Apologètica
L'apologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista. La paraula apologètica prové del grec apologia (απολογία), que designa la posició de defensa militar contra un atac.[1]
El primer a utilitzar el terme amb dues connotacions és John Henry Newman, qui intitulà la seva autobiografia espiritualista Apologia Pro Vita Sua el 1864. Però les primeres referències poden ser trobades a l'Apologia de Sòcrates (en la qual Plató pren la defensa de Sòcrates durant el seu procés), però també algunes obres d'apologistes de començaments de la cristiandat com les dues Apologies del Màrtir Sant Justí, dirigides a l'emperador Marc Aureli. Arngrímur Jónsson fou un estudiós islandès que en el llibre Brevis commentarius de Islandia criticava el treball que nombrosos autors van escriure sobre la gent i el país d'Islàndia.[2]
Actualment el terme fa referència al mètode d'estudi emprat en alguns casos particulars, per grups o individus que promouen causes sistemàticament, justificant ortodòxies, o negant a conveniència alguns actes i fins i tot crims. La "lògica" apologètica es basa en el "emblanquiment" de les causes que dona suport, principalment a través de l'omissió dels fets negatius (percepció selectiva) i l'exageració dels arguments i fets positius; ambdues tècniques comuns en la retòrica clàssica.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.
- ↑ Arngrímur Jónsson (en anglès). Encyclopaedia Britannica [Consulta: 26 març 2016]. Arxivat 2016-04-03 at Archive.is
Bibliografia[modifica]
- Pearce, Joseph. Escritores conversos : la inspiración espiritual en una época de incredulidad, Ediciones Palabra, 2006 ISBN 978-84-9840-022-9
