Exèrcit traci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Peltasta tràcia del segle v a segle iv aC.
El Sica, l'arma nacional dels Tracis

La història de l'Exèrcit traci s'estén des del segle x aC fins al segle i a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans. A part de conflictes entre les tribus Tràcies i les nacions i regnes veins es van registrar nombroses guerres entre tribus tràcies.

Mitologia[modifica]

Existeixen referències de tracis que participen en els conflictes armats que succeeixen a la Iliada d'Homer i a la mitologia grega. El grec Temenids va desallotjar als tracis de Pieria (després Macedònia).[1] El Tracis, destacats guerrers es van convertir en aliats de Troia, van venir de la costa de l'Egeu.[2] A la Odisea només hi ha una referència als tracis, la de Cicones a la costa, però son febles.[3]

El Tracis eren una cultura particularment ferotge en termes de violència i conflicte, i per tant van aparèixer a la mitologia grega, particularment associada a les seves històries de conflictes. El déu de guerra Ares es deia que havia nascut a Tràcia, on també era força venerat; a diferència de la seva revulsió per molts altres ciutats estat balcàniques. Homer explica en el llibre de l'Odissea que un avergonyit Ares es va retirar entre els seus seguidors tracis quan va quedar atrapat per la seva aventura amorosa amb la deessa Afrodita i els dos van ser capturats ràpidament per Hefest.

Guerres tribals[modifica]

Les tribus tràcies van lluitar entre elles i es van aliar amb els grecs contra tribus de la seva ètnia. Els aliats amb els grecs van ser més civilitzats i es van establir en assentaments al llarg de la costa tràcia.[4] Les tribus interiors es coneixien com a salvatges, tot i conservant els seus hàbits bàrbars fins a l'època romana.[5] A causa dels conflictes constants, aquestes tribus van estar fàcilment conquerides per l'egipci Sesostris, els Teucres, Misis, i, finalment pels perses sota Darius el Gran.[4] Les guerres tribals sostingudes pels tracis també van esdevenir un poder regional important a causa de la manca d'un govern central.[6]

Al l'inici de la Guerra del Peloponès, els Tracis les tribus tràcies es van unir sota el comandament de Sitalces, rei del Odrisis.[5] Aquest es va aliar amb Atenes durant el conflicte. No obstant això, el regne es va tornar a dividir en diferents parts després de la mort del rei Seutes I. Va ser durant aquest temps que Filip II de Macedònia va conquerir un gran part de Tràcia, absorbint el territori i les seves tribus a Macedònia.[5]

Regnes[modifica]

Mapa del Regne dels Odrisis

El Regne dels Odrisis (grec Antic, "Βασιλεία Όδρυσων") va ser una unió de tribus Tràcies que es va desplegar entre els segles V aC i el III aC. L'estat Odrisi va ser el primer regne traci que va adquirir poder a la regió, per la unificació de moltes tribus tràcies sota un únic governant, el rei Teres en el segle v aC.[7][8] Es va involucrar en guerres i conflictes militars contra els romans, colònies gregues, el regne de Macedònia i el Diàdoc, l'Imperipersa, el regne Paeonia, els regnes Dacis, Celtes,[9] Escites i les tribus dels Tracis. De vegades es va aliar amb diverses tribus gregues antigues o ciutats estat gregues. Durant la guerra del Peloponès, els tracis eren els aliats d'Atenes.[10] Així doncs, els tracis van lluitar amb els Atenencs i Macedonis contra les forces Espartanes. Generals grecs com Iphicrates[11] i Caridem d'Eubea van lluitar també pels Odrisis. Els Tracis van servir els reis Escites en el 310 aC.[12] La força militar odrisiana es fonamentava en les elits intra-tribals,[13] fent que el regne fos propens a la fragmentació. Tot i que el regne era ric, una proporció gran dels seus ingressos eren en espècie, i les parts adequades havien de ser pagades als caps tribals. L'exèrcit va ser majoritàriament alimentat i pagat per saquejar. Sitalces va ser capaç d'aixecar un exèrcit presumptament 150.000 soldats per la seva invasió de Macedònia el 429 aC, però aquests factors econòmics i polítics (més a l'inici de l'hivern) van fer que aquest exèrcit només es mantingués durant sis setmanes i que qualsevol conquesta tràcia fos efímera.

