1 d'agost

L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1391 - Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja el call.
• 1850 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
• 1917 - Catalunya: Sent President de la Mancomunitat de Catalunya, mor Enric Prat de la Riba, als 46 anys, arran d'una malaltia contreta durant el seu pas per presó.
• 1947 - Paterna (Horta Oest): és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana.
• 1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.

Resta del món

• 1589 - Saint-Cloud (actual França): Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement.
• 1920 - Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
• 1919 - Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa.
• 1929 - Madrid (Espanya): enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres.
• Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà.
• 1939 - Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood.
• 1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi. els combats, que duraran fins al 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
• 2004 - Asunción (Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.

Naixements

Països Catalans

• 1705 - Olot: Pere Ferrussola, frare jesuïta i professor universitari a Cervera.
• 1851 - Sabadell: Marian Burguès i Serra, ceramista i lliurepensador català.
• 1941 - Igualada (l'Anoia): Jordi Savall i Bernadet, músic català.

Resta del món

• 10 aC - Lugdunum, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà.
• 1847 - Camaiore, Gran Ducat de Toscana: Guido Papini, violinista i compositor italià.
• 1863 - Aigues-Vives (França): Gaston Doumergue, advocat, 13è President de la República Francesa (m. 1937).
• 1885 - Budapest, Imperi austrohongarès: George de Hevesy, físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de 1943 (m. 1966).
• 1924 - Dąbrowica, (Polònia): Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de 1992 (m. 2010).
• 1936 - Orà, Algèria: Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès.
• 1945 - Aberdeen, Washington (EUA): Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
• 1984 - Kolbermoor, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, jugador alemany de futbol.
• 1893 Alejandro I, rei grec

Necrològiques

Països Catalans

• 1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
• 1962 - Barcelona: Emili Vendrell i Ibars, tenor i destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes (n. 1893).

Resta del món

• 1295 - Roma (actual Itàlia): Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys).
• 1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església.
• 1930 - Paris: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costarriqueny (n. 1847).

Festes i commemoracions

• Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
• Festa Major de Torelló (Osona)
• Diada nacional de Suïssa

Santoral

Església Catòlica

• Sants i beats al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Pere Favre, jesuïta (1546); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
  • Beats: Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
• Sants no inclosos al Martirologi: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
• Beats no inclosos al Martirologi: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).

Església Copta

• 25 Abib: Tecla d'Icònium, màrtir (s. I); Mercuri de Cesarea (Filòpatre), màrtir (251); Abakaragó de Batanoun, monjo i màrtir; Antoni de Beba, màrtir a Pelusium; Blamó de Kena, eremita (316); Domeci de Quros-Gebirge (Domadios El-Soriany), eremita i màrtir (363); Isaac de Schema, màrtir; Hilària de Bamaliana, màrtir; Tecla i Mugui de Krakas, màrtirs.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 14 d'agost del calendari gregorià

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 19 de juliol del calendari julià.

• Sants: Macrina la Jove, germana de Basili el Gran (ca. 380); Dió d'Antioquia, abat (430); Antoni de Valaam, abat; Gregori el Jove Confessor, bisbe; Teodor d'Edessa, bisbe (848); Romà Olegòvitx, príncep de Riazan (1270); Paisi de les Coves de Kíev (s. XIV); Stefan Lazarević, rei de Sèrbia (1427) i Militsa, la seva mare (1405); Metròfanes de Voronezh (1703); Demetri de Rostov, metropolità (1709); Ticó de Zadonsk, bisbe de Voronezh (1783); Eugenia Lazarević; Ivan de Sora (1903); Miquel el Sabaïta, monjo; Viktor de Glazov, bisbe màrtir (1934).

Església Ortodoxa Grega

• Diocles de Paradís, abat

Esglésies luteranes

• Gustav Werner, teòleg (1887)

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 d'agost.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 d'agost