Pau VI
Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. [1]
Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia.
Va participar en diverses missions diplomàtiques i treballà en la secretaria d'Estat al Vaticà fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Milà el novembre de 1954. Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organització del Concili Vaticà II, on destaca una famosa frase seva: Església, que dius de tu mateixa?.
La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu successor la difícil feina de portar-lo a la conclusió. En el conclave que es va reunir el juny del 1963 Montini era el clar favorit des de bon principi i fou elegit amb el nom de Pau VI. Va obrir les següents sessions del Concili el setembre del 1963 i el març del 1965. Les conclusions del Concili estan recollides principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Església catòlica ha seguit fins als nostres dies.
Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferència d'ell no va ser tan progressista, més pragmàtic i en alguns aspectes, molt conservador. Les seves encícliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendència que segueix l'Església fins als nostres dies, progressista en temàtica social, però conservadora en temes sexuals. Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francès partidari de la missa en llatí i de les doctrines anteriors al concili.
Va establir que el nombre del Col·legi Cardenalici fos de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de països del tercer món i que els cardenals majors de 80 no se'ls permetés participar en els conclaves. Pau VI va renunciar a la tiara i el pal·li, símbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les guàrdies del Vaticà, deixant només al cos de Guàrdia Suïssa.
Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qual l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món.
L'agost del 1978 va morir a la residència d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardíac. Està enterrat a les grutes vaticanes de la Basílica de Sant Pere.
Referències
- ↑ «Un papa encarcarat» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.131, Juliol 2013, p.12. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau VI |
Precedit per: Joan XXIII |
Papa 1963 - 1978 |
Succeït per: Joan Pau I |
- Papes de Roma del segle XX
- Persones de la província de Brescia
- Beats llombards
- Beats papes
- Arquebisbes de Milà
- Cardenals creats per Joan XXIII
- Participants al Concili Vaticà II
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana
- Beatificacions del Papa Francesc