El Sapais van governar Tràcia després dels Odrisis, fins a la seva incorporació a l'Imperi Romà com a província. Tràcia es va convertir en un estat client de Roma l'11 aC i va ser annexionat el 46 dC.

Tipologia i organització de les tropes tràcies[modifica]

Infanteria i Cavalleria[modifica]

Tràcia va tenir el potencial d'aplegar un gran nombre de tropes,[14] però això rarament es va produir. Per tradició, els tracis van honorar els guerrers i, segons Heròdot, van menysprear totes les altres ocupacions.[14] Els tracis va lluitar amb peltastes utilitzant javelines i escuts de mitja lluna o vimets anomenats pelta.[15] També van afavorir el combat amb armes de míssils, però alhora van utilitzar armes de combat cos a cos. Aquestes armes de combat properes, van variar des de la temuda rhomphaia[16] a les claves (utilitzades per copejar els caps de les llances a l'Anabasis de Xenofont per Thinis), eixos d'una o dues cares, arcs, ganivets, llances, acinaces i espases llargues. Els tracis van evitar les armadures i les gamberes i van lluitar de forma el més lleugera possible, afavorint la mobilitat per sobre d'altres trets, i van excel·lir com a cavallers.[17] El sica va ser considerat la seva arma nacional.[18][15] Els tracis Bitinis havien contribuït amb un nombre de 6.000 homes (60.000 segons Heròdot) en la campanya de Xerxes I de Pèrsia el 480 aC però, en general, van resistir l'ocupació persa i es van tornar contra l'exèrcit de Mardoni quan es va retirar.[1] Els tribal·lis utilitzaven sovint equipament Escita i Celta.[19][20] Els tracis van decorar sovint els seus cossos amb tatuatges com els Illiris i els Dacis.[21]

Tucídides escriu sobre les seves tàctiques d'infanteria quan son atacats per la cavalleria tebana:[22]

"enfrontar-se i tancar files segons la tàctica del seu país"

Arrià va escriure sobre una tàctica amb carros.[23]

Període Arcaic[modifica]

Un tirador de javelina traci, tindria un escut de vimet creixent i un parell de javelines.[24] Aquest tipus de tropes van persistir en el període clàssic i hel·lenístic. No es van utilitzar grups organitzats de llancers o llançadors de javelina.[25]

Període Clàssic[modifica]

Casc de tipus frigi o traci. Inusualment té un forat nasal en lloc del pic habitual.

Al segle iv aC, les tropes d'infanteria i cavalleria van començar a usar cascos[26] (alguns de cuir)[27] i algunes peltastes és veien amb gamberes.[26]

Les armes principals del segle iv aC (així com abans) eren la llança i el ganivet curt.[28]

L'armadura, quan estava disponible (per la noblesa), era en principi de cuir o bronze però l'armadura de ferro va començar aparèixer en el segle iv aC.[29]

La cavalleria tràcia portava armadura de pell o sense,[10] i estaria formada per javelines,[30] un arc[31] o una llança.[32] Només la cavalleria reial portaria armadura. Es van utilitzar posteriorment escuts ovalats i peltastes (fins i tot per la cavalleria pesant). La cavalleria tràcia era nombrosa.[33] També va ser llegendaria pel seu poder de combat, ja que Filip de Macedònia va adoptar la seva formació en forma de falca per a les maniobres de cavalleria macedònies.[6]

El tipus de casc utilitzat principalment era el casc calcidi[34] (se n'han trobat mes de 60) i, en menor mesura, el casc corinti (se n'ha trobat un), casc frigi,[35] casc àtic i casc escita (un casc obert al rostre) amb molts tipus híbrids.[26] Hem de tenir en compte que no s'ha trobat un únic casc il·liri en els Balcans orientals.[34]

Període Hel·lenístic[modifica]

La infanteria tràcia (segle iii aC - segle i aC) podria brandar un ganivet o una espasa, una rufàia, un casc, dues javelines i un escut ovalat de fusta (o un tireós més gruixut de ferro i espines).[36] Cap infanteria tràcia portava gamberes fins al segle iv aC.[32] Posteriorment es van començar a utilitzar els tipus nadius i grecs, sent el tipus grecs el més rar.[33] Els tracis van utilitzar equips i armadures mixtes tràcies i gregues de diferents períodes, fins al punt de portar armadures que deixaven de ser usades en un altre lloc.[26] Aquesta pràctica es feia fins i tot en l'era clàssica. Posteriorment van adoptar armaments romans.[26]

