Felip VI d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip VI d'Espanya
Felip VI d'Espanya
Felip VI a l'Escola de Suboficials de l'Armada Espanyola, 11 de juliol del 2014

Precedit per Joan Carles I.
Hereu Elionor de Borbó i Ortiz

Batejat Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia
Naixement 30 de gener de 1968 (1968-01-30) (46 anys)
Madrid
Consort Letícia Ortiz Rocasolano (2004-)
Descendència
Dinastia Casa de Borbó Casa de Borbó [1][2]
Pare Joan Carles I d'Espanya
Mare Sofia de Grècia
Signatura Signature of Felipe, Prince of Asturias.png

Coat of Arms of Spanish Monarch.svg

Felip VI d'Espanya, de naixement Felip de Borbó i Grècia (Madrid, 30 de gener de 1968), és l'actual rei d'Espanya. És el tercer fill dels Reis Joan Carles I d'Espanya i Sofia de Grècia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou batejat amb els noms de Felip Joan Pau Alfons de Tots els Sants de Borbó i Grècia. Va iniciar els seus estudis el setembre de 1973 al Col·legi de Santa María de los Rosales de Madrid, allà cursaria tot la seva educació obligatòria i el batxillerat.[3]

El 22 de novembre de 1975 esdevenia oficialment hereu a la Corona amb la proclamació del seu pare com a rei, fet totalment oficialitzat amb l'obtenció del títol de Príncep d'Astúries i els altres lligats a l'hereu espanyol, el 22 de gener de 1977.[3]

El 3 de maig de 1981 és condecorat amb el collar de l'Orde del Toisó d'Or i el 3 d'octubre del mateix anys fa el seu primer discurs oficial durant el lliurament dels Premis Príncep d'Astúries a Oviedo, que havien estat creats l'any anterior. De setembre de 1984 a juny de 1985 va realitzar un curs preuniversitari en el Lakefield College School, a Canadà. El 30 de gener de 1986 compleix la majoria d'edat i jura la Constitució davant els membres de les Corts.[3] L'11 d'octubre de 1985 va jurar bandera com a cadet de l'Acadèmia General Militar de Saragossa, on va rebre formació militar fins al juliol de 1988, per després continuar-los a l'Escola Naval Militar de Marín i l'Acadèmia General de l'Aire de San Javier.[3]

Inicia els seus estudis de Dret a la Universidad Autónoma de Madrid el 1988 i es llicencia el 1993.[3] Aquell any inicia un màster en Relacions Internacionals per l'Edmund Whool of Foreign Service de la Universitat de Georgetown, el qual finalitza el 1995.[3]

Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la inauguració dels quals desfilà com a banderer de la selecció espanyola.

El 22 de maig de 2004 es va casar amb la periodista asturiana Letizia Ortiz Rocasolano, amb la qual ha tingut dues filles: el 31 d'octubre de 2005 la princesa Elionor i el 29 d'abril de 2007 la Infanta Sofia.

En néixer ostentava la dignitat d'Infant d'Espanya i des del 22 de gener de 1977 els títols de Príncep de Girona, Príncep d'Astúries, Príncep de Viana i els altres títols històrics dels primogènits dels diferents regnes hispànics (duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer), amb el tractament d'Altesa Reial. El 30 de gener de 1986, en fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant les Corts Generals.

El 2 de juny de 2014, el seu pare anuncià la seva intenció d'abdicar la corona en Felip, qui va ser proclamat rei com Felip VI (segons l'antiga numeració de la Corona d'Aragó seria Felip V),[3] el 19 de juny després que el Consell de Ministres va regular d'urgència la llei orgànica d'abdicació.[4]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

El rei Felip VI és descendent directe d'importants governants de diversos països europeus. És descendent de la reina Victòria I del Regne Unit a través de la seva àvia Victòria Eugènia; de Lluís XIV de França a través de la Casa de Borbó; de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, membre de la dinastia dels Habsburg del Sacre Imperi Romanogermànic; del rei Pau I de Grècia i de la Casa de Savoia d'Itàlia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
4. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
9. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan Carles I d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
1. Felip VI d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Jordi I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
12. Constantí I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Olga de Rússia
 
 
 
 
 
 
 
6. Pau I de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Frederic III de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
13. Sofia de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Victòria del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
3. Sofia de Grècia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
14. Ernest August de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Thyra de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
7. Frederica de Hannover
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Guillem II de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria Lluïsa de Prússia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fruit del matrimoni amb Letizia Ortiz Rocasolano van néixer dues filles:

Hereu de la corona[modifica | modifica el codi]

Els títols de l'hereu del tron de l'antiga Corona d'Aragó eren, tradicionalment, els de Príncep de Girona, Duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer. Des de la Guerra de Successió (1701-1714) i la subsegüent annexió d'aquest estat a la Corona de Castella la monarquia no va fer ús dels vells títols catalanoaragonesos fins que Joan de Borbó ho disposà per al seu fill Joan Carles. El Príncep Felip ostenta de fet aquests títols des del 21 de gener de 1977, si bé el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de Príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España. El 1990, en una visita oficial a Girona, Cervera i Balaguer, i el 1996, a Montblanc, assumí els títols respectius en sengles cerimònies d'homenatge popular, si bé no en fa cap mena d'ús públic més enllà de les seves visites a Catalunya.

