Xufa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
usos alimentaris
usos alimentaris
Línia 39: Línia 39:
=== Usos alimentaris ===
=== Usos alimentaris ===
Es pot consumir crua, torrada i el seu suc s'ha utilitzat per a fer begudes.{{sfn|Adejuyitan|2011|p=197}} També se'n fa farina de xufa{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=15}}, oli de xufa{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=16}}, i s'utilitza per elaborar productes sense gluten, entre d'altres usos. Si s'assequen, al mullar-les durant quatre hores en aigua es tornen blanetes i saboroses.{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=15}} Per les seues característiques nutricionals és considerada un [[superaliment]].<ref name="Lev">{{ref-notícia|títol=Aceite para cosméticos o base para chocolate, nuevos usos de la chufa que triunfan en el mundo|publicació=Levante-EMV|url=http://www.levante-emv.com/economia/2018/03/27/aceite-cosmeticos-o-base-chocolate/1696985.html|consulta=9 maig 2018|data=27-3-2017}}</ref>
Es pot consumir crua, torrada i el seu suc s'ha utilitzat per a fer begudes.{{sfn|Adejuyitan|2011|p=197}} També se'n fa farina de xufa{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=15}}, oli de xufa{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=16}}, i s'utilitza per elaborar productes sense gluten, entre d'altres usos. Si s'assequen, al mullar-les durant quatre hores en aigua es tornen blanetes i saboroses.{{sfn|Muñoz Marín|2013|p=15}} Per les seues característiques nutricionals és considerada un [[superaliment]].<ref name="Lev">{{ref-notícia|títol=Aceite para cosméticos o base para chocolate, nuevos usos de la chufa que triunfan en el mundo|publicació=Levante-EMV|url=http://www.levante-emv.com/economia/2018/03/27/aceite-cosmeticos-o-base-chocolate/1696985.html|consulta=9 maig 2018|data=27-3-2017}}</ref>

=== Orxata de xufa ===
L'ús principal i més conegut de les xufes és l'elaboració d'una beguda tradicional a [[Espanya]], sobretot a la [[País Valencià|Comunitat Valenciana]] anomenada [[Orxata|orxata de xufa]]. Aquesta beguda es produeix a partir de xufes, aigua i sucre. Pel que fa a les seves qualitats, és rica en [[carbohidrats]] i nivells moderats de [[Greix|greixos]] i [[Proteïna|proteïnes]]. Presenta nivells elevats d'[[àcid oleic]] i [[Àcid linoleic|linoleic]] i una gran quantitat d'[[Aminoàcid|aminoàcids]] i [[Mineral|minerals]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Horchata de Chufa: A Traditional Spanish Beverage with Exceptional Organoleptic, Nutritive, and Functional Attributes|url=https://doi.org/10.1007/978-1-4899-7662-8_26|editorial=Springer US|data=2016|lloc=Boston, MA|isbn=978-1-4899-7662-8|pàgines=371–375|doi=10.1007/978-1-4899-7662-8_26|llengua=en|nom=Eugenia|cognom=Martín-Esparza|nom2=Chelo|cognom2=González-Martínez}}</ref>. En addició a això, s'ha comprovat que pot ajudar a prevenir [[atacs de cor]] i [[trombosi]], millorant la [[Circulació sanguínia|circulació de la sang]] i reduir també el risc de patir [[càncer de còlon]]. A més de comercialitzar-se a Espanya, també es comercialitza a altres països com [[Mèxic]], [[Panamà]], [[República Dominicana]], [[Estats Units d'Amèrica]] i al sud de [[França]].<ref>{{Ref-publicació|article=Thermal and non-thermal preservation techniques of tiger nuts' beverage “horchata de chufa”. Implications for food safety, nutritional and quality properties|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S096399691730875X|publicació=Food Research International|data=2018-03|pàgines=945–951|volum=105|doi=10.1016/j.foodres.2017.12.014|llengua=en|nom=Elena|cognom=Roselló-Soto|nom2=Mahesha M.|cognom2=Poojary|nom3=Francisco J.|cognom3=Barba|nom4=Mohamed|cognom4=Koubaa|nom5=Jose M.|cognom5=Lorenzo}}</ref>


