Papa Soter: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 43: Línia 43:
| peu =
| peu =
}}
}}
Sant '''Soter''' ([[Campània]] o [[Fondi]], ? - [[Roma]], c. [[175]]) va ser bisbe de Roma entre c. [[166]]/[[167]] - [[174]]/[[175]].<ref name=catholic/>
Sant '''Soter''' ([[Campània]] o [[Fondi]], ? - [[Roma]], c. [[175]]) va ser bisbe de Roma entre c. [[166]]/[[167]] - [[174]]/[[175]].{{sfn|Chapman|any=1913}}


Era italià, probablement originari de la [[Campània]],<ref name=saints>{{ref-llibre|cognom=Guiley|nom=Rosemary|títol=The Encyclopedia of Saints|pàgines=309|lloc=Nova York|editorial=Visionary Living|any=2001|url=http://books.google.es/books?id=ABkgU0GOBbcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}</ref> alguns el fan néixer a [[Fondi]], actualment al [[Laci]], ciutat propera a [[Gaeta]].<ref name=masoulfe/> Va succeir al papa [[Anicet I]] vers el [[166]]. Durant el seu pontificat la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] es va convertir en una festivitat anual.<ref name=saints/> També se li atribueix el precepte de fer rebre l'[[Eucaristia]] en [[Dijous Sant]] a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.<ref name=masoulfe/>
Era italià, probablement originari de la [[Campània]],{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} alguns el fan néixer a [[Fondi]], actualment al [[Laci]], ciutat propera a [[Gaeta]].{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}} Va succeir al papa [[Anicet I]] vers el [[166]]. Durant el seu pontificat la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]] es va convertir en una festivitat anual.{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} També se li atribueix el precepte de fer rebre l'[[Eucaristia]] en [[Dijous Sant]] a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}}


S'ha conservat un fragment d'una carta dirigida a ell per [[Dionís de Corint (bisbe)|sant Dionís de Corint]], en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,<ref name=catholic/> ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;<ref name=saints/> donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La respota de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la ''Segona Epístola de Climent''.<ref name=catholic>{{ref-llibre|cognom=Chapman|nom=Henry Palmer|títol=The Catholic Encyclopedia|any=1913|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Popes_Sts._Caius_and_Soter|consulta=31 març 2014|capítol=Popes Sts. Caius and Soter|llengua=anglès|format=Wikisource}}</ref>
S'ha conservat un fragment d'una carta dirigida a ell per [[Dionís de Corint (bisbe)|sant Dionís de Corint]], en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,{{sfn|Chapman|any=1913}} ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}} donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La respota de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la ''Segona Epístola de Climent''.{{sfn|Chapman|any=1913}}
Durant 9 anys va haver de lluitar contra els [[Montanisme|montanistes]], una secta cristiana seguidora de [[Montà (profeta)|Montà]], que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}} Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de [[Pepuza]], a [[Regió de Frígia|Frígia]]. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'[[Esperit Sant]]. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una [[encíclica]] explicant els errors d'aquests.{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}}


Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].{{sfn|Chapman|any=1913}}{{sfn|Guiley|any=2001|p=309}}{{sfn|Masoulfe|Masoulfe|any=1986|p=147}}
Durant 9 anys va haver de lluitar contra els [[Montanisme|montanistes]], una secta cristiana seguidora de [[Montà (profeta)|Montà]], que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.<ref name=masoulfe>{{ref-llibre|cognom=Masoulfe|nom=A.J.M|cognom2=Masoulfe|nom2=J.K|títol=Saint Companions for Each Day|pàgines=147|lloc=[[Bombai]]|editorial=St Pauls|any=1986|url=http://books.google.es/books?id=dnSDWuSTKrEC&pg=PA147&dq=saint+soter&hl=ca&sa=X&ei=F-U5U9WcI6n9ywPTroCoAg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=saint%20soter&f=false|llengua=anglès}}</ref> Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de [[Pepuza]], a [[Regió de Frígia|Frígia]]. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'[[Esperit Sant]]. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una [[encíclica]] explicant els errors d'aquests.<ref name=saints/>

