Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)
L'estatut d'autonomia català de 1932, també anomenat Estatut de Núria, és el primer estatut d'autonomia que s'ha redactat per Catalunya. De caire sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny a Núria (Ripollès).[1] i l'Estatut es va aprovar al parlament espanyol el 9 de setembre de 1932.
Taula de continguts |
[modifica] Context històric
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 suposaren uns bons resultats pels partits d'esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aclaparadora. Aquest fet conduí al seu líder, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix.
Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer. Després d'una llarga negociació, el President acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d'un estatut d'autonomia per a Catalunya.
[modifica] L'estatut
Un dels principals punts de l'Estatut de Núria és que aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clàusula quedà modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. En addició, també oferia la possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català.
A banda, l'Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambiciós i excesivament pretenciós.
[modifica] Tràmits
Després d'un cop d'estat frustrat del general Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català, i ofereixen la seva ratificació per referèndum.
Al referèndum, celebrat el 2 d'agost de 1931, hi participà al voltant d'un 75% del cos electoral, i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (llavors sense dret a votar). D'aquesta manera, el primer estatut d'autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular.
Finalment el 9 de setembre el parlament espanyol ratificà l'Estatut de Catalunya.
[modifica] Aplicació
L'estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des de la seva aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als fets del sis d'octubre, fou tot seguit suspès; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l'Estatut es restablí fins a l'acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final; el general Franco ja el va derogar el 5 d'abril de 1938 a la zona que territorialment dominava de Catalunya.
