Febre hemorràgica de l'Ebola: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 224: Línia 224:


==Administració== traducció provisional
==Administració== traducció provisional
Cap tractament específic està actualment aprovat. [107] L'[Administració d'Aliments i Fàrmacs|Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units]] (FDA) recomana a les persones a tenir cura dels anuncis que fan afirmacions no verificades o fraudulentes de beneficis suposadament obtinguts de diversos productes anti-Ébola. [108] [109]
Cap tractament específic està actualment aprovat.<ref name="Choi2013">{{cite journal | author = Choi JH, Croyle MA | title = Emerging targets and novel approaches to Ebola virus prophylaxis and treatment | journal = BioDrugs | volume = 27 | issue = 6 | pages = 565–83 |date=December 2013 | pmid = 23813435|pmc=3833964| doi = 10.1007/s40259-013-0046-1}}</ref> L'[Administració d'Aliments i Fàrmacs|Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units]] (FDA) recomana a les persones a tenir cura dels anuncis que fan afirmacions no verificades o fraudulentes de beneficis suposadament obtinguts de diversos productes anti-Ébola.<ref name=FDA2014R>{{cite web|title=FDA warns consumers about fraudulent Ebola treatment products|url=http://www.fda.gov/NewsEvents/Newsroom/PressAnnouncements/ucm410086.htm|accessdate=20 August 2014}}</ref><ref>{{cite web|title=Inspections, Compliance, Enforcement, and Criminal Investigations|url=http://www.fda.gov/ICECI/EnforcementActions/WarningLetters/2014/ucm416051.htm|website=FDA|accessdate=9 October 2014}}</ref>


==Notes a la traducció==
==Notes a la traducció==

Revisió del 17:17, 15 març 2015

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula malaltiafebre hemorrágica de l'Ebola
Dues infermeres atenent el pacient número 3 de febre hemorràgica de l'Ebola (1976) modifica
Tipusfebre hemorràgica vírica, infecció per Filoviridae, infecció vírica, infecció nosocomial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimEbola Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesnàusea, vòmit, cefalàlgia, diarrea, febre, exantema, dispnea, artràlgia, conjuntivitis, hemorràgia, epistaxi, hemorràgia interna, miàlgia, dolor abdominal i enverinament Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física, hemograma, ELISA, cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa, microscopi electrònic i immunofluorescència Modifica el valor a Wikidata
Tractamentanalgèsic, transfusió de sang, hidratació, plasma sanguini, antipirètic, reposició de líquids per via intravenosa i tractament simptomàtic Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Transmissió patògenatransmissió per contacte i transmissió per hemocontacte de patogen Modifica el valor a Wikidata
Causat perEbolavirus i virus d'Ebola Modifica el valor a Wikidata
Causa debrot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111D60.0 i 1D60.01 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A98.4
CIM-9065.8
CIAPA77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB18043
MedlinePlus001339
eMedicinemed/626
MeSHD019142 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet319218 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0282687 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4325 Modifica el valor a Wikidata


Símptomes

Micrografia electrònica del virus de l'Ebola
Diagrama dels símptomes de la febre hemorràgica de l'Ebola.[1]

[2] Els símptomes clínics són molt similars als símptomes de la febre de Marburg. Les diferències en la gravetat de la malaltia i la taxa de mortalitat en els brots epidèmics a diverses regions estan associades amb les diferències biològiques i antigèniques entre les soques del virus. La malaltia comença amb una forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll. Posteriorment hi ha una tos seca, erupcions cutànies, dolors punxants al pit i es desenvolupen signes de deshidratació; en alguns casos s'arriben a hemorràgies internes i externes.[2]

En l'estudi de la sang es detecten símptomes de leucocitosi neutrofílica, trombocitopènia i anèmia. La mort es produeix en general en la segona setmana de la malaltia a causa d'hemorràgia i xoc.

[2] A l'Àfrica s'han comprovat casos d'infecció associats a la manipulació de ximpanzés, goril·les, ratpenats de la fruita, micos, antílops dels boscos i porcs-espins infectats que havien estat trobats morts o malalts en la selva, encara que es considera que els rat-penats de la fruita de la família Pteropodidae són l'hoste natural del virus.[2]

Tractament

Pacients malalts d'Ebola a l'hospital de Gulu, Uganda, durant el brot d'octubre de 2002

No hi ha cap tractament ni vacuna específics.[2] El tractament és principalment de suport contra la malaltia i inclou reduir al mínim els procediments invasius, balancejant els fluids i electròlits per contrarestar la deshidratació, l'administració d'anticoagulants en la infecció primerenca per prevenir o controlar la coagulació intravascular disseminada, l'administració de procoagulants en la infecció tardana per controlar hemorràgies, mantenir els nivells d'oxigen, el maneig del dolor, i l'administració d'antibiòtics o antimicòtics per al tractament d'infeccions secundàries.[3]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Ebola Hemorrhagic Fever from Centers for Disease Control and Prevention
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 agost 2014].
  3. ↑ Bausch, D. G.; Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Bray, M.; Sprecher, A. G.; Boumandouki, P.; Rollin, P. E.; Roth, C. «Outbreaks of Filovirus Hemorrhagic Fever: Time to Refocus on the Patient». The Journal of Infectious Diseases, 196, 2007, pàg. S136–S141. DOI: 10.1086/520542. PMID: 17940941.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Febre hemorràgica de l'Ebola

La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ebola, EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mals de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament.[1] La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent.[1] La mort es dóna sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.[2]

El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976 en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%.[3] Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques virals tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.[4]


El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres fluids corporals d'un infectat humà o un altre animal.[1] La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats.[1] La propagació de la malaltia a través de la aire no s'ha documentat en el medi natural.[5] L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació.[1][6] Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques virals poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al propi virus per confirmar el diagnòstic.[1]


El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament.[1][7] la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans.[1] Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum.[1] també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentat de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia.[1] Les mostres de fluids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial.[1]

Cap tractament específic ni vacuna per al virus està disponible al mercat, tot i que s'estan estudiant una sèrie de tractaments potencials. Els esforços per ajudar a les persones infectades són de suport; que inclouen ja sigui la teràpia de rehidratació oral (begudes lleugerament ensucrades i aigua salada) o l'administració de líquids per via intravenosa, així com tractament dels símptomes. Aquesta atenció de suport millora dels resultats. La malaltia de l'Ebola va ser identificada per primera vegada el 1976 en una zona del Sudan (ara part del Sudan del Sud), i al Zaire (avui República Democràtica del Congo). La malaltia generalment es presenta en brots en les regions tropicals de l'Àfrica sudsahariana.[1] Durant el 2013, l'Organització Mundial de la Salut va comunicar un total de 1.716 casos en 24 brots.[1][8] El major brot fins a la data és l'epidèmia en curs a l'Àfrica occidental, que se centra a Guinea, Sierra Leone i Libèria.[9][10][11] l'1 de desembre de 2014, aquest brot té 17.290 casos reportats amb els consegüents 6.460 morts. [10] [11]

Signes i símptomes

Signes i símptomes de l'Ebola[12]

El període de temps entre l'exposició al virus i l'aparició de símptomes (període d'incubació) és d'entre 2 a 21 dies.[3][1][12] Molt sovint és entre 4 a 10 dies.[13] No obstant això, les recents estimacions basades en models matemàtics prediuen que al voltant del 5% dels casos pot trigar més de 21 dies en desenvolupar-se.[14]

