Llista d'emperadors bizantins

Llistat d'emperadors de l'Imperi Romà Oriental (anomenat posteriorment Imperi Bizantí). Com que no hi ha consens sobre la data d'inici de l'imperi Bizantí, aquesta llista comença tenint en compte la data més allunyada:

• Per alguns la data cal fixar-la en la fundació de Constantinoble l'any 330.
• Per altres és la data de la mort de Teodosi I (395), que va ser quan l'imperi Romà va quedar definitivament dividit en dues meitats, l'oriental i l'occidental.
• N'hi ha que la situen en l'any 476, la data de la caiguda de l'imperi Romà.

És simptomàtic que els emperadors bizantins continuessin anomenant-se a si mateixos emperadors de l'imperi romà. Tot i així, el títol tradicional romà que usaven, august, es va mantenir fins el regnat d'Heracli (610-641), que el canvià pel de basileu.

Sobre la data final, hi ha acord en establir que la desaparició de l'imperi Bizantí es va produir el 1453 amb la caiguda de Constantinoble a mans de Mehmet II, soldà de l'imperi Otomà.

Llista

Dinastia Constantiniana  

• 306 — 337: Constantí I el Gran
• 337 — 361: Constanci II.
• 361 — 363: Julià l'Apòstata.

Sense dinastia

• 363 — 364: Jovià.

Dinastia Valentiniana  

• 364 — 378: Valent.

Dinastia Teodòsia  

• 379 — 395: Teodosi I el Gran.
• 395 — 408: Arcadi.
• 408 — 450: Teodosi II.
• 450 — 457: Marcià.

Dinastia Lleònida  

• 457 — 474: Lleó I.
• 474: Lleó II.
• 474 — 491: Zenó.
• 475 — 476: Basilisc.
• 476 — 491.Zenó (emperador per segon cop)
• 491 — 518: Anastasi I.

Dinastia Justinianea  

• 518 — 527: Justí I.
• 527 — 565: Justinià I.
• 565 — 578: Justí II.
• 578 — 582: Tiberi II.
• 582 — 602: Maurici.

Sense dinastia

• 602 — 610: Flavi Focas

Dinastia Heràclida  

• 610 — 641: Heracli.
• 641 — 641: Constantí III.
• 641 — 641: Heracleonès.
• 641 — 668: Constant II.
• 669 — 669: Mecenti (usurpador a Sicília).
• 668 — 685: Constantí IV.
• 685 — 695: Justinià II.

Sense dinastia 

• 695 — 698: Leonci II.
• 698 — 705: Tiberi III.

Dinastia Heràclida

• 705 — 711. Justinià II (emperador per segon cop)

Sense dinastia

• 711 — 713: Filípic.
• 713 — 715: Anastasi II.
• 715 — 717: Teodosi III.

Dinastia Isàuria  

• 717 — 741: Lleó III.
• 718 — 721: Tiberi IV. (usurpador a Sicília)
• 741 — 742: Constantí V.
• 742 — 743: Aravasdes
• 743 — 775: Constantí V. (recupera el poder)
• 775 — 780: Lleó IV.
• 780 — 797: Constantí VI.
• 797 — 802: Irene de Bizanci.

Dinastia de Nicèfor  

• 802 — 811: Nicèfor I.
• 811 — 811: Estauraci.
• 811 — 813: Miquel I.

Sense dinastia

• 813 — 820: Lleó V.

Dinastia Amoriana o Frígia  

• 820 — 829: Miquel II.
• 829 — 842: Teòfil.
• 842 — 867: Miquel III.

Dinastia Macedònica  

• 867 — 886: Basili I.
• 886 — 912: Lleó VI.
• 912 — 959: Constantí VII.
• 912 — 913: Alexandre II. (emperador associat)
• 919 — 944: Romà I. (emperador associat)
• 959 — 963: Romà II.
• 963 — 1025: Basili II de Bizanci.
• 963 — 1028: Constantí VIII.
• 963 — 969: Nicèfor II. (emperador associat)
• 969 — 976: Joan I. (emperador associat)
• 1028 — 1034: Romà III.
• 1034 — 1041: Miquel IV.
• 1041 — 1042: Miquel V.
• 1042 — 1054: Constantí IX.
• 1054 — 1055: Teodora de Bizanci.

Sense dinastia

• 1056 — 1057: Miquel VI.

Dinastia dels Ducas-Comnè  

• 1057 — 1059: Isaac I Comnè.
• 1059 — 1067: Constantí X Ducas.
• 1068 — 1071: Romà IV Diògenes.
• 1071 — 1078: Miquel VII Ducas.
• 1078 — 1081: Nicèfor III Botaniates.
• 1081 — 1118: Aleix I Comnè.
• 1118 — 1143: Joan II Comnè.
• 1143 — 1180: Manel I Comnè.
• 1180 — 1183: Aleix II Comnè.
• 1183 — 1185: Andrònic I Comnè.

Dinastia dels Àngel  

• 1185 — 1195: Isaac II Àngel.
• 1195 — 1203: Aleix III Àngel.
• 1203 — 1204: Isaac II Àngel. (emperador per segon cop)
• 1203 — 1204: Aleix IV Àngel.
• 1204 — 1204: Aleix V Murzufle.

Desmembrament de l'imperi  

Entre els anys 1204 i 1261, amb l'ocupació de Constantinoble per part dels croats, l'imperi Bizantí es desmembra en una sèrie de territoris, alguns d'ells llatins i d'altres grecs; l'imperi Llatí de Constantinoble, l'imperi de Nicea, l'Imperi de Trebisonda, el Despotat de l'Epir, el Despotat de Grècia, el Ducat de Demòtica i el Despotat de Sinope.

Imperi Llatí de Constantinoble

• 1204 — 1205: Balduí I de Flandès
• 1205 — 1216: Enric I de Flandès
• 1216 — 1219: Pere II de Courtenay
• 1221 — 1228: Robert I de Courtenay
• 1228 — 1261: Balduí II de Courtenay

Imperi de Nicea (Dinastia Lascàrida)

• 1204 — 1204: Constantí Làscaris.
• 1204 — 1222: Teodor I Làscaris.
• 1222 — 1254: Joan III Ducas Làscaris Vatatzés.
• 1254 — 1258: Teodor II Làscaris.
• 1258 — 1261: Joan IV Ducas Làscaris.
• 1259 — 1261: Miquel VIII Paleòleg (emperador associat)

L'any 1261 amb la conquesta de Constantinoble per part de Miquel VIII Paleòleg l'imperi Bizantí torna, pràcticament, a unificar-se sota els governants grecs de l'imperi de Nicea.

Reunificació: Dinastia Paleòloga

• 1261 — 1282: Miquel VIII Paleòleg.
• 1282 — 1328: Andrònic II Paleòleg.
• 1295 — 1320: Miquel IX Paleòleg. (emperador associat)
• 1328 — 1341: Andrònic III Paleòleg.
• 1341 — 1391: Joan V Paleòleg.
• 1347 — 1354: Joan VI Cantacuzè.
• 1376 — 1379: Andrònic IV Paleòleg.
• 1390 — 1390: Joan VII Paleòleg.
• 1391 — 1425: Manel II Paleòleg.
• 1425 — 1448: Joan VIII Paleòleg.
• 1448 — 1453: Constantí XI Paleòleg.

Cronologia de les dinasties

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista d'emperadors bizantins