Sixt II
| Papa de l'Església Catòlica | |
|---|---|
| 30 d'agost de 257–6 d'agost de 258 | |
 |
|
| Pintura de Leopold Schulz, 1858 (Altenfelden, parròquia) | |
 |
|
|
← Esteve I
Dionís I →
|
|
| Dades personals | |
| Nascut | Primera meitat del segle III Grècia? |
| Mort | 6 d'agost de 258 Roma, Imperi Romà |
 Martiri de Sant Sixt i els seus diaques |
|
| Papa, màrtir | |
|---|---|
| Nom secular | Ξυστος (Xystus, "polit") |
| Enterrament | San Sisto Vecchio (procedents de les Catacumbes de Sant Calixt) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 7 d'agost |
| Iconografia | Com a papa |
Sixt II fou Papa de l'Església catòlica (257-258). Sixt II va restablir les relacions amb la comunitat de Cartago, trencades arran de la polèmica entre Cebrià de Cartago i el Papa Esteve I sobre la necessitat de batejar de nou els heretges que retornaven a l'Església.
Sixt II va morir decapitat arran de la persecució contra els cristians decretada per l'emperador Valerià I el 258. El record de la vida del papa Sixt II i del màrtir Llorenç, un diaca mort també en la persecució de Valerià, fou el tema d'unes pintures de Fra Angelico a la capella de Nicolau V; Rafael també pintà temes de la vida de Sixt II al Vaticà.
-
Fresc de Sandro Botticelli, ca. 1480 (Vaticà, Capella Sistina)
-
Sixt II dóna els tresors de l'Església a Sant Llorenç, per Fra Angelico, ca. 1450 (Vaticà, Capella Niccolina)
| Precedit per: Esteve I |
Papa 257 – 258 |
Succeït per: Dionís I |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sixt II |