Els símptomes solen començar amb una etapa semblant a una grip sobtada caracteritzada per cansament, febre, debilitat, pèrdua de gana, dolor muscular, dolor en les articulacions, mal de cap i mal de coll.[1][13][15][16] La febre sol ser superior a 38,3 ° C (100,9 ° F).[17] Això és sovint seguit de vòmits, diarrea i dolor abdominal.[16] A continuació, es pot produir dificultat per respirar i dolor al pit, juntament amb inflor, mal de cap i confusió.[16] En aproximadament la meitat dels casos, la pell pot desenvolupar una erupció maculopapular (una àrea vermella plana coberta de petites protuberàncies), que pot ser vista de 5 a 7 dies després de l'inici dels símptomes.[13][17]

En alguns casos, es pot produir una hemorràgia interna i externa.[1] Això comença típicament cinc a set dies després dels primers símptomes.[18] Totes les persones infectades mostren certa disminució de la coagulació de la sang.[17] S'ha informat en el 40-50 per cent dels casos de sagnat de les mucoses o dels llocs de puncions d'agulla.[19] Això pot provocar el vòmit de sang, tos amb sang o sang a la femta.[20] Les hemorràgies a la pell pot crear petèquies, púrpura, equimosi o hematomes (especialment al voltant dels punts d'injecció d'agulla).[21] També es pot produir el sagnat en la part blanca dels ulls. El sagnat abundant és poc freqüent, i si es produeix, en general es troba dins del tracte gastrointestinal.[17][22]

La recuperació pot començar entre 7 i 14 dies després de l'inici dels símptomes.[16] La mort, si es produeix, es dóna normalment de 6 a 16 dies des de l'inici dels símptomes i és sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids.[2] En general, el sagnat sovint indica un pitjor resultat, i aquesta pèrdua de sang pot causar la mort.[15] La gent sovint es troba en estat de coma, prop del final de la vida.[16] Els que sobreviuen sovint tenen continu dolor muscular i a les articulacions, inflamació del fetge, disminució de l'audició, i poden tenir símptomes del cos com ara sensació de cansament, debilitat continuada, disminució de la gana i dificultat per tornar al pes anterior a la malaltia.[16][23] A més es desenvolupen anticossos contra l'Ebola que duren com a mínim 10 anys, però no està clar si són immunes a les infeccions repetides.[24] Si algú sobreviu a l'Ebola, ja no pot transmetre la malaltia.[24]


Causa

Article principal: Virus d'Ebola

EVD (Ebola virus disease, en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere virus Ebola. Els quatre són virus de Bundibugyo (BDBV, de l'anglès), virus de Sudan (SUDV, de l'anglès), virus del Bosc de Taï (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ébola (EBOV, anteriorment virus Ebola Zaire).[25] L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots.[26] El cinquè virus, el virus Reston (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats.[27][28] Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els marburgvirus.[25]El virus d'Ebola es va introduir en la població humana a conseqüència d'un contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals d'animals infectats.[3]

Transmissió

Cicles de vida del virus Ebola

Entre les persones, la malaltia d'Ebola s'estén només per contacte directe amb la sang o els fluids corporals d'una persona que ha desenvolupat símptomes de la malaltia.[29][30][31] Els fluids corporals que poden contenir virus ebola inclouen saliva, moc, vòmit, excrements, la suor, les llàgrimes, la llet materna, l'orina i el semen.[24] l'OMS estableix que només les persones que estan molt malaltes poden transmetre la malaltia d'Ebola a la saliva, i el conjunt de virus no s'ha informat que es transmeti a través de la suor. La majoria de les persones transmeten el virus a través de la sang, excrements i vòmit.[32] Els Punts d'entrada per al virus inclouen el nas, la boca, els ulls, ferides obertes, talls i abrasions.[24] L'Ebola es pot propagar a través de gotes grans; no obstant això, es creu que això passa només quan una persona està molt malalta.[33] Pot passar si una persona es esquitxada amb gotes.[33] El contacte amb superfícies o objectes contaminats pel virus, en particular les agulles i xeringues, també pot transmetre la infecció.[34][35] El virus és capaç de sobreviure en objectes durant unes poques hores en un estat sec i pot sobreviure durant uns dies dins dels fluids corporals.[24]

El virus de l'Ebola pot ser capaç de persistir per fins a 8 setmanes en el semen dels supervivents després que s'hagin recuperat, el que podria conduir a infeccions a través de les relacions sexuals.[1] L'Ebola també es pot transmetre per la llet materna de les dones després de la recuperació, i és no es coneix quan és segur alletar de nou. En cas contrari, les persones que s'han recuperat no són infeccioses.[34]

El potencial per a les infeccions generalitzades en els països amb sistemes mèdics capaços d'observar els procediments d'aïllament mèdics correctes es considera baix.[36] En general, quan algú té símptomes de la malaltia, és incapaç de viatjar sense assistència.[37]

Els cadàvers romanen infecciosos; per tant, les persones que manipulen restes humans en les pràctiques com els rituals funeraris tradicionals o processos més moderns com ara embalsamament es troben en risc.[36] El 69% dels casos d'infeccions de Ebola a Guinea durant el brot de 2014 es creu que han estat contagiat a través de la protecció (o per inadequadament protegits) el entrar en contacte amb cadàvers infectats durant certs rituals funeraris de Guinea.[38][39]

Els treballadors de la salut que tracten a les persones infectades es troben en major risc de ser infectats pel virus.[34] El risc augmenta quan aquests treballadors no tenen roba de protecció adequada, com màscares, bates, guants i protecció per als ulls; no ho usen correctament; o gestionen roba contaminada incorrectament.[34] Aquest risc és particularment comú en algunes parts d'Àfrica, on els sistemes de salut funcionen malament i on la malaltia es presenta principalment.[40] La transmissió nosocomial també ha passat en alguns països africans com a resultat de la reutilització d'agulles .[41][42] Alguns centres d'atenció de la salut que atenen les persones amb la malaltia no tenen aigua corrent.[43] En els Estats Units la propagació a dos treballadors metges que tracten a pacients infectats ha provocat crítiques a la formació i als procediments inadequats.[44]

Transmissió per aire

De la transmissió d'humà a humà del virus d'Ebola per l'aire no s'ha informat durant els brots de la febre hemorràgica[5] i la transmissió per l'aire només s'ha demostrat en molt estrictes condicions de laboratori, i només dels porcs als primats, però no dels primats als primats.[29][35] La propagació del virus per l'aigua o els aliments, amb excepció de la carn de caça, tampoc s'ha observat.[34][35] No s'han notificat propagació per moscards o altres insectes.[34]

Es creu que l'aparent manca de transmissió aèria entre els éssers humans per ser deguda a baixos nivells de virus en els pulmons i altres parts del sistema respiratori dels primats, la qual cosa els fa insuficients per causar noves infeccions.[45] Un nombre d'estudis que examinen la transmissió aèria en termes generals conclou que la transmissió dels porcs a primats podria succeir sense contacte directe, perquè a diferència dels éssers humans i els primats, els porcs amb febre hemorràgica d'Ebola arriben a tenir concentracions molt altes d'ebolavirus en els seus pulmons, i no al seu torrent sanguini.[46] Per tant els porcs amb febre hemorràgica d'Ebola poden transmetre la malaltia a través de gotetes en l'aire o a terra quan esternuden o tussen.[47] Per contra, els éssers humans i altres primats acumulen el virus a través de tot el seu cos i, específicament, a la sang, però no gaire en els seus pulmons.[47] Es creu que aquesta és la raó els investigadors han observat la transmissió de porc a primat sense contacte físic, però no s'ha trobat evidència de que primats s'hagin infectat sense contacte real, fins i tot en experiments en els que primats infectats i no infectats comparteixen el mateix aire.[46][47]

