Resolució ES-11/4 de l'Assemblea General de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució ES-11/4 de l'Assemblea General de les Nacions Unides
Imatge
Un mapa que mostra els països i els seus respectius vots de la resolució ES-11/4 de l'Assemblea General de les Nacions Unides

     A favor      En contra      Abstenció

     Absent      No membre

Tipusresolució de l'Assemblea General de Nacions Unides
resolució no vinculant Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióAssemblea General de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat peronzena sessió extraordinària d'emergència de l'Assemblea General de les Nacions Unides (Sessió:11/4)
 143Nombre de vots a favor, 5 Nombre de vots en contra, 35Nombre d'abstencions
Assemblea General de les Nacions Unides
Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació12 octubre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Temainvasió russa d'Ucraïna del 2022
Annexió russa del sud i l'est d'Ucraïna Modifica el valor a Wikidata
Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La resolució A/ES-11/4 de l'Assemblea General de les Nacions Unides (denominada oficialment: Integritat territorial d'Ucraïna: defensa dels principis de la Carta de les Nacions Unides) va ser aprovada el 12 d'octubre de 2022, en resposta a l'annexió de territoris ocupats del sud-est d'Ucraïna per part de Rússia.[1]

La resolució condemna el fet que Rússia hagi organitzat «referèndums il·legals» en regions situades dins de les fronteres d'Ucraïna reconegudes internacionalment i l'intent d'annexió de les províncies ucraïneses de Donetsk, Kherson, Luhansk i Zaporíjia després d'haver organitzat aquests referèndums, en considerar-los «una violació de la integritat territorial i la sobirania d'Ucraïna» i «incompatibles amb els principis de la Carta».[1]

La resolució es va adoptar en l'onzena sessió d'emergència de l'Assemblea General.[2] Un total de 44 països van subscriure la resolució, que va ser aprovada amb 143 vots a favor, 5 en contra i 35 abstencions, després de dos dies de discursos dels països membres de les Nacions Unides.[2][3]

Es tracta de la quarta resolució que adopta l'Assemblea General de l'ONU des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el 24 de febrer del 2022.[4]

Votació[modifica]

En data de 7 d'octubre del 2022, hi havia quatre països morosos que havien complert amb les seves obligacions mínimes de pagament de filiació a l'ONU durant els dos anys previs d'acord amb l'article 19 de la Carta de les Nacions Unides: Comores, São Tomé i Príncipe, Somàlia i Veneçuela. El darrer va perdre el seu dret a vot per al 76è període de sessions i l'11a sessió especial d'emergència mentre que la resta podran votar fins al final del setantè setè període de sessions.[5]

Des de desembre de 2021, Naseer Ahmad Faiq és l'encarregat de negocis —no ambaixador— de l'Afganistan davant l'ONU.[6] L'elecció del govern talibà de l'Afganistan de Mohammad Suhail Shaheen com a ambaixador davant l'ONU segueix sense ser reconeguda.[6]

En circumstàncies similars amb el cas anterior, Myanmar està representat en les Nacions Unides per l'ambaixador Kyaw Moe Tun, membre del govern democràtic derrocat arran d'un cop d'estat en 2021 per part de l'exèrcit del país. La junta militar que en va sorgir va intentar reemplaçar-lo amb el seu propi representant sense èxit.[7]

