions de salmó i truita principalment mitjançant la millora de l'hàbitat (amb la construcció d'estanys) tant per a la cria com per la hibernació i que aquesta conclusió més de la meitat de les vegades es basava en dades científiques. Per contra, el més sovint citat impacte negatiu dels castors sobre els peixos eren les barreres a la migració tot i que la conclusió només es basava en dades científiques en el 22% dels casos. També van trobar que quan les preses de castor representen barreres, aquestes són generalment de curta durada, ja que les preses són superades per l'aigua, extingides, o eludides pels augments del corrent causats per les tempestes.^[70]

Importància dels castors en la supervivència dels salmònids

Mitjançant la creació d'una complexa xarxa de canals addicionals, incloses llacunes i pantans lateralment separats del canal principal, els castors poden tenir un paper en la creació i el manteniment de la biodiversitat de peixos.^[77] En els canals fora de la llera principal restaurats pels castors a la secció mitjana del riu Provo, a Utah, espècies natives de peixos persisteixen fins i tot quan han estat extingits a la llera principal del canal per la competència de peixos no natius introduïts.^[78] Els esforços per restaurar l'hàbitat dels salmònids a l'oest dels Estats Units s'ha centrat principalment en l'establiment de residus llenyosos de grans dimensions en els rierols, per frenar els fluxos i crear piscines pels salmònids joves. Investigacions a l'estat de Washington van trobar que la producció mitjana de juvenils a l'estiu per àrea de preses de castor és d'entre 527 i 1174 peixos, mentre que la producció d'alevins de a zones amb restes grans de fusta dins del corrent és d'entre 6 i 15 individus, el que suggereix que el restabliment de les poblacions de castor seria 80 vegades més eficaç.^[62]

Impacte dels castors en peixos als estuaris

Recentment, s'han descobert castors que viuen en aigües salobres als aiguamolls d'estuaris, on la densitat de salmó reial és cinc vegades més gran que a les zones veïnes.^[12]^[79]

Efectes sobre els arbres de ribera i la vegetació

La saviesa convencional ha sostingut que els castors envolten i talen arbres i fan disminuir els arbres de ribera i la vegetació, encara que sembla ser cert tot el contrari quan es duen a terme estudis a llarg termini. El 1987, Beier va informar que els castors havien causat l'extinció local de trèmol americà (Populus tremuloides) i Populus trichocarpa en un 4 o 5% dels corrents que arribaven a la part baixa del riu Truckee a Sierra Nevada. No obstant això, el salze va respondre rebrotant vigorosament a la majoria dels corrents. A més, va especular que sense control sobre les poblacions de castor, les dues espècies podrien extingir-se al riu Truckee.^[80] Ambdues espècies, no només van sobreviure a la colonització en curs del castor, si no que un estudi recent de deu rierols de Sierra Nevada a la conca del Llac Tahoe utilitzant videografia multi-espectral aèria, s'ha demostrat que la vegetació herbàcia està molt més concentrada a prop dels dics dels castors, mentre que les coníferes han disminuït.^[81] Aquests resultats són consistents amb els de Pollock, que va informar que al rierol Bridge, un corrent de les àrees semiàrides d'Oregon, l'amplada de la vegetació de ribera en els bancs dels corrents havia augmentat diverses vegades a mesura que les preses de castor regaven d'aigua les prèviament seques terrasses adjacents als corrents.^[82] En un segon estudi de la vegetació de ribera en base a observacions del mateix rierol en un període de 17 anys, encara que les porcions del tram d'estudi van ser abandonades periòdicament pels castors en conseqüència a una gran utilització de la vegetació de les ribes, en pocs anys, denses grades de plantes llenyoses de major diversitat van ocupar una porció més gran de la zona d'inundació. Tot i que el pollancre i el vern pilós generalment no rebroten després de ser talats pels castors, és freqüent que creixin de llavors que aterren als dipòsits al·luvials que són el resultat de l'activitat dels castors.^[83] Per tant, el castor sembla augmentar la vegetació de ribera donant prou anys per dipositar sediments i profunditat d'estany suficient per crear zones de ribera eixamplades i ben regades, especialment a les zones de baixa precipitació a l'estiu.

La superfície dels estanys de castor és típicament a punt de vessar, de manera que fins i tot petits augments en els cabals fan que l'estany es desbordi. Per tant, els fluxos de corrent elevat estenen l'aigua i els nutrients més enllà de les ribes dels rius fins amples zones de ribera, quan els castors hi són presents. Finalment, els estanys de castor poden servir de tallafocs en àrees propenses a incendis.^[84]

Els castors i la reconstrucció dels corrents

A la dècada de 1930, el govern dels Estats Units va posar 600 castors a treballar juntament amb el Cos Civil de Conservació en projectes per aturar l'erosió del sòl causada per corrents a Oregon, Washington, Wyoming i Utah. En el moment es va estimar que cada castor, que tenia un cost inicial d'uns 5 dòlars, havia completat treballs per valor de 300 dòlars.^[85] El 2014, una revisió dels dics de castor com a eines de restauració de rierols va proposar que un ecosistema que utilitzes plantes de ribera i els dics de castor podria accelerar la reparació de rierols degradats enfront de la manipulació física dels corrents.^[86]

La província d'Alberta va publicar un fullet que proporcionava informació sobre l'ús del castor per a la restauració de rierols.^[87]

L'estat d'Utah va publicar un Pla de Gestió de Castors que incloïa la re-introducció dels castors en deu corrents per any amb el propòsit de restaurar les conques cada any des de 2010 fins a 2020.^[88]

En un estudi pilot a l'estat de Washington, es van reintroduir castors a la part superior de la vall del riu Methow, a l'est de la Serralada de les Cascades, per avaluar les seves estimacions de que si es repoblaven 16.000 quilòmetres d'hàbitat, durant la primavera es podrien emmagatzemar 2,46 trilions de metres cúbics d'aigua que es podrien alliberar durant la tardor (temporada àrida).^[89] El castor havia estat exterminat de les conques del riu Methow pels caçadors de pells a principis de la dècada de 1900. Aquest projecte va ser desenvolupat en resposta a una proposta de 2003 del Departament d'Ecologia de Washington d'invertir fins a 10.000 milions de dòlars en la construcció de diverses preses als afluents del riu Columbia per retenir aigües a la temporada de pluja.^[90] Fins a gener de 2016, s'havien alliberat 240 castors a 51 llocs de la part alta del riu Methow, els quals havien construït 176 dics de castor que emmagatzemaven milions de metres cúbics d'aigua en aquesta regió semiàrida de l'est de l'estat.^[91] A la part alta de la vall del riu Methow es va alliberar un castor que portava un dispositiu RFID, el qual va nedar fins la desembocadura del riu, i posteriorment fins al riu Okanogan gairebé a la frontera entre Canadà i els Estats Units, en un viatge de 190 quilometres.^[91]^[92]

Castors urbans

Després de 200 anys, un castor solitari va tornar el 2007 a la ciutat de Nova York, fent la seva casa al llarg del riu Bronx, després d'haver passat un temps vivint al Zoo del Bronx, així com al Jardí botànic.^[93] Tot i que les pells de castor van ser importants per a l'economia de la ciutat i un parell de castors apareixen al segell i la bandera oficial de la ciutat, els castors no havien viscut a la ciutat de Nova York des de principis del segle XIX, quan els caçadors els van extingir completament de l'estat.^[94] El retorn de "José", que rebé el nom del representant del Bronx José Serrano, ha estat vist com una evidència de que els esforços per restaurar el riu han tingut èxit.^[95]^[96]^[97] A l'estiu de 2010, un segon castor anomenat "Justin" es va unir a "José", duplicant la població de castors a la ciutat de Nova York.^[98] Al febrer de 2013, el que sembla que eren José i Justin van ser captats per les càmeres sensibles al moviment del Jardí botànic de Nova York.^[99]

A Chicago, diversos castors han tornat i han fet un cau prop de l'Estany Nord del parc Lincoln. El "castor del parc Lincoln" no ha estat tan ben rebut pel Districte de Parcs de Chicago i el Lincoln Park Conservancy, els quals estan preocupats pels danys causats als arbres de la zona. El març de 2009, van contractar un exterminador per capturar una família de castors usant trampes vives, que accidentalment va matar a la mare quan es va quedar atrapada en un parany i es va ofegar. La reubicació costa entre 4.000 i 4.500 dòlars per animal. Scott Garrow, biòleg del Departament de Recursos Naturals d'Illinois, va opinar que la reubicació dels castors podria ser "una pèrdua de temps", ja que hi ha registres de castor recolonitzar l'Estany Nord del parc Lincoln de 1994, 2003, 2004, 2008 i 2009.^[100]^[101]^[102] Cap a la tardor de 2009, va aparèixer un nou cau de castor a la riba nord-oest de l'Estany Nord.

A les afores de San Francisco, al centre de Martinez, una parella de castors va arribar al Alhambra Creek el 2006.^[103] Els castors de Martinez van construir un dic de 9 metres d'ample i gairebé 2 d'alt, i van rosegar la meitat dels salzes i altre vegetació que la ciutat havia plantat com a part del seu projecte de millora de les inundacions del 1999, que havia costat 9,7 milions dòlars. Quan l'Ajuntament va voler eliminar els castors a causa del temor d'inundacions, els residents locals es van organitzar per protegir-los, formant una organització anomenada "Worth a dam" (en català, "Val una presa").^[104] La resolució va incloure la instal·lació d'un dispositiu de flux a través del dic de castors perquè el nivell de l'aigua de l'estany no arribés a ser excessiu. Ara protegit, el castor ha transformat el rierol Alhambra d'un degoteig a diverses preses i estanys de castor, que al seu torn, ha donat lloc al retorn de la truita arc de Sant Martí i la llúdria del Canadà el 2008, i del visó americà el 2009.^[105]^[106] Els castors de Martínez probablement són originaris del delta que formen els rius Sacramento i San Joaquín, que havien tingut la major concentració de castor d'Amèrica del Nord.^[107]

El 1999, el Festival Nacional dels Cirerers en Flor de Washington, estava plagat d'una família de castors que vivien a la conca Tidal. Els intrusos van ser capturats i eliminats, no abans de fer mal a 14 cirerers, alguns d'ells dels més grans i més antics.^[108]^[109]

Introducció com a espècie no nativa

A la dècada de 1940, els castors va ser portats a la Terra del Foc al sud de Xile i Argentina per a la producció comercial de pells e introduïts prop del llac Fagnano. Tot i que l'empresa de pelleteria va fer fallida, 25 parelles de castors van ser alliberades a la natura. En no tenir depredadors naturals en el seu nou entorn, es va estendre ràpidament per tota l'illa principal, i altres illes de l'arxipèlag, arribant a una població de 100.000 individus en tan sols 50 anys. Tot i que s'ha considerat una espècie invasora, s'ha demostrat que el castor té alguns efectes ecològics beneficiosos sobre els peixos nadius i no s'ha de considerat totalment perjudicial.^[110] Tot i que el bosc dominat per lenga es pot regenerar a partir de soques, la major part de les zones humides creades pels castor estan sent colonitzades pel més rarament nadiu faig antàrtic. No se sap si el faig antàrtic cobert d'arbustos serà succeït per l'originalment dominant i més gran lenga. A més els aiguamolls de castor són colonitzats fàcilment per espècies de plantes no natives.^[110] Per contra, les zones amb castors introduïts es van associar amb un augment de les poblacions de peixos de l'espècie nativa Galaxias maculatus.^[111]^[112] D'altra banda, els castors no semblaven tenir un impacte molt beneficiós en les exòtiques truita de rierol i truita arc de Sant Marti, que tenen un impacte negatiu en els peixos nadius a la Reserva de la Biosfera del Cap d'Hornos, a Xile.^[112] S'ha trobat que van creuar el mar cap a les illes del nord; i van arribar a la part continental de Xile a la dècada de 1990.^[113] Al capdavall, a causa de les seves modificacions a nivell de paisatge per al medi ambient i perquè els biòlegs volen conservar la flora i fauna única de la regió, la majoria afavoreixen la seva eliminació.^[114]

Individus de castor americà també van ser alliberats a Finlàndia el 1937, abans de saber que eren formaven espècies separades. El castor europeu havia estat exterminat a la regió, de manera que l'alliberament va ser concebut com un projecte de reintroducció. El 1999, es va estimar que el 90% dels castors a Finlàndia eren de l'especie americana. L'espècie no és considerada invasiva, ja que a Europa té un efecte similar que el dels castors europeus, que no han re-colonitzat la zona. La població de castors s'ha controlat mitjançant l'emissió de llicències de caça.^[115] Un informe de 2010 va arribar a la conclusió que mentre la població actual no era problemàtica, ja que l'espècie té ventrades més grans que els castors europeus i construeix preses una mica més grans, podria esdevenir un problema si la seva àrea de distribució geogràfica continua expandint-se cap a Rússia, però això no sembla estar tenint lloc.^[116]

Simbolisme

Com un dels símbols animals de la sobirania nacional de Canadà,^[117] el castor es representa a la moneda de 5 centaus i estava present en el primer segell canadenc, el Castor de 3 penics. També és l'animal dels estats d'Oregon i Nova York, i un emblema comú per a les escoles d'enginyeria, com l'Institut Tecnològic de Califòrnia i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, així com la mascota de la Universitat Estatal d'Oregon, el Babson College i el City College of New York. El castor també apareix als escuts d'armes de la Companyia de la Badia d'Hudson,^[118] de la Universitat de Toronto, la Wilfrid Laurier University, i l'Escola d'Econòmiques de Londres.

Gran part de l'economia primerenca dels Nous Països Baixos es basava en el comerç de pell de castor. Com a tal, el segell dels Nous Països Baixos va comptar amb el castor. De la mateixa manera, els escuts d'armes d'Albany i la ciutat de Nova York inclouen el castor.

