Vés al contingut

Estació de Tarragona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:53, 6 jul 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Estació de Tarragona (desambiguació)».
Infotaula estacióTarragona
Vista de l'estació de Tarragona amb el port al fons
Informació general
AdreçaPasseig d'Espanya
MunicipiTarragona, Tarragonès
ServeisServei d'autobús urbà Cafeteria Guixeta
Propers trens71500 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies11 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes3 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1994 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers830.000 (Mitjana Distància + Rodalies)
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Llarga DistànciaTalgo
Map
 41° 07′ N, 1° 15′ E / 41.11°N,1.25°E / 41.11; 1.25
EpònimTarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades (Edifici)
TipusnoWD
Part denoWD
Construcció1856 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Altitud7,17 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzaciónoWD

Tarragona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Tarragona, a la comarca del Tarragonès, al costat del Port de Tarragona. L'estació és l'inici o final de tres línies, la línia Tarragona-Reus-Lleida, la línia Barcelona-Vilafranca-Tarragona i la línia Tarragona - Tortosa/Ulldecona. Hi circulen trens de Mitjana Distància de les línies R14, R15, R16 i Ca6, trens de Rodalies de Tarragona de les línies RT1 i RT2 i també trens de Llarga Distància, tots tres serveis operats per Renfe Operadora. Disposa de set vies, estació de mercaderies i diverses vies per estacionar trens.

El ferrocarril va arribar a Tarragona l'any 1856 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Reus a Tarragona (posteriorment LRT) entre Tarragona i Reus.[1] Posteriorment les dues altres línies l'any 1865, entre Martorell i Tarragona,[2] i entre Tarragona i Tortosa. L'edifici és un exemple d'edificis que van reemplaçar els originals per construccions més funcionals que les antigues estacions.[3]

Entrada
Edifici de l'estació de Tarragona
Placa commemoratiu del 125è aniversari (1981) de la línia cap a Reus

Els trens d'Alta Velocitat no circulen per aquesta estació, sinó que ho fan per l'Estació del Camp de Tarragona, situada uns 10 km al nord de la ciutat de Tarragona. L'estació té un futur incert perquè els trens de llarg recorregut que vagin direcció Saragossa per la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona passen per l'estació del Camp de Tarragona i perquè quan s'obri el Corredor Mediterrani entre Vandellòs i l'Estació del Camp de Tarragona els trens pararan a la nova Estació Central situada entre Tarragona i Reus, al costat de l'aeroport de Reus. A més el 24 d'abril de 2008 el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya acordaren un nou traçat de la línia de ferrocarrils al seu pas per Tarragona per traslladar-la a l'interior de la ciutat.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 830.000 passatgers de Rodalies i Mitjana Distància.[4]

Línia

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia del Camp de Tarragona
Reus Vila-Seca thumbnail RT1 terminal
Cambrils
l'Hospitalet de l'Infant
Port Aventura thumbnail RT2 Altafulla - Tamarit L'Arboç
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Lleida Pirineus Vila-seca Altafulla-Tamarit
Torredembarra1
Barcelona-Estació de França
Barcelona-Sant Andreu Comtal
Reus
Móra la Nova
Flix
Riba-roja d'Ebre
Casp
Saragossa-Delicias
Cambrils
Tortosa
Vinaròs
València-Nord
Port Aventura
  1. Alguns regionals no efectuen parada a Altafulla-Tamarit sent la següent o anterior Torredembarra.

Llarga Distància de Renfe

Tipus de Tren << >> Principals parades intermèdies Observacions
Euromed Barcelona-Sants València-Nord
Alacant-Terminal
Castelló de la Plana · València-Nord
Alaris Barcelona-Sants València-Nord
Alacant-Terminal
Salou · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord 1 tren diari per a cada capçalera
Alaris terminal Málaga-María Zambrano
Sevilla-Santa Justa
Salou · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Benicarló-Peníscola · Castelló de la Plana · València-Nord · Xàtiva · Albacete · Villarrobledo · Socuellamos · Alcázar de San Juan · Manzanares · Valdepeñas· Vilches · Linares-Baeza · Còrdova Central · Montilla · Puente Genil · Bobadilla Circulen junts fins a Còrdova Central.
Enllaç amb trens a Badajoz, Granada i Almeria.
Talgo
Mare Nostrum
Montpeller-Saint-Roch Cartagena Besiers · Narbona · Perpinyà · Cervera de la Marenda · Portbou · Figueres · Girona · Barcelona-Sants · Salou · Cambrils · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Xàtiva · Alacant-Terminal · Elx-Parc · Múrcia del Carmen Canvi d'ample a Portbou
Talgo Barcelona-Sants Lorca-Sutullena Salou · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Xàtiva · Alacant-Terminal · Elx-Parc · Múrcia del Carmen 1 tren diari
Talgo Barcelona-Sants Múrcia del Carmen Salou · Cambrils · L'Aldea-Amposta · Vinaròs · Castelló de la Plana · València-Nord · Xàtiva · Alacant-Terminal · Elx-Parc 1 tren diari
Trenhotel Barcelona-Sants Granada Salou · Castelló de la Plana · València-Nord · Albacete · Alcázar de San Juan · Linares-Baeza
Estrella
Costa Brava
Portbou / Cervera de la Marenda Madrid-Chamartín Figueres · Girona · Blanes · Calella · Arenys de Mar · Mataró · Barcelona-Sants · Sant Vicenç de Calders · Reus · Saragossa-Delicias· Calataiud · Guadalajara · Alcalá de Henares Té com a origen Portbou i com destinació Cervera

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Tarragona
  1. «Conegueu la línia R14». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 febrer 2012].
  2. «Conegueu la línia R4». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 agost 2010].
  3. «El ferrocarril a Catalunya i la seva evolució». Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 15 gener 2012].
  4. «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

Vegeu també