Anton Cañellas i Balcells
| Anton Cañellas i Balcells | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 1993 – 2004 |
|
| Precedit per | Frederic Rahola i d'Espona |
| Succeït per | Rafael Ribó i Massó |
|
|
|
| Naixement | 4 d'octubre de 1923 Barcelona |
| Mort | 27 d'agost de 2006 (als 82 anys) Sant Cugat del Vallès |
| Partit polític | Unió Democràtica de Catalunya (1947-1978), Centristes de Catalunya (1978-1983) |
| Parella | Maria Roca Junyent |
| Professió | Advocat i polític |
| Religió | Catòlic |
Anton Cañellas i Balcells (Barcelona, 1923 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'agost de 2006) fou síndic de greuges de Catalunya entre els anys 1993 i 2004.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Llicenciat en dret, Cañellas va començar la seva activitat política a Unió Democràtica de Catalunya i es va oposar al franquisme. Fou diputat a les Corts Constituents espanyoles encapçalant la Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya entre 1977 i 1979. Fou també diputat al Congrés dels Diputats en les primeres eleccions de 1979, abandonant aquesta cambra el 1980 per encapçalar la llista de Centristes de Catalunya al Parlament de Catalunya. Va formar part de la delegació que va redactar l'Estatut d'Autonomia de 1979.
A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, després de la reinstauració de la democràcia a Espanya, Centristes de Catalunya, partit fundat per Cañellas, escissió d'Unió Democràtica de Catalunya l'any 1978, va aconseguir 18 diputats, 286.922 vots i el 10,61% dels vots. Els seus diputats van servir per investir president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, líder de Convergència i Unió, formació que havia guanyat les eleccions. Després de la crisi electoral d'UCD i de Centristes a les generals de 1982, va abandonar la política activa.
L'any 1985, va ser nomenat president del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i França el va nomenar oficial de l'Orde de la Legió d'Honor; i el 2004 obtingué el premi Justícia de Catalunya.
Fou escollit Síndic de Greuges de Catalunya el febrer de 1993. Durant els seus onze anys al capdavant del càrrec, va impulsar la institució i el paper dels anomenats ombudsman. Va substituir Frederic Rahola a la Sindicatura de Greuges i va ser rellevat per Rafael Ribó l'any 2004. Va arribar a ser president de l'Institut Europeu d'Ombudsman (2000-2002) i vicepresident de la Federació Iberoamericana de l'Ombudsman (1999-2001).
Una de les seves prioritats va ser potenciar la projecció internacional d'aquesta institució i es va caracteritzar per la defensa de les llibertats i dels drets humans. L'any 1998, a proposta de tots els grups parlamentaris, fou escollit novament per un segon període de cinc anys, que es perllongà fins el juny de 2004.
Juntament amb el Defensor del Poble d'Espanya i el Col·legi d'Advocats de Madrid va posar en marxa el programa de cooperació del síndic a la zona dels Balcans. Organitzà a Barcelona la primera trobada de defensors del poble regionals de la Unió Europea l'any 1997, així com la primera taula rodona de defensors del poble regionals d'Europa el juliol de 2004, coorganitzada amb el Consell d'Europa. Durant el seu mandat també es designà la figura de l'adjunt per a la Defensa dels Drets de la Infància i s'iniciaren els desplaçaments fora de la seu per a atendre als ciutadans en diferents localitats catalanes. També va mostrar una preocupació molt especial pels drets econòmics i socials dels ciutadans.[1]
[modifica] Premis rebuts
- Oficial de la Legió d'Honor de França
- Creu de Sant Jordi
- Medalla de l'ICAB
- Medalla Manel Carrasco i Formiguera
| Precedit per: Frederic Rahola i d'Espona |
Síndic de Greuges de Catalunya 1993 - 2004 |
Succeït per: Rafael Ribó i Massó |
[modifica] Publicacions
-
"Europa, España y Cataluña en la trayectoria política de Anton Cañellas (1923-2006), INEHCA, Barcelona, 2007.
[modifica] Referències
- ↑ (castellà) Fallece Antón Cañellas, Síndic de Greuges de Catalunya desde 1993 hasta 2004, Derechos ciudadanos, núm. 1, 2006, pàg. 167.