Referències

↑ . Castor canadensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 11 d'octubre de 2008.
↑ MacDonald, S.O. i Cook, J.A. «Castor canadensis». IUCN Red List of Threatened Species, 2000. [Consulta: 16 gener 2008]. (anglès)
↑ «Home Page, Alaska Department of Fish and Game» (en anglès). Adfg.state.ak.us. [Consulta: 16 març 2013].
↑ Pils, Charles M. «The Beaver (Castor canadensis )» (en anglès). Wisconsin Dept. of Natural Resources - Bureau of Wildlife Management, desembre 1983. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Burnie, D and Wilson DE. Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife (en anglès). DK, 19 de setembre de 2005, p. 624. ISBN 0756616344.
↑ Boyle, Steve; Owens, Stephanie. «North American Beaver (Castor canadensis): a technical conservation assessment» (PDF) (en anglès). USDA Forest Service, Rocky Mountain Region, 02-02-2006. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Morgan, Lewis H. The American Beaver and his Works (en anglès). Filadèlfia: J. B. Lippincott & Co., 1868, p. 32.
↑ Naiman, Robert J; Johnston, Carol A; Kelley, James C «Alteration of North American Streams by Beaver» (PDF) (en anglès). BioScience, 38, 11, desembre 1988, pàg. 753–762. DOI: 10.2307/1310784. JSTOR: 1310784 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Christopher W. Lanman; Kate Lundquist; Heidi Perryman; J. Eli Asarian; Brock Dolman «The historical range of beaver (Castor canadensis) in coastal California: an updated review of the evidence» (en anglès). California Fish and Game, 99, 4, 2013, pàg. 193–221 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Mearns, Edgar Alexander. Mammals of the Mexican boundary of the United States: A descriptive catalogue of the species of mammals occurring in that region; with a general summary of the natural history, and a list of trees (en anglès). Government Printing Office, 1907, p. 359.
↑ Gallo-Reynoso, Juan-Pablo; Suarez-Gracida, Gabriela; Cabrera-Santiago, Horacia; Coria-Galindo, Else; Egido-Villarreal, Janitzio et Ortiz, Leo C. «Status of Beavers (Castor canadensis frontador) in Rio Bavispe, Sonora, Mexico» (en anglès). The Southwestern Naturalist. JSTOR, 01-01-2002, pàg. 501-504 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ ^12,0 ^12,1 Mapes, Lynda V «Scientist discovers beavers building prime salmon habitat in Skagit Delta» (en anglès). The Seattle Times, 18-05-2009 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ «An extensive study of the foraging ecology of beavers (Castor canadensis) in relation to habitat quality» (en anglès). Canadian Journal of Zoology, 82, 6, 2004, pàg. 922–933. DOI: 10.1139/z04-067 [Consulta: 4 maig 2010].
↑ Reid, Donald G; Herrero, Stephen M; Code, Thomas E «River Otters as Agents of Water Loss from Beaver Ponds» (en anglès). Journal of Mammalogy. The American Society of Mammalogists, 69, 1, febrer 1988. DOI: http://dx.doi.org/10.2307/1381752.
↑ Richard P.B. «Mechanisms and adaptation in the constructive behaviour of the beaver (C. fiber L.)» (en anglès). Acta Zoologica Fennica, 174, 1983, pàg. 105–108.
↑ Thie, Jean. «National Geographic photos» (en anglès). [Consulta: 16 març 2013].
↑ «Largest Beaver Dam Seen From Space» (en anglès). Discovery Communications, LLC, octubre 2007. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 67–75. ISBN 978-0-8014-4098-4.
↑ Young, Mary Taylor. «Colorado Division of Wildlife: Do Beavers Eat Fish?» (en anglès), 10-09-2010. [Consulta: 7 desembre 2016].
↑ Thurber, J. M; Peterson, R. O. «Effects of Population Density and Pack Size on the Foraging Ecology of Gray Wolves» (en anglès). Journal of Mammalogy, 74, 4, 30-11-1993, pàg. 879-889. DOI: 10.2307/1382426. JSTOR: 1382426 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Smith, Douglas W; Trauba, David R; Anderson, Raymond K; Peterson, Rolf O «Black Bear Predation on Beavers on an Island in Lake Superior» (en anglès). American Midland Naturalist. The University of Notre Dame, 132, 2, octubre 1994, pàg. 248-255. DOI: 10.2307/2426580.
↑ Engelhart, A; Müller-Schwarze, D «Responses of beaver (Castor canadensis Kuhl) to predator chemicals» (en anglès). Journal of Chemical Ecology, 21, 9, setembre 1995, pàg. 1349–1364. DOI: 10.1007/BF02027567. PMID: 24234632.
↑ «Beaver (Castor canadensis)» (en anglès). Study of Northern Virginia Ecology, Fairfax County Public School. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing. The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 113–114. ISBN 978-0-8014-4098-4.
↑ «Beaver Behavior and Biology» (en anglès). Beaver Solutions. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing. The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 80. ISBN 978-0-8014-4098-4.
↑ Kiefer, Dale «Oldest North American Beaver Remains Found in the Beaver State» (en anglès). The Earth Times, 19-09-2011 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Cockle, Richard «Archaeologist finds ancient beaver teeth in eastern Oregon -- earliest record of the animal in North America» (en anglès). The Oregonian, 19-09-2011 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Baker, B.W; Hill, E.P. Wild Mammals of North America: Biology, Management, and Conservation (en anglès). segona. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2003, p. 288-310.
↑ Kieffer, Michael «Meadows in Mist» (en anglès). Bull Run Mountains Conservancy [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ ^31,0 ^31,1 Kitchener, Andrew. Beavers (en anglès). Whittet Books, 30 de novembre de 2001, p. 144. ISBN 187358055X.
↑ Moloney, F. X. The Fur Trade in New England, 1620–1676 (en anglès). Hamden, Connecticut: Archon Books, 1967, p. 150.
↑ Hays, W. J «Notes on the range of some of the animals in America at the time of arrival of the whitemen» (en anglès). The American Naturalist, 5, 7, setembre 1871, pàg. 25–30. DOI: 10.1086/270797. JSTOR: 2447602.
↑ Coles, J. M.; Orme, B. J. «Home sapiens or Castor fiber?» (en anglès). Antiquity. Cambridge University Press, 57, 220, 1983, pàg. 95–102. DOI: 10.1017/S0003598X00055265.
↑ Outwater, Alice. Water:A Natural History (en anglès). New York, NY: Basic Books, 1997, p. 89. ISBN 0-465-03780-1.
↑ Parks, Mike. «South Charlotte Weekly: Beavers damaging Park Road Park; must go» (en anglès), 01-03-2012. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ «Beavers: Wetlands & Wildlife: Solutions to Beaver/Human Conflicts» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Agar, Charles «Beaver Deceiver expert coming to Pitkin County» (en anglès). The Aspen Times [Aspen, Colorado], 24-03-2008 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Wright, J.P.; Jones, C.G.; Flecker, A.S. «An ecosystem engineer, the beaver, increases species richness at the landscape scale» (en anglès). Oecologia, 132, 1, 2002, pàg. 96–101. DOI: 10.1007/s00442-002-0929-1 [Consulta: 1r març 2010].
↑ ^40,0 ^40,1 ^40,2 ^40,3 Rosell, F; Bozser, O; Collen, P; Parker, H «Ecological impact of beavers Castor fiber and Castor canadensis and their ability to modify ecosystems» (PDF) (en anglès). Mammal Review, 35, 3–4, 2005, pàg. 248–276. DOI: 10.1111/j.1365-2907.2005.00067.x [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Hood, Glynnis A; Bayley, Suzanne E. Beaver (Castor canadensis) mitigate the effects of climate on the area of open water in boreal wetlands in western Canada (en anglès). 141, febrer de 2008, p. 556–567. DOI 10.1016/j.biocon.2007.12.003.
↑ «Busy Beavers Can Help Ease Drought» (en anglès). Science Daily, 26-02-2008 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Correll, David L; Jordan, Thomas E; Weller, Donald E «Beaver pond biogeochemical effects in the Maryland Coastal Plain» (en anglès). Biogeochemistry, 49, 3, juny 2000, pàg. 217–239. DOI: 10.1023/A:1006330501887. JSTOR: 1469618.
↑ Muskopf, Sarah. The Effect of Beaver (Castor canadensis) Dam Removal on Total Phosphorus Concentration in Taylor Creek and Wetland, South Lake Tahoe, California (en anglès). Humboldt State University, Natural Resources, octubre de 2007 [Consulta: 27 febrer 2011].
↑ Skinner, Quentin D.; Speck, John E.; Smith, Michael; Adams, John C. «Stream Water Quality as Influenced by Beaver within Grazing Systems in Wyoming» (en anglès). Journal of Range Management, 37, 2, març 1984, pàg. 142–146. DOI: 10.2307/3898902. JSTOR: 3898902.
↑ Gaywood, Martin; Batty, Dave; Galbraith, Colin «Reintroducing the European Beaver in Britain» (en anglès). British Wildlife, 2008.
↑ Erlandsen, S. L.; Bemrick, W. J. «Waterborne giardiasis: sources of Giardia cysts and evidence pertaining to their implication in human infection». A: Wallis, P. M.. Advances in Giardia research. Calgary, Alberta, Canada: University of Calgary Press, 1988, p. 227–236. ISBN 0919813860.
↑ Erlandsen SL; Sherlock LA; Bemrick WJ; Ghobrial H; Jakubowski W «Prevalence of Giardia spp. in Beaver and Muskrat Populations in Northeastern States and Minnesota: Detection of Intestinal Trophozoites at Necropsy Provides Greater Sensitivity than Detection of Cysts in Fecal Samples» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 56, 1, gener 1990, pàg. 31–36. PMC: 183246. PMID: 2178552 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Thompson, R. C. A. «Giardiasis as a re-emerging infectious disease and its zoonotic potential» (en anglès). International Journal of Parasitology, 30, 12–13, novembre 2000, pàg. 1259–1267. DOI: 10.1016/S0020-7519(00)00127-2. PMID: 11113253.
↑ Nygård, Karin; Schimmer, Barbara; Søbstad, Øystein; Walde, Anna; Tveit, Ingvar; Langeland, Nina; Hausken, Trygve et Aavitsland, Preben «A large community outbreak of waterborne giardiasis-delayed detection in a non-endemic urban area» (PDF) (en anglès). BMC Public Health, 6, 1, 25-05-2006, pàg. 141. DOI: 10.1186/1471-2458-6-141. PMC: 1524744. PMID: 16725025 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Bromley, Chantal K.; Hood, Glynnis A. «Beavers (Castor canadensis) facilitate early access by Canada geese (Branta canadensis) to nesting habitat and areas of open water in Canada's boreal wetlands» (en anglès). Mammalian Biology, 78, 1, 2013, pàg. 73–77. DOI: 10.1016/j.mambio.2012.02.009 [Consulta: 14 febrer 2013].
↑ McKinstry, M. C.; Caffrey, P.; Anderson, S. H. «The Importance of Beavers to Waterfowl and Wetlands Habitats in Wyoming» (en anglès). Journal of the American Water Resources Association, 37, 6, 2001, pàg. 1571–1577. DOI: 10.1111/j.1752-1688.2001.tb03660.x.
↑ Brenner, F.J. «Canada geese nesting on a beaver lodge» (PDF) (en anglès). The Auk, 77, 4, 1960, pàg. 476–477. DOI: 10.2307/4082428. JSTOR: 4082428 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Mitchell, C.D.. A. Poole. Trumpeter Swan (Cygnus buccinator). In The Birds of North America No. 105 (en anglès). Philadelphia: The Academy of Natural Sciences, 1994, p. 10.
↑ McKelvey RW; Denningtonz MC; Mossop «The Status and Distribution of Trumpeter Swans (Cygnus buccinator) in the Yukon» (PDF) (en anglès). Arctic, 36, 1, 1983, pàg. 76–81. DOI: 10.14430/arctic2245. JSTOR: 40509470 [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ Hilfiker, E.L.. Beavers, Water, Wildlife and History (en anglès). Interlaken, New York: Windswept Press, 1991, p. 198. ISBN 978-1-55787-067-4.
↑ Bulluck, Jason F; Rowe, Matthew P «The Use of Southern Appalachian Wetlands by Breeding Birds, with a Focus on Neotropical Migratory Species» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 118, 3, 2006, pàg. 399–410. DOI: 10.1676/04-116.1.
↑ Longcore, Travis; Rich, Catherine «Management by Assertion: Beavers and Songbirds at Lake Skinner (Riverside County, California)» (en anglès). Environmental Management, 39, 4, febrer 2007, pàg. 460–471. DOI: 10.1007/s00267-005-0204-4. PMID: 17318698.
↑ Cooke, Hilary A.; Zack, Steve «Influence of Beaver Dam Density on Riparian Areas and Riparian Birds in Shrubsteepe of Wyoming» (en anglès). Western North American Naturalist, 68, 3, 2008, pàg. 365–373. DOI: 10.3398/1527-0904(2008)68[365:IOBDDO]2.0.CO;2.
↑ Grover, A.M.; Baldassarre, G.A. «Bird species richness within beaver ponds in south-central New York» (en anglès). Wetlands, 15, 2, 1995, pàg. 108–118. DOI: 10.1007/BF03160664.
↑ Johnson, Glenn E.; van Riper III, Charles. «Effects of reintroduced beaver (Castor canadensis) on riparian bird community structure along the upper San Pedro River, southeastern Arizona and northern Sonora, Mexico» (PDF) (en anglès), 2014. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ ^62,0 ^62,1 ^62,2 Pollock, M. M.; Pess, G. R. et Beechie, T. J. «The Importance of Beaver Ponds to Coho Salmon Production in the Stillaguamish River Basin, Washington, USA» (PDF) (en anglès). North American Journal of Fisheries Management, 24, 3, 2004, pàg. 749–760. DOI: 10.1577/M03-156.1 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Swales, S. et Levings, C. D. «Role of Off-Channel Ponds in the life Cycle of Coho Salmon (Oncorhynchus kisutch) and Other Juvenile Salmonids in the Coldwater River, British Columbia» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 46, 2, 1989, pàg. 232–242. DOI: 10.1139/f89-032 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ ^64,0 ^64,1 Gard R. «Effects of beaver on trout in Sagehen Creek, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 25, 3, juliol de 1961, pàg. 221–242. DOI: 10.2307/3797848. JSTOR: 3797848 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Hägglund, Åsa i Sjöberg, Goran «Effects of beaver dams on the fish fauna of forest streams» (PDF) (en anglès). Forest Ecology and Management, 115, 2–3, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1016/S0378-1127(98)00404-6 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Rutherford, W.H. «Wildlife and environmental relationships of beavers in Colorado forests» (en anglès). Journal of Forestry. Society of American Foresters, 53, 11, 11-11-1955, pàg. 803–806.
↑ Murphy, M.L., Heifetz, J., Thedinga, J.F., Johnson, S.W. i Koski, K.V. «Habitat utilisation by juvenile Pacific salmon (Onchorynchus) in the glacial Taku River, southeast Alaska» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science, 46, 10, 16-06-1989, pàg. 1677–1685. DOI: 10.1139/f89-213 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Niles, Jonathan M., Hartman, Kyle J. i Keyser, Patrick «Short-Term Effects of Beaver Dam Removal on Brook Trout in an Appalachian Headwater Stream» (en anglès). Northeastern Naturalist, 20, 3, setembre 2013, pàg. 540–551. DOI: 10.1656/045.020.0317.
↑ ^69,0 ^69,1 Pollock, Michael M., Heim, Morgan i Werner, Danielle «Hydrologic and Geomorphic Effects of Beaver Dams and Their Influence on Fishes» (en anglès). American Fisheries Society Symposium 37, gener 2003, pàg. 1-21 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ ^70,0 ^70,1 Kemp, Paul S.; Worthington, Tom A.; Langford, Terence E. L.; Tree, Angus R. J.; Gaywood, Martin J. «Qualitative and quantitative effects of reintroduced beavers on stream fish» (en anglès). Fish and Fisheries, 13, 2, juny 2011, pàg. 158-181. DOI: 10.1111/j.1467-2979.2011.00421.x.
↑ Ryan L. Lokteff, Brett B. Roper i Joseph M. Wheaton «Do Beaver Dams Impede the Movement of Trout?» (PDF) (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 142, 4, 2013, pàg. 1114–1125. DOI: 10.1080/00028487.2013.797497 [Consulta: 23 desembre 2013].
↑ Bryant, M. D. «The Role of Beaver Dams as Coho Salmon Habitat in southeast Alaska Streams» (en anglès). Proceeding, Olympic Wild Fish Conferences. Peninsula College, Fisheries Technology program [Port Angeles, Washington], 1984, pàg. 183–192.
↑ Leidholt-Bruner, Karen, Hibbs, David E. i McComb, William C. «Beaver Dam Locations and Their Effects on Distribution and Abundance of Coho Salmon Fry in Two Coastal Oregon Streams» (PDF) (en anglès). Northwest Science, 66, 4, 18-02-1992, pàg. 218-223 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ ^74,0 ^74,1 ^74,2 Collen P. i Gibson R.J. «The general ecology of beavers (Castor spp.), as related to their influence on stream ecosystems and riparian habitats, and the subsequent effects on fish – a review» (en anglès). Reviews in Fish Biology and Fisheries, 10, 4, desembre 2000, pàg. 439–461. DOI: 10.1023/A:1012262217012 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Sigourney, D. B., Letcher, B. H. i Cunjak, R. A. «Influence of Beaver Activity on Summer Growth and Condition of Age-2 Atlantic Salmon Parr» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 135, 4, 2006, pàg. 1068–1075. DOI: 10.1577/T05-159.1.
↑ Mills, Enos A.. In Beaver World (en anglès). Kessinger Publishing, 1913, p. 280. ISBN 978-0-7661-9387-1.
↑ Burchsted, Denise; Daniels, Melinda; Thorson, Robert; i Vokoun, Jason «The River Discontinuum: Applying Beaver Modifications to Baseline Conditions for Restoration of Forested Headwaters» (PDF) (en anglès). BioScience, 60, 11, desembre 2010, pàg. 908–922. DOI: 10.1525/bio.2010.60.11.7.
↑ Billman, E.J., Kreitzer, J.D., Creighton, J.C. et al «Habitat enhancement and native fish conservation: Can enhancement of channel complexity promote the coexistence of native and introduced fishes?» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 96, 4, abril 2013, pàg. 555–566. DOI: 10.1007/s10641-012-0041-2.
↑ Hood, W. Gregory. «An Overlooked Ecological Web: Sweetgale, Beaver, Salmon, and Large Woody Debris in the Skagit River Tidal Marshes» (en anglès), 2009. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Beier, Paul i Barrett, Reginald H. «Beaver Habitat Use and Impact in Truckee River Basin, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 51, 4, 1987, pàg. 794–799. DOI: 10.2307/3801743. JSTOR: 3801743.
↑ Benson Ayers, Michael «Aerial Multispectral Videography for Vegetation Mapping and Assessment of Beaver Distribution within Selected Riparian Areas of the Lake Tahoe Basin» (PDF) (en anglès). University of Nevada, octubre 1997, pàg. 1-71. «Tesi»
↑ Pollock, Michael M.; Beechie, Timothy J. i Jordan, Chris E. «Geomorphic changes upstream of beaver dams in Bridge Creek, an incised stream channel in the interior Columbia River basin, eastern Oregon» (PDF) (en anglès). Earth Surface Processes and Landforms, 32, 8, 03-07-2017, pàg. 1174–1185. Bibcode: 2007ESPL...32.1174P. DOI: 10.1002/esp.1553.
↑ Demmer, Rick i Beschta, Robert L. «Recent History (1988–2004) of Beaver Dams along Bridge Creek in Central Oregon» (en anglès). Northwest Science, 82, 4, setembre 2008, pàg. 309–318. DOI: 10.3955/0029-344X-82.4.309.
↑ Collier, Eric. Three Against the Wilderness (en anglès). Victoria, British Columbia: Touchwood, 1959, p. 288. ISBN 1-894898-54-0.
↑ Ruedemann, Rudolf i Schoonmaker, W. J. «Beaver-Dams as Geologic Agents» (en anglès). Science, 88, 2292, 2 december 1938, pàg. 523–525. Bibcode: 1938Sci....88..523R. DOI: 10.1126/science.88.2292.523. PMID: 17840531.
↑ Michael M. Pollock, Timothy J. Beechie, Joseph M. Wheaton, Chris E. Jordan, Nick Bouwes, Nicholas Weber i Carol Volk «Using Beaver Dams to Restore Incised Stream Ecosystems» (en anglès). BioScience, 64, 4, 04-04-2014, pàg. 279-290 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Fitch, L.. Caring for the Green Zone: Beaver - Our Watershed Partner (PDF) (en anglès). Lethbridge, Alberta: Cows and Fish - Alberta Riparian Habitat Management Society, 2016, p. 1-47. ISBN 978-0-9688541-6-7 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ «Utah Beaver Management Plan» (PDF) (en anglès) p. 25, 06-01-2010. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Groc, Isabelle «Beavers Sign up to Fight Effects of Climate Change» (en anglès). Discover, 19-04-2010 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Walker, Brian «Solving our Water Storage Dilemma in Eastern Washington: Can Beavers Help» (PDF) (en anglès). The Council News. The Lands Council, 12, 4, agost 2008, pàg. 1,4 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ ^91,0 ^91,1 McCreary, Ann «Beavers may be part of answer to climate change» (en anglès). Methow Valley News, 23-01-2016 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Goldfarb, Ben «The beaver whisperer» (en anglès). High Country News, 09-11-2015 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Wildlife Conservation Society «New York City Beaver Returns» (en anglès). Science Daily. ScienceDaily, 20-12-2008 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Miller, Peter «Manhattan Before New York: When Henry Hudson first looked on Manhattan in 1609, what did he see?» (en anglès). National Geographic, setembre 2009 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ O'Connor, Anahad «After 200 Years, a Beaver Is Back in New York City» (en anglès). The New York Times, 23-02-2007 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Trotta, Daniel. «Positive Environment News: Beaver Returns to New York City After 200 Years» (en anglés). Planet Ark, 26-02-2007. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Kannen, Chris. «Bronx River Crossing» (en anglès). Design Trust for Public Space, 17-06-2009. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Paddock, Barry «Another beaver makes Bronx River home – doubles total beaver population» (en anglès). Daily News [New York], 19-09-2010 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Newman, Andy «Beaver Gets Busy at Botanical Garden» (en anglès). The New York Times, 07-02-2013 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Holingue, Scott. Tales from an Urban Wilderness: Wildlife's Struggle for Survival in a Park Where City & Wilderness Meet (en anglès). Chicago, IL: Chicago Historical Bookworks, 1994, p. 140. ISBN 0-924772-25-5.
↑ «Park District Kills Beaver in Lincoln Park» (en anglès). MyFoxChicago, abril 2009 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Greenfield, John «Why are there signs that claim the Park District murdered a beaver?» (en anglès). Time Out Chicago, 7 al 13 maig 2009 [Consulta: 4 desembre 2009].
↑ Jones, Carolyn. «Moment of truth for Martinez beavers» (en anglès), 16-04-2008. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ «Beavers, water, & the learning curve» (en anglès). martinezbeavers.org, 26-03-2015. [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ George, Aleta «Martinez Beavers» (en anglès). Bay Nature Institute, 01-01-2008 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ DeRobertis-Theye, Nicola «Beavers and More in Martinez:New Habitat Thanks to Beavers» (en anglès). Bay Nature Institute, 05-10-2009 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Farnham, Thomas Jefferson. Life, adventures, and travels in California (en anglès). Blakeman & Co., 1857, p. 383.
↑ Aiken, Jonathan «Beaver is bad guy at cherry blossom time» (en anglès). CNN, 07-04-1999 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ Wheeler, Linda «Beaver Chomps Into Cherry Blossom Season» (en anglès). The Washington Post, 07-04-1999 [Consulta: 11 desembre 2016].
↑ ^110,0 ^110,1 Anderson, Christopher B.; Pastur, Guillermo Martinez; Lencinas, Maria Vanessa; Wallem, Petra K.; Moorman, Michelle C. i Rosemond, Amy D. «Do introduced North American beavers Castor canadensis engineer differently in southern South America? An overview with implications for restoration» (PDF) (en anglès). Mammalian Review, 39, 1, 2009, pàg. 33-52 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Vila, Irma; Fuentes, Leopoldo S.; Saavedra, Marcelo «Ictiofauna en los sistema límnicos de la Isla Grande, Tierra del Fuego, Chile» (PDF) (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 72, 1999, pàg. 273–284 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ ^112,0 ^112,1 Moorman, Michelle C.; Eggleston, David B.; Anderson, Christopher B.; Mansilla, Andres; Szejner, Paul «Implications of Beaver Castor canadensis and Trout Introductions on Native Fish in the Cape Horn Biosphere Reserve, Chile» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 138, 2, 2009, pàg. 306–313. DOI: 10.1577/T08-081.1.
↑ Wallem, Petra K.; Jones, Clive G.; Marquet, Pablo A.; Jaksic, Fabián M. «Identificación de los mecanismo subyacentes a la invasión de Castor canadensis (Kuhl 1820, Rodentia) en el archipiélago de Tierra del Fuego, Chile» (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 80, 2007, pàg. 309–325 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Strieker, Gary «Argentina eager to rid island of beavers» (en anglès). CNN, 09-07-1999 [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ Hartmann, Goran. Busher, Peter E., Dzieciolowski, Ryszard M. (Eds.). Beaver Protection, Management, and Utilization in Europe and North America (en anglès). New York: Kluwer, 1999, p. 1–14.
↑ Nummi, Petri. «NOBANIS – Invasive Alien Species Fact Sheet – Castor canadensis» (PDF) (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2016].
↑ «Official symbols of Canada» (en anglès). Canada.ca. [Consulta: 10 desembre 2016].
↑ «Corporate Collections: Images: The HBC Coat of Arms» (en anglès). HBC Heritage. [Consulta: 12 desembre 2016].

Vegeu també

Per veure la morfologia i el comportament comuns en tot el gènere, així com les seves reintroduccions a nous habitats, vegeu Castor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castor americà

[I2008-1] . Castor canadensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 11 d'octubre de 2008.

[2] MacDonald, S.O. i Cook, J.A. «Castor canadensis». IUCN Red List of Threatened Species, 2000. [Consulta: 16 gener 2008]. (anglès)

[3] «Home Page, Alaska Department of Fish and Game» (en anglès). Adfg.state.ak.us. [Consulta: 16 març 2013].

[4] Pils, Charles M. «The Beaver (Castor canadensis )» (en anglès). Wisconsin Dept. of Natural Resources - Bureau of Wildlife Management, desembre 1983. [Consulta: 10 desembre 2016].

[5] Burnie, D and Wilson DE. Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife (en anglès). DK, 19 de setembre de 2005, p. 624. ISBN 0756616344.

[6] Boyle, Steve; Owens, Stephanie. «North American Beaver (Castor canadensis): a technical conservation assessment» (PDF) (en anglès). USDA Forest Service, Rocky Mountain Region, 02-02-2006. [Consulta: 10 desembre 2016].

[7] Morgan, Lewis H. The American Beaver and his Works (en anglès). Filadèlfia: J. B. Lippincott & Co., 1868, p. 32.

[Naiman-8] Naiman, Robert J; Johnston, Carol A; Kelley, James C «Alteration of North American Streams by Beaver» (PDF) (en anglès). BioScience, 38, 11, desembre 1988, pàg. 753–762. DOI: 10.2307/1310784. JSTOR: 1310784 [Consulta: 10 desembre 2016].

[9] Christopher W. Lanman; Kate Lundquist; Heidi Perryman; J. Eli Asarian; Brock Dolman «The historical range of beaver (Castor canadensis) in coastal California: an updated review of the evidence» (en anglès). California Fish and Game, 99, 4, 2013, pàg. 193–221 [Consulta: 10 desembre 2016].

