Dopatge als Jocs Olímpics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les proves antidopatge foren introduïdes pel Comitè Olímpic Internacional (COI) als Jocs Olímpics en l'edició de 1968 realitzada a Ciutat de Mèxic (Mèxic).

Aquests controls s'han convertit en un règim de control sistemàtic de tots els atletes, els quals estan obligats a acceptar. Les proves per tal de detectar qualsevol millora de rendiment no natural inclouen anàlisis de sang i orina.

Des de 1999 l'organisme amb autoritat sobre l'ús de drogues que augmenten el rendiment és l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Aquesta organització supervisa les proves dels atletes de diverses federacions esportives i dels Jocs Olímpics. Amb la millora dels fàrmacs de millora del rendiment per part dels seus creadors, els quals aconsegueixen augmentar la potència de l'altleta, la seva complexitat i per tant la seva més difícil detecció, l'AMA inverteix un gran nombre de diners per tal d'arribar a detectar totes les noves formes d'aquests fàrmacs.

Casos famosos[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la història, el Comitè Olímpic Internacional ha sancionat 72 esportistes per haver donat positiu en un d'aquests tests, sent el cas de més renom el protagonitzat pel canadenc Ben Johnson en els Jocs Olímpics d'estiu de 1988 realitzats a Seül (Corea del Sud), on fou desposseït de la medalla d'or després de descobrir-se el seu frau esportiu en la victòria aconseguida als 100 metres llisos. Després de retornar a l'activitat esportiva després de dos anys de sanció imposada pel COI novament donà positiu en una altra prova, sent sancionat en aquell moment de per vida en qualsevol competició esportiva.

En els Jocs Olímpics d'estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), el llançador de martell hongarès Adrian Annus, vencedor en aquesta categoria, donà negatiu en dues mostres d'orina però en observar una possible manipulació d'aquestes mostres els jutges demanaren una tercera mostra. En negar-se l'atleta a realitzar-la li fou retirada la medalla i fou considerat culpable de dopatge.

Albertville 1992[modifica | modifica el codi]

No es detectaren casos de dopatge en aquests Jocs

Lillehammer 1994[modifica | modifica el codi]

No es detectaren casos de dopatge en aquests Jocs

Nagano 1998[modifica | modifica el codi]

No es detectaren casos de dopatge en aquests Jocs

Salt Lake City 2002[modifica | modifica el codi]

Nom

CON

Esport

Substància prohibida

Medalla

Alain Baxter Regne Unit Regne Unit Esquí alpí Metanfetamina Bronze (Eslàlom)
Olga Danílova Rússia Rússia Esquí de fons Darbepoetin[1] Or (10 km persecució)

Argent (10 km)

Larissa Lazútina Rússia Rússia Esquí de fons Darbepoetin[2] Or (30 km)

Or (10 km) Argent (15 km estil lliure)

Marc Meyer Àustria Àustria Esquí de fons Transfusió de sang
Johann Mühlegg Espanya Espanya Esquí alpí Darbepoetin[1] Or (50 km) Or (30 km estil lliure) Or (20 km persecució)
Vasily Pankov Bielorússia Bielorússia Hoquei sobre gel Nandrolona
Achim Walcher Àustria Àustria Esquí alpí Transfusió de sang

Torí 2006[modifica | modifica el codi]

Nom CON Esport Substància
prohibida
Medalla
Olga Pyleva Rússia Rússia Biatló Carphedon Argent (15 km)

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]