Cas inicial

Carn d'animals silvestres essent preparada per cuinar a Ghana. A l'Àfrica, els animals salvatges, inclosos els ratpenats de la fruita són caçats com a aliments i se'ls coneix com a carn de caça.[48][49] A l'Àfrica equatorial, el consum humà de carn d'animals silvestres s'ha relacionat amb la transmissió de malalties dels animals a l'ésser humà, incloent l'Ebola.[50]

Encara que no està del tot clar com l'Ebola es propagà inicialment dels animals als éssers humans, es creu que la propagació ha de comportar el contacte directe amb un animal salvatge o ratapinyada de la fruita infectat.[34] A més dels ratpenats, altres animals salvatges de vegades infectades amb el virus d'Ebola podrien ser diverses espècies de micos, ximpanzés, goril·les, babuins i antílops.[51]

Els animals es poden infectar menjant fruita parcialment menjada pels ratpenats portadors del virus.[52] La producció de fruites, el comportament dels animals i altres factors poden desencadenar brots en les poblacions animals.[52]

Les proves indiquen que ambdós gossos i porcs domèstics també poden ser infectats amb virus d'Ebola.[53] Els gossos no semblen desenvolupar símptomes quan són portadors del virus, i els porcs semblen ser capaços de transmetre el virus a almenys alguns primats.[53] encara que alguns gossos en una àrea en què es va produir un brot en humans tenien anticossos del virus, no està clar si van jugar un paper en la propagació de la malaltia a les persones.[53]

Reservori

El reservori natural d'Ebola encara no s'ha confirmat; no obstant això, els ratpenats són considerats com les espècies candidates més probables.[35] Es van trobar tres tipus de ratpenats de la fruita (Hypsignathus monstrosus, Epomops franqueti i Myonycteris torquata) que podien portar possiblement el virus sense emmalaltir.[54] Al 2013, si altres animals estan involucrats en la seva propagació no es coneix.[53] Les plantes, artròpodes i aus també s'han considerat possibles reservoris virals.[1]

Els ratpenats eren coneguts per posar-se a la fàbrica de cotó en què es van observar els primers casos dels brots de 1976 i 1979, i també han estat implicats en la infecció pel virus de Marburg en 1975 i 1980.[55] De les 24 plantes i 19 espècies de vertebrats experimentalment inoculades amb el virus d'Ebola, només els ratpenats es van infectar.[56] Els ratpenats mostren signes clínics de la malaltia, la qual cosa es considera evidència que aquests ratpenats són una mena de dipòsit del virus. En una investigació de 2002-2003 de 1.030 animals, incloent 679 ratpenats de Gabon i la República del Congo, es van trobar 13 ratpenats de la fruita que contenien ARN d'Ebola.[57] Els anticossos contra els virus del Zaire i Reston s'han trobat en ratpenats de la fruita a Bangla Desh, la qual cosa suggereix que aquests ratpenats també són hostes potencials del virus i que els filovirus són presents a Àsia.[58]

Entre 1976 i 1998, en 30.000 mamífers, aus, rèptils, amfibis i artròpodes mostrejats de les regions de brots de virus Ebola, no es va detectar cap virus a part d'algunes empremtes genètiques trobades en sis rosegadors (pertanyents a les especies Mus setulosus i Praomys) i una musaranya (Sylvisorex ollula) recollits de la República Centreafricana.[55][59] No obstant això, nous esforços d'investigació no han confirmat els rosegadors com un reservori.[60] Es van detectar rastres d'Ebola en els cadàvers de goril·les i ximpanzés durant els brots el 2001 i 2003, que més tard es van convertir en font de infeccions humanes. No obstant això, les altes taxes de mortalitat en aquestes espècies resultants de la infecció d'Ebola fan poc probable que aquestes espècies representin un reservori natural del virus.[55]

Virologia

Micrografia electrònica d'un virió del virus Ebola

Els virus d'Ebola contenen genomes d'ARN de cadena simple, no infecciosos.[61] Els genomes del virus Ebola contenen set gens: 3'-UTR-NP-VP35-VP40-GP-VP30-VP24-L-5'-UTR.[21][62] Els genomes dels cinc virus Ebola diferents (Virus Ebola Zaire, Virus d'Ebola, Virus Reston, Virus Sudan i Virus dels boscos de Thai) difereixen en la seqüència i el nombre i la ubicació de les superposicions de gens. Com en tots els filovirus, els virions d'Ebola són partícules filamentoses que poden aparèixer en forma de bastó de pastor, d'una "U" o d'un "6", i poden ser enrotllades, toroidals o ramificades.[62][63] En general, els virions de l'Ebola tenen 80 nanòmetres (nm) d'ample i poden tenir fins a 14.000 nm de llarg.[64]

El seu cicle de vida es creu que comença amb un virió que es fixa a receptors específics de la superfície cel·lular, com ara lectines de tipus C, DC-SIGN, o integrines, la qual cosa és seguida per la fusió de l'embolcall viral amb les membranes cel·lulars.[65]Llavors els virions, dins la cèl·lula, viatgen fins als endosomes acídic i lisosomes on s'escindeix l'embolcall viral de glicoproteïna (GP).[65] Aquest procés permet que el virus s'uneixi a les proteïnes cel·lulars que li permeten fondre's amb les membranes cel·lulars internes i alliberar la nucleocàpsida viral.[65] La glicoproteïna estructural del virus Ebola (coneguda com a GP1,2) és responsable de la capacitat del virus d'unir-se a i infectar les cèl·lules diana.[66] La polimerasa de l'ARN viral, codificada pel gen L, recobreix parcialment la nucleocàpsida i transcriu els gens en forma d'ARNm de cadena positiva, que després són traduïts en proteïnes estructurals i no estructurals. La proteïna més abundant produïda és la nucleoproteína, la concentració en la cèl·lula hoste determina quan L canvia de la transcripció de gens a la replicació del genoma. La replicació del genoma viral dóna lloc a una integral del genoma viral, antigenomes de cadena positiva que són, al seu torn, transcrits en còpies del genoma de cadena negativa-progènie del virus.[67] Les proteïnes estructurals de nova síntesi i genomes s'auto-s'acoblen i s'acumulen prop de l'interior de la membrana cel·lular. Els virions broten fora de la cèl·lula, obtenint els seus propis embolcalls de la membrana cel·lular de la qual brollen. Les partícules madures de la progènie llavors infecten altres cèl·lules per repetir el cicle. La genètica del virus Ebola és difícil d'estudiar a causa de les característiques virulentes del virus Ebola.[68]

Fisiopatologia

Esquema de la patogènesi

De forma similar a altres filovirus, l'Ebola es replica de manera molt eficient en moltes cèl·lules, produint grans quantitats de virus en els monòcits, macròfags, cèl·lules dendrítiques i altres cèl·lules incloent les cèl·lules hepàtiques, fibroblasts, i les cèl·lules de les glàndules suprarenals.[69] La replicació viral provoca l'alliberament d'alts nivells de senyals químics inflamatoris i condueix a una sèpsia.[23]

Es pensa que el virus de l'Ebola infecta els éssers humans a través del contacte amb les membranes mucoses o per ferides a la pell.[29] Un cop produïda la infecció, les cèl·lules endotelials (cèl·lules que recobreixen l'interior dels vasos sanguinis), les cèl·lules del fetge, i diversos tipus de cèl·lules immunes com els macròfags, monòcits, i les cèl·lules dendrítiques són les principals dianes a infectar.[29] Després de la infecció amb el virus, les cèl·lules del sistema immune porten el virus als ganglis limfàtics propers, on una posterior reproducció del virus té lloc.[29] A partir d'aquí, el virus pot entrar al torrent sanguini i al sistema limfàtic i s'estén per tot el cos.[29] Els macròfags són les primeres cèl·lules infectades amb el virus, i aquesta d'infecció resulta en la mort cel·lular programada.[64] Altres tipus de cèl·lules blanques de la sang, com ara els limfòcits, assoleixen la mort cel·lular programada portant a una concentració anormalment baixa de limfòcits a la sang.[29] Això contribueix a una resposta immune feble que es dóna en les persones infectades pel virus.[29]