[10] Mearns, Edgar Alexander. Mammals of the Mexican boundary of the United States: A descriptive catalogue of the species of mammals occurring in that region; with a general summary of the natural history, and a list of trees (en anglès). Government Printing Office, 1907, p. 359.

[11] Gallo-Reynoso, Juan-Pablo; Suarez-Gracida, Gabriela; Cabrera-Santiago, Horacia; Coria-Galindo, Else; Egido-Villarreal, Janitzio et Ortiz, Leo C. «Status of Beavers (Castor canadensis frontador) in Rio Bavispe, Sonora, Mexico» (en anglès). The Southwestern Naturalist. JSTOR, 01-01-2002, pàg. 501-504 [Consulta: 10 desembre 2016].

[skagit-12] 12,0 ^12,1 Mapes, Lynda V «Scientist discovers beavers building prime salmon habitat in Skagit Delta» (en anglès). The Seattle Times, 18-05-2009 [Consulta: 10 desembre 2016].

[13] «An extensive study of the foraging ecology of beavers (Castor canadensis) in relation to habitat quality» (en anglès). Canadian Journal of Zoology, 82, 6, 2004, pàg. 922–933. DOI: 10.1139/z04-067 [Consulta: 4 maig 2010].

[14] Reid, Donald G; Herrero, Stephen M; Code, Thomas E «River Otters as Agents of Water Loss from Beaver Ponds» (en anglès). Journal of Mammalogy. The American Society of Mammalogists, 69, 1, febrer 1988. DOI: http://dx.doi.org/10.2307/1381752.

[Richard-15] Richard P.B. «Mechanisms and adaptation in the constructive behaviour of the beaver (C. fiber L.)» (en anglès). Acta Zoologica Fennica, 174, 1983, pàg. 105–108.

[16] Thie, Jean. «National Geographic photos» (en anglès). [Consulta: 16 març 2013].

[17] «Largest Beaver Dam Seen From Space» (en anglès). Discovery Communications, LLC, octubre 2007. [Consulta: 10 desembre 2016].

[18] Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 67–75. ISBN 978-0-8014-4098-4.

[19] Young, Mary Taylor. «Colorado Division of Wildlife: Do Beavers Eat Fish?» (en anglès), 10-09-2010. [Consulta: 7 desembre 2016].

[20] Thurber, J. M; Peterson, R. O. «Effects of Population Density and Pack Size on the Foraging Ecology of Gray Wolves» (en anglès). Journal of Mammalogy, 74, 4, 30-11-1993, pàg. 879-889. DOI: 10.2307/1382426. JSTOR: 1382426 [Consulta: 10 desembre 2016].

[21] Smith, Douglas W; Trauba, David R; Anderson, Raymond K; Peterson, Rolf O «Black Bear Predation on Beavers on an Island in Lake Superior» (en anglès). American Midland Naturalist. The University of Notre Dame, 132, 2, octubre 1994, pàg. 248-255. DOI: 10.2307/2426580.

[22] Engelhart, A; Müller-Schwarze, D «Responses of beaver (Castor canadensis Kuhl) to predator chemicals» (en anglès). Journal of Chemical Ecology, 21, 9, setembre 1995, pàg. 1349–1364. DOI: 10.1007/BF02027567. PMID: 24234632.

[Beaver-23] «Beaver (Castor canadensis)» (en anglès). Study of Northern Virginia Ecology, Fairfax County Public School. [Consulta: 10 desembre 2016].

[24] Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing. The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 113–114. ISBN 978-0-8014-4098-4.

[Beaver_Biology-25] «Beaver Behavior and Biology» (en anglès). Beaver Solutions. [Consulta: 10 desembre 2016].

[26] Müller-Schwarze, Dietland; Sun, Lixing. The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer (en anglès). Cornell University Press, 2003, p. 80. ISBN 978-0-8014-4098-4.

[27] Kiefer, Dale «Oldest North American Beaver Remains Found in the Beaver State» (en anglès). The Earth Times, 19-09-2011 [Consulta: 10 desembre 2016].

[28] Cockle, Richard «Archaeologist finds ancient beaver teeth in eastern Oregon -- earliest record of the animal in North America» (en anglès). The Oregonian, 19-09-2011 [Consulta: 10 desembre 2016].

[29] Baker, B.W; Hill, E.P. Wild Mammals of North America: Biology, Management, and Conservation (en anglès). segona. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2003, p. 288-310.

[30] Kieffer, Michael «Meadows in Mist» (en anglès). Bull Run Mountains Conservancy [Consulta: 10 desembre 2016].

[andy-31] 31,0 ^31,1 Kitchener, Andrew. Beavers (en anglès). Whittet Books, 30 de novembre de 2001, p. 144. ISBN 187358055X.

[32] Moloney, F. X. The Fur Trade in New England, 1620–1676 (en anglès). Hamden, Connecticut: Archon Books, 1967, p. 150.

[33] Hays, W. J «Notes on the range of some of the animals in America at the time of arrival of the whitemen» (en anglès). The American Naturalist, 5, 7, setembre 1871, pàg. 25–30. DOI: 10.1086/270797. JSTOR: 2447602.

[34] Coles, J. M.; Orme, B. J. «Home sapiens or Castor fiber?» (en anglès). Antiquity. Cambridge University Press, 57, 220, 1983, pàg. 95–102. DOI: 10.1017/S0003598X00055265.

[35] Outwater, Alice. Water:A Natural History (en anglès). New York, NY: Basic Books, 1997, p. 89. ISBN 0-465-03780-1.

[36] Parks, Mike. «South Charlotte Weekly: Beavers damaging Park Road Park; must go» (en anglès), 01-03-2012. [Consulta: 10 desembre 2016].

[37] «Beavers: Wetlands & Wildlife: Solutions to Beaver/Human Conflicts» (en anglès). [Consulta: 10 desembre 2016].

[38] Agar, Charles «Beaver Deceiver expert coming to Pitkin County» (en anglès). The Aspen Times [Aspen, Colorado], 24-03-2008 [Consulta: 10 desembre 2016].

[39] Wright, J.P.; Jones, C.G.; Flecker, A.S. «An ecosystem engineer, the beaver, increases species richness at the landscape scale» (en anglès). Oecologia, 132, 1, 2002, pàg. 96–101. DOI: 10.1007/s00442-002-0929-1 [Consulta: 1r març 2010].

[Rosell-40] 40,0 ^40,1 ^40,2 ^40,3 Rosell, F; Bozser, O; Collen, P; Parker, H «Ecological impact of beavers Castor fiber and Castor canadensis and their ability to modify ecosystems» (PDF) (en anglès). Mammal Review, 35, 3–4, 2005, pàg. 248–276. DOI: 10.1111/j.1365-2907.2005.00067.x [Consulta: 10 desembre 2016].

[41] Hood, Glynnis A; Bayley, Suzanne E. Beaver (Castor canadensis) mitigate the effects of climate on the area of open water in boreal wetlands in western Canada (en anglès). 141, febrer de 2008, p. 556–567. DOI 10.1016/j.biocon.2007.12.003.

[42] «Busy Beavers Can Help Ease Drought» (en anglès). Science Daily, 26-02-2008 [Consulta: 10 desembre 2016].

[43] Correll, David L; Jordan, Thomas E; Weller, Donald E «Beaver pond biogeochemical effects in the Maryland Coastal Plain» (en anglès). Biogeochemistry, 49, 3, juny 2000, pàg. 217–239. DOI: 10.1023/A:1006330501887. JSTOR: 1469618.

[Muskopf-44] Muskopf, Sarah. The Effect of Beaver (Castor canadensis) Dam Removal on Total Phosphorus Concentration in Taylor Creek and Wetland, South Lake Tahoe, California (en anglès). Humboldt State University, Natural Resources, octubre de 2007 [Consulta: 27 febrer 2011].

[Quentin_D._Skinner,_John_E._Speck,_Michael_Smith,_John_C._Adams_142–146-45] Skinner, Quentin D.; Speck, John E.; Smith, Michael; Adams, John C. «Stream Water Quality as Influenced by Beaver within Grazing Systems in Wyoming» (en anglès). Journal of Range Management, 37, 2, març 1984, pàg. 142–146. DOI: 10.2307/3898902. JSTOR: 3898902.

[46] Gaywood, Martin; Batty, Dave; Galbraith, Colin «Reintroducing the European Beaver in Britain» (en anglès). British Wildlife, 2008.

[47] Erlandsen, S. L.; Bemrick, W. J. «Waterborne giardiasis: sources of Giardia cysts and evidence pertaining to their implication in human infection». A: Wallis, P. M.. Advances in Giardia research. Calgary, Alberta, Canada: University of Calgary Press, 1988, p. 227–236. ISBN 0919813860.

[48] Erlandsen SL; Sherlock LA; Bemrick WJ; Ghobrial H; Jakubowski W «Prevalence of Giardia spp. in Beaver and Muskrat Populations in Northeastern States and Minnesota: Detection of Intestinal Trophozoites at Necropsy Provides Greater Sensitivity than Detection of Cysts in Fecal Samples» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 56, 1, gener 1990, pàg. 31–36. PMC: 183246. PMID: 2178552 [Consulta: 12 desembre 2016].

[49] Thompson, R. C. A. «Giardiasis as a re-emerging infectious disease and its zoonotic potential» (en anglès). International Journal of Parasitology, 30, 12–13, novembre 2000, pàg. 1259–1267. DOI: 10.1016/S0020-7519(00)00127-2. PMID: 11113253.

[50] Nygård, Karin; Schimmer, Barbara; Søbstad, Øystein; Walde, Anna; Tveit, Ingvar; Langeland, Nina; Hausken, Trygve et Aavitsland, Preben «A large community outbreak of waterborne giardiasis-delayed detection in a non-endemic urban area» (PDF) (en anglès). BMC Public Health, 6, 1, 25-05-2006, pàg. 141. DOI: 10.1186/1471-2458-6-141. PMC: 1524744. PMID: 16725025 [Consulta: 12 desembre 2016].

[51] Bromley, Chantal K.; Hood, Glynnis A. «Beavers (Castor canadensis) facilitate early access by Canada geese (Branta canadensis) to nesting habitat and areas of open water in Canada's boreal wetlands» (en anglès). Mammalian Biology, 78, 1, 2013, pàg. 73–77. DOI: 10.1016/j.mambio.2012.02.009 [Consulta: 14 febrer 2013].

[52] McKinstry, M. C.; Caffrey, P.; Anderson, S. H. «The Importance of Beavers to Waterfowl and Wetlands Habitats in Wyoming» (en anglès). Journal of the American Water Resources Association, 37, 6, 2001, pàg. 1571–1577. DOI: 10.1111/j.1752-1688.2001.tb03660.x.

[53] Brenner, F.J. «Canada geese nesting on a beaver lodge» (PDF) (en anglès). The Auk, 77, 4, 1960, pàg. 476–477. DOI: 10.2307/4082428. JSTOR: 4082428 [Consulta: 10 desembre 2016].

[54] Mitchell, C.D.. A. Poole. Trumpeter Swan (Cygnus buccinator). In The Birds of North America No. 105 (en anglès). Philadelphia: The Academy of Natural Sciences, 1994, p. 10.

[55] McKelvey RW; Denningtonz MC; Mossop «The Status and Distribution of Trumpeter Swans (Cygnus buccinator) in the Yukon» (PDF) (en anglès). Arctic, 36, 1, 1983, pàg. 76–81. DOI: 10.14430/arctic2245. JSTOR: 40509470 [Consulta: 10 desembre 2016].

[56] Hilfiker, E.L.. Beavers, Water, Wildlife and History (en anglès). Interlaken, New York: Windswept Press, 1991, p. 198. ISBN 978-1-55787-067-4.

[57] Bulluck, Jason F; Rowe, Matthew P «The Use of Southern Appalachian Wetlands by Breeding Birds, with a Focus on Neotropical Migratory Species» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 118, 3, 2006, pàg. 399–410. DOI: 10.1676/04-116.1.

[58] Longcore, Travis; Rich, Catherine «Management by Assertion: Beavers and Songbirds at Lake Skinner (Riverside County, California)» (en anglès). Environmental Management, 39, 4, febrer 2007, pàg. 460–471. DOI: 10.1007/s00267-005-0204-4. PMID: 17318698.

[59] Cooke, Hilary A.; Zack, Steve «Influence of Beaver Dam Density on Riparian Areas and Riparian Birds in Shrubsteepe of Wyoming» (en anglès). Western North American Naturalist, 68, 3, 2008, pàg. 365–373. DOI: 10.3398/1527-0904(2008)68[365:IOBDDO]2.0.CO;2.

[60] Grover, A.M.; Baldassarre, G.A. «Bird species richness within beaver ponds in south-central New York» (en anglès). Wetlands, 15, 2, 1995, pàg. 108–118. DOI: 10.1007/BF03160664.

[61] Johnson, Glenn E.; van Riper III, Charles. «Effects of reintroduced beaver (Castor canadensis) on riparian bird community structure along the upper San Pedro River, southeastern Arizona and northern Sonora, Mexico» (PDF) (en anglès), 2014. [Consulta: 10 desembre 2016].

[Stillaguamish-62] 62,0 ^62,1 ^62,2 Pollock, M. M.; Pess, G. R. et Beechie, T. J. «The Importance of Beaver Ponds to Coho Salmon Production in the Stillaguamish River Basin, Washington, USA» (PDF) (en anglès). North American Journal of Fisheries Management, 24, 3, 2004, pàg. 749–760. DOI: 10.1577/M03-156.1 [Consulta: 11 desembre 2016].

[63] Swales, S. et Levings, C. D. «Role of Off-Channel Ponds in the life Cycle of Coho Salmon (Oncorhynchus kisutch) and Other Juvenile Salmonids in the Coldwater River, British Columbia» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 46, 2, 1989, pàg. 232–242. DOI: 10.1139/f89-032 [Consulta: 11 desembre 2016].

[Gard-64] 64,0 ^64,1 Gard R. «Effects of beaver on trout in Sagehen Creek, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 25, 3, juliol de 1961, pàg. 221–242. DOI: 10.2307/3797848. JSTOR: 3797848 [Consulta: 11 desembre 2016].

[65] Hägglund, Åsa i Sjöberg, Goran «Effects of beaver dams on the fish fauna of forest streams» (PDF) (en anglès). Forest Ecology and Management, 115, 2–3, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1016/S0378-1127(98)00404-6 [Consulta: 11 desembre 2016].

[66] Rutherford, W.H. «Wildlife and environmental relationships of beavers in Colorado forests» (en anglès). Journal of Forestry. Society of American Foresters, 53, 11, 11-11-1955, pàg. 803–806.

[67] Murphy, M.L., Heifetz, J., Thedinga, J.F., Johnson, S.W. i Koski, K.V. «Habitat utilisation by juvenile Pacific salmon (Onchorynchus) in the glacial Taku River, southeast Alaska» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science, 46, 10, 16-06-1989, pàg. 1677–1685. DOI: 10.1139/f89-213 [Consulta: 11 desembre 2016].

[68] Niles, Jonathan M., Hartman, Kyle J. i Keyser, Patrick «Short-Term Effects of Beaver Dam Removal on Brook Trout in an Appalachian Headwater Stream» (en anglès). Northeastern Naturalist, 20, 3, setembre 2013, pàg. 540–551. DOI: 10.1656/045.020.0317.

[Pollock-69] 69,0 ^69,1 Pollock, Michael M., Heim, Morgan i Werner, Danielle «Hydrologic and Geomorphic Effects of Beaver Dams and Their Influence on Fishes» (en anglès). American Fisheries Society Symposium 37, gener 2003, pàg. 1-21 [Consulta: 11 desembre 2016].

[metareview-70] 70,0 ^70,1 Kemp, Paul S.; Worthington, Tom A.; Langford, Terence E. L.; Tree, Angus R. J.; Gaywood, Martin J. «Qualitative and quantitative effects of reintroduced beavers on stream fish» (en anglès). Fish and Fisheries, 13, 2, juny 2011, pàg. 158-181. DOI: 10.1111/j.1467-2979.2011.00421.x.

[71] Ryan L. Lokteff, Brett B. Roper i Joseph M. Wheaton «Do Beaver Dams Impede the Movement of Trout?» (PDF) (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 142, 4, 2013, pàg. 1114–1125. DOI: 10.1080/00028487.2013.797497 [Consulta: 23 desembre 2013].

[72] Bryant, M. D. «The Role of Beaver Dams as Coho Salmon Habitat in southeast Alaska Streams» (en anglès). Proceeding, Olympic Wild Fish Conferences. Peninsula College, Fisheries Technology program [Port Angeles, Washington], 1984, pàg. 183–192.

[73] Leidholt-Bruner, Karen, Hibbs, David E. i McComb, William C. «Beaver Dam Locations and Their Effects on Distribution and Abundance of Coho Salmon Fry in Two Coastal Oregon Streams» (PDF) (en anglès). Northwest Science, 66, 4, 18-02-1992, pàg. 218-223 [Consulta: 11 desembre 2016].

[Collen-74] 74,0 ^74,1 ^74,2 Collen P. i Gibson R.J. «The general ecology of beavers (Castor spp.), as related to their influence on stream ecosystems and riparian habitats, and the subsequent effects on fish – a review» (en anglès). Reviews in Fish Biology and Fisheries, 10, 4, desembre 2000, pàg. 439–461. DOI: 10.1023/A:1012262217012 [Consulta: 11 desembre 2016].

[75] Sigourney, D. B., Letcher, B. H. i Cunjak, R. A. «Influence of Beaver Activity on Summer Growth and Condition of Age-2 Atlantic Salmon Parr» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 135, 4, 2006, pàg. 1068–1075. DOI: 10.1577/T05-159.1.

[76] Mills, Enos A.. In Beaver World (en anglès). Kessinger Publishing, 1913, p. 280. ISBN 978-0-7661-9387-1.

[77] Burchsted, Denise; Daniels, Melinda; Thorson, Robert; i Vokoun, Jason «The River Discontinuum: Applying Beaver Modifications to Baseline Conditions for Restoration of Forested Headwaters» (PDF) (en anglès). BioScience, 60, 11, desembre 2010, pàg. 908–922. DOI: 10.1525/bio.2010.60.11.7.

[78] Billman, E.J., Kreitzer, J.D., Creighton, J.C. et al «Habitat enhancement and native fish conservation: Can enhancement of channel complexity promote the coexistence of native and introduced fishes?» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 96, 4, abril 2013, pàg. 555–566. DOI: 10.1007/s10641-012-0041-2.

[79] Hood, W. Gregory. «An Overlooked Ecological Web: Sweetgale, Beaver, Salmon, and Large Woody Debris in the Skagit River Tidal Marshes» (en anglès), 2009. [Consulta: 11 desembre 2016].

[80] Beier, Paul i Barrett, Reginald H. «Beaver Habitat Use and Impact in Truckee River Basin, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 51, 4, 1987, pàg. 794–799. DOI: 10.2307/3801743. JSTOR: 3801743.

[Ayers-81] Benson Ayers, Michael «Aerial Multispectral Videography for Vegetation Mapping and Assessment of Beaver Distribution within Selected Riparian Areas of the Lake Tahoe Basin» (PDF) (en anglès). University of Nevada, octubre 1997, pàg. 1-71. «Tesi»

[82] Pollock, Michael M.; Beechie, Timothy J. i Jordan, Chris E. «Geomorphic changes upstream of beaver dams in Bridge Creek, an incised stream channel in the interior Columbia River basin, eastern Oregon» (PDF) (en anglès). Earth Surface Processes and Landforms, 32, 8, 03-07-2017, pàg. 1174–1185. Bibcode: 2007ESPL...32.1174P. DOI: 10.1002/esp.1553.

[83] Demmer, Rick i Beschta, Robert L. «Recent History (1988–2004) of Beaver Dams along Bridge Creek in Central Oregon» (en anglès). Northwest Science, 82, 4, setembre 2008, pàg. 309–318. DOI: 10.3955/0029-344X-82.4.309.

[84] Collier, Eric. Three Against the Wilderness (en anglès). Victoria, British Columbia: Touchwood, 1959, p. 288. ISBN 1-894898-54-0.

[85] Ruedemann, Rudolf i Schoonmaker, W. J. «Beaver-Dams as Geologic Agents» (en anglès). Science, 88, 2292, 2 december 1938, pàg. 523–525. Bibcode: 1938Sci....88..523R. DOI: 10.1126/science.88.2292.523. PMID: 17840531.

[86] Michael M. Pollock, Timothy J. Beechie, Joseph M. Wheaton, Chris E. Jordan, Nick Bouwes, Nicholas Weber i Carol Volk «Using Beaver Dams to Restore Incised Stream Ecosystems» (en anglès). BioScience, 64, 4, 04-04-2014, pàg. 279-290 [Consulta: 11 desembre 2016].