=== Oli de xufa ===
=== Oli de xufa ===

Revisió del 21:18, 13 nov 2023

Infotaula d'ésser viuXufa
Cyperus esculentus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN164083 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaCyperaceae
TribuCypereae
GènereCyperus
EspècieCyperus esculentus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa.
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.[1]

Descripció

És una planta herbàcia de 15 a 60 cm d’alçada, glabra (llisa, sense vellositats) i generalment d’un color verd clar.[2] Està classificada com un geòfit rizomatós[3]; per tant, és una planta amb estructures resistents subterrànies gràcies a les quals sobreviu les estacions desfavorables mantenint-se sota terra, i presenta una tija subterrània anomenada rizoma.[4] A més, forma complexos d’individus genèticament idèntics gràcies a les connexions que forma amb estolons.[5] En climes temperats, normalment germina a finals d’estiu i es panseix a principis d’hivern.[2]

Els tubercles (la xufa pròpiament) tenen una forma ovoide o el·líptica. Presenta dues varietats: var. esculentum (silvestre) amb tubercles petits (no més de 15 mm de diàmetre) i amargants i var. sativus (cultivada) amb tubercles més grossos (màxim 25 mm de diàmetre) i dolços.[6] L’interior de la xufa és de color crema en tots els seus estadis. L’exterior en fases primerenques té una coloració blanquinosa i vermellosa, i amb el temps obté tons marrons i grisos i forma estries transversals.[2]

Les fulles es troben a la meitat inferior de la tija aèria, ordenades en espiral, i no presenten lígula. Mesuren entre 15 i 55 cm de llargada i entre 0,2 i 1 cm d’amplada. Presenta flors bisexuals d’inflorescència composta (panícula), concretament es tracta d’una antela.

La xufa de València té denominació d'origen protegida des del 1995.

Es pot diferenciar la xufa cultivada a la Comunitat Valenciana de la cultivada a Àfrica pels lípids trobats a la superfície de la membrana de les xufes a causa de la diferència d'estrès hídric i tèrmic que experimenta la planta.[7]

Hàbitat

Probablement és originària de la zona mediterrània i del sud-est asiàtic; actualment es troba majorment distribuïda al volant d'Europa. És una espècie que li agrada el clima humit i tropical fins a climes temperats. Per exemple en Europa creix a zones on no hi ha gelades severes, també es troba limitada per zones amb sequeres. És una planta que requereix molta llum i prospera en terres rics en nutrients.[8]

Composició nutritiva

Composició de la xufa seca: aigua 0% substàncies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, midó 24,54% pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%.

Destaca la seua riquesa en fibra.[9]

Cultiu

Camp de xufa a la partida de Vera, València.

Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubercles com a postres. És típic de l'Horta de València (introduït pels àrabs). Per al conreu necessita terrenys solts (sorrencs), ja que així els tubercles queden arrodonits, i com a mínim la calor de l'estiu mediterrani. A l'Horta de València es cultiva comunament dins una rotació de cultius. Per exemple, seguint les patates primerenques, les cebes bavoses o les carxoferes.

Es fa a solcs separats uns 50 cm. Es planten els tubercles tradicionalment a la primera quinzena de maig però també es pot fer a l'abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició amb 2-4 tubercles. S'esmercen uns 160 kg de tubercles per hectàrea. Antigament es feia una plantació manual, però actualment està mecanitzada. És un conreu que habitualment no s'adoba, ja que fàcilment s'ajau si té massa nitrogen.

Cremant la palla a Alboraia

La collita es fa entre mitjans d'octubre i mitjans de desembre, i per a fer-la se'n cremen les fulles controladament.