Mercenaris tracis[modifica]

Els tracis eren molt buscats com a mercenaris[37] a causa de la seva ferocitat en la batalla,[14] però eren temuts per la seva tendència a saquejar.[19] Els mercenaris tracis van tenir un paper important en els afers entre atenencs i espartans.[19] Els Odomants van ser descrits com a mercenaris cars.[22] Es dona el cas que en el 413 aC, els mercenaris Dii eren tan cars de pagar que després d'haver perdut el vaixells a Sicília els atenencs els va enviar a casa. També van ser contractats ocasionalment pels Perses.[38] Cressus havia contractat molts espases de tràcia per a l'exèrcit de Lidia.[39] També van servir en els exèrcits republicans romans i mitrídats, així com en els exèrcits de la Diàdocs. Proporcionaven fins a un terç de la cavalleria en exèrcits macedonis i fins a un cinquè de la seva infanteria (generalment com a aliances o aliats en lloc de mercenaris). Més tard van formar un de les nacionalitats més importants en l'exèrcit Romà, que van aportar fins a 20.000 soldats en qualsevol moment a les unitats auxiliars durant el primer imperi.

Noblesa[modifica]

Un capità traci podia tenir accés a armadura i cascs. Podia estar equipat amb un casc calcidi,[22] un peto (aquest tipus d'armadura rarament es troba fora de Creta[40] i només s'ha trobat a Tràcia, com una cuirassa tipus campana)[41] amb un mitrai (un plat subjectat al tors de la cuirassa per protegir l'abdomen)[42] una peltasta de vimet, dues javelines i una espasa. L'armadura del cos estava restringida als nobles i als comandants de l'exèrcit. L'armadura grega s'utilitzava a Tràcia abans de l'edat clàssica.[29] Els nobles de vegades tenien pectorals en els seus abdòmens com a signe de rang.[27]

Armada[modifica]

Hi hi va haver cap marina tràcia però hi va haver casos de tracis que feien pràctiques de pirateria. Les ciutats gregues de la costa que van pagar tributs als reis tracis, de vegades els hi proporcionaven vaixells.

Fortificacions[modifica]

Tot i que els tracis intentaven construir només una polis,[43] tenien forts a turons construïts com a llocs de refugi. Els pobles tracis tenien fortificacions rudimentàries com exposa el testimoni de Xenofont a la seva Anabasis. Tàcit en els seus Annals descriu un atac Romà contra un fort en un turó. Hi havia molts fortins tracios i alguns estaven habitats. Altre forts tracis es troben en ciutats com Hellis i Kabyle.

Influències externes[modifica]

Escites[modifica]

Les acinaces escites,[19]selles i els arquers a cavall i els casc escites van ser l'equipament formalment conegut com a tipus Kuban.[44] Era un casc de bronze de cara oberta que es va situar a mig camí (com una gorra) i tenia solapes de cuir amb plaques de bronze cosides que protegien la part posterior del cap, incloent el clatell i els costats de la cara. La falca de cavalleria escíta[13] havia estat adoptada per la cavalleria tràcia.[45] Malgrat el poder del Odrisis, exceptuant els regnats de Teres i Sitalces, els tracis encarfa eren mes dèbils que els escites militarment. Van adoptar una armadura a escala,[46] així com una armadura metàl·lica composta.[47] La tribu tràcia mes al nord, els Getai, era tan similar als escites que sovint es confonien amb ells. Els reis tracis d'Odrisia van signar tractats i matrimonis reials amb els escites. El nom reial Spartokos (Espàrtac) és compartit entre una reialesa tràcia i alguns reis de escites de Crimea.

Celtes[modifica]

La guerra tràcia es va veure influenciada pels Celtes[19] en diverses formes, com l'adopció de certes espases llargues, tot i que no hauria estat una influència comuna per a tots ells. Els tribal·lis haurien adoptat l'equipament Celta. Una altra arma, el sica va ser cridat espasa tràcia[48] (grec antic,"Θρακικον ξίφος") encara que no es va originar a partir d'aquí, malgrat el seu ús popular[49] (es considerava la seva arma nacional).[18] L'origen de l'espasa hauria estat la Cultura de Hallstatt[50] i el tracis podien haver-la adoptada o heretada.

Hel·lenes i Hel·lenístiques[modifica]

Cascs calcidis portats per tracis, mitjans-segle IV aC i altres figures mes antigues.

