Benetússer
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | Horta Sud  | ||||
| Capital | Benetússer | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 15.879 (2023) (20.893,42 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Benetussí, benetussina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,76 km² | ||||
| Altitud | 11 | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1250 | ||||
| Patrocini | Sant Sebastià màrtir i Mare de Déu del Socors | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Eva Sanz (en)  | ||||
| Pressupost | 9.119.847,68 | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46910 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46054 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46054 | ||||
| Lloc web | benetusser.es… | ||||
  | |||||
Benetússer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Limita amb Alfafar i Paiporta.
Geografia
Municipi assentat sobre una plana de fèrtils al·luvions de l'era quaternària, acumulats pels dipòsits que van aportar durant segles les conques hidrogràfiques dels rius Xúquer i Túria.
Reguen esta plana els diferents braços de la séquia de Favara, que travessen per davall del nucli urbà (actualment edificat completament) i aboquen l'aigua en l'Albufera.
L'extensió del terme és més aviat curta, a penes un quilòmetre quadrat, fet que va condicionar en dècades passades el pas de l'agricultura a la indústria.
El fet que el municipi haja estat situat històricament sobre el camí Reial de Xàtiva o camí Reial de València a Madrid (actualment avinguda del Camí Nou), ha proporcionat a Benetússer diversos accessos i comunicacions per carretera i ferrocarril. Esta circumstància afavorí la modernització de la localitat durant el segle XX, que ha esdevingut una xicoteta ciutat proveïda de serveis diversos.
Història
El topònim Benetússer té el seu origen en el món àrab. El municipi apareix ressenyat en el Llibre del Repartiment, del 1240, codi en què es detalla el repartiment de terres després de la conquesta de Jaume I. Hi apareix amb la forma Benitúzem, forma composta de Beni- (plural d'Ibn = fill de) i Túzem (antic topònim de Tunis).
L'origen de Benetússer com a alqueria mora "dels fills o descendents de Túzem", el confirma també la ceràmica trobada durant les excavacions arqueològiques realitzades el 1987 a la plaça de l'Església. Esta ceràmica, combinació de verd i manganés, està datada en la segona meitat del segle X, quan els califes Omeies governaven la península, i la decoració que s'imitava era la de Còrdova.[1]
Després de la conquesta feudal, Benetússer va ser repoblat per famílies oriündes de Catalunya, Aragó i Montpeller (França). Els Gener de Rabassa eren senyors feudals del municipi allà per l'any 1351, a pesar que el llinatge va derivar el 1412, per diversos parentius, en la família senyorial dels Rabassa de Perellós.
En esta època medieval, va ser construïda l'església, que feia les funcions de capella i de castell alhora, i l'encara visible porta d'entrada al jardí palatí, popularment coneguda com la porta de Favara.
L'any 1884, la filla dels marquesos de Dosaigües i senyors de Benetússer, la senyora Sofia Dais Puigmoltó, es va casar amb el comte de Berbedel, i el matrimoni va heretar el palau de Benetússer, amb les seues possessions i terres. Est edifici va ser derrocat l'any 1934. El doctor Vicente Navarro Soler, en la seua obra Topografía médica de Benetússer, descriu l'antic castell de la manera següent: «La porta municipal fa cap a la plaça del Castell, i és d'arc redó i de voltes de pedra. Hi ha cotxeres, grans patis, cavallerisses, unes altres dependències auxiliars, un caragol cònic sobre el qual descansa l'escala voladissa, i tot cobert de voltes d'aresta, últim centelleig de l'art gòtic. El pis principal consta de diàfanes estances, el sostre de les quals està format només per les bigues de l'entramat superior. El sòl és de taulellets, amb bancs de pedra per als festejadors, les portes fan de comunicació. En estes, s'aprecien ornaments de fusteria blasonada. La sala immediata a l'escala és palatina i manca de vestíbul. Als porxos de l'edifici, es guardaven les collites. Completa el palau un hort de quatre hectàrees, que estigué envoltat en el seu temps per tàpies, les quals han desaparegut en l'actualitat.»
Vegeu Museu Història de Benetússer.
Demografia
| Evolució demogràfica de Benetússer | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2004 | 2006 | 2007 | 2012 | ||||
| 996 | 1.216 | 1.421 | 2.517 | 3.436 | 3.954 | 5.907 | 10.062 | 13.488 | 13.891 | 13.961 | 13.425 | 14.023 | 13.940 | 14.283 | 14.999 | ||||
Economia
L'extensió del terme municipal de Benetússer (un dels més xicotets de la comarca) ha estat un dels condicionants principals que han configurat l'economia de la localitat. Els llauradors han hagut de buscar terres de cultiu als municipis veïns, i recentment la mancança de sòl cultivable i les bones comunicacions (el primer ferrocarril hi arribà el 1852) han conduït l'economia del municipi devers una industrialització intensa, principalment mobles i tapissos. Existeixen també fàbriques de licors, molins d'oli, tèxtils i químiques. Actualment, la indústria, a poc a poc, ha deixat pas al comerç i als serveis de tota classe. Estos són els sectors que ocupen actualment gran part de la població activa.
