Callosa d'en Sarrià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Callosa d'en Sarrià
Escut de Callosa d'En Sarrià
(En detall)
Localització

Localització de Callosa d'En Sarrià respecte del País Valencià Localització de Callosa d'En Sarrià respecte de la Marina Baixa


Municipi de la Marina Baixa
Castell de la festa de Moros i Cristians a la plaça de l'ajuntament
Castell de la festa de Moros i Cristians a la plaça de l'ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Baixa
Manc. Marina Baixa
La Vila Joiosa
Gentilici Callosí, Callosina
Predom. ling. Valencià
Superfície 34,66 km²
Altitud 247 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.371 hab.
212,67 hab/km²
Coordenades 38° 39′ 05″ N, 0° 07′ 22″ O / 38.65139°N,0.12278°O / 38.65139; -0.12278Coord.: 38° 39′ 05″ N, 0° 07′ 22″ O / 38.65139°N,0.12278°O / 38.65139; -0.12278
Distàncies 137 km de València
24,6 km de la Vila Joiosa
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PP, 3 PSPV i 3 Compromís
Juan Bautista Saval Ferrando (PP)
Codi postal 03510
Codi territorial 03048
Festes majors Moros i cristians
Segon diumenge d'octubre
Patró/Patrons Mare de Déu de les Injúries
Web

Callosa d'en Sarrià és una població de la Marina situada a la vall de l'Algar. Administrativament és un municipi de la comarca de la Marina Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme abraça els 34,7 km2. La pluviometria mitjana al nucli urbà supera els 650 litres a l'any. Situat a la vall de l'Algar, està solcat pels rius Algar i Guadalest i envoltat per la serra de Bèrnia i les d'Aitana, amb 1.558 m, i la Xortà, que superen els 1.100 i 1.300 metres respectivament. Aquest relleu dóna lloc a interessants excursions com ara: les fonts de la Bota, de l'Ombria, el Castellet i dels Teixos. Així mateix la Cova del Somo, Clot de la Llacuna, Els Arcs i les pintures rupestres del Pla de Petracos o el Castell de la Serrella que està dalt la Penya del Castellet. Malgrat tot el lloc més visitat són les Fonts de l'Algar, on naix el riu Algar, o de la Salut, que compta, a banda de la seua bellesa natural, amb un Museu del Medi Ambient.

Límits[modifica | modifica el codi]

Callosa límita amb els termes municipals d'Altea, Bolulla, el Castell de Guadalest, la Nucia, Polop i Tàrbena (a la mateixa comarca); i amb Xaló (a la Marina Alta).

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix al municipi per la CV-755 que la comunica amb l'autopista de la Meditarrània AP-7, o per la CV-715 que enllaça amb la CV-70 a l'altura de Polop.

Història[modifica | modifica el codi]

Els vestigis més antics que es conserven al seu terme es troben a la cova Pintà, jaciment iber. Tingué un florit passat musulmà que es perllongà darrere la conquesta fins al moment de l'expulsió el 1609. Berenguela Alfonso va obtenir, entre 1268 i 1272, del rei Jaume I les rendes del lloc; el 1290 l'almirall Bernat de Sarrià compra Callosa al rei Alfons I de València i III d'Aragó i d'aquesta manera es converteix en el primer senyor de la baronia i també en el "padrí" del poble. Entre 1333 i 1423 va pertànyer sucessivament a l'infant Pere d'Aragó i Anjou, a son fill Alfons d'Aragó i Foix, el Vell i a son nét Alfons d'Aragó i Arenós, el Jove, els dos últims, ducs de Gandia i comtes de Dénia. Reincorporada a la Corona exerciren el senyoriu Alfons el Magnànim, Joan de Navarra i després la reina viuda del rei Martí: Margarida de Prades; entre els segles XIV i XVI va sofrir mantes vegades els atacs dels pirates berberiscs. Guerau Bou, el 1458 va crear un vincle que passà el segle XVI als Montcada, marquesos d'Aitana, al mateix temps que el 1556 s'iniciava un plet per aquesta tinença; aquest plet es va sentenciar el 1757 i el vincle va passar a una altra branca de la família representada per Francesc Tomàs Faus Martínez de la Raga el qual fou senyor de Callosa fins al 1761 en què s'incorporà a la Corona; però el 1767, per sentència de la Reial Audiència de València, el vincle fundat per Guerau Bou, va passar a Cristòfol Crespí de Valldaura i Hurtado de Mendoza, comte d'Orgaz.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Callosa compta amb 7.815 habitants (2012). Però el més destacat és que al voltant d'un 25% del cens és immigrant, sobretot, procedent d'Equador (un 47,88% del total dels estrangers) i de Bolívia (un 13,12%). Així es pot dir que Callosa acull alguns treballadors de Benidorm i dels seus voltants, generalment del sector hostaler i de la construcció, a banda dels jornalers agrícoles que hi treballen.