En la postcollita cal el rentat per treure'n la terra i l'assecat, ja que collida té un 22% d'humitat i ha de passar al 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competeix malament al principi amb males herbes com les dels gèneres Portulaca, Raphanus o Cladium.

Les malalties que afecten la xuflera són fongs dels gèneres Fusarium i Rhizoctonia i, sobretot, lepidòpters barrinadors tortrícids com Bactra lanceolata i Bactra furfurana.[10]

Els punts de cultiu principals d'avui en dia són la província de València, Burkina Faso i el Níger.[11]

Usos

Usos alimentaris

Es pot consumir crua, torrada i el seu suc s'ha utilitzat per a fer begudes.[12] També se'n fa farina de xufa[13], oli de xufa[14], i s'utilitza per elaborar productes sense gluten, entre d'altres usos. Si s'assequen, al mullar-les durant quatre hores en aigua es tornen blanetes i saboroses.[13] Per les seues característiques nutricionals és considerada un superaliment.[15]

Orxata de xufa

L'ús principal i més conegut de les xufes és l'elaboració d'una beguda tradicional a Espanya, sobretot a la Comunitat Valenciana anomenada orxata de xufa. Aquesta beguda es produeix a partir de xufes, aigua i sucre. Pel que fa a les seves qualitats, és rica en carbohidrats i nivells moderats de greixos i proteïnes. Presenta nivells elevats d'àcid oleic i linoleic i una gran quantitat d'aminoàcids i minerals[16]. En addició a això, s'ha comprovat que pot ajudar a prevenir atacs de cor i trombosi, millorant la circulació de la sang i reduir també el risc de patir càncer de còlon. A més de comercialitzar-se a Espanya, també es comercialitza a altres països com Mèxic, Panamà, República Dominicana, Estats Units d'Amèrica i al sud de França.[17]

Oli de xufa

Des del punt comercial, podem dir que el fruit produeix molt oli i aquest oli és d’una qualitat alta, fins i tot comparable a l’oli d’oliva i té potencial de ser produït en massa industrialment. Analitzant el seu contingut d'àcids grassos, veiem que la seva composició és molt similar a la de l'oli d'oliva. La seva composició d'àcids grassos saturats és generalment més alta a l'igual que en el cas dels àcids grassos poliinsaturats. En canvi, els seus nivells d'àcids grassos monoinsaturats són més baixos.[18] Actualment, l’aplicació principal de la xufa és fer una mena d’oli comestible[19], que es produeix amb pressió en fred.[20]

L’ús de l’oli de xufa remunta a l’època dels Egipcis i més tard als romans bizantins, on ja s’utilitzava per tractaments facials o del cabell o per les seves propietats curatives. Aquest oli aporta una quantitat considerable de beneficis. El podem trobar en productes com cremes antiedat, hidratants, sèrums i bàlsams labials.[21]

Pasta de xufa

Es pot elaborar pasta amb xufa, fent una barreja juntament amb farina de blat. Tot i així, com la xufa no conté gluten, el contingut de gluten d’aquesta pasta és baix i s’ha d’afegir goma xantana per reforçar la fermesa d’aquesta pasta[22]. El resultat és una pasta que un cop cuinada, té bona fermesa, elasticitat i color.[23][20]

Productes sense gluten

Es poden elaborar productes sense gluten a partir de les xufes com per exemple pa. En aquest cas, la farina de xufa es pot utilitzar com a emulgent o com a mantega vegetal quan es combina amb farina de cigrons. A més, es pot utilitzar la seva farina en l'elaboració d'altres productes sense gluten com galetes, millorant així el seu aspecte i altres característiques com la duresa i la forma.[24] [20]

Altres usos

La xufa pot tenir aplicacions al camp farmacèutic en diversos aspectes. Entre aquestes trobem: activitat protectora en el fetge, potencial afrodisíac (millora en nivells d’hormones reproductives masculines i paràmetres relacionats amb el semen), efecte antioxidant, acció antimicrobiana (estudiat contra Salmonella typhi i Escherichia coli), també s’han pogut observar efectes contra arterioesclerosi, finalment, quant a efectes interessants en l'àmbit farmacèutic s’ha observat una acció antiinflamatòria.[25]