Grècia[51] va influir en l'exèrcit traci amb els xifos[52] i altres espases, tipus gamberes gregues, varietat de cascs i altres equipaments. Durant el període d'hel·lenístic es van adoptar altres armaments grecs. Seutes II va adoptat una tàctica grega per una marxa nocturna (encara que les marxes i els atacs nocturns eren una tàctica favorita dels tracis).[53] Els Reis tracis, van ser els primers en ser Hel·lenitzats.[54]

Romanes[modifica]

Els tracis dels estats-client romans [55]van utilitzar equipament Romà.[26] A partir de l'11 aC cap endavant, els tracis començarien a semblar-se als legionaris romans. Els tracis de Moesia, Dacia i el Nord van ser romanizats.

Bàrbars[modifica]

Els tracis eren considerats uns guerrers ferotges, salvatges i sanguinaris.[43][56] Pels grecs i romans eren vistos com a "Bàrbars". Plató a la seva República els considera, juntament amb els Escites,[57] extravagants i de gran esperit; i en les seves Lleis els considera una nació guerrera, agrupant-los amb celtes, perses, escites, ibers i cartaginesos.[58] Polibi va escriure que el personatge senzill i serè de Cotys caràcter era diferent a la resta de tracis.[59] Tàcit, en els seus Annals escriu que eren salvatges, impacients, i desobedient fins i tot amb els seus propis reis.[60] Poliè i Estrabó van escriure com els tracis trencaven els seus pactes de treva.[61] El tracis atacaven amb les seves armes abans de la batalla[62] i feien atacs nocturns.[63] Diegylis va ser considerat un del més caps militars mes rellevants de Diodor de Sicília. Un club atenenc per a joves anàrquics va rebre el nom de tribal·lis.[19] Els Dii[64] van ser responsables de les pitjors atrocitats[22] en la Guerra del peloponès, matant tots éssers vius, incloent nens i gossos, a Tanagra i Micalé.[64] Els tracis ensartaven els caps romans sobre les llances i romfees com en la batalla de Cal·lnic el 171 aC.[65] Heròdot escrivi que "venen els seus fills i deixen que les seves dones es venguin amb els homes que vulguin".[66]

Llista de batalles tràcies[modifica]

