Rigoberta Menchú Tum
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Rigoberta Menchú Tum  9 gener 1959 (65 anys)Laj Chimel (Guatemala) (en)  |
| Ambaixadora de Bona Voluntat de l'UNESCO | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Guatemala |
| Grup ètnic | Quitxés |
| Activitat | |
| Ocupació | política, autobiògrafa, escriptora, activista pels drets humans |
| Partit | WINAQ |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | Juana Tum Kótoja i Vicente Menchú Pérez |
Premis | |
 | |
 |
| Premi Nobel de la Pau (1992) |
Rigoberta Menchú Tum (Chimel, Guatemala, 1959) és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.
Biografia
Va néixer el 9 de gener del 1959 a la població guatemalenca de Chimel, situada al Departament d'El Quiché, en una comunitat rural on els seus pares guadien de molt bona reputació, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia.
Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (en anglès I, Rigoberta Menchocho). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de cafè als cinc anys, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educació catòlica, cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els Drets Humans. La guerra civil de Guatemala tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exil·li a Mèxic l'any 1981. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada espanyola a la Ciutat de Guatemala. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de les Nacions Unides.
Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols a polítics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i per genocidi contra el poble maia de Guatemala. Les acusacions van incloure al dictador exmilitar i candidat a la presidència Efraín Ríos Montt.
Activisme social
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
En la lectura del premi, va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes i va acusar la persecució soferta des de l'arribada dels europeus al continent americà, moment en què va concloure una civilització desenvolupada en tots els àmbits del coneixement; finalment hi reflectí la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, Guatemala, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.
El 1998 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Fatiha Boudiaf, Fatana Ishaq Gailani, Somaly Mam, Emma Bonino, Graça Machel i Olayinka Koso-Thomas pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de la dona.
Actualment és ambaixadora de "Bona Voluntat" de la UNESCO i treballa a Guatemala, tot i les amenaces de mort, per la millora de les condicions de vida dels pobles indígenes. Recentment s'ha involucrat amb la indústria farmacèutica mexicana com a presidenta de la companyia "Salud para Todos", amb la finalitat de proveir de medecines genériques als indígenes guatemalencs.
Controvèrsies sobre la seva autobiografia
El llibre té inexactituds significatives. El 1999, l'antropòleg David Stoll va descobrir que s'havien alterat o exagerat elements de la seva vida, per tal de fer veure que la família Menchú era radical lluitadora pels drets socials. Per exemple, el seu pare Vicente Menchú va rebre terres del govern de Guatemala; van col·laborar amb les forces de pau dels Estats Units; no estaven en condicions tan pèssimes per a ser semi-esclavitzats a les grans plantacions de cafè; el seu germà no fou cremat viu enmig d'una plaça sinó que fou mort d'un tret; etc. Així i tot en cap moment ha negat la legitimitat del premi Nobel ni l'existència de violència militar a Guatemala.
Els seus defensors i ella mateixa atribueixen les inexactituds a la voluntat d'il·lustrar millor la història de la repressió sobre els indígenes maia per part del govern de Guatemala. El que és absolutament cert és que el seu pare, la seva mare, els seus dos germans, una cunyada i tres nebots, van ser assassinats pels militars.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rigoberta Menchú Tum |
- (castellà) Fundación Rigoberta Menchú Tum
- (anglès) Pàgina Oficial de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1992
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1998