[87] Fitch, L.. Caring for the Green Zone: Beaver - Our Watershed Partner (PDF) (en anglès). Lethbridge, Alberta: Cows and Fish - Alberta Riparian Habitat Management Society, 2016, p. 1-47. ISBN 978-0-9688541-6-7 [Consulta: 11 desembre 2016].

[88] «Utah Beaver Management Plan» (PDF) (en anglès) p. 25, 06-01-2010. [Consulta: 11 desembre 2016].

[89] Groc, Isabelle «Beavers Sign up to Fight Effects of Climate Change» (en anglès). Discover, 19-04-2010 [Consulta: 11 desembre 2016].

[90] Walker, Brian «Solving our Water Storage Dilemma in Eastern Washington: Can Beavers Help» (PDF) (en anglès). The Council News. The Lands Council, 12, 4, agost 2008, pàg. 1,4 [Consulta: 11 desembre 2016].

[:0-91] 91,0 ^91,1 McCreary, Ann «Beavers may be part of answer to climate change» (en anglès). Methow Valley News, 23-01-2016 [Consulta: 11 desembre 2016].

[92] Goldfarb, Ben «The beaver whisperer» (en anglès). High Country News, 09-11-2015 [Consulta: 11 desembre 2016].

[93] Wildlife Conservation Society «New York City Beaver Returns» (en anglès). Science Daily. ScienceDaily, 20-12-2008 [Consulta: 11 desembre 2016].

[94] Miller, Peter «Manhattan Before New York: When Henry Hudson first looked on Manhattan in 1609, what did he see?» (en anglès). National Geographic, setembre 2009 [Consulta: 11 desembre 2016].

[95] O'Connor, Anahad «After 200 Years, a Beaver Is Back in New York City» (en anglès). The New York Times, 23-02-2007 [Consulta: 11 desembre 2016].

[96] Trotta, Daniel. «Positive Environment News: Beaver Returns to New York City After 200 Years» (en anglés). Planet Ark, 26-02-2007. [Consulta: 11 desembre 2016].

[97] Kannen, Chris. «Bronx River Crossing» (en anglès). Design Trust for Public Space, 17-06-2009. [Consulta: 11 desembre 2016].

[98] Paddock, Barry «Another beaver makes Bronx River home – doubles total beaver population» (en anglès). Daily News [New York], 19-09-2010 [Consulta: 11 desembre 2016].

[99] Newman, Andy «Beaver Gets Busy at Botanical Garden» (en anglès). The New York Times, 07-02-2013 [Consulta: 11 desembre 2016].

[100] Holingue, Scott. Tales from an Urban Wilderness: Wildlife's Struggle for Survival in a Park Where City & Wilderness Meet (en anglès). Chicago, IL: Chicago Historical Bookworks, 1994, p. 140. ISBN 0-924772-25-5.

[myfoxchicago.com-101] «Park District Kills Beaver in Lincoln Park» (en anglès). MyFoxChicago, abril 2009 [Consulta: 11 desembre 2016].

[102] Greenfield, John «Why are there signs that claim the Park District murdered a beaver?» (en anglès). Time Out Chicago, 7 al 13 maig 2009 [Consulta: 4 desembre 2009].

[103] Jones, Carolyn. «Moment of truth for Martinez beavers» (en anglès), 16-04-2008. [Consulta: 11 desembre 2016].

[104] «Beavers, water, & the learning curve» (en anglès). martinezbeavers.org, 26-03-2015. [Consulta: 11 desembre 2016].

[105] George, Aleta «Martinez Beavers» (en anglès). Bay Nature Institute, 01-01-2008 [Consulta: 11 desembre 2016].

[106] DeRobertis-Theye, Nicola «Beavers and More in Martinez:New Habitat Thanks to Beavers» (en anglès). Bay Nature Institute, 05-10-2009 [Consulta: 11 desembre 2016].

[107] Farnham, Thomas Jefferson. Life, adventures, and travels in California (en anglès). Blakeman & Co., 1857, p. 383.

[108] Aiken, Jonathan «Beaver is bad guy at cherry blossom time» (en anglès). CNN, 07-04-1999 [Consulta: 11 desembre 2016].

[109] Wheeler, Linda «Beaver Chomps Into Cherry Blossom Season» (en anglès). The Washington Post, 07-04-1999 [Consulta: 11 desembre 2016].

[Anderson-110] 110,0 ^110,1 Anderson, Christopher B.; Pastur, Guillermo Martinez; Lencinas, Maria Vanessa; Wallem, Petra K.; Moorman, Michelle C. i Rosemond, Amy D. «Do introduced North American beavers Castor canadensis engineer differently in southern South America? An overview with implications for restoration» (PDF) (en anglès). Mammalian Review, 39, 1, 2009, pàg. 33-52 [Consulta: 12 desembre 2016].

[111] Vila, Irma; Fuentes, Leopoldo S.; Saavedra, Marcelo «Ictiofauna en los sistema límnicos de la Isla Grande, Tierra del Fuego, Chile» (PDF) (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 72, 1999, pàg. 273–284 [Consulta: 12 desembre 2016].

[Moorman-112] 112,0 ^112,1 Moorman, Michelle C.; Eggleston, David B.; Anderson, Christopher B.; Mansilla, Andres; Szejner, Paul «Implications of Beaver Castor canadensis and Trout Introductions on Native Fish in the Cape Horn Biosphere Reserve, Chile» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 138, 2, 2009, pàg. 306–313. DOI: 10.1577/T08-081.1.

[113] Wallem, Petra K.; Jones, Clive G.; Marquet, Pablo A.; Jaksic, Fabián M. «Identificación de los mecanismo subyacentes a la invasión de Castor canadensis (Kuhl 1820, Rodentia) en el archipiélago de Tierra del Fuego, Chile» (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 80, 2007, pàg. 309–325 [Consulta: 12 desembre 2016].

[114] Strieker, Gary «Argentina eager to rid island of beavers» (en anglès). CNN, 09-07-1999 [Consulta: 12 desembre 2016].

[115] Hartmann, Goran. Busher, Peter E., Dzieciolowski, Ryszard M. (Eds.). Beaver Protection, Management, and Utilization in Europe and North America (en anglès). New York: Kluwer, 1999, p. 1–14.

[116] Nummi, Petri. «NOBANIS – Invasive Alien Species Fact Sheet – Castor canadensis» (PDF) (en anglès). [Consulta: 12 desembre 2016].

[117] «Official symbols of Canada» (en anglès). Canada.ca. [Consulta: 10 desembre 2016].

[118] «Corporate Collections: Images: The HBC Coat of Arms» (en anglès). HBC Heritage. [Consulta: 12 desembre 2016].

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

[74]

[75]

[76]

[77]

[78]

[79]

[80]

[81]

[82]

[83]

[84]

[85]

[86]

[87]

[88]

[89]

[90]

[91]

[92]

[93]

[94]

[95]

[96]

[97]

[98]

[99]

[100]