Príncep de Girona[modifica | modifica el codi]

En resposta a una invitació del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, el Príncep de Girona va visitar l'Ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde de Girona Joaquim Nadal i el mateix president de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè és "la llibertat amb responsabilitat" i "una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència".

El Príncep Felip i Vicente Álvarez Areces

També va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya, on va afirmar que "Catalunya és el que els catalans volen que sigui".

Deixant de banda el cas excepcional del seu pare, el Príncep Felip d'Espanya va ser, de fet, el primer Borbó que va ostentar el títol de Príncep de Girona, ja que els membres d'aquesta dinastia, des de la seva entronització, no havien fet servir aquest títol.

Comte de Cervera[modifica | modifica el codi]

El 22 d'abril de 1990, el Príncep Felip d'Espanya va visitar Cervera, on va rebre, sorprès, la salva d'honor que van disparar els trabucaires de Solsona a la plaça de la Universitat de Cervera. A l'ajuntament, en presència de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que "no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir".

El mateix dia va visitar la Universitat de Cervera, on va recordar el fet que la Universitat de Cervera va ser creada després que Felip V, avantpassat seu, clausurés totes les universitats catalanes.

Durant els actes va assumir el títol de comte de Cervera, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

Duc de Montblanc[modifica | modifica el codi]

El 8 de setembre de 1996, dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, el Príncep Felip va efectuar una visita de quatre hores a la comarca de la Conca de Barberà i a Montblanc, l'única de les viles de Catalunya de les quals el Príncep Felip deté el títol (Duc de Montblanc) que encara no havia visitat. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, el Príncep de Girona va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella. També va visitar el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, on es troben enterrats molts dels seus avantpassats, Reis, Reines i Infants catalans.

Durant els actes va assumir el títol de Duc de Montblanc, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

Senyor de Balaguer[modifica | modifica el codi]

El 22 d'abril de 1990 també va visitar l'ajuntament de Balaguer, on, en presència de l'alcalde, Miquel Aguilà, va elogiar la tradició catalana que "combina l'arrelament amb l'universalisme", fent referència a l'expansió mediterrània de la Catalunya medieval.

Durant els actes va assumir el títol de senyor de Balaguer, un dels tradicionals dels hereus de l'antiga Corona d'Aragó i que cap membre de la seva dinastia no havia fet servir abans d'ell.

Príncep de Viana[modifica | modifica el codi]

A l'antic Regne de Navarra el Príncep hereu de la corona s'intitulava tradicionalment Príncep de Viana.

El Príncep Felip ostenta de fet aquest títol des del 21 de gener de 1977, si bé el Reial Decret de nomenament (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977) només esmenta explícitament el de Príncep d'Astúries i afegeix y otros títulos vinculados tradicionalmente al sucesor de la Corona de España.

Príncep d'Astúries[modifica | modifica el codi]

És el títol tradicional de l'hereu del tron de la Corona de Castella.

L'article 57.2 del títol II de la Constitució Espanyola de 1978 indica que l'hereu de la Corona espanyola, des del naixement o des de la seva proclamació expressa, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya".

El Príncep Felip ostenta de fet aquest títol, que és l'únic que utilitza de forma oficial, des del 21 de gener de 1977 (RD 54/1977, BOE del 22 de gener de 1977).

Regnat[modifica | modifica el codi]

Reis d'Espanya
Borbons absolutistes
Família Bonaparte
Borbons constitucionals
Casal de Savoia
Primera República
Restauració borbònica
Segona República
Dictadura franquista
Segona Restauració Borbònica