Biodièsel

Atès que els tubercles de C. esculentus contenen entre un 20 i un 36% d'oli, s'ha vist que és un bon candidat com a cultiu per a la producció biodièsel.[26] Un estudi on es va comparar la producció de diversos olis per a la posterior producció de biodièsel, va demostrar que la xufa és capaç de produir 1,5 tones mètriques d'oli per hectàrea. El rendiment de l'oli de xufa té un valor de 5,67 t/ha, que comparant-ho amb la resta d'olis d'altres cultius, rendiment és molt major.[27]

La característica de la xufa que la destaca respecte a la resta de candidats estudiats (com l'oli colza o de palma) és la presència d'èsters de metil, que són un dels requisits estàndard per a la producció de biocarburants. D'altra banda, aquests èsters de metil tenen poca estabilitat oxidativa i un punt d'obstrucció del filtre fred que és massa alt. Per aquesta raó, la xufa és un potencial candidat per a la producció de biodièsel, tot i que s'haurien d'afegir antioxidants i depressors per a optimitzar les propietats d'aquest tubercle.[27]

Esquer de pesca

Un altre ús que té la xufa en zones com la Gran Bretanya i Espanya és com a esquer per a la pesca de carpes. Els tubercles s'han de tractar per a evitar efectes adversos en els peixos. Aquest tractament previ es basa a posar les xufes en remull durant 24 hores i després s'han de bullir durant mínim 20 minuts fins que els tubercles estiguin completament desenvolupats. Alguns pescadors ho deixen fermentar durant 24-48 hores per augmentar la seva productivitat. Les xufes sense el tractament previ poden ser toxines, arribant a causar la mort de les carpes. Les carpes se senten molt atretes per les xufes a causa del seu alt contingut en sucres que deixa l'esquer amb una textura de gel viscós. Aquest tipus d'esquer està molt estès en diferents zones i és utilitzat durant qualsevol època de l'any.[28]

En resum, podem veure que la xufa té molts més usos més enllà de la manufactura d’orxata.

Perill alimentari

Segons l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària: "Els perills biològics són els associats a la presència, la incorporació, la supervivència o la proliferació en l’aliment d’organismes vius".[29]

Per tal de veure quins són els perills biològics de la xufa ens basem en un estudi realitzat a Ghana[30], on es consumeix la xufa de forma habitual pel seu valor nutricional i propietats afrodisíaques. S’han pogut observar contaminacions en els productes venuts a mercats. Aquests poden representar un perill a nivell sanitari pels consumidors.

En l’estudi es va reportar la presència de diversos paràsits i 5 aïllats bacterians que són: Klebsiella oxytoca, Enterobacter cloacae, Enterobacter spp, Proteus vulgaris i Staphylococcus spp. Aquests es creuen que estan força relacionats amb malalties gastrointestinals a l'hora de consumir menjar contaminat.[31]

La contaminació del producte no es pot atribuir a un únic factor, trobem diverses raons que podrien haver causat la presència d’aquests microorganismes, entre aquestes: [30]

  • Contacte directe del tubercle amb el terra de cultiu (alguns dels microorganismes es poden trobar directament a la zona plantada)
  • Mal tractament higiènic (Neteja no prou estricta)
  • Utilització d’aigua contaminada per la irrigació. Aquesta última es deu al fet que es van detectar microorganismes indicadors de contaminació fecal (Proteus vulgaris).
  • Com a combinació dels dos factors anteriors, la neteja que s’ha fet pot haver sigut correcta, però si l’aigua està contaminada disminueix l’eficàcia d’aquesta. 
  • Urbanització (Una major demanda obliga els venedors a fer els procediments de forma més ràpida i amb menys cura, creant una major oportunitat per la contaminació de la xufa).

