1875
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1875 (mdccclxxv) |
| Islàmic | 1292 – 1293 |
| Xinès | 4571 – 4572 |
| Hebreu | 5635 – 5636 |
| Calendaris hindús | 1930 – 1931 (Vikram Samvat) 1797 – 1798 (Shaka Samvat) 4976 – 4977 (Kali Yuga) |
| Persa | 1253 – 1254 |
| Armeni | 1324 |
| Rúnic | 2125 |
| Ab urbe condita | 2628 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1872 1873 1874 - 1875 - 1876 1877 1878 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 3 de març: S'estrena Carmen de Georges Bizet al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París.
- 23 de març: El vaixell de la Marina Reial Britànica HMS Challenger descobreix l'actual punt més profund de la Terra, la fossa Challenger.
- 26 d'agost, la Seu d'Urgell: Els carlins hi són derrotats; acaba així la Tercera Guerra Carlina.
- Els Royal Engineers Association Football Club, guanyen la Copa anglesa de futbol.
- El 28 d'octubre: El rei Alfons XII d'Espanya dóna el títol de ciutat a Figueres per la seva heroica defensa contra els carlins.
Naixements
- Països Catalans
- 12 de març, Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
- 15 de juliol, València, l'Horta: Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
- 7 de setembre, Sagunt (Camp de Morvedre): Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià (m. 1961).
- 25 de desembre, València: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle XIX (m. 1963).
- 29 de desembre, València: Francesc Almarche i Vázquez, historiador valencià (m. 1927).
- Resta del món
- 9 de gener, Montevideo: Julio Herrera y Reissig, poeta uruguaià (m. 1910).
- 14 de gener, Kaysersberg: Albert Schweitzer, teòleg, filòsof, musicòleg i metge missioner alemany, premi Nobel de la Pau (m. 1965).
- 2 de febrer - Viena, Àustria: Fritz Kreisler, violinista i compositor austríac (m. 1962).
- 4 de març: Mihály Károlyi, primer ministre d'Hongria (m. 1955).[1]
- 7 de març, Ziburu, Iparralde: Maurice Ravel, compositor francès (m. 1937).
- 22 de març: Charles John Tolman, compositor estatunidenc.
- 26 de març: Syngman Rhee, president de Corea del Sud (m. 1965).[2]
- 27 de març, Stuttgart: Alexander Eisenmann, músic alemany.
- 6 de juny - Lübeck, Alemanya: Thomas Mann, novel·lista alemany, Premi Nobel de Literatura 1929 (m. 1955).
- 9 de juny, Londres: Henry Hallett Dale, fisiòleg britànic, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (m. 1968).
- 15 de juliol: Adolfo Díaz Recinos, president de Nicaragua (m. 1964).[3]
- 26 de juliol
- Suïssa: Carl Gustav Jung, psiquiatre suís (m. 1961).
- Sevilla, Espanya: Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98 (m. 1939).
- 9 d'agost: Artur Bernardes, president del Brasil (m.1955).
- 14 d'agost: Eusebio Ayala, president del Paraguai (m. 1942)[4]
- 29 de setembre, Groenlàndia, Dinamarca: Henrik Lund, pintor, poeta, compositor i capellà.
- 4 de desembre - Praga (Imperi Austrohongarès): Rainer Maria Rilke, escriptor austríac (m. 1926).
- Bagdad: Maruf al-Rusafi, poeta iraquià.
- Kastamonu: Ahmed Shukri Bey, polític turc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 24 de març - Figueres, Alt Empordà: Pep Ventura, compositor de sardanes (n. 1817).
- 27 de març - Barcelona: Francesc Xavier Parcerisa i Boada, dibuixant, pintor i litògraf romàntic català.
- 5 d'octubre - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
- Resta del món
- 25 de febrer - Londres (Anglaterra): Charles Lyell, científic i geòleg escocès (n. 1797).
- 4 d'abril, Stuttgart: Karl Mauch, geòleg i explorador alemany que va explorar el sud del continent africà.
- 3 de juny - Bougival, França: Georges Bizet (n. 1838), compositor romàntic francès.
- 31 de juliol - Elisabethton, Tennessee (EUA): Andrew Johnson, sastre, 17è president dels Estats Units (n. 1808).
- 27 de desembre - Pàdua: Francesco Miniscalchi-Erizzo, polític italià.
Referències
- ↑ Spencer Tucker, i Laura Matysek Wood, The European powers in the First World War: an encyclopedia, p.396 (anglès)
- ↑ Syngman Rhee i Han-Kyo Kim, The spirit of independence: a primer of Korean modernization and reform, p.1 (anglès)
- ↑ (castellà) Aldo Díaz Lacayo, Gobernantes de Nicaragua (1821-1979): guía para el estudio de sus biografías políticas.
- ↑ Eusebio Ayala, Patria y libertad: selección de discursos, artículos y documentos, p. 11. (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1875 |