Les cèl·lules endotelials poden estar infectats dins de 3 dies després de l'exposició al virus.[64] La descomposició de les cèl·lules endotelials que condueixen a la lesió vascular pot atribuir-se a les glicoproteïnes del virus Ebola. L'hemorràgia generalitzada que es produeix en les persones afectades provoca edema i xoc hipovolèmic.[70] El dany a les cèl·lules humanes, causat per la infecció de les cèl·lules endotelials, disminueix la integritat dels vasos sanguinis. Aquesta pèrdua de la integritat vascular augmenta amb la síntesi de GP, el que redueix la disponibilitat de les integrines específiques responsables de l'adhesió cel·lular a l'estructura intercel·lular i causa danys al fetge, el que porta a la coagulació inadequada. La disfunció en el sagnat i la coagulació comunament vista a la malaltia de l'Ebola s'ha atribuït a l'augment de l'activació de la via extrínseca de la cascada de coagulació causa de la producció excessiva de factor tissular pels macròfags i monòcits.[13]

Després de la infecció, es sintetitza una petita glicoproteïna soluble (sGP, segons les inicials en anglès), (o glicoproteïna del virus Ebola [GP]), que es secretada.[a] La replicació del virus aclapara la síntesi de proteïnes de les cèl·lules infectades i les defenses immunitàries de l'hoste. La GP forma un complex trimèric, que lliga el virus a les cèl·lules endotelials. L'sGP és una proteïna dimèrica que interfereix amb la senyalització dels neutròfils, un altre tipus de glòbul blanc, la qual cosa permet al virus eludir el sistema immunològic mitjançant la inhibició dels primers passos d'activació dels neutròfils. La presència de partícules virals i el dany cel·lular resultant dels virus que broten fora de la cèl·lula provoca l'alliberament de senyals químics (com ara TNF-α, IL-6 i IL-8), que són senyals moleculars de la febre i la inflamació.

Evasió del sistema immunitari

La infecció causada per filovirus també interfereix amb el correcte funcionament del sistema immunitari innat.[65][67] Les proteïnes del virus Ebola fan malbé la resposta del sistema immunitari humà a les infeccions virals en interferir amb la capacitat de les cèl·lules per produir i respondre a les proteïnes d'interferó com ara l'interferó-alfa, interferó-beta, i gamma interferó.[66][71]

Les proteïnes estructurals VP24 i VP35 de l'EBOV juguen un paper clau en aquesta interferència. Quan una cèl·lula s'infecta amb EBOV, els receptors localitzats en el citosol de la cèl·lula (com ara RIG-I i MDA5) o fora del citosol (com Toll-like receptor 3 (TLR3), TLR7, TLR8 i TLR9), reconeixen les molècules infeccioses associades amb el virus.[66] En l'activació de TLR, les proteïnes, incloent el factor regulador d'interferó 3 i el factor regulador d'interferó 7 desencadenen una cascada de senyalització que condueix a l'expressió d'interferons de tipus 1.[66] Els interferons de tipus 1 s'alliberen i s'uneixen a els receptors d'IFNAR1 i IFNAR2 expressats en la superfície d'una cèl·lula veïna.[66] Una vegada que el interferó s'ha unit als seus receptors en la cèl·lula veïna, les proteïnes de senyalització de STAT1 i STAT2 s'activen i es mouen al nucli de la cèl·lula.[66] Això desencadena la expressió de gens estimulats per interferó, que codifiquen proteïnes amb propietats antivirals.[66] La proteïna V24 de l'EBOV bloquetja la producció d'aquestes proteïnes antivirals impedint que la proteïna de senyalització STAT1 entri al nucli de la cèl·lula veïna.[66] La proteïna VP35 directament inhibeix la producció d'interferó-beta.[71] Mitjançant la inhibició d'aquestes respostes immunes, l'EBOV es pot propagar ràpidament per tot el cos.[64]

Diagnòstic

Quan es sospita que una persona pot tenir la malaltia de l'Ebola, els seus viatges i l'historial laboral, juntament amb l'exposició a la vida silvestre, són factors importants a considerar pel que fa als esforços de diagnòstic addicionals.

Proves de laboratori no específiques

Possibles indicadors de laboratori de la malaltia de l'Ebola són, entre altres possibles, un recompte baix de plaquetes; inicialment una disminució en el recompte de glòbuls blancs, seguit d'un augment del recompte de glòbuls blancs; nivells elevats d'enzims del fetge alanina-aminotransferasa (ALT) i aspartat-aminotransferasa (AST); i anormalitats en la coagulació de la sang sovint consistent amb coagulació intravascular disseminada (CID), com ara un temps prolongat de protrombina, temps de tromboplastina parcial, i el temps de sagnat.[72]

Proves de laboratori específiques

El diagnòstic de EVD es confirma mitjançant l'aïllament del virus, la detecció del seu ARN o proteïnes, o la detecció d'anticossos contra el virus a la sang d'una persona. L'aïllament del virus per cultiu cel·lular, la detecció d'ARN viral per reacció en cadena de la polimerasa (PCR)[13] i la detecció de proteïnes mitjançant l'assaig de immunoabsorció lligat a enzims (ELISA) són els millors mètodes utilitzats en les primeres etapes de la malaltia i també per detectar el virus en les restes humanes. La detecció d'anticossos contra el virus és més fiable en les últimes etapes de la malaltia i en els que es recuperen.[73] Els anticossos IgM són detectables dos dies després de l'aparició dels símptomes i els anticossos IgG es poden detectar de 6 a 18 dies després de l'aparició dels símptomes.[13]

Durant un brot, l'aïllament del virus a través de mètodes de cultiu de cèl·lules sovint no és factible. En el camp o hospitals mòbils, els mètodes de diagnòstic més comuns i sensibles són en temps real PCR i ELISA.[74] En 2014, amb noves instal·lacions de prova mòbils desplegats en parts de Libèria, els resultats de les proves es van obtenir de 3-5 hores després de la presentació de la mostra.[75] En 2015 es va aprovar una prova ràpida d'antígens que dóna resultats a 15 minuts per al seu ús per l'OMS: es capaç de confirmar Ebola en el 92% dels afectats i descartar-lo en el 85% dels no afectats.[76]

Els filovirions, com ara l'EBOV, poden ser identificats per les seves formes filamentoses úniques en cultius de cèl·lules examinades mitjançant microscòpia electrònica, però aquest mètode no poden distingir els diferents filovirus.[77]

diagnòstic diferencial

Els primers símptomes de EVD poden ser similars als d'altres malalties comunes a l'Àfrica, com la malària i el dengue.[15] Els símptomes també són similars als de la malaltia del virus Marburg i altres febres hemorràgiques virals.[78]

El diagnòstic diferencial complet és extensa i requereix la consideració de moltes altres malalties infeccioses com la febre tifoide, la shigel·losi, rickettsiosi, còlera, sèpsia, borreliosi, l'enteritis ECEH, la leptospirosi, el tifus de les males herbes, pesta, la febre Q, candidiasi, histoplasmosi, tripanosomiasi, la leishmaniosi visceral, el xarampió i l'hepatitis vírica entre d'altres.[79]

Les malalties no infeccioses que poden causar símptomes similars als de la malaltia de l'Ebola són la leucèmia aguda promielocítica, Síndrome hemolíticourèmica, enverinament per una serp, deficiències del factor de coagulació / trastorns plaquetaris, púrpura trombocitopènica trombòtica, telangièctasi hemorràgica hereditària, malaltia de Kawasaki i l'enverinament per warfarina.[74][80][81][82]


Prevenció

Cartell sobre les precaucions d'aïllament per febre hemorràgica viral

Control de la infecció

A diferència d'avui, no sempre era comú que els treballadors de la salut portassin roba protectora, com ho demostra aquest treballador dels CDC amb un pacient d'Ebola.