El rei Felip VI va ser coronat el 19 de juny de 2014 en una cerimònia laica celebrada al Congrés dels Diputats de Madrid, on va jurar la Constitució davant de les màximes autoritats polítiques i institucionals del país. Després va anar en comitiva pels carrers de la capital espanyola fins al Palau Reial de Madrid, on va celebrar una recepció oficial.[4] En el discurs d'inauguració del seu regnat va abordar diferents temes sensibles que en el moment de la coronació estaven a l'ordre del dia. El principal fou respondre al repte sobiranista de Catalunya que pretenia celebrar un referèndum d'autodeterminació. Així, tot adreçant-se als diputats, va expressar que "la unitat no vol dir uniformitat", deixant clar doncs que a Espanya hi ha diferents "pobles" als quals "s'ha de respectar" i que tenen llengües pròpies que, a més, "s'han de promoure".[5] En aquest sentit, va remarcar que Espanya és un país que històricament ha estat i segueix estant divers i que això és el que fa la força i unitat. Tanmateix, parlava d'Espanya com si fos una nació, passant per alt l'article 2 del títol preliminar que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions"[6] que integren Espanya. El President de la Generalitat de Catalunya va qualificar el discurs de "res de nou",[7] a més de no haver aplaudit, juntament amb el lendakari Urkullu, en la clausura final. El President Mas, de fet, va argumentar que s'hagués esperat que el rei hagués parlat de les nacions que componen l'estat espanyol i no de "la nació" tal com ho va fer. En aquest sentit, la premsa mateixa es feia ressò de les dues paraules[8] en gallec, castellà, català i basc que va pronunciar Felip VI al final del discurs "muchas gracias, moltes gràcies, Eskerrik asko, moitas grazas",[9] que va qualificar de minses i pobres davant l'expectativa d'un discurs proporcionalment pronunciat en les diverses llengües de l'estat espanyol. Felip VI també va fer referència a l'escàndol de corrupció que envolta la seva família, com el cas Nóos, responent que assumia el paper d'una "monarquia renovada" i adaptada als nous temps, que ha d'escoltar la ciutadania. Durant la cerimònia es varen detenir manifestants que en paral·lel es manifestaven al carrer per la celebració d'un referèndum sobre la continuïtat de la monarquia i, per consegüent, la substitució d'aquesta per una república.[10] De fet, el dia abans es va anunciar que tot tipus de manifestació d'aquesta mena, així com l'exhibició de la bandera republicana espanyola, quedaven prohibides al·legant temes de "seguretat".[11] En l'àmbit internacional, la premsa es feia ressò de la coronació posant, precisament, èmfasi en aquests temes, d'una part la corrupció que assetja la família del rei i, per tant, aquesta voluntat de "renovació"; i la voluntat de Catalunya i el País Basc d'esdevenir països.[12][13]

Tot i la data de la seva accessió al tron va ser controvertida, i considerada com un insult a la població de Xàtiva. Exactament el 19 de juny del 1707 el seu predecessor Felip V d'Espanya va ordenar a les seves tropes incendiar la ciutat i deportar la població a La Manxa.[14]


Precedit per:
Joan Carles I
Rei d'Espanya
Escut d'Espanya

19 de juny de 2014-present
Succeït per:
en el càrrec


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.casareal.es/CA/Paginas/home.aspx [enllaç sense format]
  2. La versió catalana de la pàgina oficial de la Família Reial dóna la forma Borbón, però l'ús oficial en català, segons la norma admesa generalment, és Borbó. Vegeu: Casa de Borbó.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Redacció. «Felipe VI, las fechas clave del futuro rey» (en castellà). La Vanguardia, 02/06/2014 [Consulta: 4 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 Juan Ruiz Sierra. «El Rei: "A l'Espanya unida i diversa hi cabem tots"». [Consulta: 19 de juny de 2014].
  5. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/felip-espanya-una-gran-nacio-que-crec-que-estimo-admiro-3314938 [enllaç sense format]
  6. http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/constitucio.pdf [enllaç sense format]
  7. http://www.324.cat/noticia/2430013/politica/Artur-Mas-afirma-que-continua-en-el-wait-and-see-despres-del-discurs-de-Felip-VI [enllaç sense format]
  8. http://www.cadenaser.com/catalunya/articulo/espanya-unida-i-diversa-cabem-tots/csrcsrpor/20140619csrcsrcat_6/Tes [enllaç sense format]
  9. http://www.quien.com/realeza/2014/06/19/minuto-a-minuto-asi-es-la-proclamacion-de-felipe-vi [enllaç sense format]
  10. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/unes-300-persones-manifesten-centre-madrid-favor-republica-3315384 [enllaç sense format]
  11. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/policia-impedira-exhibir-banderes-republicanes-desfilada-reial-amb-laval-dun-informe-ladvocacia-lestat-3313107
  12. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/coronacio-felip-premsa-europea-3315048 [enllaç sense format]
  13. http://www.324.cat/noticia/2430053/societat/La-premsa-internacional-destaca-els-reptes-independentistes-del-regnat-de-Felip-VI-i-lausteritat-de-la-proclamacio [enllaç sense format]
  14. Partal, Vicent. «Avui parle de Xàtiva». El Punt Avui, 19 de juny de 2014 (2014-06-19)= [Consulta: 20 juny 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]