Prenent els resultats de l’estudi com a exemple, podem concloure que la xufa és sensible a males pràctiques higièniques. Per tant, és molt important seguir els criteris microbiològics per tal d’evitar generar un perill a l’hora de consumir.

Resistència a antibiòtics

En l’estudi[30] també es menciona que dels 5 aïllats bacterians, Staphylococcus spp, K. oxytoca i P. vulgaris, tots tenien resistència a tetraciclina. A més, tant K. oxytoca i P. vulgaris junt amb Enterobacter spp eren resistents a l’ampicil·lina. P. vuglaris per si sola va presentar resistència a diversos antibiòtics d’us regular al mercat Ghanès, factor que podria explicar el desenvolupament de les diverses resistències observades.

Per tant, el fet de trobar microorganismes resistents en els aliments que han sigut contaminats per situacions de poca higiene només promou un major abús d’antibiòtics que anirà retroalimentant-se. Per tant, és urgent la cerca de nous mètodes per lluitar les infeccions bacterianes.[32]

Tot i això, es va veure que els aïllats tenien tots sensibilitat a tot un seguit d’antibiòtics, cosa que dona al personal sanitari de la zona capacitat de lluitar contra aquestes infeccions.[30]

Malalties de la planta

Avui dia, el cultiu de la xufa té bastanta rellevància, degut en part a l'obtenció de tubercles comestibles a partir de la planta.

No obstant això, aquests cultius es poden veure afectats per diferents malalties que involucren directament a la planta com, per exemple, la que és causada pel virus del mosaic del tabac, nanisme i una disminució dràstica de la producció de tubercles. Tots aquests factors es manifesten mitjançant l'aparició de símptomes, com l'engroguiment de les fulles i, posen en risc el cultiu eficient de la xufa. Per poder desfer-se de totes aquestes malalties, es de vital importància determinar l'agent etiològic. Això es pot dur a terme mitjançant una tècnica que es diu High Throughout Sequencing (Seqüenciació d'Alt Rendiment) a partir de l'RNA viral causant de la malaltia. Aquesta tècnica permet l'obtenció de nous virus. Tot i això, les tècniques més fiables seran les basades en la transcripció inversa i l'amplificació del DNA com, per exemple, la qPCR, mitjançant l'ús de sondes específiques (TaqMan) o d'agents intercalants de DNA (SYBR Green).[33]