Les persones que tenen cura de les persones infectades amb Ebola han d'usar roba protectora, inclosos mascaretes, guants, bata i ulleres protectores.[83] Els Centres per al Control de Malalties dels Estats Units (CDC) recomanen que l'equip de protecció no deixi la pell exposada.[84] Aquestes mesures són també recomanades per a aquells que poden manejar objectes contaminats amb fluids corporals d'una persona infectada.[85] En 2014, el CDC va començar a recomanar que el personal mèdic rebés capacitació sobre el bon vestit i desmuntatge d'equips de protecció personal (EPP); a més, una persona designada, degudament capacitada en bioseguretat, ha d'estar veient cada pas d'aquests procediments per assegurar-se que es fan correctament.[84] A Sierra Leone, el període d'entrenament típic per l'ús d'aquest equip de seguretat té una durada d'aproximadament 12 dies..[86]

La persona infectada ha de estar aïllada d'altres persones.[83] Tot l'equip, les deixalles mèdiques, i tant les deixalles com les superfícies que han estat en contacte amb el pacient o que puguin haver estat en contacte amb fluids corporals han de ser desinfectats.[85] Durant el brot de 2014, es van posar equips per ajudar les famílies a tractar la malaltia de l'Ebola a casa seva, que inclogueren roba de protecció, així com clor en pols i altres productes de neteja.[87] l'educació de qui els atenen en aquestes tècniques, i la prestació d'aquests subministraments d'aïllament ha estat una prioritat de Metges sense Fronteres.[88]

Els virus de l'Ebola es poden eliminar amb calor (escalfament durant 30 a 60 minuts a 60 ° C o bullint durant 5 minuts). Per desinfectar superfícies, alguns dissolvents de lípids, com ara alguns productes a base d'alcohol, detergents, hipoclorit de sodi (lleixiu) o hipoclorit de calci (pols de blanqueig), i altres desinfectants adequats poden ser utilitzats en concentracions apropiades.[51][89] L'Organització Mundial de la Salut recomana l'educació pública en general sobre els factors de risc d'infecció d'Ebola i les mesures de protecció que les persones poden prendre per prevenir la infecció.[1] Aquestes mesures inclouen evitar el contacte directe amb persones infectades i rentar-se les mans regularment amb aigua i sabó.[90]

La carn d'animals silvestres, una important font de proteïnes en la dieta d'alguns africans, ha de ser manipulada i preparada amb roba de protecció adequada i ben cuinada abans del seu consum.[1] Algunes investigacions suggereixen que un brot de la malaltia d'Ebola en els animals salvatges utilitzats per al consum pot originar un brot humà que li correspon. Des de 2003, aquests tipus de brots en animals han estat controlats per predir i prevenir els brots d'Ebola en éssers humans.[91]

Si una persona amb la malaltia de l'Ebola mor, s'ha de evitar el contacte directe amb el cos.[83] Certs rituals funeraris, que puguin incluïr contactes directes amb el cadàver, obliguen a la seva reformulació de manera que mantenguin constantment una barrera protectora adequada entre el cos del mort i els vius.[92][93][94] Els antropòlegs socials poden ajudar a trobar alternatives a les regles tradicionals pels enterraments.[95]

A les tripulacions dels transports se les instrueix per seguir un determinat procediment d'aïllament si algú exhibeix símptomes semblants a la malatia de l'Ebola.[96] A l'agost de 2014, l'OMS no considera que les restriccions de viatges puguin ser útils per disminuir la propagació de la malaltia.[37] A l'octubre de 2014, els CDC dels Estats Units defineixen quatre nivells de risc utilitzats per determinar el nivell de seguiment dels 21 dies dels símptomes i de les restriccions de les activitats públiques.[97] El CDC recomana que les restriccions a l'activitat pública, incloent les restriccions de viatge, no es demanin per al següent nivells de risc definits:[97]

  • haver estat en un país amb transmissió generalitzada de la malaltia de l'Ebola i no tenir exposició coneguda (baix risc); o haver estat en aquest país fa més de 21 dies (sense risc)
  • trobar-se amb una persona que presenta símptomes; però no dins de 3 peus (Rl peu es considera que equival a 0,3048 m o 12 polsades, la qual cosa dona un total, per la esmentada distància, de 0,9144 m) de la persona amb Ébola sense l'ús de un vestit de protecció adequat a l'Ebola (PPE segons les seves inicials en anglès); i no haver tengut contacte directe amb fluids corporals
  • haver tengut contacte breu de la pell amb una persona que mostra símptomes de la malaltia d'Ebola quan la persona es creu que no és molt contagiosa (baix risc)
  • en països sense transmissió de la malaltia d'Ebola generalitzada: el contacte directe amb una persona que mostra símptomes de la malaltia, mentre s'usa un vestit adequat a l'Ebola (ús de PPE) (baix risc)
  • en contacte amb una persona amb la malaltia d'Ebola abans que la persona mostri símptomes (sense risc).

El CDC recomana el monitoratge dels símptomes de la malaltia d'Ebola per a aquells, tant en "baix risc" com en major risc.[97]

En els laboratoris on les proves de diagnòstic es porten a terme, es requereix de contenció equivalent a nivell 4 de bioseguretat.[98] els investigadors de laboratori han d'estar degudament capacitats en practiques en BSL-4 (nivell 4 de bioseguretat) i usar vestit apropiat PPE.[98]

Com posar-se un vestit de protecció (en anglès)

  • Introducció
  • Observador entrenat
  • Llevar-se la pròpia roba
  • Examinant l'equip
  • Rentar-se les mans
  • cobrebotes
  • guants interns
  • peça protectora externa
  • Respirador N95
  • Caputxa quirúrgica
  • Davantal exterior
  • Guants exteriors
  • Protector facial
  • Verificació

Com llevar-se el vestir de protecció (en anglès)

Tan important com el procediment per posar-se el vestit de protecció és el procediment per llevar-se'l. per la seqüència completa de videos vegeu la plana del CDC.

Aïllament

L'aïllament es refereix a la separació dels que estan malalts dels que no hi estan. La quarantena es refereix a la separació dels que puguin haver estat exposats a una malaltia fins que hagin manifestat signes de la malaltia o fins quan ja no en tenguen risc.[99] La quarantena, també es coneguda com aïllament forçat, sol ser eficaç en la disminució de propagació.[100][101] Els governs creen sovint àrees de quarantena on la malaltia s'està produint o hi ha persones que poden transmetre la malaltia fora d'una àrea inicial.[102]

Als Estats Units, la llei permet a la quarantena dels infectats amb virus de l'ebola.[103] Durant el brot de la malaltia d'Ebola de 2014, Libèria va tancar escoles.[104]

Rastreig de contactes

El rastreig de contactes es considera important per contenir un brot. Es tracta de la recerca de tots els que van tenir contacte proper amb persones infectades i veure si hi ha signes de malaltia durant 21 dies. Si qualsevol d'aquests contactes cau malalt, han de ser aïllats, examinats i tractats. Llavors el procés es repeteix mitjançant el rastreig dels contactes dels contactes.[105][106]

