Cronos

Cronos

Tipus	tità
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Família
Parella	Heimarmene (en) i Evonyme (en)
Cònjuge	Rea
Mare	Gea
Pare	Urà
Fills	Zeus, Hestia, Hades, Posidó, Demèter, Hera, Enyalius, Quiró, Dolops (en) , Eumènides, Moires, Crios i Doloncus (en)
Germans	Rea, Jàpet, Hiperíon, Temis, Tia, Ocèan i Tetis
Altres
Part de	Uranids (en)
Equivalent	Saturn i Saturn

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (la Terra). Va ser el rei dels Titans i pare de Zeus. Sovint ha estat confós amb el seu homònim Chronos (en grec Χρόνος). En la mitologia romana, Cronos s'identifica amb el déu Saturn.

El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus mateixos fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa Rea. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat. Amb una dalla i un rellotge de sorra, acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps). D'ell deriven, doncs, les figures conegudes com a Pare Temps.

Se celebrava el festival Crònia en honor seu.

Destronament d'Urà i regnat de Cronos

Rea entrega a Cronos una pedra embolcallada.

Cronos devorant Posidó, un dels seus fills, en un quadre de Rubens

Després de derrotar Urà, Cronos va tornar a tancar al Tàrtar els hecatonquirs i els ciclops, als quals temia, i els va deixar sota la custòdia de la monstruosa carcellera Campe. Després, va pujar al tron al costat de la seva germana Rea, com a reis dels déus. Aquesta època del regnat de Cronos es va denominar l'edat daurada, en la qual la gent no necessitava pas ni lleis ni regles, perquè tothom feia allò que era correcte i no existia la immoralitat.

Cronos va saber per Gea i Urà, posseïdors del coneixement de l'esdevenidor, que estava destinat a ser enderrocat per un dels seus fills. Per això, tot i ser pare (amb Rea) dels déus Demèter, Hera, Hades, Hestia i Posidó, se'ls va empassar només néixer. Quan Rea estava a punt de parir el seu sisè fill, Zeus, la deessa va demanar a Gea que maquinés un pla per salvar-lo a fi que Cronos rebés el càstig merescut pels seus actes, tant en contra del seu pare com dels seus mateixos fills. Rea va donar a llum en secret Zeus a l'illa de Creta i va lliurar una pedra embolicada amb bolquers (coneguda com a Ónfalos) a Cronos. Ell, creient que era el seu fill, se la va empassar de seguida. Rea va mantenir Zeus ocult en una cova de la muntanya d'Ida a Creta.

Cronos és esmentat de nou en els Oracles sibil·lins, en concret al llibre III, on Cronos, Tità i Jàpeto, els tres fills d'Urà i Gea, reben cadascun un terç de la Terra, i Cronos és nomenat rei de tots. Després de la mort d'Urà, els fills de Tità intenten destruir la descendència masculina de Cronos i Rea tan aviat com neixen, però a Dòdona, Rea dóna a llum en secret el seu fill Zeus, al qual envia a Frígia per ser criat per tres cretencs. Després de saber això, seixanta homes de Tità empresonaren Cronos i Rea, fet que provocà que els seus fills declaressin i lliuressin la primera de totes les guerres contra ells. Aquesta versió no esmenta la mort d'Urà a mans de Cronos ni l'intent de matar algun dels seus fills.

Zeus

Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare i el va destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a fer reviure els fills que havia devorat. Després va ser llançat al Tàrtar.

En els antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare, Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres titans, quan va amagar els seus fills menors, els ciclops, gegants d'un sol ull, i els hecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i li va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts, del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erínies i les Mèlies (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va anomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode, la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir-se dels seus límits i gosar cometre un acte semblant.

Segons diverses versions d'aquesta història, Zeus va ser criat:

• Per una cabra anomenada Amaltea, mentre una companyia de curetes o coribants, ballarins armats, cridaven i aplaudien per fer soroll i, així, Cronos no sentís els plors del nen.
• Per una nimfa anomenada Adamantea, que va amagar el nen dalt d'un arbre, on el va penjar amb una corda de manera que quedés suspès entre la terra, el mar i el cel, sobre els quals governava el seu pare, Cronos.
• Per la seva àvia, Gea.
• Per una nimfa anomenada Cinosura, a qui, en agraïment, Zeus va pujar entre les estrelles després de la seva mort.
• Per Melissa, qui el va alimentar amb llet de cabra.

Vegeu també

• Kairós, Déu del temps del gaudi.