Tanmateix, no només els virus afecten la xufa, sinó que també poden patir malalties causades per fongs com, per exemple, Rosellinia necatrix. Aquest fong principalment causa la putrefacció dels tubercles. Això afecta directament en la producció, ja que el tubercle és la part comestible de la planta. Quan aquest fong es troba present en la planta, es manifesta mitjançant la formació de micelis blancs que es van tornant negres de manera progressiva, provocant la putrefacció del tubercle. A més de la part subterrània, aquest fong pot afectar també a la part aèria, mostrant símptomes de descomposició.[34]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xufa
  1. ↑ Adejuyitan, 2011, p. 197-198.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Follak, Swen; Belz, Regina; Bohren, Christian; De Castro, Olga; Del Guacchio, Emanuele «Biological flora of Central Europe: Cyperus esculentus L.» (en anglès). Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 23, 2016-12, pàg. 33–51. DOI: 10.1016/j.ppees.2016.09.003.
  3. ↑ «World Checklist of Selected Plant Families. Royal Botanic Gardens» (en anglès). Royal Botanic Gardens, Kew, 2015. [Consulta: 6 novembre 2023].
  4. ↑ Castroviejo, Santiago. Flora Ibérica (en espanyol). 18. Madrid: Real Jardín Botánico, CSIC, 22-11-2008, p. 8-27. 
  5. ↑ Rodrigues, Ana Claudia; Estelita, Maria Emília Maranhão «Morphoanatomy of the stem in Cyperaceae». Acta Botanica Brasilica, 23, 3, 2009-09, pàg. 889–901. DOI: 10.1590/s0102-33062009000300030. ISSN: 0102-3306.
  6. ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 2001
  7. ↑ Casas, Andrea «Descobrint l'orxata». Mètode, 10-07-2017 [Consulta: 3 agost 2017].
  8. ↑ Follak, Swen; Belz, Regina; Bohren, Christian; De Castro, Olga; Del Guacchio, Emanuele «Biological flora of Central Europe: Cyperus esculentus L.». Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, 23, 01-12-2016, pàg. 33–51. DOI: 10.1016/j.ppees.2016.09.003. ISSN: 1433-8319.
  9. ↑ Adejuyitan, 2011, p. 199.
  10. ↑ J.V. Maroto Horticultura herbácea espècial Ediciones Mundiprensa 1983
  11. ↑ «La mayor comercializadora de chufa pide la censura de un documental». El Salto, 07-05-2018 [Consulta: 9 maig 2018].
  12. ↑ Adejuyitan, 2011, p. 197.
  13. ↑ 13,0 13,1 Muñoz Marín, 2013, p. 15.
  14. ↑ Muñoz Marín, 2013, p. 16.
  15. ↑ «Aceite para cosméticos o base para chocolate, nuevos usos de la chufa que triunfan en el mundo». Levante-EMV, 27-03-2017 [Consulta: 9 maig 2018].
  16. ↑ Martín-Esparza, Eugenia; González-Martínez, Chelo. Horchata de Chufa: A Traditional Spanish Beverage with Exceptional Organoleptic, Nutritive, and Functional Attributes (en anglès). Boston, MA: Springer US, 2016, p. 371–375. DOI 10.1007/978-1-4899-7662-8_26. ISBN 978-1-4899-7662-8. 
  17. ↑ Roselló-Soto, Elena; Poojary, Mahesha M.; Barba, Francisco J.; Koubaa, Mohamed; Lorenzo, Jose M. «Thermal and non-thermal preservation techniques of tiger nuts' beverage “horchata de chufa”. Implications for food safety, nutritional and quality properties» (en anglès). Food Research International, 105, 2018-03, pàg. 945–951. DOI: 10.1016/j.foodres.2017.12.014.
  18. ↑ Ezeh, Onyinye; Gordon, Michael H; Niranjan, Keshavan «Tiger nut oil ( Cyperus esculentus L.): A review of its composition and physico‐chemical properties» (en anglès). European Journal of Lipid Science and Technology, 116, 7, 2014-07, pàg. 783–794. DOI: 10.1002/ejlt.201300446. ISSN: 1438-7697.