Aquesta és una llista de batalles o conflictes en què els tracis van tenir un paper cabdal, normalment com a mercenaris.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 4. ISBN 1841763292. 
  2. ↑ Zosia H., Archibald,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 94. ISBN 0198150474. 
  3. ↑ Zosia H., Archibald,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 93. ISBN 0198150474. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Schmitz, Leonhard. A Manual of Ancient Geography (en anglès). Blanchard and Lea, 1857, p. 123. [Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Smith, William. A Classical Dictionary of Biography, Mythology, and Geography Based on the Larger Dictionaries William Smith (en anglès). John Murray, 1859, p. 771. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Gabriel A, Richard. Philip II of Macedonia : greater than Alexander. 1st ed. Washington, DC: Potomac Books, 2010, p. 42. ISBN 9781597975681. 
  7. ↑ Nagle, D. Brendan,. Readings in Greek history : sources and interpretations. Nova York: Oxford University Press, 2007, p. 230 .... ISBN 0195178254. 
  8. ↑ The Oxford classical dictionary. Second edition, p. 1515. ISBN 0198691173. 
  9. ↑ Theodossiev, Nikola. «Council of American Overseas Research Centers» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 5. ISBN 1841763292. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 9. ISBN 1841763292. 
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 12. ISBN 1841763292. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Zosia H., Archibald,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 145. ISBN 0198150474. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 3. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  15. ↑ 15,0 15,1 Archibald, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 203. ISBN 0198150474. 
  16. ↑ Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001. ISBN 1841763292. 
  17. ↑ Boardman, John; Edwards, IES; Sollberger, E; Hammond, NGL. The Cambridge ancient history. Volume 3, Part 2: The Assyrian and Babylonian Empires and Other States of the Near East, from the Eighth to the Sixth Centuries BC. 3a edició. Cambridge [England]: Cambridge University Press, 1970-<2005>, p. XVI. ISBN 0521850738. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Tullius., Cicero, Marcus. Completely parsed Cicero : the first oration of Cicero against Catiline. Wauconda, Ill.: Bolchazy-Carducci Publishers, 2004, p. 122. ISBN 0865165904. 
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 6. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  20. ↑ Wilkes, J. The Illyrians. Oxford (Regne Unit): Blackwell, 1995, p. 198 ((The Peoples of Europe)). ISBN 0631198075. 
  21. ↑ van Dinter,, Maarten Hesselt. The world of tattoo : an illustrated history. Amsterdam: KIT, 2005, p. 25. ISBN 9068321927. 
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Webber,, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 7. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  23. ↑ Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 7. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  24. ↑ Webber,, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 42. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  25. ↑ Archibald, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 202. ISBN 0198150474. 
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 20. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  27. ↑ 27,0 27,1 Archibald, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 199. ISBN 0198150474. 
  28. ↑ Archibald, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 257. ISBN 0198150474. 
  29. ↑ 29,0 29,1 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 21. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  30. ↑ Webber,, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 35. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  31. ↑ Archibald, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 204. ISBN 0198150474. 
  32. ↑ 32,0 32,1 Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 22. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  33. ↑ 33,0 33,1 Archibald, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 205. ISBN 0198150474. 
  34. ↑ 34,0 34,1 Archibald,, Zosia H. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 201. ISBN 0198150474. 
  35. ↑ Archibald, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 254. ISBN 0198150474. 
  36. ↑ Webber, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 16. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  37. ↑ Wilkes, J. The Illyrians. Oxford (Regne Unit): Blackwell, 1995, p. 168. ISBN 0631198075. 
  38. ↑ Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 8. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  39. ↑ Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 33. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  40. ↑ Webber, Christopher. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 34. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  41. ↑ Archibald, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 197. ISBN 0198150474. 
  42. ↑ Archibald, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 198. ISBN 0198150474. 
  43. ↑ 43,0 43,1 Webber, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 1. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  44. ↑ Vasilʹevich), Chernenko, E. V. (Evgeniĭ. The Scythians, 700-300 BC. Londres: Osprey Pub, 1983, p. 11. ISBN 0850454786.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  45. ↑ Philip Sabin, Hans van Wees, and Michael Whitby. «Greece, The Hellenistic World and the Rise of Rome». A: The Cambridge history of Greek and Roman warfare. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, p. 221. ISBN 9780521857796. 
  46. ↑ Archibald,, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 201. ISBN 0198150474. 
  47. ↑ Archibald,, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 255. ISBN 0198150474. 
  48. ↑ Archibald,, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 203. ISBN 0198150474. 