[101]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula d'ésser viu
-{{Taxocaixa mamífer
-| name = Castor americà
-| image = Castor canadensis.jpg
 | status = LC
 | status_system = iucn3.1
-| status_ref =<ref name="I2008">{{IUCN2008|id=4003|títol=Castor canadensis|consulta=11 octubre 2008}}</ref>
+| status_ref =<ref name="I2008">{{IUCN2008|id=4003|títol=Castor canadensis|consulta=11 d'octubre de 2008}}</ref>
-| ordo = [[Rodentia]]
-| familia = [[Castoridae]]
-| genus = [[Castor]]
-| species = '''C. canadensis'''
 | binomial = ''Castor canadensis''
 | binomial_authority = ([[Heinrich Kuhl|Kuhl]], [[1820]])
-| range_map = American beaver map.png
-| range_map_width =225px
-| range_map_caption = Distribució del castor americà
 }}
+El '''castor americà''' ''(Castor canadensis)'' és una de les dues espècies de [[castor]] que encara existeixen. És un gran [[rosegador]] semi-aquàtic que habita rius i estanys de [[Nord-amèrica]] (Canadà, Estats Units i Mèxic) i també habita, reintroduït, la [[Terra del Foc]] (Argentina) i la [[península Escandinava]]. També és anomenat '''castor nord-americà''' o bé utilitzant el nom d'alguna de les subespècies que inclou, destacant entre aquestes, el '''castor canadenc'''. Aquesta espècie era semblant, encara que més petita, al [[castor de Kellogg]], que també va habitar a Nord-amèrica.
-[[Fitxer:Castor canadensis MHNT.OST.3.jpg|left|thumb|Crani]]
-El '''castor americà''' ''(Castor canadensis)'' és una de les dues espècies de [[castor]] que encara existeixen. És un gran [[rosegador]] semiaquàtic que habita rius i estanys de [[Nord-amèrica]] (Canadà, Estats Units i Mèxic) i també habita, reintroduït, la [[Terra del Foc]] (Argentina) i la [[península Escandinava]]. També és anomenat '''castor nord-americà''' o bé utilitzant el nom d'alguna de les subespècies que inclou, destacant entre aquestes, el '''castor canadenc'''. Aquesta espècie era semblant, encara que més petita, al [[castor de Kellogg]], que també habità Nord-amèrica.
-Aquest animal és sovint caçat per la seva pell. A principis del [[segle XIX]], la caça acabà amb ell a bona part de la seva àrea de distribució original. Els pobladors nadius i primers colons en menjaven, a més, la carn. Gran part de l'exploració inicial de Nord-amèrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americà.
+Aquest animal és sovint caçat per la seva pell. A principis del [[segle XIX]], la caça gairebé el va exterminar, acabant amb ell a bona part de la seva àrea de distribució original. A més, els pobladors nadius i els primers colons es menjaven la seva carn. Gran part de l'exploració inicial de Nord-amèrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americà.
-Aquesta espècie és força abundant, més que el [[castor europeu]] i la seva població s'estima que està entre els deu i quinze milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amèrica, abans de l'època del comerç de pells. Tot i el declivi, no es considera l'espècie en perill d'extinció.<ref>{{ref-web| url = http://www.iucnredlist.org/search/details.php/4003/summ| títol = Castor canadensis| consulta =Consultat el 16 gener 2008| cognom = MacDonald| nom = S.O. i Cook, J.A.| editor = IUCN Red List of Threatened Species| any =2000}} {{en}} </ref>
+Aquesta espècie és força abundant, més que el [[castor europeu]] i la seva població s'estima que està entre els 10 i 15 milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amèrica, abans de l'època del comerç de pells. Tot i el declivi, no es considera una espècie en perill d'extinció.<ref>{{ref-web| url = http://www.iucnredlist.org/search/details.php/4003/summ| títol = Castor canadensis| consulta =16 de gener de 2008| cognom = MacDonald| nom = S.O. i Cook, J.A.| editor = IUCN Red List of Threatened Species| any =2000}} {{en}} </ref>
+== Descripció ==
+Es tracta del rosegador més gran de Nord-amèrica, rivalitzant amb el [[castor europeu]] per ser el segon més gran del món, darrere del [[capibara]]. Els adults generalment pesen entre 11 i 32 quilograms, sent la mitjana de 20. La longitud conjunta del cap i del cos varia entre 74 i 90 centímetres, amb una cua que li afegeix entre 20 i 35 centímetres a la longitud total. Els individus molt vells poden excepcionalment excedir les mides normals, pesant més de 40 quilograms o fins i tot arribant als 50.<ref>{{ref-web|url=http://www.adfg.state.ak.us/pubs/notebook/furbear/beaver.php|títol=Home Page, Alaska Department of Fish and Game|consulta=16 de març de 2013|llengua=Anglès|editor=Adfg.state.ak.us|data=}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.timberwolfinformation.org/kidsonly/wolfweb/beaver.htm |títol=The Beaver (Castor canadensis )|consulta=10 de desembre de 2016 |nom=Charles M. |cognom=Pils |llengua=Anglès |editor=Wisconsin Dept. of Natural Resources - Bureau of Wildlife Management |data=desembre de 1983}}</ref><ref>{{ref-llibre|editor=Burnie, D and Wilson DE|títol=Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife|llengua=Anglès|data=19 de setembre de 2005|editorial=DK|pàgines=624|isbn=0756616344}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.fs.usda.gov/Internet/FSE_DOCUMENTS/stelprdb5181919.pdf|títol=North American Beaver (Castor canadensis): a technical conservation assessment|consulta=10 de desembre de 2016|nom=Steve|cognom=Boyle|nom2=Stephanie|cognom2=Owens|format=PDF|llengua=Anglès|editor=USDA Forest Service, Rocky Mountain Region|data=2 de febrer de 2006}}</ref>
+Com el capibara, el castor és un animal [[Llista de tetràpodes semi-aquàtics|semi-aquàtic]]. Té moltes característiques fruit de l'adaptació al seu estil de vida. Té una gran cua aplanada i unes potes del darrere grans i palmades. Les potes del davant són més petites i tenen urpes. Els ulls estan coberts d'una [[membrana nictitant]] que li permet veure sota l'aigua. Les narius i les orelles es segellen quan es submergeix. Una [[Hipoderma|capa gruixuda de greix sota la pell]] l'aïlla de l'entorn d'aigua freda que l'envolta. El seu pelatge està format per una doble capa de pèls superposats, que són llargs i gruixuts a l'exterior, i fins i curts a l'interior. El color dels pèls és variat, encara que generalment és de color marró fosc. Les [[glàndules odoríferes]], situades prop dels genitals, secreten una substància oliosa coneguda amb el nom de [[castori]], amb la qual l'animal aïlla el seu pelatge de l'aigua.
+Abans de la seva gairebé [[Extinció local|extinció]], a causa de les trampes, a Nord-amèrica, el castor hi vivia pràcticament a tot arreu des de la tundra àrtica fins als deserts del nord de Mèxic, i de l'Atlàntic al Pacífic. <ref>{{ref-llibre|cognom=Morgan|nom=Lewis H|títol=The American Beaver and his Works|url=https://books.google.com/?id=gY4-AAAAcAAJ&printsec=frontcover|edició=|llengua=Anglès|any=1868|editorial=J. B. Lippincott & Co.|lloc=[[Filadèlfia]]|isbn=|pàgina=32}}</ref><ref name="Naiman">{{ref-publicació|cognom=Naiman|nom=Robert J|cognom2=Johnston|nom2=Carol A|cognom3=Kelley|nom3=James C|publicació=BioScience|llengua=Anglès|url=https://www.researchgate.net/publication/245267087_Alteration_of_North_American_Streams_by_Beaver|format=PDF|consulta=10 de desembre de 2016|volum=38|exemplar=11|data=desembre de 1988|pàgines=753–762|doi=10.2307/1310784|jstor=1310784|títol=Alteration of North American Streams by Beaver}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Christopher W. Lanman|autor2=Kate Lundquist|autor3=Heidi Perryman|autor4=J. Eli Asarian|autor5=Brock Dolman|publicació=California Fish and Game|llengua=Anglès|url=https://nrm.dfg.ca.gov/FileHandler.ashx?DocumentID=78258|consulta=10 de desembre de 2016|volum=99|exemplar=4|any=2013|data=|pàgines=193–221|títol=The historical range of beaver (Castor canadensis) in coastal California: an updated review of the evidence|autor6=Richard B. Lanman|autor7=Michael M. Pollock}}</ref> El 1907, el físic naturalista [[Edgar Alexander Mearns]] va documentar la presència del castor al [[riu Sonora]], que podria ser la part més meridional de la seva àrea de distribució.<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Mearns, Edgar Alexander|títol=Mammals of the Mexican boundary of the United States: A descriptive catalogue of the species of mammals occurring in that region; with a general summary of the natural history, and a list of trees|url=https://books.google.com/?id=ToJIAAAAYAAJ&pg=PA149|edició=|llengua=Anglès|any=1907|data=|editorial=Government Printing Office|lloc=|isbn=|pàgina=359}}</ref> No obstant això, la presència d'aquesta espècie a Mèxic també ha estat documentada als rius [[Riu Colorado|Colorado]], [[Riu Bavispe|Bavispe]] i [[Riu San Bernardino|San Bernardino]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Gallo-Reynoso|nom=Juan-Pablo|cognom2=Suarez-Gracida|nom2=Gabriela|cognom3=Cabrera-Santiago|nom3=Horacia|cognom4=Coria-Galindo|nom4=Else|cognom5=Egido-Villarreal, Janitzio et Ortiz, Leo C.|publicació=The Southwestern Naturalist|llengua=Anglès|url=http://ciad.academia.edu/JuanPabloGallo/Papers/590136/Status_of_beavers_Castor_canadensis_frondator_in_Rio_Bavispe_Sonora_Mexico|consulta=10 de desembre de 2016|data=1 de gener de 2002|editorial=JSTOR|pàgines=501-504|títol=Status of Beavers (''Castor canadensis frontador'') in Rio Bavispe, Sonora, Mexico}}</ref>
+== Comportament ==
+[[Fitxer:2011.12.17_Beaver_skull_from_SF_Bay_shore,_CA_028_c.jpg|thumb|Crani de castor americà trobat a la [[badia de San Francisco]]]]
+Els castors són animals diürns. Són excel·lents nedadors que poden romandre sota l'aigua fins a 15 minuts. Més vulnerable a terra ferma, tendeix a romandre a l'aigua tot el que pot. Utilitzen la seva cua plana i escamosa tant per donar avís d'un perill colpejant la superfície de l'aigua com per a emmagatzemar greixos.  [[Fitxer:Biberburg.jpg|thumb|Cau de castors a [[Ontàrio]], Canadà]]
+Construeixen les seves llars amb branques, branquetes, pedres i fang, a llacs, al curs de rius i rierols, i a [[Delta fluvial|deltes]].<ref name="skagit">{{ref-publicació|cognom=Mapes|nom=Lynda V|publicació=The Seattle Times|llengua=Anglès|url=http://www.seattletimes.com/seattle-news/scientist-discovers-beavers-building-prime-salmon-habitat-in-skagit-delta/|consulta=10 de desembre de 2016|data=18 de maig de 2009|pàgines=|títol=Scientist discovers beavers building prime salmon habitat in Skagit Delta}}</ref> Aquestes llars poden trobar-se envoltades d'aigua o tocant a terra. De vegades excaven caus als bancs del rius. Són molt coneguts per construir [[Presa d'aigua|presses]] als corrents i construir les seves llars als estanys artificials que es formen. Quan construeixen les seves llars en estanys, primer fan una pila de pals i després rosseguen els pals per crear una o més entrades i dues plataformes per sobre de l'aigua dins la pila de pals. La primera s'utilitza per l'assecat. A l'hivern cobreixen de fang l'estructura de pals, de manera que quan el fang es congela assoleix la consistència del formigó. A la part superior és deixa un petit forat per l'aire.
+[[Fitxer:BeaverDam 8409.jpg|thumb|Presa de castors al nord de [[Califòrnia]], als Estats Units]]
+L'objectiu de la presa és la creació de refugis que li permetin al castor escapar dels seus predadors. Quan l'aigua profunda ja és present a llacs, rius o rierols, viu en un cau a les ribes amb una entrada sota l'aigua. Els dics es construeixen amb branques d'arbres talats pels castors, així com amb roques, herba i fang. L'escorça interior, les branques, els brots i les fulles d'aquests arbres constitueixen una part important de la seva dieta.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor2=Bérubé, C.H.|autor3=Tremblay, E.|autor4=Vasseur, L.|publicació=Canadian Journal of Zoology|llengua=Anglès|url=http://www.colby.edu/academics_cs/courses/BI312/upload/ForagingBeaversHabitatQuality.pdf|consulta=4 de maig de 2010|volum=82|exemplar=6|any=2004|data=|pàgines=922–933|doi=10.1139/z04-067|títol=An extensive study of the foraging ecology of beavers (''Castor canadensis'') in relation to habitat quality|autor1=Gallant, D.}}</ref> Els arbres són talats amb els seus incisius poderosos. Les potes davanteres s'utilitzen per cavar i transportar i col·locar els materials. Alguns investigadors han demostrat que el so de l'aigua corrent dicta quan i on un castor construeix la seva presa. A més de proporcionar una llar segura als castors, els estanys artificials que creen també proporcionen un hàbitat per a ocells aquàtics, peixos i altres animals aquàtics. Les seves preses ajuden a reduir l'erosió del sol i poden ajudar a reduir les inundacions. No obstant això, les preses construïdes pels castors no són permanents i depenen de la seva presència continua per al seu manteniment. Generalment es concentren en la construcció i reparació de preses durant la tardor, en preparació per a l'hivern. A les zones més al nord de la seva àrea de distribució geogràfica, sovint no es reparen els desperfectes ocasionats per les llúdries, i en ocasions són ells mateixos els causants amb la intenció de fer baixar el nivell d'aigua de l'estany, per tal de crear més espai per respirar sota el gel o aconseguir un accés més fàcil als arbres que hi ha per sota de la presa. En un estudi realitzat el 1988 a Alberta, Canadà, cap castor va reparar els llocs per on es perdia aigua durant l'hivern. De 178 llocs on es perdia aigua, castors va reparar posteriorment 78, i no en van reparar 68. La resta van ser reparats parcialment.<ref>{{ref-publicació|cognom=Reid|nom=Donald G|cognom2=Herrero|nom2=Stephen M|cognom3=Code|nom3=Thomas E|article=River Otters as Agents of Water Loss from Beaver Ponds|publicació=Journal of Mammalogy|llengua=Anglès|url=http://jmammal.oxfordjournals.org/content/69/1/100|volum=69|exemplar=1|data=febrer de 1988|editorial=The American Society of Mammalogists|pàgines=|doi=http://dx.doi.org/10.2307/1381752}}</ref>
+[[Fitxer:Beaver in Winter, Gatineau Park.jpg|thumb|Castor americà alimentant-se durant l'hivern]]
+[[Fitxer:Rock Beaver Dam on Bear Creek, Jan. 2011 Guzzi.jpg|thumb|Els castors utilitzen roques per les seves preses quan les branques i el fang són més difícils d'obtenir, com es pot veure en aquesta presa al rierol Bear, un afluent del [[Riu Truckee]], a [[Alpine Meadows]], California]]
+Els castors són conegut principalment per la seva construcció de preses. Conserven els seus hàbitats als estanys, reaccionant ràpidament al so de l'aigua corrent, refent les preses amb branques d'arbres i fang. Els primers ecologistes creien que la construcció de preses era una proesa de planificació arquitectònica, que indicava el seu elevat intel·lecte. Aquesta teoria va ser posada a prova reproduint el so d'aigua corrent en un camp proper a un estany on hi vivien castors. Malgrat que el so es reproduïa a terra ferma, el castor cobria el reproductor de cintes amb branques i fang.<ref name="Richard">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Richard P.B.|publicació=Acta Zoologica Fennica|llengua=Anglès|url=|volum=174|any=1983|data=|pàgines=105–108|títol=Mechanisms and adaptation in the constructive behaviour of the beaver (C. fiber L.)}}</ref> La presa més gran registrada feia 850 metres (més de mig quilometre) i va ser descoberta a través d'una imatge feta per satèl·lit el 2007.<ref>{{ref-web|url=http://www.geostrategis.com/p_beavers-longestdam.htm|títol=National Geographic photos|consulta=16 de març de 2013|llengua=Anglès|editor=|data=|autor=Thie, Jean|editorial=Geostrategis.com}}</ref> Es troba al límit meridional del [[Parc nacional Wood Buffalo|Parc Nacional Wood Buffalo]], al nord de la província canadenca d'[[Alberta]], i fa més de dues vegades l'amplada de la [[presa Hoover]] que fa 379 metres d'amplada.<ref>{{ref-web|url=http://www.seeker.com/largest-beaver-dam-seen-from-space-1765052359.html|títol=Largest Beaver Dam Seen From Space|consulta=10 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=Discovery Communications, LLC|data=octubre de 2007}}</ref>
+Generalment, el propòsit de la presa és el de proporcionar aigua al voltant dels caus suficientment profunda com per a que no es congeli a l´hivern. Les preses també inunden les zones de bosc circumdant, donant el castor accés segur a una font d'aliment important, com són les fulles, els brots i l'escorça interior d'arbres en creixement. Prefereixen els [[Pollancre|pollancres]] i els [[Àlber|àlbers]], però també utilitzen [[bedoll]], [[Acer (gènere)|auró]], [[salze]], [[Alnus|vern]], [[cirerer americà]], [[roure]], [[faig]], [[freixe]], [[càrpinus de Carolina]] i, ocasionalment,  [[Pi (arbre)|pi]] i [[avet]].<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor2=Sun, Lixing|títol=The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer|url=https://books.google.com/books?id=eqIenKko3lAC|edició=|llengua=Anglès|any=2003|data=|editorial=Cornell University Press|lloc=|pàgines=67–75|isbn=978-0-8014-4098-4|autor1=Müller-Schwarze, Dietland}}</ref> També s'alimenten de [[Boga|bova]], [[Nimfeàcia|nimfeàcies]] i altre vegetació aquàtica, especialment a principis de primavera. Al contrari del que molta genta creu,<ref>{{ref-web|url=https://web.archive.org/web/20100910012112/http://wildlife.state.co.us/Education/TeacherResources/ColoradoWildlifeCompany/CWCSum91Beavers.htm|títol=Colorado Division of Wildlife: Do Beavers Eat Fish?|consulta=7 de desembre de 2016|nom=Mary Taylor|cognom=Young|llengua=Anglès|data=10 de setembre de 2010}}</ref> no s'alimenten de peixos. A àrees on la superfície de l'estany es glaça, els castors recullen aliment a finals de la tardor en forma de branques d'arbres, emmagatzemant-les sota l'aigua, generalment clavant l'extrem esmolat de les branques al fang del fons, on estan accessibles durant l'hivern. Sovint, la pila de branques d'aliments sobresurt per sobre de l'estany i s'hi acumula neu a sobre. Això aïlla l'aigua que hi ha per sota i manté una obertura en el gel que cobreix l'estany. Els castors solen aparellar-se per tota la vida. Els joves castors romanen normalment amb els pares durant un màxim de 2 anys.
+[[Fitxer:Brooklyn Museum - American Beaver - John J. Audubon.jpg|thumb|Castor americà - Museu de Brooklyn - John J. Audubon]]
+Els predadors naturals més comuns del castor són els [[Coiot|coiots]], els [[Llop|llops]] i els [[Puma|pumes]]. Els castors són un aliment particularment important pels llops solitaris.<ref>{{ref-publicació|cognom=Thurber|nom=J. M|cognom2=Peterson|nom2=R. O.|publicació=Journal of Mammalogy|llengua=Anglès|url=http://jmammal.oxfordjournals.org/content/74/4/879|consulta=10 de desembre de 2016|volum=74|exemplar=4|data=30 de novembre de 1993|pàgines=879-889|doi=10.2307/1382426|jstor=1382426|títol=Effects of Population Density and Pack Size on the Foraging Ecology of Gray Wolves}}</ref> L'[[Ós negre americà|ós negre]] és un predador ocasional de castors, que si se li presenta la ocasió, pot trencar els caus dels castors amb les seves potes.<ref>{{ref-publicació |cognom=Smith|nom=Douglas W|cognom2=Trauba|nom2=David R|cognom3=Anderson|nom3=Raymond K |cognom4=Peterson|nom4=Rolf O|article=Black Bear Predation on Beavers on an Island in Lake Superior|publicació=American Midland Naturalist|llengua=Anglès|url=http://www.jstor.org/stable/2426580|volum=132|exemplar=2|data=octubre de 1994|editorial=The University of Notre Dame|pàgines=248-255|doi=10.2307/2426580}}</ref> Possiblement a causa de les seves diferències pel que fa a preferències d'hàbitat, l'ós gris no es conegut per alimentar-se de castors al [[Parc i Reserva Nacional de Denali|Parc nacional Denali]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Engelhart|nom=A|cognom2=Müller-Schwarze|nom2=D|publicació=Journal of Chemical Ecology|llengua=Anglès|url=http://link.springer.com/article/10.1007/BF02027567|volum=21|exemplar=9|data=setembre de 1995|pàgines=1349–1364|doi=10.1007/BF02027567|pmid=24234632|títol=Responses of beaver (''Castor canadensis'' Kuhl) to predator chemicals}}</ref> Altres predadors menys significatius inclouen el [[golut]], el [[linx canadenc]], el [[linx roig]] i la [[guineu]], els quals és poc probable que puguin capturar castors adults degut a la seva mida més petita, i l'[[Al·ligàtor del Mississipí|al·ligàtor americà]], que coexisteix mínimament amb els castors. Tant l'[[àguila daurada]] com el [[pigarg americà]], poden ocasionalment capturar algun castor, més probablement si es tracta d'una cria petita.<ref name="Beaver">{{ref-web|url=http://www.fcps.edu/islandcreekes/ecology/beaver.htm|títol=Beaver (''Castor canadensis'')|consulta=10 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=Study of Northern Virginia Ecology, Fairfax County Public School|data=}}</ref> Tot i les repetides afirmacions, no hi ha cap evidencia real de que les [[Llúdria|llúdries]] s'alimentin de castors.<ref>{{ref-llibre|cognom=Müller-Schwarze|nom=Dietland|cognom2=Sun|nom2=Lixing|títol=The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer|url=https://books.google.com/books?id=eqIenKko3lAC|llengua=Anglès|any=2003|editorial=Cornell University Press|pàgines=113–114|isbn=978-0-8014-4098-4|ref=müller}}</ref>
+== Reproducció ==
+El castor americà té una sola ventrada per any, i entra en zel només entre 12 i 24 hores, entre finals de desembre i maig, amb un pic al gener. A diferència d'altres rosegadors, els castors són monògams i les parelles romanen juntes durant múltiples estacions de reproducció. El període de gestació és d'una mitjana de 128 dies, al final del qual generalment donen a llum entre 2 i 3 cries, poden arribar fins a 6 cries.<ref name="Beaver Biology">{{ref-web|url=http://www.beaversolutions.com/about_beaver_biology.asp|títol=Beaver Behavior and Biology|consulta=10 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=Beaver Solutions|data=|editorial=}}</ref> La major part dels castors no es reprodueixen fins als 3 anys d'edat, encara que el 20% de les femelles de 2 anys, es reprodueixen.<ref>{{ref-llibre|cognom=Müller-Schwarze|nom=Dietland|cognom2=Sun|nom2=Lixing|títol=The Beaver: Natural History of a Wetlands Engineer|url=https://books.google.com/books?id=eqIenKko3lAC|llengua=Anglès|any=2003|editorial=Cornell University Press|isbn=978-0-8014-4098-4|pàgina=80}}</ref>
 == Subespècies ==
+El primer registre fòssil de castor data de fa entre 10 i 12 milions anys i va ser trobat a Alemanya. Es creu que van arribar a Nord-amèrica a traves de l'[[estret de Bering]]. El registre fòssil més antic trobat a Nord-amèrica data de fa 7 milions d'any i consta de dues dents trobades prop de [[Dayville]], [[Oregon]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Kiefer |nom=Dale |article=Oldest North American Beaver Remains Found in the Beaver State |publicació=The Earth Times|llengua=Anglès|url=http://www.earthtimes.org/nature/oldest-north-american-beaver-remains-found-beaver-state/1382/|consulta=10 de desembre de 2016|data=19 de setembre de 2011|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació |cognom=Cockle |nom=Richard |article=Archaeologist finds ancient beaver teeth in eastern Oregon -- earliest record of the animal in North America|publicació=The Oregonian |llengua=Anglès |url=http://www.oregonlive.com/pacific-northwest-news/index.ssf/2011/09/archeologist_finds_ancient_bea.html |consulta=10 de desembre de 2016 |data=19 de setembre de 2011}}</ref>