==Administració== traducció provisional Cap tractament específic està actualment aprovat.[107] L'[Administració d'Aliments i Fàrmacs|Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units]] (FDA) recomana a les persones a tenir cura dels anuncis que fan afirmacions no verificades o fraudulentes de beneficis suposadament obtinguts de diversos productes anti-Ébola.[108][109]

Notes a la traducció

  1. ^ possible referència, trobada posteriorment a la redacció del article de la Wanglesa: http://jvi.asm.org/content/85/17/8502.full
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 «Ebola virus disease Fact sheet No. 103». World Health Organization, setembre 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Ruzek, edited by Sunit K. Singh, Daniel. Viral hemorrhagic fevers. Boca Raton: CRC Press, Taylor & Francis Group, 2014, p. 444. ISBN 9781439884294. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Las claves de un virus letal que ha matado ya a 932 personas» (en castellà). El País. [Consulta: 9 agost 2014].
  4. ↑ King, John W. «Ebola Virus».
  5. ↑ 5,0 5,1 «2014 Ebola Virus Disease (EVD) outbreak in West Africa». WHO, 21-04-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades CDCBreast2014
  7. ↑ «Guidance for Safe Handling of Human Remains of Ebola Patients in U. S. Hospitals and Mortuaries». [Consulta: 10 octubre 2014].
  8. ↑ «Ebola Viral Disease Outbreak — West Africa, 2014», 27-06-2014. [Consulta: 26 juny 2014].
  9. ↑ «Ebola Response Roadmap Situation Report Update», 25-10-2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  10. ↑ «CDC urges all US residents to avoid nonessential travel to Liberia, Guinea and Sierra Leone because of an unprecedented outbreak of Ebola.», 31-07-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  11. ↑ «Outbreak of Ebola in Guinea, Liberia and Sierra Leone», 04-08-2014. [Consulta: 5 agost 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Ebola Hemorrhagic Fever Signs and Symptoms», 28-01-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 Goeijenbier M, van Kampen JJ, Reusken CB, Koopmans MP, van Gorp EC «Ebola virus disease: a review on epidemiology, symptoms, treatment and pathogenesis». Neth J Med, 72, 9, novembre 2014, pàg. 442–8. PMID: 25387613.
  14. ↑ «On the Quarantine Period for Ebola Virus». PLOS Currents Outbreaks, 14-10-2014. DOI: 10.1371/currents.outbreaks.2ab4b76ba7263ff0f084766e43abbd89.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gatherer D «The 2014 Ebola virus disease outbreak in West Africa». J Gen Virol, 95, Pt 8, agost 2014, pàg. 1619–1624. DOI: 10.1099/vir.0.067199-0. PMID: 24795448.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Magill, Alan. Hunter's tropical medicine and emerging infectious diseases.. 9a ed.. Nova York: Saunders, 2013, p. 332. ISBN 9781416043904. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Hoenen T, Groseth A, Falzarano D, Feldmann H «Ebola virus: unravelling pathogenesis to combat a deadly disease». Trends in Molecular Medicine, 12, 5, maig 2006, pàg. 206–215. DOI: 10.1016/j.molmed.2006.03.006. PMID: 16616875.
  18. ↑ Simpson DIH. «Marburg and Ebola virus infections: a guide for their diagnosis, management, and control» (PDF). WHO Offset Publication No. 36 p. 10f, 1977.
  19. ↑ «Ebola Virus, Clinical Presentation». Medscape. [Consulta: 30 juliol 2012].
  20. ↑ «Appendix A: Disease-Specific Chapters». Chapter: Hemorrhagic fevers caused by: i) Ebola virus and ii) Marburg virus and iii) Other viral causes including bunyaviruses, arenaviruses, and flaviviruses. Ministry of Health and Long-Term Care. [Consulta: 9 octubre 2014].
  21. ↑ 21,0 21,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Feldmann2011
  22. ↑ Fisher-Hoch SP, Platt GS, Neild GH, Southee T, Baskerville A, Raymond RT, Lloyd G, Simpson DI «Pathophysiology of shock and hemorrhage in a fulminating viral infection (Ebola)». J. Infect. Dis., 152, 5, novembre 1985, pàg. 887–894. DOI: 10.1093/infdis/152.5.887. PMID: 4045253.
  23. ↑ 23,0 23,1 Tosh PK, Sampathkumar P «What Clinicians Should Know About the 2014 Ebola Outbreak». Mayo Clin Proc, 89, 12, desembre 2014, pàg. 1710–17. DOI: 10.1016/j.mayocp.2014.10.010. PMID: 25467644.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 «Q&A on Transmission, Ebola», setembre 2014. [Consulta: 3 octubre 2014].
  25. ↑ 25,0 25,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Hoenen2012
  26. ↑ Kuhn JH, Becker S, Ebihara H, Geisbert TW, Johnson KM, Kawaoka Y, Lipkin WI, Negredo AI, Netesov SV, Nichol ST, Palacios G, Peters CJ, Tenorio A, Volchkov VE, Jahrling PB «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations». Archives of Virology, 155, 12, desembre 2010, pàg. 2083–103. DOI: 10.1007/s00705-010-0814-x. PMC: 3074192. PMID: 21046175.
  27. ↑ «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
  28. ↑ «About Ebola Virus Disease». [Consulta: 18 octubre 2014].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 29,5 29,6 29,7 Funk DJ, Kumar A «Ebola virus disease: an update for anesthesiologists and intensivists». Can J Anaesth, novembre 2014. DOI: 10.1007/s12630-014-0257-z. PMID: 25373801.
  30. ↑ «Ebola (Ebola Virus Disease) Transmission», 05-11-2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
  31. ↑ Drazen JM, Kanapathipillai R, Campion EW, Rubin EJ, Hammer SM, Morrissey S, Baden LR «Ebola and quarantine». N Engl J Med, 371, 21, novembre 2014, pàg. 2029–30. DOI: 10.1056/NEJMe1413139. PMID: 25347231.
  32. ↑ Donald G. McNeil Jr. «Ask Well: How Does Ebola Spread? How Long Can the Virus Survive?». The New York Times, 03-10-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
  33. ↑ 33,0 33,1 «How Ebola Is Spread» (PDF). Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 01-11-2014.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 34,5 34,6 «Transmission», 17-10-2014. [Consulta: 18 octubre 2014].
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 Chowell G, Nishiura H «Transmission dynamics and control of Ebola virus disease (EVD): a review». BMC Med, 12, 1, octubre 2014, pàg. 196. DOI: 10.1186/s12916-014-0196-0. PMC: 4207625. PMID: 25300956.
  36. ↑ 36,0 36,1 «CDC Telebriefing on Ebola outbreak in West Africa», 28-07-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  37. ↑ 37,0 37,1 «Air travel is low-risk for Ebola transmission», 14-08-2014.
  38. ↑ Chan M «Ebola virus disease in West Africa—no early end to the outbreak». N Engl J Med, 371, 13, setembre 2014, pàg. 1183–5. DOI: 10.1056/NEJMp1409859. PMID: 25140856.