Vot Quantitat Estats % de la votació % del total de membres de l'ONU
A favor A favor 143 L'Afganistan, Albània, Angola, Andorra, Antigua i Barbuda, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bahames, Bangladés, Bahrain, Barbados, Bèlgica, Belize, Benín, Bhutan, Bòsnia i Hercegovina, Botswana, el Brasil, Brunei, Bulgària, Cap Verd, Cambodja, el Canadà, Txad, Xile, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Comores, Costa Rica, Costa d'Ivori, Croàcia, Xipre, República Txeca, Corea del Sud, Dinamarca, Dominica, República Dominicana, l'Equador, Egipte, Estònia, Fiji, Finlàndia, França, el Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Alemanya, Ghana, Grècia, Grenada, Guatemala, Guyana, Guinea Bissau, Haití, Hongria, Islàndia, Indonèsia, l'Iraq, Irlanda, Israel, Itàlia, Jamaica, el Japó, Jordània, Kenya, Kiribati, Kuwait, Letònia, el Líban, Libèria, Líbia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Madagascar, Malaui, Malàisia, les Maldives, Malta, Illes Marshall, el Marroc, Mauritània, Maurici, Mèxic, Micronèsia, Mònaco, Montenegro, Birmània, Nauru, el Nepal, Països Baixos, Nova Zelanda, Nigèria, Níger, Macedònia del Nord, Noruega, Oman, Palau, Panamà, Papua Nova Guinea, Paraguai, el Perú, Filipines, Polònia, Portugal, Qatar, Corea del Sud, Moldàvia, Romania, Ruanda, Saint Christopher i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Samoa, San Marino, Aràbia Saudita, Sèrbia, Seychelles, Sierra Leone, Singapur, Eslovàquia, Eslovènia, Illes Salomó, el Senegal, Somàlia, Espanya, Surinam, Suècia, Suïssa, Timor Oriental, Tonga, Trinitat i Tobago, Tunísia, Turquia, Tuvalu, Ucraïna, els Emirats Àrabs Units, el Regne Unit, els Estats Units d'Amèrica, l'Uruguai, Vanuatu, Iemen, Zàmbia. 78,1% 74,1%
No En contra 5 Rússia, Belarús, Corea del Nord, Nicaragua i Síria. 2,7% 2,6%
Neutral NS/NC 35 Algèria, Armènia, Bolívia, Burundi, República Centreafricana, República Popular de la Xina, República del Congo, Cuba, Eritrea, Swazilàndia, Etiòpia, Guinea, Hondures, l'Índia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Laos, Lesotho, Mali, Mongòlia, Moçambic, Namíbia, el Pakistan, Sud-àfrica, Sudan del Sud, Sri Lanka, el Sudan, el Tadjikistan, Tailàndia, el Togo, Uganda, Tanzània, l'Uzbekistan, el Vietnam, Zimbàbue. 19,1% 18,1%
Absents 10 L'Azerbaidjan, Burkina Faso, el Camerun, Djibouti, El Salvador, Guinea Equatorial, l'Iran, Sao Tomé i Príncipe, el Turkmenistan, Veneçuela. – 5,2%
Total 193 – 100% 100%

Conseqüències[modifica]

El president de Madagascar, Andry Rajoelina, va fulminar el seu ministre d'Afers Exteriors després d'haver votat a favor de la resolució ES-11/4.[8] La posició de Madagascar respecte a la guerra russoucraïnesa havia sigut tradicionalment de neutralitat.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ukraine: UN General Assembly demands Russia reverse course on ‘attempted illegal annexation’» (en anglès). UN News, 12-10-2022. [Consulta: 12 octubre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 ; Cyprus; Bulgaria «Territorial integrity of Ukraine : defending the principles of the Charter of the United Nations :» (en anglès). Territorial integrity of Ukraine : defending the principles of the Charter of the United Nations : draft resolution / Albania, Australia, Austria, Belgium, Bulgaria, Canada, Croatia, Cyprus, Czechia, Denmark, Estonia, Finland, France, Georgia, Germany, Greece, Guatemala, Hungary, Iceland, Ireland, Italy, Japan, Latvia, Liberia, Liechtenstein, Lithuania, Luxembourg, Malta, Montenegro, Netherlands, Norway, Palau, Poland, Portugal, Republic of Korea, Republic of Moldova, Romania, Slovakia, Slovenia, Spain, Sweden, Trinidad and Tobago, Türkiye and Ukraine, 07-10-2022 [Consulta: 12 octubre 2022].
  3. ↑ de 2022, 12 d'octubre. «La Asamblea General de la ONU condenó los “referendos ilegales” que impulsó Rusia para apropiarse de territorios de Ucrania» (en espanyol europeu). infobae. [Consulta: 12 octubre 2022].
  4. ↑ «L’ONU condemna l’annexió il·legal russa de zones d’Ucraïna». Vilaweb, 13-10-2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  5. ↑ Team, ODS. «ODS HOME PAGE». [Consulta: 13 octubre 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 Associated Press «Afghan envoy to UN resigns after Taliban moved to oust him». AP News, 17-12-2021 [Consulta: 16 octubre 2022].
  7. ↑ MC, Ali. «Who represents Myanmar? UN faces credentials pressure at assembly» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2022].
  8. ↑ Reuters «Madagascar minister fired for voting against Russia's Ukraine annexation» (en anglès). Reuters, 19-10-2022.
  9. ↑ «Madagascar dismisses foreign minister over UN vote against Russia». [Consulta: 20 octubre 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resolució_ES-11/4_de_l%27Assemblea_General_de_les_Nacions_Unides&oldid=32753564»