Política i govern
Composició de la Corporació Municipal
El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 del Partit Popular, 5 del Partit Socialista del País Valencià, 2 de Compromís, 2 d'Esquerra Unida del País Valencià, 2 de Guanyem Benetússer i 1 de Ciutadans.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Laura Chulia Serra | 2.148 | 26,76% | 5 ( -3)
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Eva Ángela Sanz Portero | 2.025 | 25,23% | 5 (-1)
| |
| Compromís per Benetússer | Fitxer:Bob compromis.png | Reme Navarro Alapont | 1.105 | 13,77% | 2 ( +2)
| |
| Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Cristian Munera Almenar | 867 | 10,80% | 2 ( )
| |
| Guanyem Benetússer | Fitxer:Guanyem-Benetússer.png | Concepción Martínez Giménez | 745 | 9,28% | 2 (+2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania[2] | 
|
José Enrique Aguar Vila | 728 | 9,07% | 1 ()
| |
| Altres candidatures[3] | 
|
295 | 3,68% | 0 | ||
| Vots en blanc |
|
113 | 1,41% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 8.026 | 100 % | 17 | |||
| Vots nuls | 109 | 1,34% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 8.135 | 71,96%** | ||||
| Abstenció | 3.170* | 28,04%** | ||||
| Total cens electoral | 11.305* | 100 %** | ||||
| Alcaldessa: Eva Ángela Sanz Portero (PSPV-PSOE) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de PSPV-PSOE, 2 de Compromís i 2 d'Esquerra Unida del País Valencià[4]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[5] Junta Electoral de la Zona de València.[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcaldessa de Benetússer torna a ser Eva Ángela Sanz Portero de PSPV-PSOE.[8][9]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Sanchis Micó | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Enrique Aguar Vila | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | José Enrique Aguar Vila Eva Ángela Sanz Portero |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
14/06/2003 11/02/2006 |
Dimissió/renúncia -- |
| 2007–2011 | Eva Ángela Sanz Portero | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Laura Chulià Serra | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Eva Ángela Sanz Portero | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[9] | ||||
Monuments
- Església de la Mare de Déu del Socors. Del XVIII. Tota l'església és de l'estil xorigueresc; el púlpit és d'elegant talla i la façana va ser rematada el 1902. En els últims anys, s'ha incorporat a la façana un pòrtic neoclàssic i s'ha construït un altar major nou, també d'estil neoclàssic.
- Porta de Favara. Antiga porta d'entrada al jardí del palau, és d'estil manierista.
- Molí de Favara. Est molí, fariner en els seus orígens i convertit en arrosser en el segle XIX, és un dels pocs que estan situats en la séquia mare de Favara, ja que la majoria dels existents es troben sobre els braços secundaris. El molí és d'origen medieval, encara que l'estructura arquitectònica que presenta avui dia és el resultat de les innovacions industrials associades a l'expansió del cultiu de l'arròs. En els últims anys, s'ha construït un auditori afegit al vell edifici del molí.
- Molí arrosser de l'Estació. Complex industrial construït el 1921. Té un cos monumental, de caràcter civil (a manera d'habitatges), restaurat recentment, constituït pel mateix molí de tres altures, al qual s'adossen dos cossos de façanes simètriques i iguals, conformant un pati amb tancament al carrer amb mur i reixat de ferro entre pilars de maó. Estes façanes simètriques tenen tres obertures amb buits de llinda motllurats, balconada central (possiblement afegit en esta última restauració) i, com a remat, ampits a manera de frisos amb detalls neogrecs (palmetes, òvuls). De major senzillesa, és el molí pròpiament dit amb coberta a dues aigües, fàbrica de maó, bigues de fusta i ritme regular en els buits. Al costat d'est cos principal, el complex té altres naus de magatzem i xemeneia de base hexagonal.
Festes i celebracions
- Falles. Al març.
- Setmana Santa.
- Festes majors. Celebra les festes en honor al patró del poble, sant Sebastià, els últims deu dies de juny. En estes festes, també se celebra el tradicional Corpus Christi i Moros i Cristians. En les Festes Majors, es tria la festera major del poble, la qual representa una associació del municipi.
Vegeu també
Referències
- ↑ Per a saber més sobre el tresor ceràmic de Benetússer, recomanem que acudiu al llibre La ceràmica califal de Benetússer, obra de Felisa Escribà. En l'actualitat, les troballes estan exposades en el Museu Estatal de Ceràmica i Arts Decoratives "González Martí" de València.
- ↑ En les eleccions de 2011 obtingué 1 regidor com Centro Democrático Liberal. Redacció «El Centro Democrático Liberal se integra en el Partido por la Ciudadanía-Ciudadanos que lidera Albert Rivera» (en castellà). minutodigital.com, 22-02-2014 [Consulta: 11 juliol 2015].
- ↑ També hi participaren Falange Espanyola de les JONS (162 vots, 2,02%) i Unió, Progrés i Democràcia (133 vots, 1,66%).
- ↑ Redacció «Eva Sanz ha sido proclamada como nueva alcaldesa de Benetússer» (en castellà). benetusserhoy.com, 13-06-2015 [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 35 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benetússer», 24-05-2015. [Consulta: 21 agost 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benetússer. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benetússer |
- Lloc web de l'ajuntament.
- Benetússer Hoy Diari digital de Benetússer.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, del qual s'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
