El FC Dynamo Kyiv (també conegut com Dinamo de Kíev) és un equip de futbol de la ciutat de Kíev, a Ucraïna. Actualment milita en la Premier Ligue ucraïnesa, que és la primera divisió del futbol d'aquest país. És l'equip amb major nombre de títols del seu país, i també té gran quantitat de títols de les competicions de l'antiga Unió Soviètica, és l'equip que va guanyar més lligues soviètiques.
És l'equip més llorejat de la Lliga ucraïnesa amb 13 títols, i també ho va ser en l'extinta Unió Soviètica, també amb 13 lligues en el seu haver. A més, és, després del Slovan de Bratislava i el FC Magdeburg, el tercer equip d'Europa de l'Est en guanyar una competició oficial de la UEFA, la Recopa d'Europa (en dues ocasions, 1975 i 1986), i la Supercopa d'Europa (el 1975). Però més tard, seria superat per l'Steaua de Bucarest, que va guanyar la Copa d'Europa el 1986 i la Supercopa d'Europa d'aquest mateix any i, posteriorment, per l'Estrella Roja de Belgrad, que també va guanyar la Copa d'Europa el 1991, i la Copa Intercontinental, també el 1991. És, a més, l'únic club d'Ucraïna a arribar a semifinals de la Lliga de Campions de la UEFA, concretament en el curs 1998-99, gràcies a la tasca de joves jugadors com Andríi Xevtxenko, Serhiy Rebrov i el porter Oleksandr Xovkovski.
El club fou fundat l'any 1927 i hi han militat diversos dels més grans jugadors ucraïnesos i ex-soviètics: Oleg Blokhin, Igor Belanov, Oleg Protassov, Aleksandr Zavarov, i, més recentment, els esmentats Andrei Xevtxenko i Serhiy Rebrov, que van marxar del club per triomfar en clubs grans d'Europa, com l'AC Milan italià en el cas de Sheva, o el Tottenham Hotspur anglès en el cas de Rebrov, i després van tornar al Dinamo per acabar allà les seves respectives carreres.
El Partit de la Mort [modifica]
Una història singular de l'equip és la del "Partit de la Mort", que va succeir el 1942, estant Ucraïna ocupada per l'Alemanya nazi. A l'estiu de 1942, la Selecció Nacional de la Wehrmacht va proposar al FC Start, un equip format majoritàriament per ex jugadors del Dinamo, jugar un partit a l'Estadi municipal. Els alemanys van ser molt confiats a la trobada, ja que ells eren esportistes preparats i els jugadors del Dinamo, encara que eren futbolistes professionals, estaven mal alimentats i la seva indumentària era precària. Va començar el partit amb les grades a vessar, i amb els principals militars de la Wehrmacht a Ucraïna a la llotja. De moment tot anava bé per als invasors i els alemanys fiquen el primer gol de la tarda, però tot es torça per als alemanys i acaben el primer temps perdent 2 a 1 contra el Dinamo. Als vestidors arriba un oficial alemany i adverteix als jugadors del Dinamo que els alemanys mai havien perdut un partit en territoris ocupats, i que si guanyaven el partit serien tots afusellats. Els jugadors van tornar al camp i, fent cas omís de l'amenaça, van ficar el tercer gol als alemanys. L'estadi es va enfonsar i, sense donar crèdit al que veien, les grades van veure com el FC Start marcava el quart gol. Abans d'arribar als 60 minuts de partit, l'àrbitre va donar per finalitzat el partit i els jugadors del FC Start van ser arrestats. Posteriorment alguns van ser enviats a camps de concentració on moririen. La història va inspirar dues pel.lícules: La pel.lícula hongaresa de 1961 "Ket fèlid a pokolban" i la pel.lícula americana de 1981 Evasió o victòria. Aquest crim va ser confessat durant els judicis de Nuremberg.
El planter llista està d'acord amb el que indica la pàgina web oficial de l'equip.[1]
Fora en cessió [modifica]
Tornejos nacionals [modifica]
- Premier Ligue ucraïnesa: (13)
- 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004, 2007, 2009
- Copa d'Ucraïna de futbol: (8)
- Supercopa d'Ucraïna de futbol: (3)
- Lliga de l'URSS de futbol: (13)
- 1961, 1966, 1967, 1968, 1971, 1974, 1975, 1977, 1980, 1981, 1985, 1986, 1990.
- Copa de l'URSS de futbol: (9)
- Supercopa de l'URSS de futbol: (3)
Tornejos internacionals [modifica]
- ↑ [enllaç sense format] http://www.fcdynamo.kiev.ua/ua/dynamo/players/ Informació del 20 de juliol de 2007.
Enllaços externs [modifica]
Ihor Surkis
Yuri Semin