-Hi ha 25 subespècies de '''castor americà''', però diferents subespècies s'han tornat a introduir a les zones que tenien anteriorment subespècies geogràficament aïllades, arran de la disminució de la població o de l'extinció de les subespècies. Això ha portat a una barreja genètica molt important entre subespècies i algunes podrien haver desaparegut per complet.
+Es van arribar a identificar 25 subespècies de castor americà, amb distincions basades principalment en petites diferències morfològiques i d'aïllament geogràfic en el moment del descobriment. No obstant això, en general les tècniques modernes utilitzen la genètica enlloc de la morfologia per distingir entre subespècies, i en l'actualitat el Sistema Integrat d'Informació Taxonómica (que proporciona informació taxonòmica autoritzada sobre plantes, animals, fongs i microbis d'Amèrica del Nord i el món) no en reconeix cap subespècie, tot i que no s'ha realitzat un anàlisi genètic definitiu. Aquest anàlisi seria complicat de fer pel fet que s'ha produït una barreja genètica de les poblacions, a causa dels nombrosos esforços de reintroducció destinats a ajudar a l'espècie a recuperar-se després de la seva extinció a moltes regions.
-Les subespècies més esteses a Nord-amèrica són ''C. c. acadicus'','' C. c. canadensis'' (castor canadenc), C.'' c. carolinensis'' (castor de Carolina) i C.'' c. missouriensis'' (castor del riu Missouri).<ref name="baker">Baker, B. W. i E. P. Hill. [http://www.fort.usgs.gov/products/publications/909/909.pdf Beaver (Castor canadensis)]. G. A. Feldhamer, B. C. Thompson i J. A. Chapman, editors. Mamífers silvestres de Nord-amèrica: Biologia, Gestió i Conservació. Segona edició. Johns Hopkins University Press, Baltimore, Maryland, EUA, pàg. 288-310. 2003. Obtingut el 4 agost 2007.{{en}}</ref> El castor canadenc originalment habitava gairebé tota la superfície forestal del Canadà,<ref>Kieffer, Michael [http://www.fobr.org/article-meadows_mist.html Meadows in Mist] Bull Run Mountains Conservancy, Inc. Obtingut el 4 agost 2008.{{en}}</ref> i a causa de la seva pell tant valuosa, fou seleccionat sovint per reintroduccions arreu. El castor de Carolina es troba al sud-est dels Estats Units, el castor del riu Missouri, com el seu nom ho indica, es troba al [[Riu Missouri]] i als seus afluents i C.'' c. acadicus'' es troba a tota [[Nova Anglaterra]], a la zona nord-est dels Estats Units.
+Les subespècies (anteriorment reconegudes) més esteses a Nord-amèrica són ''C. c. acadicus'','' C. c. canadensis'' (castor canadenc), C.'' c. carolinensis'' (castor de Carolina) i C.'' c. missouriensis'' (castor del riu Missouri).<ref>{{ref-llibre |cognom=Baker |nom=B.W |cognom2=Hill |nom2=E.P |títol=Wild Mammals of North America: Biology, Management, and Conservation |url=https://books.google.com/books?id=-xQalfqP7BcC&printsec=frontcover |edició=segona |llengua=Anglès |data=2003 |editorial=The Johns Hopkins University Press |lloc=Baltimore |pàgines=288-310|isbn=}}</ref> El castor canadenc originalment habitava gairebé tota la superfície forestal del Canadà,<ref>{{ref-publicació |cognom=Kieffer |nom=Michael |article=Meadows in Mist|publicació=Bull Run Mountains Conservancy |llengua=Anglès |url=http://www.brmconservancy.org/article/meadows_mist.html|consulta=10 de desembre de 2016}}</ref> i a causa de la seva pell més valuosa, fou triat sovint per reintroduccions a altres llocs. El castor de Carolina viu al sud-est dels Estats Units, el castor del riu Missouri, com el seu nom ho indica, es troba al [[Riu Missouri]] i als seus afluents i C.'' c. acadicus'' es troba a tota [[Nova Anglaterra]], a la zona nord-est dels Estats Units.
 === Llista de subespècies ===
@@ Línia 54: / Línia 69: @@
 * ''C. c. sagittatus''
 * ''C. c. shastensis''
+== Diferències amb el castor europeu ==
+[[Fitxer:Castor fiber vs. Castor canadensis skulls.jpg|thumb|Cranis de castor europeu i castor americà]]
+Malgrat que el castor americà s'assembla molt al [[castor europeu]], hi ha diverses diferències importants entre les dues espècies. El castor americà tendeix a ser lleugerament més petit, té el cap més petit i arrodonit, el seu [[musell]] és més curt i ample, i els pèls del seu ventre són més gruixuts, llargs i foscos. La seva cua és més ovalada i els óssos que uneixen els genolls amb els turmells són més llargs, el que els permet una millor locomoció terrestre que la de les espècies europees. Els castors americans tenen uns ossos nasals més curts que els dels seus cosins europeus, amb el punt més ample al mig del musell en el cas dels castors americans i a la punta del musell en el cas dels europeus. L'obertura nasal en el cas dels castors americans té forma quadrada, mentre que en els castors europeus és triangular. El [[forat magne]] és triangular en el castors americans, mentre que en els europeus és arrodonit. Les [[glàndules anals]] del castor d'Amèrica del Nord són més petites i de paret gruixuda amb un petit volum intern en comparació amb les de les espècies europees. Finalment, els pèls del castor americà tenen una medul·la buida més curta a les puntes. El color del pelatge és també diferent. En general, el 50% dels castors americans tenen un pelatge de color marró pàl·lid, el 25% són de color marró vermellós, el 20% són de color marró i el 6% són gairebé negres, mentre que el 66% dels castors europeus tenen un pelatge de color marró o beix pàl·lid, el 20% tenen de color marró vermellós, gairebé un 8 % són de color marró i només el 4% tenen pèls gairebé negres.<ref name="andy">{{ref-llibre|cognom=Kitchener|nom=Andrew|títol=Beavers|url=https://books.google.es/books/about/Beavers.html?id=VEewAAAACAAJ&redir_esc=y|llengua=Anglès|data=30 de novembre de 2001|editorial=Whittet Books|isbn=187358055X|pàgina=144}}</ref>
+Les dues espècies són genèticament incompatibles. Els castors americans tenen 40 [[Cromosoma|cromosomes]], mentre que els castors europeus en tenen 48. A Rússia s'han realitzat més de 27 intents d'hibridar les dues espècies, amb només un aparellament entre un mascle de castor americà i una femella de castor europeu, que va resultar en una cria que va néixer morta. Aquests factors fan que la reproducció interespecífica sigui poc probable a les zones on les àrees de distribució geogràfica de les dues espècies es superposen.<ref name="andy" />
+== Ecologia ==
+El castor va ser atrapat i gairebé extingit a Amèrica del Nord a causa del seu pelatge i el [[castori]], que eren molt buscats.  Les pells de castor es van utilitzar per fer peces de vestir i barrets de castor. Als Estats Units la captura extensiva va començar a principis del segle XVIII, amb més de 10.000 castors morts a l'any pel comerç de pells a [[Connecticut]] i [[Massachusetts]] entre 1620 i 1630.<ref>{{ref-llibre|cognom=Moloney|nom=F. X|títol=The Fur Trade in New England, 1620–1676|url=|edició=|llengua=Anglès|any=1967|data=|editorial=Archon Books|lloc=Hamden, Connecticut|isbn=|pàgina=150}}</ref> Entre 1630 i 1640, es van matar aproximadament 80.000 castor anualment al [[riu Hudson]] i l'oest de Nova York.<ref>{{ref-publicació|cognom=Hays|nom=W. J|publicació=The American Naturalist|llengua=Anglès|url=|volum=5|exemplar=7|data=setembre de 1871|pàgines=25–30|doi=10.1086/270797|jstor=2447602|títol=Notes on the range of some of the animals in America at the time of arrival of the whitemen}}</ref> A partir de 1670, la [[Companyia de la Badia de Hudson]] enviava dos o tres vaixells mercants cada any per portar pells a [[Anglaterra]] des de Canadà. Les evidències arqueològiques e històriques suggereixen que els estanys creats pels castors constituïen hàbitats en els boscos de fulla caduca que dominaven l'est de Nord-amèrica. Aquests hàbitats no forestals van atreure a [[Amerindis dels Estats Units|nadius americans]] i caçadors colonials per l'abundància de peixos, ocells aquàtics i caça major atreta pels clars de ribera creats pels castors. Els primers agricultors colonials també van ser atrets per les fèrtils terres baixes i planes creades pel llim i la matèria orgànica acumulada en els estanys dels castors.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Coles, J. M.|autor2=Orme, B. J.|publicació=Antiquity|llengua=Anglès|url=http://journals.cambridge.org/action/displayAbstract?fromPage=online&aid=9425016&fileId=S0003598X00055265|volum=57|exemplar=220|any=1983|data=|editorial=Cambridge University Press|pàgines=95–102|doi=10.1017/S0003598X00055265|títol=''Home sapiens'' or ''Castor fiber''?}}</ref>
+A mesura que s'esgotaven les poblacions orientals de castor, paranyers anglesos, francesos i americans es van anar desplaçant cap a l'oest. Gran part de l'expansió cap a l'oest i de l'exploració d'Amèrica del Nord va ser impulsada per la recerca de la pell d'aquest animal. Abans de la [[febre de l'or de Califòrnia]] de 1849, hi va haver la [[febre de la pell de Califòrnia]] a principis del segle XIX, que va donar lloc als primers assentaments americans en aquest estat. Durant els aproximadament 30 anys (1806-1838) de l'era de l'[[home de la muntanya]], es va explorar a fons des de l'oest de Missouri fins Califòrnia i des de Canadà fins a Mèxic i el castor va ser portat a la vora de l'extinció.
+Amb la protecció de finals del segle XIX i principis del XX, la població actual de castors s'ha recuperat fins a un estimació d'entre 10 i 15 milions d'individus; això és una fracció de l'estimació original d'entre 100 i 200 milions de castors a l'Amèrica del Nord abans dels dies del [[Pelleteria|comerç de la pell]].<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Outwater, Alice|títol=Water:A Natural History|url=https://books.google.com/?id=3_oRrNgE_mkC|edició=|llengua=Anglès|any=1997|data=|editorial=Basic Books|lloc=New York, NY|isbn=0-465-03780-1|pàgina=89}}</ref>
+Aquests animals són considerats plagues en algunes parts de la seva àrea de distribució a causa de que les seves preses poden causar inundacions, o causa de que el seu hàbit de talar arbres pot representar perill per a les persones, com al [[Parc Park Road]] de [[Charlotte (Carolina del Nord)|Charlotte]], a [[Carolina del Nord]].<ref>{{ref-web|url=http://www.thecharlotteweekly.com/news/2012/03/county-beavers-damaging-park-road-park-must-go/|títol=South Charlotte Weekly: Beavers damaging Park Road Park; must go|consulta=10 de desembre de 2016|nom=Mike|cognom=Parks|llengua=Anglès|editor=|data=1 de març de 2012|editorial=Thecharlotteweekly.com}}</ref> A causa de que són persistents en la reparació de danys a la presa, van ser històricament reubicats o exterminats. S'han desenvolupat mètodes no letals que contenen les inundacions relacionades amb el castor.<ref>{{ref-web|url=http://www.beaversww.org/solutions.html|títol=Beavers: Wetlands & Wildlife: Solutions to Beaver/Human Conflicts|consulta=10 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=|data=|editorial=Beaversww.org}}</ref> Els governs del Canadà i els Estats Units han utilitzat un [[dispositiu de flux]], anomenat "enganyador de castors" o anivelladors, inventat i utilitzat per primera vegada pel biòleg Skip Lisle.<ref>{{ref-publicació|cognom=Agar|nom=Charles|publicació=The Aspen Times|llengua=Anglès|url=http://www.aspentimes.com/article/20080324/NEWS/47844491|consulta=10 de desembre de 2016|data=24 de març de 2008|lloc=Aspen, Colorado|pàgines=|títol=Beaver Deceiver expert coming to Pitkin County}}</ref>
+El castor és una [[espècie clau]], augmentant la biodiversitat en el seu territori a través de la creació d'estanys i aiguamolls.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Wright, J.P.|autor2=Jones, C.G.|autor3=Flecker, A.S.|publicació=Oecologia|llengua=Anglès|url=http://www.springerlink.com/index/0637GF0979LRU90J.pdf|consulta=1 de març de 2010|volum=132|exemplar=1|any=2002|data=|pàgines=96–101|doi=10.1007/s00442-002-0929-1|títol=An ecosystem engineer, the beaver, increases species richness at the landscape scale}}</ref> A mesura que es formen els aiguamolls i els hàbitats de ribera creixen en extensió, plantes aquàtiques colonitzen el nou hàbitat aquàtic. Insectes, invertebrats, peixos, mamífers i diversitat d'aus també s'expandeixen.<ref name="Rosell">{{ref-publicació|cognom=Rosell|nom=F|autor=Rosell F|cognom2=Bozser|nom2=O|cognom3=Collen|nom3=P|cognom4=Parker|nom4=H|publicació=Mammal Review|llengua=Anglès|url=http://teora.hit.no/dspace/bitstream/2282/536/1/Ecological_impact.pdf|format=PDF|consulta=10 de desembre de 2016|volum=35|exemplar=3–4|any=2005|data=|pàgines=248–276|doi=10.1111/j.1365-2907.2005.00067.x|títol=Ecological impact of beavers ''Castor fiber'' and ''Castor canadensis'' and their ability to modify ecosystems}}</ref>
+=== Efectes sobre els rierols i la qualitat de l'aigua ===
+Els dics dels castors augmenten el corrent dels rierols, secs en algunes estacions, mitjançant l'emmagatzematge d'aigua en l'època de pluges, el que eleva els nivells freàtics a través de la percolació dels estanys. En un estudi recent fet a partir d'un mosaic d'una sèrie de 12 fotos aèries d'entre 1948 i 2002, l'impacte del retorn dels castors a una àrea d'aigües al centre-oriental d'[[Alberta]], Canadà, va trobar que els mamífers estaven relacionats amb un augment de 9 vegades de la zona aquoses. Els castors van tornar a la zona el 1954 després d'una llarga absència des de la seva extinció pel comerç de la pell al segle XIX. Durant els anys de sequera, on els castors eren presents, hi va haver 60% més d'aigua que la que hi havia en aquestes mateixes àrees durant els períodes de sequera anteriors, quan els castors estaven absents. Els autors van concloure que els castors tenen una influència dramàtica en la creació i manteniment de les zones humides, fins i tot durant la sequera extrema.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hood|nom=Glynnis A|cognom2=Bayley|nom2=Suzanne E|publicació=Biological Conservation|llengua=Anglès|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0006320707004557|volum=141|exemplar=2|data=febrer de 2008|pàgines=556–567|doi=10.1016/j.biocon.2007.12.003|títol=Beaver (''Castor canadensis'') mitigate the effects of climate on the area of open water in boreal wetlands in western Canada}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|publicació=Science Daily|llengua=Anglès|url=http://www.sciencedaily.com/releases/2008/02/080220130511.htm|consulta=10 de desembre de 2016|data=26 de febrer de 2008|títol=Busy Beavers Can Help Ease Drought}}</ref>
+Des de torrents a la plana costanera de [[Maryland]] fins al [[llac Tahoe]], s'ha demostrat que els estanys dels castors eliminen els sediments i contaminants incloent la totalitat de sòlids suspesos, nitrogen, fosfats, carboni i silicats, millorant la qualitat dels corrents d'aigua.<ref>{{ref-publicació|cognom=Correll|nom=David L|cognom2=Jordan|nom2=Thomas E|cognom3=Weller|nom3=Donald E|publicació=Biogeochemistry|llengua=Anglès|url=http://link.springer.com/article/10.1023%2FA%3A1006330501887|volum=49|exemplar=3|data=juny de 2000|pàgines=217–239|doi=10.1023/A:1006330501887|jstor=1469618|títol=Beaver pond biogeochemical effects in the Maryland Coastal Plain}}</ref><ref name="Muskopf">{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Muskopf, Sarah|títol=The Effect of Beaver (''Castor canadensis'') Dam Removal on Total Phosphorus Concentration in Taylor Creek and Wetland, South Lake Tahoe, California|url=http://hdl.handle.net/2148/264|consulta=27 de febrer de 2011|edició=|llengua=Anglès|data=octubre de 2007|editorial=Humboldt State University, Natural Resources|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>A més, els coliformes fecals i bacteris estreptococs excretats en els corrents pel pasturatge de bestiar són reduïts pels estanys dels castor, on la desacceleració dels corrents condueixen als bacteris a dipositar-se als sediments del fons.<ref name="Quentin D. Skinner, John E. Speck, Michael Smith, John C. Adams 142–146">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Skinner, Quentin D.|autor2=Speck, John E.|autor3=Smith, Michael|autor4=Adams, John C.|publicació=Journal of Range Management|llengua=Anglès|url=|volum=37|exemplar=2|data=març de 1984|pàgines=142–146|doi=10.2307/3898902|jstor=3898902|títol=Stream Water Quality as Influenced by Beaver within Grazing Systems in Wyoming}}</ref>
+El terme "febre del castor" va ser un nom inadequat encunyat per la premsa dels Estats Units en la dècada de 1970, arran d'uns resultats del paràsit ''[[Giardia lamblia]]'', el que provoca la [[giardiosi]], del qual n'eren suposadament portadors els castors. Altres investigacions han demostrat que molts animals i aus són portadores d'aquest paràsit, i la principal font de contaminació de l'aigua es causada pels éssers humans.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Gaywood, Martin|autor2=Batty, Dave|autor3=Galbraith, Colin|publicació=British Wildlife|llengua=Anglès|any=2008|data=|pàgines=|títol=Reintroducing the European Beaver in Britain|autor1=}}</ref><ref>{{ref-llibre|capítol=Waterborne giardiasis: sources of Giardia cysts and evidence pertaining to their implication in human infection|editor=Wallis, P. M.|editor2=Hammond, B. R.|títol=Advances in Giardia research|isbn=0919813860|any=1988|pàgines=227–236|editorial=University of Calgary Press|lloc=Calgary, Alberta, Canada|autor1=Erlandsen, S. L.|autor2=Bemrick, W. J. }}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Erlandsen SL|autor2=Sherlock LA|autor3=Bemrick WJ|autor4=Ghobrial H|autor5=Jakubowski W|publicació=Applied and Environmental Microbiology|llengua=Anglès|url=http://aem.asm.org/cgi/reprint/56/1/31?maxtoshow=&hits=10&RESULTFORMAT=&fulltext=erlandsen&searchid=1&FIRSTINDEX=0&resourcetype=HWCIT|consulta=12 de desembre de 2016|volum=56|exemplar=1|data=gener de 1990|pàgines=31–36|pmc=183246|pmid=2178552|títol=Prevalence of Giardia spp. in Beaver and Muskrat Populations in Northeastern States and Minnesota: Detection of Intestinal Trophozoites at Necropsy Provides Greater Sensitivity than Detection of Cysts in Fecal Samples}}</ref> Les preocupacions més recents apunten a animals domèstics com un vector important de la giardiosi, amb un 100% de resultats positius per giardiosi en vedells joves obtinguts de proves fetes a ramats lactis.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Thompson, R. C. A.|publicació=International Journal of Parasitology|llengua=Anglès|url=|volum=30|exemplar=12–13|data=novembre de 2000|pàgines=1259–1267|doi=10.1016/S0020-7519(00)00127-2|pmid=11113253|títol=Giardiasis as a re-emerging infectious disease and its zoonotic potential}}</ref> A [[Nova Zelanda]] hi havia brots de giardiosi, on el castor no hi era present, mentre que a [[Noruega]], on hi viu una gran població de castors, no hi havia brots de Giardiosi fins fa poc (a la part del sud de Noruega densament poblada pels éssers humans, però no pels castor).<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Nygård, Karin; Schimmer, Barbara; Søbstad, Øystein; Walde, Anna; Tveit, Ingvar; Langeland, Nina; Hausken, Trygve et Aavitsland, Preben|publicació=BMC Public Health|llengua=Anglès|url=http://www.biomedcentral.com/content/pdf/1471-2458-6-141.pdf|format=PDF|consulta=12 de desembre de 2016|volum=6|exemplar=1|data=25 de maig de 2006|pàgines=141|doi=10.1186/1471-2458-6-141|pmc=1524744|pmid=16725025|títol=A large community outbreak of waterborne giardiasis-delayed detection in a non-endemic urban area}}</ref>
+=== Efectes sobre l'abundància d'ocell i la diversitat ===
+Els castors ajuden a les aus aquàtiques augmentant les extensions d'aigua, i en les latituds septentrionals descongelen les zones d'aigua, facilitant que s'avanci la temporada de nidificació.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Bromley, Chantal K.|autor2=Hood, Glynnis A.|publicació=Mammalian Biology|llengua=Anglès|url=http://ac.els-cdn.com/S161650471200033X/1-s2.0-S161650471200033X-main.pdf?_tid=49be5aa6-770a-11e2-a8cf-00000aab0f6b&acdnat=1360889864_42091e01a57c92d19e85a0030e3ccd18|consulta=14 de febrer de 2013|volum=78|exemplar=1|any=2013|data=|pàgines=73–77|doi=10.1016/j.mambio.2012.02.009|títol=Beavers (''Castor canadensis'') facilitate early access by Canada geese (''Branta canadensis'') to nesting habitat and areas of open water in Canada's boreal wetlands}}</ref> En un estudi dels rius i rierols de [[Wyoming]], els cursos d'aigua amb castors tenien 75 vegades més ànecs que els que no tenien castors.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=McKinstry, M. C.|autor2=Caffrey, P.|autor3=Anderson, S. H.|publicació=Journal of the American Water Resources Association|llengua=Anglès|url=|volum=37|exemplar=6|any=2001|data=|pàgines=1571–1577|doi=10.1111/j.1752-1688.2001.tb03660.x|títol=The Importance of Beavers to Waterfowl and Wetlands Habitats in Wyoming}}</ref>
+Els [[Cigne trompeta|cignes trompeta]] (''Cygnus buccinador'') i les [[Oca del Canadà|oques del Canadà]] (''Branta canadensis'') sovint depenen dels caus dels castors per niar.<ref name="Rosell"/><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Brenner, F.J.|publicació=The Auk|llengua=Anglès|url=http://sora.unm.edu/sites/default/files/journals/auk/v077n04/p0476-p0476.pdf|format=PDF|consulta=10 de desembre de 2016|volum=77|exemplar=4|any=1960|data=|pàgines=476–477|doi=10.2307/4082428|jstor=4082428|títol=Canada geese nesting on a beaver lodge}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Mitchell, C.D.|editor=A. Poole|títol=Trumpeter Swan (Cygnus buccinator). In The Birds of North America No. 105|url=|edició=|llengua=Anglès|any=1994|data=|editorial=The Academy of Natural Sciences|lloc=Philadelphia|isbn=|editor2=F. Gill|pàgina=10}}</ref> Es va observar que una petita població de cigne trompeta de Canadà no niava en grans llacs, preferint fer-ho en petits llacs i llacunes associades a l'activitat de castor. <ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=McKelvey RW|autor2=Denningtonz MC|autor3=Mossop|publicació=Arctic|llengua=Anglès|url=http://pubs.aina.ucalgary.ca/arctic/Arctic36-1-76.pdf|format=PDF|consulta=10 de desembre de 2016|volum=36|exemplar=1|data=1983|pàgines=76–81|doi=10.14430/arctic2245|jstor=40509470|títol=The Status and Distribution of Trumpeter Swans (''Cygnus buccinator'') in the Yukon}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Hilfiker, E.L.|títol=Beavers, Water, Wildlife and History|url=|edició=|llengua=Anglès|any=1991|data=|editorial=Windswept Press|lloc=Interlaken, New York|isbn=978-1-55787-067-4|pàgina=198}}</ref>