  19. ↑ Ezeh, Onyinye; Gordon, Michael H; Niranjan, Keshavan «Tiger nut oil (Cyperus esculentus L.): A review of its composition and physico‐chemical properties». European Journal of Lipid Science and Technology, 116, 7, 25-04-2014, pàg. 783–794. DOI: 10.1002/ejlt.201300446. ISSN: 1438-7697.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Yu, Yali; Lu, Xiaoyu; Zhang, Tiehua; Zhao, Changhui; Guan, Shiyao «Tiger Nut (Cyperus esculentus L.): Nutrition, Processing, Function and Applications» (en anglès). Foods, 11, 4, 19-02-2022, pàg. 601. DOI: 10.3390/foods11040601. ISSN: 2304-8158. PMC: PMC8871521. PMID: 35206077.
  21. ↑ Spirit, Mediterranean. «La chufa en cosmética y su gran poder» (en espanyol europeu), 21-09-2020. [Consulta: 31 octubre 2023].
  22. ↑ Martín-Esparza, M. E.; Raigón, M. D.; Raga, A.; Albors, A. «Functional, Thermal and Rheological Properties of High Fibre Fresh Pasta: Effect of Tiger Nut Flour and Xanthan Gum Addition». Food and Bioprocess Technology, 11, 12, 28-08-2018, pàg. 2131–2141. DOI: 10.1007/s11947-018-2172-8. ISSN: 1935-5130.
  23. ↑ Martín-Esparza, M. E.; Raigón, M. D.; Raga, A.; Albors, A. «High fibre tiger nut pasta and xanthan gum: cooking quality, microstructure, physico-chemical properties and consumer acceptance» (en anglès). Food Science and Biotechnology, 27, 4, 2018-08, pàg. 1075–1084. DOI: 10.1007/s10068-018-0341-1. ISSN: 1226-7708. PMC: PMC6085263. PMID: 30263837.
  24. ↑ Ahmed, Zahra; Hussein, Ahmed «Exploring the Suitability of Incorporating Tiger Nut Flour as Novel Ingredients in Gluten Free Biscuit». Polish Journal of Food and Nutrition Sciences, 64, 1, 31-03-2014, pàg. 27–33. DOI: 10.2478/v10222-012-0087-z. ISSN: 1230-0322.
  25. ↑ Adenowo, Abiola F.; Kazeem, Mutiu I. «Tiger Nut as A Functional Food, Pharmacological and Industrial Agent: A Mini Review» (en anglès). Annals of Science and Technology, 5, 1, 01-06-2020, pàg. 31–38. DOI: 10.2478/ast-2020-0004.
  26. ↑ Zhang, He Yuan; Hanna, Milford A.; Ali, Yusuf; Nan, Lu «Yellow nut-sedge (Cyperus esculentus L.) tuber oil as a fuel» (en anglès). Industrial Crops and Products, 5, 3, 1996-09, pàg. 177–181. DOI: 10.1016/0926-6690(96)89446-5.
  27. ↑ 27,0 27,1 Makareviciene, Violeta; Gumbyte, Milda; Yunik, Anatolii; Kalenska, Svitlana; Kalenskii, Viktor «Opportunities for the use of chufa sedge in biodiesel production» (en anglès). Industrial Crops and Products, 50, 2013-10, pàg. 633–637. DOI: 10.1016/j.indcrop.2013.08.036.
  28. ↑ «La chufa como cebo en la pesca de la carpa» (en espanyol europeu). [Consulta: 13 novembre 2023].
  29. ↑ «Perills biològics». [Consulta: 6 novembre 2023].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Ayeh-Kumi, Patrick F; Tetteh-Quarcoo, Patience B; Duedu, Kwabena O; Obeng, Akua S; Addo-Osafo, Kantanka «A survey of pathogens associated with Cyperus esculentus L (tiger nuts) tubers sold in a Ghanaian city». BMC Research Notes, 7, 06-06-2014, pàg. 343. DOI: 10.1186/1756-0500-7-343. ISSN: 1756-0500. PMC: 4071804. PMID: 24906387.
  31. ↑ Yeboah-Manu, D «Bacteriological quality of ready-to-eat foods sold on and around university of Ghana campus.». Research Journal of Microbiology, pàg. 130-136.
  32. ↑ «Resistència antibiòtics». [Consulta: 7 novembre 2023].
  33. ↑ Rubio, Luis; Guinot-Moreno, Francisco J. J.; Sanz-López, Carmen; Galipienso, Luis «Discovery and Diagnosis of a New Sobemovirus Infecting Cyperus esculentus Showing Leaf Yellow Mosaic and Dwarfism Using Small-RNA High Throughput Sequencing» (en anglès). Plants, 11, 15, 2022-01, pàg. 2002. DOI: 10.3390/plants11152002. ISSN: 2223-7747. PMC: PMC9370808. PMID: 35956480.
  34. ↑ García-Jiménez, J.; Busto, J.; Vicent, A.; Sales, R.; Armengol, J. «A Tuber Rot of Cyperus esculentus Caused by Rosellinia necatrix» (en anglès). Plant Disease, 82, 11, 1998-11, pàg. 1281–1281. DOI: 10.1094/PDIS.1998.82.11.1281A. ISSN: 0191-2917.

Bibliografia

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xufa&oldid=32667971»