  39. ↑ «Sierra Leone: a traditional healer and a funeral». World Health Organization. [Consulta: 6 octubre 2014].
  40. ↑ «The 2014 Ebola Outbreak: International and U.S. Responses» (pdf), 26-08-2014. [Consulta: 9 setembre 2014].
  41. ↑ Emerging infectious diseases trends and issues. 2a ed.. New York: Springer, 2007, p. 141. ISBN 9780826103505. 
  42. ↑ Hunter's tropical medicine and emerging infectious disease. 9a ed.. London, New York: Elsevier, 2013, p. 170–172. OCLC 822525408. 
  43. ↑ «Questions and Answers on Ebola | Ebola Hemorrhagic Fever | CDC». CDC.
  44. ↑ «Ebola in Texas: Second Health Care Worker Tests Positive», 15-10-2014.
  45. ↑ Irving WL «Ebola virus transmission». International Journal of Experimental Pathology, 76, 4, agost 1995, pàg. 225–6. PMC: 1997188. PMID: 7547434.
  46. ↑ 46,0 46,1 http://www.virology.ws/2014/09/27/transmission-of-ebola-virus/
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Weingartl, HM; Embury-Hyatt, C; Nfon, C; Leung, A; Smith, G; Kobinger, G «Transmission of Ebola virus from pigs to non-human primates.». Scientific reports, 2, 2012, pàg. 811. DOI: 10.1038/srep00811. PMC: 3498927. PMID: 23155478.
  48. ↑ «Risk of Exposure», 12-10-2014. [Consulta: 18 octubre 2014].
  49. ↑ «FAO warns of fruit bat risk in West African Ebola epidemic», 21-07-2014. [Consulta: 22 octubre 2014].
  50. ↑ Williams E. «African monkey meat that could be behind the next HIV». Health News – Health & Families. The Independent. «25 people in Bakaklion, Cameroon killed due to eating of ape»
  51. ↑ 51,0 51,1 «Ebolavirus – Pathogen Safety Data Sheets». Public Health Agency of Canada. [Consulta: 22 agost 2014]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «urlEbolavirus – Pathogen Safety Data Sheets» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  52. ↑ 52,0 52,1 Gonzalez JP, Pourrut X, Leroy E «Wildlife and Emerging Zoonotic Diseases: The Biology, Circumstances and Consequences of Cross-Species Transmission». Current Topics in Microbiology and Immunology, 315, 2007, pàg. 363–387. DOI: 10.1007/978-3-540-70962-6_15. PMID: 17848072.
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 53,3 Weingartl HM, Nfon C, Kobinger G «Review of Ebola virus infections in domestic animals». Dev Biol (Basel), 135, maig 2013, pàg. 211–8. DOI: 10.1159/000178495. PMID: 23689899.
  54. ↑ Laupland KB, Valiquette L «Ebola virus disease». Can J Infect Dis Med Microbiol, 25, 3, maig 2014, pàg. 128–9. PMC: 4173971. PMID: 25285105.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 Pourrut X, Kumulungui B, Wittmann T, Moussavou G, Délicat A, Yaba P, Nkoghe D, Gonzalez JP, Leroy EM «The natural history of Ebola virus in Africa». Microbes Infect, 7, 7–8, juny 2005, pàg. 1005–14. DOI: 10.1016/j.micinf.2005.04.006. PMID: 16002313.
  56. ↑ Swanepoel R, Leman PA, Burt FJ, Zachariades NA, Braack LE, Ksiazek TG, Rollin PE, Zaki SR, Peters CJ «Experimental inoculation of plants and animals with Ebola virus». Emerging Infectious Diseases, 2, 4, octubre 1996, pàg. 321–325. DOI: 10.3201/eid0204.960407. ISSN: 1080-6040. PMC: 2639914. PMID: 8969248.
  57. ↑ Leroy EM, Kumulungui B, Pourrut X, Rouquet P, Hassanin A, Yaba P, Délicat A, Paweska JT, Gonzalez JP, Swanepoel R «Fruit bats as reservoirs of Ebola virus». Nature, 438, 7068, desembre 2005, pàg. 575–576. Bibcode: 2005Natur.438..575L. DOI: 10.1038/438575a. PMID: 16319873.
  58. ↑ Olival KJ, Islam A, Yu M, Anthony SJ, Epstein JH, Khan SA, Khan SU, Crameri G, Wang LF, Lipkin WI, Luby SP, Daszak P «Ebola virus antibodies in fruit bats, Bangladesh». Emerging Infect Dis, 19, 2, febrer 2013, pàg. 270–3. DOI: 10.3201/eid1902.120524. PMC: 3559038. PMID: 23343532.
  59. ↑ Morvan JM, Deubel V, Gounon P, Nakouné E, Barrière P, Murri S, Perpète O, Selekon B, Coudrier D, Gautier-Hion A, Colyn M, Volehkov V «Identification of Ebola virus sequences present as RNA or DNA in organs of terrestrial small mammals of the Central African Republic». Microbes and Infection, 1, 14, desembre 1999, pàg. 1193–1201. DOI: 10.1016/S1286-4579(99)00242-7. PMID: 10580275.
  60. ↑ Groseth A, Feldmann H, Strong JE «The ecology of Ebola virus». Trends Microbiol, 15, 9, setembre 2007, pàg. 408–16. DOI: 10.1016/j.tim.2007.08.001. PMID: 17698361.
  61. ↑ Pringle, C. R.. «Order Mononegavirales». A: Virus Taxonomy – Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. San Diego, US: Elsevier/Academic Press, 2005, p. 609–614. ISBN 0-12-370200-3. 
  62. ↑ 62,0 62,1 Stahelin RV «Membrane binding and bending in Ebola VP40 assembly and egress». Front Microbiol, 2014, 5, juny 2014, pàg. 300. DOI: 10.3389/fmicb.2014.00300. PMC: 4061899. PMID: 24995005.
  63. ↑ Ascenzi P, Bocedi A, Heptonstall J, Capobianchi MR, Di Caro A, Mastrangelo E, Bolognesi M, Ippolito G «Ebolavirus and Marburgvirus: insight the Filoviridae family». Mol Aspects Med, 29, 3, juny 2008, pàg. 151–85. DOI: 10.1016/j.mam.2007.09.005. PMID: 18063023.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 Chippaux JP «Outbreaks of Ebola virus disease in Africa: the beginnings of a tragic saga». J Venom Anim Toxins Incl Trop Dis, 20, 1, octubre 2014, pàg. 44. DOI: 10.1186/1678-9199-20-44. PMC: 4197285. PMID: 25320574.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 Misasi J, Sullivan NJ «Camouflage and Misdirection: The Full-On Assault of Ebola Virus Disease». Cell, 159, 3, octubre 2014, pàg. 477–86. DOI: 10.1016/j.cell.2014.10.006. PMID: 25417101.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 66,3 66,4 66,5 66,6 66,7 Kühl A, Pöhlmann S «How Ebola virus counters the interferon system». Zoonoses Public Health, 59, Supplement 2, setembre 2012, pàg. 116–31. DOI: 10.1111/j.1863-2378.2012.01454.x. PMID: 22958256.
  67. ↑ 67,0 67,1 Olejnik J, Ryabchikova E, Corley RB, Mühlberger E «Intracellular events and cell fate in filovirus infection». Viruses, 3, 8, agost 2011, pàg. 1501–31. DOI: 10.3390/v3081501. PMC: 3172725. PMID: 21927676.
  68. ↑ Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Jahrling, P. B.; Klenk, H.-D.; Netesov, S. V.; Peters, C. J.; Sanchez, A.; Swanepoel, R.; Volchkov, V. E.. «Family Filoviridae». A: Virus Taxonomy – Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. San Diego, US: Elsevier/Academic Press, 2005, p. 645–653. ISBN 0-12-370200-3. 
  69. ↑ Ansari AA «Clinical features and pathobiology of Ebolavirus infection». J Autoimmun, S0896-8411, 14, setembre 2014, pàg. 00130–9. DOI: 10.1016/j.jaut.2014.09.001. PMID: 25260583.
  70. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades isbn0-7910-8505-8