Probablement perseguit per [[Marc Aureli]], tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que [[Gai I|sant Gai]].<ref name=masoulfe/><ref name=saints/><ref name=catholic/>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
{{referències|2}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Chapman|nom=Henry Palmer|títol=The Catholic Encyclopedia|any=1913|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_(1913)/Popes_Sts._Caius_and_Soter|consulta=31 març 2014|capítol=Popes Sts. Caius and Soter|llengua=anglès|format=Wikisource}}
* {{ref-llibre|cognom=Guiley|nom=Rosemary|títol=The Encyclopedia of Saints|pàgines=309|lloc=Nova York|editorial=Visionary Living|any=2001|url=http://books.google.es/books?id=ABkgU0GOBbcC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=anglès}}
*{{ref-llibre|cognom=Masoulfe|nom=A.J.M|cognom2=Masoulfe|nom2=J.K|títol=Saint Companions for Each Day|lloc=[[Bombai]]|editorial=St Pauls|any=1986|url=http://books.google.es/books?id=dnSDWuSTKrEC&pg=PA147&dq=saint+soter&hl=ca&sa=X&ei=F-U5U9WcI6n9ywPTroCoAg&ved=0CDcQ6AEwAQ#v=onepage&q=saint%20soter&f=false|llengua=anglès}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Papa|Anicet I|[[166]] - [[175]]|Eleuteri I}}
{{Papa|Anicet I|[[166]] - [[175]]|Eleuteri I}}

Revisió del 00:14, 10 gen 2015

Plantilla:Infotaula Papa Sant Soter (Campània o Fondi, ? - Roma, c. 175) va ser bisbe de Roma entre c. 166/167 - 174/175.[1]

Era italià, probablement originari de la Campània,[2] alguns el fan néixer a Fondi, actualment al Laci, ciutat propera a Gaeta.[3] Va succeir al papa Anicet I vers el 166. Durant el seu pontificat la Pasqua es va convertir en una festivitat anual.[2] També se li atribueix el precepte de fer rebre l'Eucaristia en Dijous Sant a tots els fidels, amb l'excepció d'aquells que eren culpables d'algun crim important.[3]

S'ha conservat un fragment d'una carta dirigida a ell per sant Dionís de Corint, en la què agraint la seva amabilitat descriu la tasca caritativa de Soter,[1] ajudant als cristians en molts sentits, aquells perseguits per la seva o els que havien estat fet presoners;[2] donant almoines a les esglésies de cada ciutat, als pobres i altres necessitats. Segons Dionís, i enaltint a Soter, li diu que ha esdevingut un model a seguir i aquesta tradició antiga es va continuar realitzant gràcies a ell. La respota de Soter no s'ha conservat, si bé s'ha volgut identificar amb la Segona Epístola de Climent.[1] Durant 9 anys va haver de lluitar contra els montanistes, una secta cristiana seguidora de Montà, que es feia passar per un missatger de Déu el qual estava dividint l'Església romana.[3] Predicaven que el Jerusalem celestian descendiria aviat a prop de Pepuza, a Frígia. Van criticar altres cristians per no dejunar prou i no ser prou devots, faltant a l'Esperit Sant. A més, deien que els cristians no havien de casar-se de nou si la primera parella ja havia mort. Soter va condemnar els seus líders amb l'emissió d'una encíclica explicant els errors d'aquests.[2]

Probablement perseguit per Marc Aureli, tot i així no se'n sap res sobre la seva mort, apareix als martirologis i és venerat com sant. La seva festa se celebra el 22 d'abril, el mateix dia que sant Gai.[1][2][3]

Referències

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Soter


Precedit per:
Anicet I
Papa
166 - 175
Succeït per:
Eleuteri I