Evolució demogràfica de Callosa d'en Sarrià
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2008
Població 3.889 4.206 4.195 4.415 4.070 4.098 4.101 4.189 4.617 5.701 7.127 7.503 6.488 8.179 8.224

Economia[modifica | modifica el codi]

Fins al segle XIX la seua economia es basava en l'agricultura de secà, la incorporació del regadiu ha convertit Callosa en el principal productor del món de nespra (localment pronunciat nyespro), producte que es comercialitza amb Denominació d'Origen pròpia i del qual Callosa produeix més de la meitat del total de l'estat. Es pot dir que la principal activitat econòmica de Callosa és la nespra. Actualment el sector serveis, empentat pel turisme, abasta també prou importància.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Francisco Menaches Berenguer PCE
1983 - 1987 Vicente Berenguer Solbes PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Berenguer Solbes PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Berenguer Solbes PSPV-PSOE
1995 - 1999

Vicente Berenguer Solbes
Juan Bautista Seguí Soler

1999 - 2003 Juan Bautista Seguí Soler PP
2003 - 2007 Francesc Guardiola Guardiola PSPV-PSOE
2007 - 2011 Juan Bautista Saval Ferrando PP
Des del 2011 Juan Bautista Saval Ferrando PP
Resultats electorals de Callosa d'en Sarrià, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Juan Bautista Saval Ferrando 1948 7
Partit Socialista del País Valencià Alfonso Puigcerver Berenguer 1038 3
Coalició Compromís Vicent Llobell Bertomeu 536 3
Total 3820 11

Monuments[modifica | modifica el codi]

El casc urbà es conserva en prou bones condicions i manté el sabor àrab de la població, passejant-hi podem trobar restes de la muralla que manà construir Bernat de Sarrià i que està integrada en les cases actuals igual que les escasses deixalles del que fou castell de Callosa; també podrem contemplar-hi:

  • Església arxiprestal de sant Joan Baptista. Construïda en el segle XVIII per l'arquitecte valencià Antoni Gilabert Fornés representa un bell exemplar de la transició del barroc al neoclassicisme. Conserva un magnífic orgue barroc i una bella façana herreriana.
  • El Poador. Antic llavador.
  • Museu Etnològic i Arqueològic.
  • Retaules ceràmics arreu del poble.
  • Convent dels Caputxins.
  • Fortalesa de Bèrnia. Obra de l'italià Joan Baptista Antonelli, edificat en el punt més alt de la serra del mateix nom per ordre de Felip II per defensar-se dels atacs dels pirates i dels alçaments dels moriscos que, en 1609 es feren forts al seu interior i aguantar un setge que durà gairebé un any. Consumada l'expulsió el castell va ser abandonat i avui resta absolutament arruïnat, malgrat la seua passada lluentor.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Fonts de l'Algar
  • Fonts de l'Algar. Paratge natural on naix el riu Algar. Amb un elevat valor ecològic i paisatgístic i dotat amb recusos turístics i un Museu o centre d'interpretació de la naturalesa.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Si volem menjar haurem de parlar de la crosta, minxos, coques farcides, coquetes amb pésols, faves sacsades, putxero amb pilotes i pastissets a l'aire, d'aiguardent o rotllets d'anís.

Festes[modifica | modifica el codi]

Filà cristiana a les Festes de Moros i Cristians de Callosa

El segon diumenge d'octubre hi ha Moros i Cristians en què cal destacar el ball "de les pastoretes", o els "nanos" que precedeixen les "entraes" de les filades espantant els xiquets, també cal mencionar els balls guerrers dels capitans d'ambdós bàndols.

A l'estiu també se celebren les Danses de Sant Jaume (o Festa del Fadrí). Es tracta d'un ball típic de les comarques valencianes anomenat Les Danses amb tocs de jota. El que sorprén d'aquestes danses és que són una tradició viva, ja que la gent en coneix les passades i hi participa plenament ballant a la plaça després que ho facen els balladors i les capdedanses.

Callosins de renom[modifica | modifica el codi]

  • Adolf Salvà i Ballester (1885-1941) - El 13 de març de 1885 Callosa dóna al món un investigador: Naix Adolf Salvà i Ballester promesa d'investigador de les nostres glòries i veritats històriques qué es va tornant una realitat viva a mida dels seus estudis al Col·legi de Sant Doménec d'Oriola, confermats per l'Institut de 2ª Ensenyança d'Alacant, i els Superiors de Dret i Ciències Socials a la Universitat Central de Madrid on es va llicenciar el 1907. Els seus estudis el portaren a la recerca dels documents en els arxius a l'escorcoll i la investigació, no oblidant els de la seua Pàtria d'origen, Callosa, Alacant i València i fruit dels seus treballs pacients i de seny foren munió d'obres la majoria inèdits; però visió esperançadora de més fecundes treballs: realitat i esperança truncades per l'adversitat del seu falliment en 31 de desembre de 1941, a penes un any després de la seua recepció al Centre de Cultura Valenciana com a Director de Nombre”. (Pàg. 11. BOSQUEIG HISTÒRIC I BIBLIOGRÀFIC DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Callosa d'en Sarrià