+Els castors poden beneficiar les aus que freqüenten els seus estanys de diverses maneres addicionals. L'eliminació d'alguns arbres propers als estanys augmenta la densitat i l'alçada de la capa d'herba, el que millora la cobertura dels nius d'aus aquàtiques al costat dels estanys.<ref name="Rosell" /> Tant les clarianes al bosc on els arbres havien estat talats per castors i una "vora gradual" descrita com una transició complexa de l'estany al bosc amb una barreja de gramínies, herbàcies, arbres joves i arbustos estan fortament associades amb una major riquesa d'espècies d'aus migratòries i la seva abundància.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bulluck|nom=Jason F|cognom2=Rowe|nom2=Matthew P|publicació=The Wilson Journal of Ornithology|llengua=Anglès|url=|volum=118|exemplar=3|any=2006|data=|pàgines=399–410|doi=10.1676/04-116.1|títol=The Use of Southern Appalachian Wetlands by Breeding Birds, with a Focus on Neotropical Migratory Species}}</ref> El [[Bosc menut|rebrot]] de salzes i àlbers al costat de l'aigua dels castors condueix a la producció de brots densos, que proporciona una cobertura important als ocells i els insectes dels que s'alimenten.<ref>{{ref-publicació|autor=Longcore, Travis; Rich, Catherine|publicació=Environmental Management|llengua=Anglès|url=|volum=39|exemplar=4|data=febrer de 2007|pàgines=460–471|doi=10.1007/s00267-005-0204-4|pmid=17318698|títol=Management by Assertion: Beavers and Songbirds at Lake Skinner (Riverside County, California)}}</ref> L'ampliació de la terrassa de ribera al costat dels rierols s'associa amb els dics de castor i s'ha demostrat que augmenta l'abundància d'aus de ribera i la seva diversitat, un impacte que pot ser especialment important en climes semiàrids.<ref>{{ref-publicació|autor=Cooke, Hilary A.; Zack, Steve|publicació=Western North American Naturalist|llengua=Anglès|volum=68|exemplar=3|any=2008|data=|pàgines=365–373|doi=10.3398/1527-0904(2008)68[365:IOBDDO]2.0.CO;2|títol=Influence of Beaver Dam Density on Riparian Areas and Riparian Birds in Shrubsteepe of Wyoming}}</ref>
+A mesura que els arbres són ofegats per l'augment dels embassaments dels castors, esdevenen llocs de nidificació ideals pels pícids, que fan cavitats que atreuen a moltes altres espècies d'aus, com els [[Empidonax|papamosques]], l'[[oreneta bicolor]], els [[Pàrid|pàrids]], l'[[ànec carolí]], els [[Bucephala|morells]], els [[Mergus|becs de serra]], els [[Estrigiforme|mussols]] i el [[xoriguer americà]].<ref name="Rosell" /> Els piscívors, entre els que es troben  [[Ardeid|garses]], [[Podicipediforme|cabussets]], [[Corb marí|corbs marins]], el [[bitó americà]] , l'[[agró blanc]], el [[martinet blanc americà]], els [[Mergus|becs de serra]] i l'[[alció blau]], utilitzen els estanys creats pels castors per pescar. El [[bec de serra coronat]], el [[martinet verd]], el [[bernat americà]] i l'alció blau eren més freqüents als aiguamolls de Nova York, on el castor eren actius que en llocs on els castors no tenien activitat.<ref>{{ref-publicació|autor=Grover, A.M.; Baldassarre, G.A.|publicació=Wetlands|llengua=Anglès|volum=15|exemplar=2|any=1995|pàgines=108–118|doi=10.1007/BF03160664|títol=Bird species richness within beaver ponds in south-central New York}}</ref>
+Perpetuant els corrents en deserts àrids, els castors poden crear hàbitats que augmenten l'abundància i diversitat d'espècies de dependents de les riberes. Per exemple, a la part superior del [[riu San Pedro]], al sud-est d'[[Arizona]], on els castors reintroduïts han creat hàbitats pantanosos de salzes que han ampliat l'àrea de distribució de ''[[Empidonax traillii#E. t. extimus|Empidonax trailii extimus]]'', una subespècie [[En perill|en perill d'extinció]].<ref>{{ref-web|url=http://pubs.usgs.gov/of/2014/1121/pdf/ofr2014-1121.pdf|títol=Effects of reintroduced beaver (''Castor canadensis'') on riparian bird community structure along the upper San Pedro River, southeastern Arizona and northern Sonora, Mexico|consulta=10 de desembre de 2016|format=PDF|llengua=Anglès|any=2014|work=U.S. Geological Survey Open-File Report 2014-1121|autor=Johnson, Glenn E.; van Riper III, Charles}}</ref>
+=== Efectes sobre el salmó i la truita de riu ===
+==== Preses de castor com a hàbitat de criança per als salmònids ====
+Els estanys dels castors han demostrat tenir un efecte beneficiós en poblacions de truita de riu i salmó. Molts autors consideren que la disminució de salmònids està relacionada amb la disminució de les poblacions de castor. Investigacions a la conca del [[riu Stillaguamish]], a l'estat de [[Washington (estat)|Washington]], van trobar que la pèrdua de nombrosos estanys creats per castors va donar lloc a una reducció del 89% de la producció estival d'alevins de [[salmó platejat]] i una reducció del 86% en la [[Capacitat de càrrega|capacitat crítica de càrrega]] als hàbitats d'hivern.<ref name="Stillaguamish">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Pollock, M. M.; Pess, G. R. et Beechie, T. J.|publicació=North American Journal of Fisheries Management|llengua=Anglès|url=http://duff.ess.washington.edu/grg/publications/pdfs/Pollock.pdf|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|volum=24|exemplar=3|any=2004|data=|pàgines=749–760|doi=10.1577/M03-156.1|títol=The Importance of Beaver Ponds to Coho Salmon Production in the Stillaguamish River Basin, Washington, USA}}</ref> Aquest estudi també va trobar que la presència de castors als estanys va augmentar la producció d'alevins de salmó 80 vegades més que la col·locació de restes de fusta grans.<ref name="Stillaguamish" />  Els investigadors Swales i Leving havien demostrat prèviament al [[riu Coldwater]], a la [[Colúmbia Britànica]], que els estanys de castors eren preferentment poblats per salmó platejat per davant d'altres salmònids i que proporcionaven protecció durant l'hibernació, i protecció dels fluxos alts de desglaç i dels llocs de criança a l'estiu.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Swales, S. et Levings, C. D.|publicació=Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences|llengua=Anglès|url=http://www.nrcresearchpress.com/doi/pdf/10.1139/f89-032|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|volum=46|exemplar=2|any=1989|data=|pàgines=232–242|doi=10.1139/f89-032|títol=Role of Off-Channel Ponds in the life Cycle of Coho Salmon (Oncorhynchus kisutch) and Other Juvenile Salmonids in the Coldwater River, British Columbia}}</ref> En un estudi sobre la [[truita de rierol]], la [[truita arc de Sant Martí]] i la [[truita comuna]] al rierol Sagehen, que desemboca al riu Little Truckee, a una alçada de 1.800 metres sobre el nivell mar, al nord de [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]], també s'ha demostrat que la presència de les preses de castor augmenta tant el nombre de peixos, com la mida, o tots dos.<ref name="Gard">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Gard R.|publicació=Journal of Wildlife Management|llengua=Anglès|url=http://www.jstor.org/stable/3797848?origin=JSTOR-pdf&seq=1#page_scan_tab_contents|consulta=11 de desembre de 2016|volum=25|exemplar=3|any=juliol de 1961|data=|pàgines=221–242|doi=10.2307/3797848|jstor=3797848|títol=Effects of beaver on trout in Sagehen Creek, California}}</ref> Aquestes troballes coincideixen amb un estudi de petits rierols fet a [[Suècia]], on van trobar que les truites marrons eren més grans en els estanys de castors en comparació amb les zones de ràpids, i que els estanys dels castors proporcionen un l'hàbitat per truites més grans en petits rierols durant els períodes de sequera.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Hägglund, Åsa i Sjöberg, Goran|publicació=Forest Ecology and Management|llengua=Anglès|url=ftp://gisportal.mt.gov/Maxell/Beaver/Hagglund,%20A.%20and%20G.%20Sjoberg.%20%201999.%20%20Effects%20of%20beaver%20dams%20on%20the%20fauna%20of%20forest%20streams.%20%20Forest%20Ecology%20and%20Management.pdf|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|volum=115|exemplar=2–3|any=1999|data=|pàgines=259–266|doi=10.1016/S0378-1127(98)00404-6|títol=Effects of beaver dams on the fish fauna of forest streams}}</ref> De la mateixa manera, la truita de rierol, el salmó platejat i el [[salmó roig]] eren significativament més grans en els estanys de castor que els de les zones sense estanys de castors a [[Colorado]] i [[Alaska]].<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Rutherford, W.H.|publicació=Journal of Forestry|llengua=Anglès|url=http://www.ingentaconnect.com/content/saf/jof/1955/00000053/00000011/art00003;jsessionid=2k4r9ihuef8i6.alice|volum=53|exemplar=11|data=11 de novembre de 1955|editorial=Society of American Foresters|pàgines=803–806|títol=Wildlife and environmental relationships of beavers in Colorado forests}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Murphy, M.L., Heifetz, J., Thedinga, J.F., Johnson, S.W. i Koski, K.V.|publicació=Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science|llengua=Anglès|url=http://www.nrcresearchpress.com/doi/pdf/10.1139/f89-213|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|volum=46|exemplar=10|data=16 de juny de 1989|pàgines=1677–1685|doi=10.1139/f89-213|títol=Habitat utilisation by juvenile Pacific salmon (''Onchorynchus'') in the glacial Taku River, southeast Alaska}}</ref> En un estudi recent sobre a la capçalera d'un corrent als Apalatxes, les truites de rierol també eren més gran als estanys de castors.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Niles, Jonathan M., Hartman, Kyle J. i Keyser, Patrick|publicació=Northeastern Naturalist|llengua=Anglès|volum=20|exemplar=3|any=|data=setembre de 2013|pàgines=540–551|doi=10.1656/045.020.0317|títol=Short-Term Effects of Beaver Dam Removal on Brook Trout in an Appalachian Headwater Stream}}</ref>
+==== Preses de castor i la migració del salmó ====
+Contràriament a la creença popular, la majoria de les preses dels castors no representen barreres per a la migració de la truita i el salmó, encara que poden estar restringides estacionalment durant els períodes de baix cabal de flux.<ref name="Pollock">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Pollock, Michael M., Heim, Morgan i Werner, Danielle|publicació=American Fisheries Society Symposium 37|llengua=Anglès|url=https://www.researchgate.net/publication/231218389_Hydrologic_and_Geomorphic_Effects_of_Beaver_Dams_and_Their_Influence_on_Influence_on_Fishes|consulta=11 de desembre de 2016|data=gener de 2003|pàgines=1-21|títol=Hydrologic and Geomorphic Effects of Beaver Dams and Their Influence on Fishes}}</ref> En un anàlisi dels estudis que afirmen que les preses dels castors actuen com a barreres de pas per als peixos, Kemp et al. van trobar que el 78% d'aquestes reclamacions no es recolzen en cap dada.<ref name="metareview">{{ref-publicació |autor=Kemp, Paul S. |autor2=Worthington, Tom A.|autor3=Langford, Terence E. L. |autor4=Tree, Angus R. J. |autor5=Gaywood, Martin J.|article=Qualitative and quantitative effects of reintroduced beavers on stream fish|publicació=Fish and Fisheries |llengua=Anglès |volum=13 |exemplar=2|data=juny de 2011 |pàgines=158-181 |doi=10.1111/j.1467-2979.2011.00421.x |ref=metareview}}</ref> En un estudi de radiotelemetría de 2013 sobre la [[truita de Clark]] i la [[truita de rierol]] fet a Utah, ambdues espècies creuaven les preses de castos en ambdues direccions, incloent preses de fins a 2 metres d'alt.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Ryan L. Lokteff, Brett B. Roper i Joseph M. Wheaton|publicació=Transactions of the American Fisheries Society|llengua=Anglès|url=http://www.fs.fed.us/biology/resources/pubs/feu/13Lokteff_etalBeaver.pdf|format=PDF|consulta=23 de desembre de 2013|volum=142|exemplar=4|any=2013|pàgines=1114–1125|doi=10.1080/00028487.2013.797497|títol=Do Beaver Dams Impede the Movement of Trout?}}</ref> A més, s'ha demostrat que la truita arc de Sant Martí, la truita marró i truita de rierol han arribat a creuar fins a 14 preses de castor consecutives.<ref name="Gard" /> Tant els adults com els juvenils de salmó platejat, truita arc de Sant Martí, truita de Clark , ''[[Salvelinus malma|Salvelinus malma malma]]'' i salmó roig són capaços de creuar preses de castor.<ref name="Pollock" /> Al sud-est d'Alaska, on el salmó platejat ha saltat preses de fins a dos metres d'alt, es van trobar per sobre de totes les preses de castor i tenien les seves densitats més altes en els rierols amb castors.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Bryant, M. D.|publicació=Proceeding, Olympic Wild Fish Conferences|llengua=Anglès|url=|any=1984|data=|editorial=Peninsula College, Fisheries Technology program|lloc=Port Angeles, Washington|pàgines=183–192|títol=The Role of Beaver Dams as Coho Salmon Habitat in southeast Alaska Streams|editor=Walton, J.M.|editor2=Houston, D.B.}}</ref> Als corrents costaners d'Oregon, les preses de castor són efímeres i gairebé totes desapareixen durant els fluxos de alts de l'hivern, només per a ser re-construïdes cada estiu.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Leidholt-Bruner, Karen, Hibbs, David E. i McComb, William C.|publicació=Northwest Science|llengua=Anglès|url=https://research.libraries.wsu.edu/xmlui/bitstream/handle/2376/1614/v66%20p218%20Leidholt-Bruner%20et%20al.PDF?sequence=1|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|volum=66|exemplar=4|data=18 de febrer de 1992|pàgines=218-223|títol=Beaver Dam Locations and Their Effects on Distribution and Abundance of Coho Salmon Fry in Two Coastal Oregon Streams}}</ref> La migració del [[salmó europeu]] pot estar limitada per les preses de castor però la presència de juvenils aigües amunt de les preses suggereix que les preses són penetrades.<ref name="Collen">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Collen P. i Gibson R.J.|publicació=Reviews in Fish Biology and Fisheries|llengua=Anglès|url=http://www.springerlink.com/content/v48769740n817601/fulltext.pdf|consulta=11 de desembre de 2016|volum=10|exemplar=4|data=desembre de 2000|pàgines=439–461|doi=10.1023/A:1012262217012|títol=The general ecology of beavers (''Castor'' spp.), as related to their influence on stream ecosystems and riparian habitats, and the subsequent effects on fish&nbsp;– a review}}</ref> La migració aigües avall dels juvenils de salmó europeu tampoc es veuen afectades per les preses de castor, fins i tot en períodes de fluxos baixos.<ref name="Collen" /> També es va observar que els juvenils de dos anys de salmó de l'Atlàntic que vivien en estanys de castor a l'est del Canadà, tenien un creixement estival més ràpid en longitud i massa i estaven en millors condicions que els juvenils que vivien per sota o per sobre dels estanys.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Sigourney, D. B., Letcher, B. H. i Cunjak, R. A.|publicació=Transactions of the American Fisheries Society|llengua=Anglès|url=|volum=135|exemplar=4|any=2006|data=|pàgines=1068–1075|doi=10.1577/T05-159.1|títol=Influence of Beaver Activity on Summer Growth and Condition of Age-2 Atlantic Salmon Parr}}</ref>
+==== El rol de les preses de castor en la supervivència dels salmònids a l'hivern ====
+La importància de l'hàbitat d'hivern per als salmònids que proporcionen els estanys de castor pot ser especialment important (i poc apreciada) en corrents d'aigües poc profundes o on la capa de gel entra en contacte amb el fons dels corrents. Enos Mills va escriure el 1913, "''Un hivern sec el corrent ... corria amb poc cabal i es va congelar fins al fons, i les úniques truites que hi van sobreviure eren aquelles que vivien en els forats profunds dels estanys de castor''".<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Mills, Enos A.|títol=In Beaver World|url=https://books.google.com/?id=xu_zHYx6MbIC&printsec=frontcover|edició=|llengua=Anglès|any=1913|data=|editorial=Kessinger Publishing|lloc=|isbn=978-0-7661-9387-1|pàgina=280}}</ref> Es va observar que les truites de Clark i la [[Salvelinus confluentus|truita toro]] passaven l'hivern als estanys de castor de [[Montana]], que la truita de rierol es congregava a l'hivern als estanys de castor de [[Nova Brunsvic]] i [[Wyoming]], i que el salmó platejat ho feia als estanys de castor d'Oregon.<ref name="Collen" /> El 2011, una meta-anàlisi d'estudis d'impactes de castor sobre els salmònids va trobar que els castors representaven un benefici net per a les poblacions de salmó i truita principalment mitjançant la millora de l'hàbitat (amb la construcció d'estanys) tant per a la cria com per la hibernació i que aquesta conclusió més de la meitat de les vegades es basava en dades científiques. Per contra, el més sovint citat impacte negatiu dels castors sobre els peixos eren les barreres a la migració tot i que la conclusió només es basava en dades científiques en el 22% dels casos. També van trobar que quan les preses de castor representen barreres, aquestes són generalment de curta durada, ja que les preses són superades per l'aigua, extingides, o eludides pels augments del corrent causats per les tempestes.<ref name="metareview" />
+==== Importància dels castors en la supervivència dels salmònids ====
+Mitjançant la creació d'una complexa xarxa de canals addicionals, incloses llacunes i pantans lateralment separats del canal principal, els castors poden tenir un paper en la creació i el manteniment de la biodiversitat de peixos.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Burchsted, Denise; Daniels, Melinda; Thorson, Robert; i Vokoun, Jason|publicació=BioScience|llengua=Anglès|url=http://digitalcommons.uconn.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1000&context=geosci|format=PDF|volum=60|exemplar=11|data=desembre de 2010|pàgines=908–922|doi=10.1525/bio.2010.60.11.7|títol=The River Discontinuum: Applying Beaver Modifications to Baseline Conditions for Restoration of Forested Headwaters}}</ref> En els canals fora de la llera principal restaurats pels castors a la secció mitjana del [[riu Provo]], a [[Utah]], espècies natives de peixos persisteixen fins i tot quan han estat extingits a la llera principal del canal per la competència de peixos no natius introduïts.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Billman, E.J., Kreitzer, J.D., Creighton, J.C. et al|publicació=Environmental Biology of Fishes|llengua=Anglès|url=http://link.springer.com/article/10.1007/s10641-012-0041-2|volum=96|exemplar=4|data=abril de 2013|pàgines=555–566|doi=10.1007/s10641-012-0041-2|títol=Habitat enhancement and native fish conservation: Can enhancement of channel complexity promote the coexistence of native and introduced fishes?}}</ref> Els esforços per restaurar l'hàbitat dels salmònids a l'oest dels Estats Units s'ha centrat principalment en l'establiment de residus llenyosos de grans dimensions en els rierols, per frenar els fluxos i crear piscines pels salmònids joves. Investigacions a l'estat de Washington van trobar que la producció mitjana de juvenils a l'estiu per àrea de preses de castor és d'entre 527 i 1174 peixos, mentre que la producció d'alevins de a zones amb restes grans de fusta dins del corrent és d'entre 6 i 15 individus, el que suggereix que el restabliment de les poblacions de castor seria 80 vegades més eficaç.<ref name="Stillaguamish" />
+==== Impacte dels castors en peixos als estuaris ====
+Recentment, s'han descobert castors que viuen en aigües salobres als aiguamolls d'estuaris, on la densitat de [[salmó reial]] és cinc vegades més gran que a les zones veïnes.<ref name="skagit" /><ref>{{ref-web|url=http://www.nisquallydeltarestoration.org/pdf/hood-%20skagit%20rvr%20tidal%20marshes.htm|títol=An Overlooked Ecological Web: Sweetgale, Beaver, Salmon, and Large Woody Debris in the Skagit River Tidal Marshes|consulta=11 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=|data=|any=2009|autor=Hood, W. Gregory|editorial=Skagit System Cooperative}}</ref>
+=== Efectes sobre els arbres de ribera i la vegetació ===
+[[Fitxer:Tree felled by beaver (Castor canadensis).JPG|thumb|Arbre de 20 cm. de diàmetre talat per un castor americà]]
+La saviesa convencional ha sostingut que els castors envolten i talen arbres i fan disminuir els arbres de ribera i la vegetació, encara que sembla ser cert tot el contrari quan es duen a terme estudis a llarg termini. El 1987, Beier va informar que els castors havien causat l'extinció local de [[Populus tremuloides|trèmol americà]] (Populus tremuloides) i ''[[Populus trichocarpa]]'' en un 4 o 5% dels corrents que arribaven a la part baixa del [[riu Truckee]] a [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]]. No obstant això,  el salze va respondre rebrotant vigorosament a la majoria dels corrents. A més, va especular que sense control sobre les poblacions de castor, les dues espècies podrien extingir-se al riu Truckee.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Beier, Paul i Barrett, Reginald H.|publicació=Journal of Wildlife Management|llengua=Anglès|url=|volum=51|exemplar=4|any=1987|data=|pàgines=794–799|doi=10.2307/3801743|jstor=3801743|títol=Beaver Habitat Use and Impact in Truckee River Basin, California}}</ref> Ambdues espècies, no només van sobreviure a la colonització en curs del castor, si no que un estudi recent de deu rierols de Sierra Nevada a la conca del Llac Tahoe utilitzant videografia multi-espectral aèria, s'ha demostrat que la vegetació herbàcia està molt més concentrada a prop dels dics dels castors, mentre que les coníferes han disminuït.<ref name="Ayers">{{ref-publicació|cognom=Benson Ayers|nom=Michael|article=Aerial Multispectral Videography for Vegetation Mapping and Assessment of Beaver Distribution within Selected Riparian Areas of the Lake Tahoe Basin|publicació=University of Nevada|llengua=Anglès|url=http://www.martinezbeavers.org/wordpress/wp-content/uploads/2011/01/Aerial-Multispectral-Videography-for-Vegetation-Mapping-and-Assessment-of-Beaver-Distribution-within-Selected-Riparian-Areas-of-the-Lake-Tahoe-Basin-Ayers-Univ-Nev-Reno-Dissertation-1997.pdf|format=PDF|data=octubre de 1997|pàgines=1-71|citació=Tesi}}</ref> Aquests resultats són consistents amb els de Pollock, que va informar que al rierol Bridge, un corrent de les àrees semiàrides d'Oregon, l'amplada de la vegetació de ribera en els bancs dels corrents havia augmentat diverses vegades a mesura que les preses de castor regaven d'aigua les prèviament seques terrasses adjacents als corrents.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Pollock, Michael M.; Beechie, Timothy J. i Jordan, Chris E.|publicació=Earth Surface Processes and Landforms|llengua=Anglès|url=ftp://ftp.pcouncil.org/pub/Salmon%20EFH/391-Pollock_et_al_2007.pdf|format=PDF|volum=32|exemplar=8|data=3 de juliol de 2017|pàgines=1174–1185|bibcode=2007ESPL...32.1174P|doi=10.1002/esp.1553|títol=Geomorphic changes upstream of beaver dams in Bridge Creek, an incised stream channel in the interior Columbia River basin, eastern Oregon}}</ref> En un segon estudi de la vegetació de ribera en base a observacions del mateix rierol en un període de 17 anys, encara que les porcions del tram d'estudi van ser abandonades periòdicament pels castors en conseqüència a una gran utilització de la vegetació de les ribes, en pocs anys, denses grades de plantes llenyoses de major diversitat van ocupar una porció més gran de la zona d'inundació. Tot i que el [[pollancre]] i el [[vern pilós]] generalment no rebroten després de ser talats pels castors, és freqüent que creixin de llavors que aterren als dipòsits al·luvials que són el resultat de l'activitat dels castors.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Demmer, Rick i Beschta, Robert L.|publicació=Northwest Science|llengua=Anglès|url=https://www.researchgate.net/publication/232671902_Recent_History_1988-2004_of_Beaver_Dams_along_Bridge_Creek_in_Central_Oregon|volum=82|exemplar=4|data=setembre de 2008|pàgines=309–318|doi=10.3955/0029-344X-82.4.309|títol=Recent History (1988–2004) of Beaver Dams along Bridge Creek in Central Oregon}}</ref> Per tant, el castor sembla augmentar la vegetació de ribera donant prou anys per dipositar sediments i profunditat d'estany suficient per crear zones de ribera eixamplades i ben regades, especialment a les zones de baixa precipitació a l'estiu.
