Sixt II
Sixt II |
|
|---|---|
 |
|
| Martiri de Sant Sixt i els seus diaques | |
| Nascut | Primera meitat del segle III |
| Mort | 6 d'agost de 258 |
| Papat | 30 d'agost de 257–6 d'agost de 258 |
| Predecessor | Esteve I |
| Successor | Dionís I |
| sant Sixt II | |
|---|---|
| Papa, màrtir | |
| Nom secular | Ξυστος (Xystus, "polit") |
| Naixement | Primera meitat del segle III Grècia? |
| Defunció | 6 d'agost de 258 Roma (Imperi Romà) |
| Enterrat a | Catacumbes de Sant Calixt |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 7 d'agost |
| Iconografia | Com a papa |
Sixt II fou Papa de l'Església catòlica (257-258). Sixt II va restablir les relacions amb la comunitat de Cartago, trencades arran de la polèmica entre Cebrià de Cartago i el Papa Esteve I sobre la necessitat de batejar de nou els heretges que retornaven a l'Església.
Sixt II va morir decapitat arran de la persecució contra els cristians decretada per l'emperador Valerià I el 258. El record de la vida del papa Sixt II i del màrtir Llorenç, un diaca mort també en la persecució de Valerià, fou el tema d'unes pintures de Fra Angelico a la capella de Nicolau V; Rafael també pintà temes de la vida de Sixt II al Vaticà.
-
Fresc de Sandro Botticelli, ca. 1480 (Vaticà, Capella Sistina)
-
Pintura de Leopold Schulz, 1858 (Altenfelden, parròquia)
-
Sixt II dóna els tresors de l'Església a Sant Llorenç, per Fra Angelico, ca. 1450 (Vaticà, Capella Niccolina)
