Canal navegable

De Viquipèdia

Resclosa del canal Saint-Martin

Un canal navegable és una via d'aigua creada de forma artificial per tal de facilitar el transport de persones i mercaderies normalment entre masses d'aigua ja existents, com llacs, rius o oceans i mitjançant diferents tipus d'embarcacions.

Taula de continguts

1 Canals marítims
2 Canals de navegació interior
3 Canals destacats
4 Navegació
- 4.1 Sistemes de vies navegables a Europa
- 4.2 Infraestructures
5 Galeria d'Imatges
6 Referències
7 Vegeu també

[edita] Canals marítims

Als segles XIX i XX es varen construir, dos complexos canals transoceànics, el de Panamà, entre els oceans Atlàntic i Pacífic i el de Suez, entre els mars Mediterrani i Roig, que actualment són els més importants del món i infraestructures de vital importància pel que fa al comerç marítim.

[edita] Canals de navegació interior

Els canals navegables van precedir sovint la construcció de les vies de ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies durant la Revolució Industrial. A Europa, una xarxa molt densa es va construir als segles XVII i XVIII, una operació que anava junts amb la canalització de molts rius. Al Regne Unit, aquesta xarxa de narrow boat canals va esdevenir obsoleta poc després de l'adveniment del ferrocarril. A la resta de Europa, sobretot a Alemanya, Bèlgica, França i als Països Baixos la xarxa es va eixamplar i modernitzar a la segona meitat del segle passat.

Avui, la navegació interior es veu cada dia més com a una alternativa ecològica a la congestió de les carreteres. Al 12 de juny 1992, la CEMT va proposar una nova classificació que defineix la capacitat i les dimensions de set categories de vies navegables interiors. És més coneguda amb el nom classificació CEMT.

[edita] Canals destacats

[edita] Edat Antiga

Gran Canal de la Xina, de 1794 kilòmetres encara és el més llarg del món. Connecta les ciutats de Pequín i Hangzhou.
Foss Dike, construít pels romans a Anglaterra.

[edita] Edat mitjana

Canal de Lissewege, que uneix Bruges al mar.
Gran Canal de la Xina, el canal més llarg del món.

[edita] Segle XVII

Canal del Migdia, que uneix el Mar Mediterrani amb Tolosa.
Canal de la Garona, que uneix Tolosa amb l'Oceà Atlàntic.

[edita] Era Industrial

[edita] Segle XIX

Canal de Suez, entre els mars Mediterrani i Roig.
Canal de Kiel, que comunica els mars del Nord i Bàltic.
Canal de Corint, entre el Mar Egeu i el Golf de Corint.

[edita] Segle XX

Canal de Panamà, entre els oceans Atlàntic i Pacífic.

[edita] Navegació

La navegacio interior sigui en canals, rius o llacs és el mitjà de transport més econòmic, si es pensa en cost per tona-quilòmetre transportat. En efecte, per a transportar 1 tona 1000 km es consumeixen: ^[1]

En una barcassa, 3,74 litres de gasoil

Amb tren, 8,26 litres

En camió, 32,25 litres.

[edita] Sistemes de vies navegables a Europa

Existeixen en Europa complexos sistemes de navegació interior, n'hi ha prou de recordar que és possible navegar des del Mar del Nord fins el Mar Negre, usant vies navegables interiors compostes per exemple pels rius Rin i Danubi, interligados mitjançant canals navegables.

França: 8.501 km
Alemanya: 7.339 km
Països Baixos: 5.046 km
Bèlgica: 1.540 km
Àustria: 351 km
Luxemburg: 37 km

[edita] Infraestructures

Els principals components de la navegació interior són:

Les vies navegables en si, com canals, rius, llacs.

Els ports, instal·lacions de atracat, àrees de rotació
Dispositius per superar desnivells concentrats, com poden ser resclosas, ascensors de vaixells, plans inclinats
Sistema de senyalització i operació de les vies navegables