  49. ↑ The complete encyclopedia of arms & weapons. Nova York: Simon and Schuster, [©1982]. ISBN 9780517487761. 
  50. ↑ HaA(1200-1000), HaB(1000-800)
  51. ↑ Webber,, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 19. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  52. ↑ Archibald,, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 258. ISBN 0198150474. 
  53. ↑ Godfrey., Hutchinson,. Xenophon and the art of command. Londres: Greenhill Books, 2000, p. 66. ISBN 1853674176. 
  54. ↑ Lazenby, J. F.. The Peloponnesian War (en anglès). Routledge, 2004-06, p. 224. ISBN 9781134341016. 
  55. ↑ Thracian Kings, University of Michingan: "A la mort de l'últim rei Astaean l'any 11 aC, l'emperador August va conferir a tota la Tracia al seu oncle Sapaé Roimētalkēs I. En 46, a l'assassinat de Roimētalkēs III per la seva dona, el regne de Tracia va ser annexat a l'Imperi romà per l'emperador Claudi I. "
  56. ↑ Duncan, Head. Armies of the Macedonian and Punic Wars P. [S.l.]: LULU COM, 2016, p. 52. ISBN 1326560514. 
  57. ↑ Plato. La República, "Prengueu la qualitat de la passió o l'esperit; - seria ridícul imaginar que aquesta qualitat, quan es troba als Estats, no deriva dels individus que se suposa que la posseeixen, p. els tracios, els escitas i, en general, les nacions del nord;"
  58. ↑ Plató. Lleis, "Hem de seguir el costum dels escites i perses i cartaginesos i celtes i ibers i tracis que són totes les nacions bèl·liques o els dels vostres compatriotes, ja que, com vostè diu, s'abstenen completament?"
  59. ↑ Polibi, Història, 27.12,"Cotys era un home d'aspecte distingit i el personatge de Cotys, rei de l'Odrysae, un aliat dels Perseus. a amb gran habilitat en assumptes militars i, bastant diferent del caràcter dels tracis. Perquè era d'hàbits sobris, i donava proves d'una delicadesa de temperament i una fermesa de disposició digna d'un home de casa bona".
  60. ↑ Tàcit. Els Annals,"Al consolat de Lentulus Getulicus i Caius Calvisius, les ensenyes triomfals es van decretar a Poppeus Sabinus per haver dirigit alguns clans de tracis, que vivien salvatgement a les altes muntanyes, i actuaven des d'allí amb més indignació i contusió. El motiu de la seva tarda commoció, per no esmentar el geni salvatge de les persones, era el seu menyspreu i impaciència, tenir reclutes aixecats entre ells, i tots els seus homes més forts allistant-se en els nostres exèrcits; acostumats a no obeir als seus reis natius més enllà del seu propi humor, ni a ajudar-los amb forces sinó a capitans de la seva pròpia elecció, ni a lluitar contra cap enemic, sinó en les seves pròpies fronteres. Els seus descontentaments també estaven inflats per un rumor que corria entre ells; que es dispersessin a diferents regions; i exterminats del seu compte, per ser barrejats amb altres nacions. Però abans que prenguessin armes i iniciessin hostilitats, enviaren ambaixadors a Sabinus, per representar "la seva amistat i submissió prèvies, i que continuessin, si no fossin provocades per noves imposicions: però, si com un poble sotmès a la guerra, estaven condemnats a l'esclavitud, tenien homes capaços i ferro, i ànimes determinades per la llibertat o la mort ". Els ambaixadors, al mateix temps van assenyalar les seves fortaleses fundades sobre els abismes; i es vanagloriaven que havien transmès a les seves dones i pares; i amenaçaven amb una guerra intrincada, perillosa i sagnant."
  61. ↑ Thracians The Thracians."Els tracis van lluitar contra els beocis en el llac Copais i van ser derrotats; després es van retirar a la muntanya Helicó i van fer una treva amb els beocis durant un cert nombre de dies, per donar temps per acceptar els termes de la pau. Els beocis, que estaven segurs per la seva recent victòria i la treva que la seguí, van celebrar un sacrifici en honor d'Atenea Itonia. Però, a la nit, encara tenien intenció de celebrar cerimònies i a festivitats, els tracis ben armats, els van atacar; van matar molts d'ells a trossos i van prendre un gran nombre de presoners. Quan els beocis després els van acusar d'una violació de la treva, els tracis van respondre que els termes de la treva expressaven un cert nombre de dies, però que no tenien res a veure amb les nits. [vegeu també: Estrabó, 9.401 (9.2.4)]"
  62. ↑ Polyaenus,Clearchus,"que es van brandar i van colpejar les seves armes l'un contra l'altre en la forma tràcia "
  63. ↑ Polyaenus,Clearchus,"Per comprovar la seva disposició per fer front a un atac sobtat, va escollir una nit molt fosca i, al mig d'ell, va aparèixer davant el seu propi campament al capdavant d'un petit destacament que es va brandar i colpejar les seves armes l'un contra l'altre en la forma tràcia. Les seves tropes, suposant que eren enemics, es van formar immediatament per resistir-les. Mentrestant, els tracis realment van avançar amb l'esperança de sorprendre'ls mentre estaven adormits; però els grecs, ja vestits i armats, s'enfrontaren als assaltants. Els tracis no estaven preparats per a una tan disposada i vigorosa resistència, i van ser derrotats amb una gran matança."
  64. ↑ 64,0 64,1 Archibald, Zosia H.,. The Odrysian kingdom of Thrace : Orpheus unmasked. Oxford: Clarendon Press, 1998, p. 100. ISBN 0198150474. 
  65. ↑ Webber,, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  66. ↑ Heròdot The History of Herodotus, Translated into English by G. C. Macaulay, in two volumes, vol II, Arxivat 2015-09-09 a Wayback Machine. "D'altres tracis, el costum consisteix a vendre els seus fills perquè siguin expulsats del país; i sobre les seves dones, no les vigilen, però permeten que tinguin relacions amb els homes que vulguin, però sobre les seves esposes les tenen força vigilades."
  67. ↑ 67,0 67,1 Webber,, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 11. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.
  68. ↑ Webber,, Christopher,. The Thracians, 700 BC-AD 46. Oxford: Osprey Pub, 2001, p. 14. ISBN 1841763292.  Arxivat 2016-11-08 a Wayback Machine.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exèrcit_traci&oldid=32934429»