+La superfície dels estanys de castor és típicament a punt de vessar, de manera que fins i tot petits augments en els cabals fan que l'estany es desbordi. Per tant, els fluxos de corrent elevat estenen l'aigua i els nutrients més enllà de les ribes dels rius fins amples zones de ribera, quan els castors hi són presents. Finalment, els estanys de castor poden servir de tallafocs en àrees propenses a incendis.<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Collier, Eric|títol=Three Against the Wilderness|url=|edició=|llengua=Anglès|any=1959|data=|editorial=Touchwood|lloc=Victoria, British Columbia|pàgines=288|isbn=1-894898-54-0}}</ref>
+=== Els castors i la reconstrucció dels corrents ===
+A la dècada de 1930, el govern dels Estats Units va posar 600 castors a treballar juntament amb el [[Cos Civil de Conservació]] en projectes per aturar l'erosió del sòl causada per corrents a Oregon, Washington, Wyoming i Utah. En el moment es va estimar que cada castor, que tenia un cost inicial d'uns 5 dòlars, havia completat treballs per valor de 300 dòlars.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Ruedemann, Rudolf i Schoonmaker, W. J.|publicació=Science|llengua=Anglès|url=|volum=88|exemplar=2292|data=2 de december de 1938|pàgines=523–525|bibcode=1938Sci....88..523R|doi=10.1126/science.88.2292.523|pmid=17840531|títol=Beaver-Dams as Geologic Agents}}</ref> El 2014, una revisió dels dics de castor com a eines de restauració de rierols va proposar que un ecosistema que utilitzes plantes de ribera i els dics de castor podria accelerar la reparació de rierols degradats enfront de la manipulació física dels corrents.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Michael M. Pollock, Timothy J. Beechie, Joseph M. Wheaton, Chris E. Jordan, Nick Bouwes, Nicholas Weber i Carol Volk|publicació=BioScience|llengua=Anglès|url=http://bioscience.oxfordjournals.org/content/64/4/279.full|consulta=11 de desembre de 2016|volum=64|exemplar=4|data=4 d'abril de 2014|pàgines=279-290|títol=Using Beaver Dams to Restore Incised Stream Ecosystems}}</ref>
+La província d'[[Alberta]] va publicar un fullet que proporcionava informació sobre l'ús del castor per a la restauració de rierols.<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Fitch, L.|títol=Caring for the Green Zone: Beaver - Our Watershed Partner|url=http://cowsandfish.org/whatsnew/documents/BeaverOurWatershedPartnerforWEB2.pdf|format=PDF|consulta=11 de desembre de 2016|edició=|llengua=Anglès|any=2016|data=|editorial=Cows and Fish - Alberta Riparian Habitat Management Society|lloc=Lethbridge, Alberta|pàgines=1-47|isbn=978-0-9688541-6-7}}</ref>
+L'estat d'[[Utah]] va publicar un Pla de Gestió de Castors que incloïa la re-introducció dels castors en deu corrents per any amb el propòsit de restaurar les conques cada any des de 2010 fins a 2020.<ref>{{ref-web|url=http://wildlife.utah.gov/furbearer/pdf/beaver_plan_2010-2020.pdf|títol=Utah Beaver Management Plan|consulta=11 de desembre de 2016|format=PDF|llengua=Anglès|editor=|data=6 de gener de 2010|editorial=[[Utah Division of Wildlife Resources]]|pàgines=25}}</ref>
+En un estudi pilot a l'estat de [[Washington (estat)|Washington]], es van reintroduir castors a la part superior de la vall del [[riu Methow]], a l'est de la [[Serralada de les Cascades]], per avaluar les seves estimacions de que si es repoblaven 16.000 quilòmetres d'hàbitat, durant la primavera es podrien emmagatzemar 2,46 trilions de metres cúbics d'aigua que es podrien alliberar durant la tardor (temporada àrida).<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Groc, Isabelle|publicació=Discover|llengua=Anglès|url=http://discovermagazine.com/2010/apr/19-beavers-sign-up-fight-effects-climate-change|consulta=11 de desembre de 2016|data=19 d'abril de 2010|pàgines=|títol=Beavers Sign up to Fight Effects of Climate Change}}</ref> El castor havia estat exterminat de les conques del riu Methow pels caçadors de pells a principis de la dècada de 1900. Aquest projecte va ser desenvolupat en resposta a una proposta de 2003 del Departament d'Ecologia de Washington d'invertir fins a 10.000 milions de dòlars en la construcció de diverses preses als afluents del [[riu Columbia]] per retenir aigües a la temporada de pluja.<ref>{{ref-publicació |cognom=Walker |nom=Brian |article=Solving our Water Storage Dilemma in Eastern  Washington: Can Beavers Help |publicació=The Council News |llengua=Anglès |url=https://landscouncil.org/wp-content/uploads/2015/08/Fall08Draft1.pdf |format=PDF |consulta=11 de desembre de 2016 |volum=12 |exemplar=4 |data=agost de 2008|editorial=The Lands Council|pàgines=1,4}}</ref> Fins a gener de 2016, s'havien alliberat 240 castors a 51 llocs de la part alta del riu Methow, els quals havien construït 176 dics de castor que emmagatzemaven milions de metres cúbics d'aigua en aquesta regió semiàrida de l'est de l'estat.<ref name=":0">{{ref-publicació|cognom=McCreary|nom=Ann|publicació=Methow Valley News|llengua=Anglès|url=http://methowvalleynews.com/2016/01/23/beavers-may-be-part-of-answer-to-climate-change/|consulta=11 de desembre de 2016|data=23 de gener de 2016|pàgines=|ref=McCreary|títol=Beavers may be part of answer to climate change}}</ref> A la part alta de la vall del riu Methow es va alliberar un castor que portava un dispositiu [[RFID]], el qual va nedar fins la desembocadura del riu, i posteriorment fins al [[riu Okanogan]] gairebé a la frontera entre Canadà i els Estats Units, en un viatge de 190 quilometres.<ref name=":0" /><ref>{{ref-publicació|cognom=Goldfarb|nom=Ben|publicació=High Country News|llengua=Anglès|url=http://www.hcn.org/issues/47.19/the-beaver-whisperer|consulta=11 de desembre de 2016|data=9 de novembre de 2015|pàgines=|títol=The beaver whisperer}}</ref>
+== Castors urbans ==
+[[Fitxer:Lincoln Park Beaver Facebook Lindsay Fox Sept. 2008.jpg|thumb|Castor abans de morir ofegat en parany d'un caçador al [[parc Lincoln]] de Chicago (2008)]]
+Després de 200 anys, un castor solitari va tornar el 2007 a la ciutat de [[Nova York]], fent la seva casa al llarg del [[Bronx River|riu Bronx]], després d'haver passat un temps vivint al [[Zoo del Bronx]], així com al Jardí botànic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Wildlife Conservation Society|nom=|publicació=Science Daily|llengua=Anglès|url=http://www.sciencedaily.com/releases/2008/12/081218080817.htm|consulta=11 de desembre de 2016|data=20 de desembre de 2008|editorial=ScienceDaily|pàgines=|títol=New York City Beaver Returns}}</ref> Tot i que les pells de castor van ser importants per a l'economia de la ciutat i un parell de castors apareixen al segell i la bandera oficial de la ciutat, els castors no havien viscut a la ciutat de Nova York des de principis del segle XIX, quan els caçadors els van extingir completament de l'estat.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Miller, Peter|publicació=National Geographic|llengua=Anglès|url=http://ngm.nationalgeographic.com/2009/09/manhattan/miller-text|consulta=11 de desembre de 2016|data=setembre de 2009|pàgines=|títol=Manhattan Before New York: When Henry Hudson first looked on Manhattan in 1609, what did he see?}}</ref> El retorn de "José", que rebé el nom del representant del Bronx [[José Serrano]], ha estat vist com una evidència de que els esforços per restaurar el riu han tingut èxit.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=O'Connor, Anahad|publicació=The New York Times|llengua=Anglès|url=http://www.nytimes.com/2007/02/23/nyregion/23beaver.html?_r=1|consulta=11 de desembre de 2016|data=23 de febrer de 2007|pàgines=|títol=After 200 Years, a Beaver Is Back in New York City}}</ref><ref>{{ref-web |url=http://planetark.org/dailynewsstory.cfm/newsid/40503/story.htm |títol=Positive Environment News: Beaver Returns to New York City After 200 Years |consulta=11 de desembre de 2016|nom=Daniel|cognom=Trotta|llengua=Anglés|editor=Planet Ark |data=26 de febrer de 2007}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://designtrust.blogspot.com/2009/06/bronx-river-crossing.html|títol=Bronx River Crossing|consulta=11 de desembre de 2016|nom=Chris|cognom=Kannen|llengua=Anglès|editor=Design Trust for Public Space|data=17 de juny de 2009}}</ref> A l'estiu de 2010, un segon castor anomenat "Justin" es va unir a "José", duplicant la població de castors a la ciutat de Nova York.<ref>{{ref-publicació |cognom=Paddock |nom=Barry |publicació=Daily News |llengua=Anglès |url=http://www.nydailynews.com/ny_local/2010/09/19/2010-09-19_2nd_beaver_makes_bronx_river_home.html |consulta=11 de desembre de 2016 |data=19 de setembre de 2010 |lloc=New York |títol=Another beaver makes Bronx River home – doubles total beaver population}}</ref> Al febrer de 2013, el que sembla que eren José i Justin van ser captats per les càmeres sensibles al moviment del [[New York Botanical Garden|Jardí botànic de Nova York]].<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Newman, Andy|publicació=The New York Times|llengua=Anglès|url=http://cityroom.blogs.nytimes.com/2013/02/07/animated-beaver/|consulta=11 de desembre de 2016|data=7 de febrerb de 2013|pàgines=|títol=Beaver Gets Busy at Botanical Garden}}</ref>
+[[Fitxer:Lincoln Park North Pond Beaver Lodge Dec 4, 2009.jpg|thumb|Després de la captura, va reaparèixer un cau de castor al parc Lincoln (tardor de 2009)]]
+A Chicago, diversos castors han tornat i han fet un cau prop de l'Estany Nord del parc Lincoln. El "castor del parc Lincoln" no ha estat tan ben rebut pel Districte de Parcs de Chicago i el Lincoln Park Conservancy, els quals estan preocupats pels danys causats als arbres de la zona. El març de 2009, van contractar un exterminador per capturar una família de castors usant trampes vives, que accidentalment va matar a la mare quan es va quedar atrapada en un parany i es va ofegar. La reubicació costa entre 4.000 i 4.500 dòlars per animal. Scott Garrow, biòleg del Departament de Recursos Naturals d'Illinois, va opinar que la reubicació dels castors podria ser "una pèrdua de temps", ja que hi ha registres de castor recolonitzar l'Estany Nord del parc Lincoln de 1994, 2003, 2004, 2008 i 2009.<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Holingue, Scott|títol=Tales from an Urban Wilderness: Wildlife's Struggle for Survival in a Park Where City & Wilderness Meet|url=|edició=|llengua=Anglès|data=1994|editorial=Chicago Historical Bookworks|lloc=Chicago, IL|isbn=0-924772-25-5|pàgina=140}}</ref><ref name="myfoxchicago.com">{{ref-publicació|cognom=|nom=|publicació=MyFoxChicago|llengua=Anglès|url=http://www.myfoxchicago.com/dpp/news/beaver_north_pond_apr09|consulta=11 de desembre de 2016|data=abril de 2009|pàgines=|títol=Park District Kills Beaver in Lincoln Park}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Greenfield, John|publicació=Time Out Chicago|llengua=Anglès|url=http://chicago.timeout.com/articles/museums-culture/74267/why-are-there-signs-that-claim-the-park-district-murdered-a-beaver|consulta=4 de desembre de 2009|data=7 al 13 de maig de 2009|pàgines=|títol=Why are there signs that claim the Park District murdered a beaver?}}</ref> Cap a la tardor de 2009, va aparèixer un nou cau de castor a la riba nord-oest de l'Estany Nord.
+A les afores de [[San Francisco]], al centre de [[Martinez (Califòrnia)|Martinez]], una parella de castors va arribar al [[Alhambra Creek]] el 2006.<ref>{{ref-web|url=http://www.sfgate.com/bayarea/article/Moment-of-truth-for-Martinez-beavers-3287204.php|títol=Moment of truth for Martinez beavers|consulta=11 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=|data=16 d'abril de 2008|autor=Jones, Carolyn|work=San Francisco Chronicle}}</ref> Els [[castors de Martinez]] van construir un dic de 9 metres d'ample i gairebé 2 d'alt, i van rosegar la meitat dels salzes i altre vegetació que la ciutat havia plantat com a part del seu projecte de millora de les inundacions del 1999, que havia costat 9,7 milions dòlars. Quan l'Ajuntament va voler eliminar els castors a causa del temor d'inundacions, els residents locals es van organitzar per protegir-los, formant una organització anomenada "Worth a dam" (en català, "Val una presa").<ref>{{ref-web|url=http://www.martinezbeavers.org/wordpress/?s=Beavers%2C+water%2C+%26+the+learning+curve|títol=Beavers, water, & the learning curve|consulta=11 de desembre de 2016|cognom=|llengua=Anglès|editor=martinezbeavers.org|data=26 de març de 2015|work=}}</ref> La resolució va incloure la instal·lació d'un dispositiu de flux a través del dic de castors perquè el nivell de l'aigua de l'estany no arribés a ser excessiu. Ara protegit, el castor ha transformat el rierol Alhambra d'un degoteig a diverses preses i estanys de castor, que al seu torn, ha donat lloc al retorn de la [[truita arc de Sant Martí]] i la [[llúdria del Canadà]] el 2008, i del [[visó americà]] el 2009.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=George, Aleta|publicació=Bay Nature Institute|llengua=Anglès|url=http://baynature.org/articles/jan-mar-2008/ear-to-the-ground/martinez-beavers|consulta=11 de desembre de 2016|data=1 de gener de 2008|pàgines=|títol=Martinez Beavers|magazine=Bay Nature}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=DeRobertis-Theye, Nicola|publicació=Bay Nature Institute|llengua=Anglès|url=http://baynature.org/articles/web-only-articles/beavers-and-more-in-martinez|consulta=11 de desembre de 2016|data=5 d'octubre de 2009|pàgines=|títol=Beavers and More in Martinez:New Habitat Thanks to Beavers|magazine=Bay Nature}}</ref> Els castors de Martínez probablement són originaris del delta que formen els rius [[Riu Sacramento|Sacramento]] i [[Riu San Joaquín|San Joaquín]], que havien tingut la major concentració de castor d'Amèrica del Nord.<ref>{{ref-llibre|cognom=|nom=|autor=Farnham, Thomas Jefferson|títol=Life, adventures, and travels in California|url=https://books.google.com/?id=cwMNAAAAIAAJ|edició=|llengua=Anglès|any=1857|data=|editorial=Blakeman & Co.|lloc=|isbn=|pàgina=383}}</ref>
+El 1999, el Festival Nacional dels Cirerers en Flor de Washington, estava plagat d'una família de castors que vivien a la [[conca Tidal]]. Els intrusos van ser capturats i eliminats, no abans de fer mal a 14 cirerers, alguns d'ells dels més grans i més antics.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Aiken, Jonathan|publicació=CNN|llengua=Anglès|url=http://www.cnn.com/US/9904/07/chomping.cherry.trees/index.html|consulta=11 de desembre de 2016|data=7 d'abril de 1999|pàgines=|títol=Beaver is bad guy at cherry blossom time}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Wheeler, Linda|publicació=The Washington Post|llengua=Anglès|url=http://www.washingtonpost.com/wp-srv/local/daily/april99/chomp7.htm|consulta=11 de desembre de 2016|data=7 d'abril de 1999|pàgines=|títol=Beaver Chomps Into Cherry Blossom Season}}</ref>
+== Introducció com a espècie no nativa ==
+[[Fitxer:Beaver_damage_navarino_chile.JPG|thumb|Danys causats per castors a la costa nord del llac Robalo, a l'[[illa de Navarino]], [[Xile]]]]
+A la dècada de 1940, els castors va ser portats a la [[Terra del Foc]] al sud de [[Xile]] i [[Argentina]] per a la producció comercial de pells e introduïts prop del [[llac Fagnano]]. Tot i que l'empresa de pelleteria va fer fallida, 25 parelles de castors van ser alliberades a la natura. En no tenir depredadors naturals en el seu nou entorn, es va estendre ràpidament per tota l'illa principal, i altres illes de l'arxipèlag, arribant a una població de 100.000 individus en tan sols 50 anys. Tot i que s'ha considerat una espècie invasora, s'ha demostrat que el castor té alguns efectes ecològics beneficiosos sobre els peixos nadius i no s'ha de considerat totalment perjudicial.<ref name="Anderson">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Anderson, Christopher B.; Pastur, Guillermo Martinez; Lencinas, Maria Vanessa; Wallem, Petra K.; Moorman, Michelle C. i Rosemond, Amy D.|publicació=Mammalian Review|llengua=Anglès|url=http://www.ieb-chile.cl/uploads/publicaciones/Anderson_etal_2009_Mammal_Review.pdf|format=PDF|consulta=12 de desembre de 2016|volum=39|exemplar=1|any=2009|pàgines=33-52|títol=Do introduced North American beavers Castor canadensis engineer differently in southern South America? An overview with implications for restoration}}</ref> Tot i que el bosc dominat per [[Nothofagus pumilio|lenga]] es pot regenerar a partir de soques, la major part de les zones humides creades pels castor estan sent colonitzades pel més rarament nadiu [[Nothofagus antarctica|faig antàrtic]]. No se sap si el faig antàrtic cobert d'arbustos serà succeït per l'originalment dominant i més gran lenga. A més els aiguamolls de castor són colonitzats fàcilment per espècies de plantes no natives.<ref name="Anderson" /> Per contra, les zones amb castors introduïts es van associar amb un augment de les poblacions de peixos de l'espècie nativa ''[[Galaxias maculatus]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Vila, Irma|autor2=Fuentes, Leopoldo S.|autor3=Saavedra, Marcelo|publicació=Revista Chilena de Historia Natural|llengua=Castellà|url=http://rchn.biologiachile.cl/pdfs/1999/2/Vila_et_al_1999.pdf|format=PDF|consulta=12 de desembre de 2016|volum=72|any=1999|data=|pàgines=273–284|títol=Ictiofauna en los sistema límnicos de la Isla Grande, Tierra del Fuego, Chile}}</ref><ref name="Moorman">{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Moorman, Michelle C.|autor2=Eggleston, David B.|autor3=Anderson, Christopher B.|autor4=Mansilla, Andres|autor5=Szejner, Paul|publicació=Transactions of the American Fisheries Society|llengua=Anglès|volum=138|exemplar=2|any=2009|pàgines=306–313|doi=10.1577/T08-081.1|títol=Implications of Beaver ''Castor canadensis'' and Trout Introductions on Native Fish in the Cape Horn Biosphere Reserve, Chile}}</ref> D'altra banda, els castors no semblaven tenir un impacte molt beneficiós en les exòtiques [[truita de rierol]] i [[Truita arc de Sant Martí|truita arc de Sant Marti]], que tenen un impacte negatiu en els peixos nadius a la [[Reserva de la Biosfera del Cap d'Hornos]], a Xile.<ref name="Moorman" /> S'ha trobat que van creuar el mar cap a les illes del nord; i van arribar a la part continental de Xile a la dècada de 1990.<ref>{{ref-publicació|cognom=|nom=|autor=Wallem, Petra K.|autor2=Jones, Clive G.|autor3=Marquet, Pablo A.|autor4=Jaksic, Fabián M.|publicació=Revista Chilena de Historia Natural|llengua=Castellà|url=http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0716-078X2007000300005|consulta=12 de desembre de 2016|volum=80|any=2007|data=|pàgines=309–325|títol=Identificación de los mecanismo subyacentes a la invasión de ''Castor canadensis'' (Kuhl 1820, Rodentia) en el archipiélago de Tierra del Fuego, Chile}}</ref> Al capdavall, a causa de les seves modificacions a nivell de paisatge per al medi ambient i perquè els biòlegs volen conservar la flora i fauna única de la regió, la majoria afavoreixen la seva eliminació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Strieker|nom=Gary|publicació=CNN|llengua=Anglès|url=http://edition.cnn.com/NATURE/9907/09/argentina.beaver/|consulta=12 de desembre de 2016|data=9 de juliol de 1999|pàgines=|títol=Argentina eager to rid island of beavers}}</ref>
+Individus de castor americà també van ser alliberats a Finlàndia el 1937, abans de saber que eren formaven espècies separades. El castor europeu havia estat exterminat a la regió, de manera que l'alliberament va ser concebut com un projecte de reintroducció. El 1999, es va estimar que el 90% dels castors a Finlàndia eren de l'especie americana. L'espècie no és considerada invasiva, ja que a Europa té un efecte similar que el dels castors europeus, que no han re-colonitzat la zona. La població de castors s'ha controlat mitjançant l'emissió de llicències de caça.<ref>{{ref-llibre|editor=Busher, Peter E., Dzieciolowski, Ryszard M. (Eds.)|títol=Beaver Protection, Management, and Utilization in Europe and North America|url=|edició=|llengua=Anglès|data=1999|editorial=Kluwer|lloc=New York|pàgines=1–14|isbn=|cognom1=Hartmann|nom1=Goran}}</ref> Un informe de 2010 va arribar a la conclusió que mentre la població actual no era problemàtica, ja que l'espècie té ventrades més grans que els castors europeus i construeix preses una mica més grans, podria esdevenir un problema si la seva àrea de distribució geogràfica continua expandint-se cap a Rússia, però això no sembla estar tenint lloc.<ref>{{ref-web|url=http://www.nobanis.org/files/factsheets/Castor_canadensis.pdf|títol=NOBANIS – Invasive Alien Species Fact Sheet – Castor canadensis|consulta=12 de desembre de 2016|nom=Petri|cognom=Nummi|format=PDF|llengua=Anglès|website=Online Database of the European Network on Invasive Alien Species|editorial=NOBANIS}}</ref>
+== Simbolisme ==
+[[Fitxer:Beaver sculpture, Centre Block.jpg|thumb|Escultura de castor sobre l'entrada del parlament canadenc]]
+Com un dels símbols animals de la sobirania nacional de Canadà,<ref>{{ref-web |url=http://canada.pch.gc.ca/eng/1444070816842|títol=Official symbols of Canada|consulta=10 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=Canada.ca|data=}}</ref> el castor es representa a la moneda de 5 centaus i estava present en el primer segell canadenc, el Castor de 3 penics. També és l'animal dels estats d'Oregon i Nova York, i un emblema comú per a les escoles d'[[enginyeria]], com l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]] i l'[[Institut Tecnològic de Massachusetts]], així com la mascota de la [[Universitat Estatal d'Oregon]], el [[Babson College]] i el [[City College of New York]]. El castor també apareix als escuts d'armes de la [[Companyia de la Badia de Hudson|Companyia de la Badia d'Hudson]],<ref>{{ref-web|url=http://www.hbcheritage.ca/hbcheritage/collections/images/coatofarms/home|títol=Corporate Collections: Images: The HBC Coat of Arms|consulta=12 de desembre de 2016|llengua=Anglès|editor=HBC Heritage|data=}}</ref> de la [[Universitat de Toronto]], la [[Wilfrid Laurier University]], i l'[[Escola d'Econòmiques de Londres]].
+Gran part de l'economia primerenca dels [[Nous Països Baixos]] es basava en el comerç de pell de castor. Com a tal, el segell dels Nous Països Baixos va comptar amb el castor. De la mateixa manera, els escuts d'armes d'[[Albany]] i la ciutat de [[Nova York]] inclouen el castor.
 == Referències ==
-{{commonscat}}
 {{referències}}
@@ Línia 62: / Línia 166: @@
 * Per veure la morfologia i el comportament comuns en tot el gènere, així com les seves reintroduccions a nous habitats, vegeu ''[[Castor]]''.
+{{commonscat}}
 {{Bases de dades taxonòmiques}}
-{{ORDENA:Castor America}}
+{{ORDENA:Castor americà}}
+{{castorimorfs}}
 [[Categoria:Castòrids]]