  71. ↑ 71,0 71,1 Ramanan P, Shabman RS, Brown CS, Amarasinghe GK, Basler CF, Leung DW «Filoviral immune evasion mechanisms». Viruses, 3, 9, setembre 2011, pàg. 1634–49. DOI: 10.3390/v3091634. PMC: 3187693. PMID: 21994800.
  72. ↑ Kortepeter MG, Bausch DG, Bray M «Basic clinical and laboratory features of filoviral hemorrhagic fever». J Infect Dis, 204, Supplement 3, novembre 2011, pàg. S810–6. DOI: 10.1093/infdis/jir299. PMID: 21987756.
  73. ↑ «Ebola Hemorrhagic Fever Diagnosis», 28-01-2014. [Consulta: 3 agost 2014].
  74. ↑ 74,0 74,1 Grolla A, Lucht A, Dick D, Strong JE, Feldmann H «Laboratory diagnosis of Ebola and Marburg hemorrhagic fever». Bull Soc Pathol Exot, 98, 3, setembre 2005, pàg. 205–9. PMID: 16267962.
  75. ↑ «Liberia: New Ebola mobile lab speeds up diagnosis and improves care,». W.H.O., octubre 2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  76. ↑ «First Antigen Rapid Test for Ebola through Emergency Assessment and Eligible for Procurement». [Consulta: 20 febrer 2015].
  77. ↑ Geisbert TW, Jahrling PB «Differentiation of filoviruses by electron microscopy». Virus Res, 39, 2–3, desembre 1995, pàg. 129–50. DOI: 10.1016/0168-1702(95)00080-1. PMID: 8837880.
  78. ↑ «Chapter 197». A: Harrison's Principles of Internal Medicine. 18a ed.. McGraw-Hill, 2012. ISBN 0-07-174889-X. 
  79. ↑ «Viral Hemorrhagic Fever». Communicable Disease Control and Prevention. [Consulta: 17 agost 2014].
  80. ↑ Gear JH «Clinical aspects of African viral hemorrhagic fevers». Rev Infect Dis, 11, Supplement 4, May–June 1989, pàg. S777–82. DOI: 10.1093/clinids/11.supplement_4.s777. PMID: 2665013.
  81. ↑ Gear JH, Ryan J, Rossouw E «A consideration of the diagnosis of dangerous infectious fevers in South Africa». South African medical journal = Suid-Afrikaanse tydskrif vir geneeskunde, 53, 7, febrer 1978, pàg. 235–237. PMID: 565951.
  82. ↑ Bogomolov BP «Differential diagnosis of infectious diseases with hemorrhagic syndrome». Terapevticheskii arkhiv, 70, 4, 1998, pàg. 63–68. PMID: 9612907.
  83. ↑ 83,0 83,1 83,2 «Ebola Hemorrhagic Fever Prevention», 31-07-2014. [Consulta: 2 agost 2014].
  84. ↑ 84,0 84,1 «Guidance on Personal Protective Equipment To Be Used by Healthcare Workers During Management of Patients with Ebola Virus Disease in U.S. Hospitals, Including Procedures for Putting On (Donning) and Removing (Doffing)», 20-10-2014. [Consulta: 22 octubre 2014].
  85. ↑ 85,0 85,1 C. J. Peters Infection Control for Viral Haemorrhagic Fevers in the African Health Care Setting. Centers for Disease Control and Prevention, desembre 1998. 
  86. ↑ Ebola medics 'better trained in Sierra Leone than Spain' The Telegraph, by Fiona Govan, 11 October 2014
  87. ↑ This Is How Ebola Patients Are Equipping Their Homes Time magazine, by Alexandra Sifferlin, 9 October 2014
  88. ↑ Nossiter and Kanter «Doctors Without Borders Evolves as It Forms the Vanguard in Ebola Fight». The New York Times, 10-10-2014 [Consulta: 12 octubre 2014].
  89. ↑ «Infection Prevention and Control Guidance for Care of Patients with Suspected or Confirmed Filovirus Haemorrhagic Fever in Health-care Settings with Focus on Ebola». Infection Prevention and Control Guidance for Care of Patients with Suspected or Confirmed Filovirus Haemorrhagic Fever in Health-care Settings with Focus on Ebola. WHO, agost 2014. [Consulta: 21 agost 2014].
  90. ↑ «Ebola – 5 tips to avoid the deadly disease». Plan International, 06-09-2014.
  91. ↑ Rouquet P, Froment JM, Bermejo M, Kilbourn A, Karesh W, Reed P, Kumulungui B, Yaba P, Délicat A, Rollin PE, Leroy EM «Wild animal mortality monitoring and human Ebola outbreaks, Gabon and Republic of Congo, 2001–2003» (Free full text). Emerging Infectious Diseases, 11, 2, febrer 2005, pàg. 283–290. DOI: 10.3201/eid1102.040533. ISSN: 1080-6040. PMC: 3320460. PMID: 15752448.
  92. ↑ Centers for Disease Control and Prevention and World Health Organization. Infection Control for Viral Haemorrhagic Fevers in the African Health Care Setting (PDF). Atlanta, Georgia, US: Centers for Disease Control and Prevention, 1998 [Consulta: 8 febrer 2013]. 
  93. ↑ «Section 7: Use Safe Burial Practices». Information resources on Ebola virus disease. World Health Organization, 01-06-2014.
  94. ↑ Blaine Harden «Ebola's Shadow». The New York Times, 24-12-2000 [Consulta: 12 octubre 2014].
  95. ↑ Faye SL. «How anthropologists help medics fight Ebola in Guinea». SciDev.Net, setembre 2014. [Consulta: 3 octubre 2014].
  96. ↑ «West Africa – Ebola virus disease Update: Travel and transport». International travel and health. World Health Organization.
  97. ↑ 97,0 97,1 97,2 «Monitoring Symptoms and Controlling Movement to Stop Spread of Ebola». cdc.gov, 27-10-2014.
  98. ↑ 98,0 98,1 «Ebola: Control and Prevention». OSHA. [Consulta: 9 novembre 2014].
  99. ↑ «About Quarantine and Isolation». cdc.gov, 28-08-2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  100. ↑ Sompayrac, Lauren. How pathogenic viruses work. 3. print.. Boston: Jones and Bartlett Publishers, 2002, p. 87. ISBN 9780763720827. 
  101. ↑ Alazard-Dany N, Ottmann Terrangle M, Volchkov V «[Ebola and Marburg viruses: the humans strike back]» (en french). Med Sci (Paris), vol. 22, 4, April 2006, pàg. 405–10. DOI: 10.1051/medsci/2006224405. PMID: 16597410.
  102. ↑ «Ebola virus disease update – west Africa». who.int, 19-08-2014. [Consulta: 26 octubre 2014].
  103. ↑ Schultz, edited by Kristi Koenig, Carl. Koenig and Schultz's disaster medicine : comprehensive principles and practices. Cambridge: Cambridge University Press, 2009, p. 209. ISBN 9780521873673. 
  104. ↑ «Liberia shuts schools, considers quarantine to curb Ebola». Reuters, 30-07-2014 [Consulta: 3 agost 2014].
  105. ↑ «Ebola 2014 — New Challenges, New Global Response and Responsibility». NEJM. New England Journal of Medicine. [Consulta: 15 setembre 2014].
  106. ↑ «What is Contact Tracing?». CDC. Centers for Disease Control. [Consulta: 15 setembre 2014].
  107. ↑ Choi JH, Croyle MA «Emerging targets and novel approaches to Ebola virus prophylaxis and treatment». BioDrugs, vol. 27, 6, December 2013, pàg. 565–83. DOI: 10.1007/s40259-013-0046-1. PMC: 3833964. PMID: 23813435.
  108. ↑ «FDA warns consumers about fraudulent Ebola treatment products». [Consulta: 20 agost 2014].
  109. ↑ «Inspections, Compliance, Enforcement, and Criminal Investigations». FDA. [Consulta: 9 octubre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Febre_hemorràgica_de_l%27Ebola&oldid=15009747»